+/-1180m, 6h, S3, **
Mercè, Txordi, Carles
Tornem a Toran, la vall està esplèndida, i la Honeria té un gruix impresionant tot i ser a només 1000m. No fa fred però, la temperatura ha pujat descaradament, i prou que ho notarem. Molta activitat allavosa en solanes amb pendent, neu podrint-se dins el bosc per manca de regel i pans a les obagues encara fredes. L'aire siberià queda lluny i ens fonem al sol de migdia.
Pugem a Estanhcauilha, Gotèr d'Arbaet. Encara trobem força neu a dalt, tant com per canviar de plans i desistir d'enfilar-nos obaga amunt. Acabem fent el Cap deth Tiron per la cara sud que ens ofereix més confiança. Aquestes valls son abruptes i no hi ha gaires ascensions per terreny simple. Aquesta és de les poques, però cal anar sempre mirant amunt, i triar bé on circular. És una mica ratonera, però s'ho val. Veure el Crabera de prop sempre és un alicient. No sentir l'helicòpter n'és un altre.
Bones traces.
2 comentaris:
preciós!
l'altre dia, a classe d'aranès vaig saber que en Joan Coromines va estudiar força l'aranès.....i en un article que vam llegir deia que en una carta a Josep Pla li va dir: " Des de Les, cada dia feia una marxa de quatre hores per anar a Sant Joan de Toran, llogaret apartat a dalt de les muntanyes, per interrogar el vell Furquet, un ancià de 75 anys, intel·ligent i viu com una centella".
Em fa gràcia pensar-hi ...si les muntanyes parlessin de tot el que han vist passar!
L'estiu passat vaig fer una bona volta per la zona, un racó ben bonic¡ M'imagino que vau pujar al Tiron d'Estancauilha, 2.189 m. segons el mapa de la Val de Toran de l'editorial Piolet...Almenys aquest gotèr no és tan emboscat com el de Comatroja ;-)
Publica un comentari a l'entrada