20 de febr. 2011

Poi d’Estanho (2390 m)

Val d’Aran

8h – amb la calma – 1200 m, S2, **

Neus, Blai, Pep, Carles i Montse



Dijous ens cau la nevada “més generosa” fins ara de la temporada, acompanyada de vent del NO... Els 25 cm (més els 10 cm de dilluns) s’han posat damunt de la “neu pols reciclada” de les orientacions obagues que hem estat esquiant les darreres setmanes. Divendres, i de manera més acusada, dissabte, els termòmetres s’enfilen, i força!, i la neu nova s’humiteja.... sniff, sniff. El resultat d’aquesta combinació és la formació de plaques molt compactes sobre d’una capa de “monstres” anomenats facetes (grans amb cares planes). Aquestes plaques són molt fràgils, ja que col·lapsen amb molta facilitat. Amb aquestes condicions, dissabte esdevé un dia dominat per les percussions freqüents dels “wumfffs”... Aquí us ho expliquem amb més detall.

Amb la disponibilitat temporal d’un vehicle tot terreny, avui escollim la remota vall d’Escunhau, amb les opcions del Pujoalbo, el Tuc dera Aubeta, el Tuc de Roques Blanques i el Poi d’Estanho com punts culminants que tanquen el circ de l’estanho d’Escunhau. Tanmateix, el gros gel format en un dels barrancs ens fan deixar el cotxe a la cota 1200 m. Ens equipem, calcem els esquís i cap amunt. Resseguim la pista principal, però també fem drecera per un prat i per un camí que ens porta de manera més directe a l’entrada de la vall d’Escunhau. La neu està molt podrida, i els pams sota els esquís són inevitables. Continuem per la pista principal, deixant sempre a la nostra esquerra el barranc de Bargadèra, fins el Prat dera Lana (1780 m, final de la pista).

Ganyipem una mica i ens hidratem. Fa molta calor, i el sol encara té una mica de força darrera d’un cel cobert amb núvols alts. Seguim pel fons de la vall en direcció l’estanho d’Escunhau i comença el concert de “wumfffs” acompanyats de fractures que propaguen a distància. A l’estanho, decidim que avui no és el dia per intentar el Pujoalbo i girem cua cap a la cabana de l’estanho. El temps encara aguanta així que creiem que el Poi d’Estanho pot ser un bon pla B. Des de la cabana, remuntem uns prats de pendent suau en direcció NO, i tot seguit prenem la vall penjada ara en direcció SO entre el Tuc de Roques Blanques i el Poi d’Estanho. En una pendent orientada a NE observem una placa de mida petita desencadenada a distància per un grup d’heliesquiadors el dia abans... Nosaltres continuem, traçant l'itinerari més suau i amb l’entrada sobtada del mal temps, ens plantem sota la pala cimera orientada a l’E amb un pendent més dret. Al costat, la pala N del Tuc de Roques Blanques es presenta com una amenaça. Així que deixem la distància de seguretat i d’un en un remuntem la pala, amb voltes maria curtes per aconseguir guanyar el coll i amb pocs metres per llom planer assolir el cim.


Treiem pells, ens abriguem, ulleres de tempesta indispensables i cap avall, d’un en un, sense perdre’ns de vista i reagrupant-nos en indrets segurs. A la pala del cim, la neu encara es deixa conduir, més avall, la neu és cada vegada més pesada. Tornem a la vall principal del barranc de Bargadèra fins al Prat dera Lana, on ens refugiem en una de les seves cabanes i mengem una mica. A partir d’aquí, la pluja ens acompanya durant tot el camí de tornada fins el cotxe.

Fotos del Pep

Bones traces!

3 comentaris:

Jaume J ha dit...

la neu (difícil) i el dia (apagat) com jo, trist... per no haver pogut sortir, snif...

Pep, tu ets millor cartògraf que jo... quina és la cota d'aquest Poi? 2390 o 2408m?
I els cim de la 4a foto... són el Pujoalbo i l'Aubeta, oi? Vam estar per aquí a la puríssima del 2008 i rebuscant a la piulada he anat a petar a les canals del Tuc de Roca Blanca del vèrtex 203 del 2005 i que també vau piular al 2006... sembla difícil que aquestes canals puguin estar en condicions, seguirem esperant! Gràcies i bona setmana!

Montse ha dit...

Bon dia!

Sí, hi ha una discordança amb la cota del cim. Al mapa Alpina 1:40.000 el cim té una cota de 2.408 m, mentre que al mapa 1:5.000 del cartogràfic indica 2.390 m.

A la 4arta foto es veuen el Pujoalbo i l'Aubeta. A la tercera. sota el Carles, si us hi fixeu, es veu una de les fractures que vam provocar...

Bona setmana companys!!

Anònim ha dit...

Recordo d'una excursió al Pujoalbo un dia de cel encapotat i de força calor i tota la vessant NO del Pujoalbo farcida d'allaus força grans. Aquell dia vàrem passar perquè ja havia caigut tot el possible em sembla, però si ho veus carregat fa molt respecte.

lluís