25 de febr. 2008

Piulada : Pic Mir. Avantcim (3170m) i Pic Sayó (3210 m) des de l'Hospital de Benasque


Desnivell: 1610 m
Dificultat :
Esquí: S2-S3
Alpinisme : 45º en neu dura i segon grau en roca

Deixem l’automòbil a l’aparcament en el pontet poc abans de l’Hospital i comencem la pujada a les 7,41. El dia es presenta radiant. No es veu ni un núvol. Fa poc fred per l’època que ens trobem i podem començar a caminar amb poca roba. Ens pesa, però, les poques hores que hem dormit i tota la setmana de feina. Passat l’Hospital busquem el nostre camí en el bosc de la part inferior de la pujada i aviat ens plantem al peu del segon tub, que es podia fer amb ganivetes però era més ràpid fer-lo amb els esquís a l’esquena.

Anem progressant sobre una neu dureta i ràpidament guanyem alçada. El Salvaguarda, la Tuqueta Blanca , el Pic d’Alba i els demés cims van apareixent disciplinadament i ens saludem al nostre pas. Finalment ens endinsem en el ombrívol petit circ entre la Maladeta Occidental i la Dent d’Alba. Deixem els esquís poc abans del coll d’Alba (3081 m) que no tenia neu suficient per arribar-hi amb esquís.

Arribem al coll i ens trobem de sobte amb la visió lluminosa dels cims del vessant sud que ens aporta l’escalfor del sol.


Fem un curt flanqueig i afrontem la grimpada de la cara sud del Pic Mir . Una combinació de pales de neu gelada (45º) i segon grau en roca ens duu a l’aresta molt a prop del cim (tram perdedor, fites), que no podem coronar per trobar-se ben protegit per una esmolada aresta de granit recoberta de plaques de gel. (Son les 12,20). Amb la cua entre les cames desgrimpem el que hem fet.






Tossuts com som , decidim no donar per perduda la partida i obrim traça fent un flanqueix ascendent sobre neu verge (40 – 45 graus) fins al llom sud del Pic Sayó, que resseguim sense problemes fins el cim. (Son les 13,30). Aliviats, assaborim la bella vista sobre les altres Maladetes i els seu glaciar Nord. Val la pena haver fet aquest elegant cim.





Descens:

Un cop retrobem els esquís, trobem una neu disfrutona fins a la cota 2600 (fina capa de neu pols sobre neu dura). A partir d’aquí la neu es va degradant , alternant alguna zona de neu crosta amb altres de neu molt dura, que era qualsevol cosa menys bona, al menys per a mi. La Rosa, en canvi, estrenava esquís i tota neu li semblava bé.

A les 15,55 arribem a l’automòbil.

Sempre recordaré d’aquesta sortida l’excel.lent dinar i millor companyia amb que ens obsequiaren la Carme i els seus quan arribarem a la vall

Resum: dura ascensió amb un component d’alpinisme que li dona caràcter. Les condicions més que acceptables trobant-nos com estem a finals d’abril ( o potser m’ equivoco)

Podeu veure més fotos de la sortida en :
picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008FEBRERMALADETAOCCIDENTAL


Per Rosa S. i Xavier M.

.

3 comentaris:

Jaume J ha dit...

Xavier, et mereixes una medalla!!!
has aconseguit que la Rosa carregui el piolet en una sortida... gràcies per la piulada!
(anima el dilluns als que no em sortit)

Jordi O ha dit...

Jo vull uns esquis com els de la Rosa... i unes cames com les teves...

Xavier M. ha dit...

Gràcies Jaume,
Fem el que podem. Tots sabem que la Rosa és molta Rosa.

Per cert, Jordi, tú també tens molt bones qualitats, de veritat.