Les sortides no són excursions guiades, són propostes fetes per socis i sòcies per dinamitzar l'activitat i relacionar grups.
 |
| La nit anterior sopo el famós flam al pebre del restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà, amb la neu muntada al moment... jo hi veia la Camisette ;) |
Avui la neu, dura, està més ràpida que la setmana passada. També ha reculat una mica a cota baixa i puc fer uns metres més amb el cotxe. Vaig per feina, les bestioles ja ni s'estranyen i als arbres i les seves branques em deixen passar.
D'altra banda i per seguretat, he decidit encarar l'Escala de Balbonne de pujada per evitar sorpreses en un descens solitari.
 |
| Tram central de l'Escala de Balbonne |
Poc després de la Restanca, a 1.620m, prenc un desviament a la dreta per un camí desdibuixat que es va endinsant al bosc en pujades i baixades, resseguint el torrent de Balbonne, en direcció SO. El Pic de la Camisette a l'esquerra, el de Balbonne a la dreta, i l'edat del bosc amb arbres inmensos, fan que aquest sigui un paratge molt obac. Tanca la vall pel sud una muralla de roca de 200m, que només es pot superar per l'Escala de Balbonne. Ho he passat amb menys dificultats de les que pensava, i el que m'ha sorprès més és que el pas estava escombrat per allaus... si hi heu d'anar, millor assegurar neu estable i bon horari!
 |
| Estany i Pic de Balbonne |
 |
| Pic de la Collada de Bourriques 2.252m |
 |
| Portella de Barbouillère 2.276m |
 |
| Coma de Barbouillère |
El descens de la Portella cap a la Coma de Barbouillère és dret i, amb neu dura, descalço una part amb grampons.
 |
| La Portella de Barbouillère des de la Coma |
Despres ja es un plaer de descens, fins que a la cota 1.800 cal virar al N i sense perdre alçada anar a buscar el camí que puja de la Restanca. Tram difícil per haver d'estar constantment superant obstacles. De nou a la Restanca, la neu segueix ràpida i arribo al cotxe content d'haver completat la volta al Pic de la Camisette
Han estat uns 16km i 900m de desnivell.
Bones traces!!!
Jaume
O en català correcte, cruiximent, o que no ens aguantem els pets.
Ens reunim una colla diversa per aprofitar el cap de setmana llarg de la Puri i provar d’encetar la temporada malgrat les diferents dolències de cadascú, des de problemes musculars a la fàscia, a tot tipus de parafílies.
Ens trobem el divendres a Aínsa amb la Robocop basca, el Físic de Cabrales, el Chispas de Cerdanyola, la Neuro de Santiago i el Gens honorable expresident.
Hourquette de Chermentas 2439m +-650m F/S2
Després de fer nit a Aínsa a un apartementet d’allò més cucooo, enfilem cap a l’altra banda del túnel de Bielsa, on aparquem al pàrquing de Piau-Engaly.
Hem vingut amb la intenció de començar la temporada fent alguna coseta suau, als límits de l’estació, per després baixar per pistes, però de seguida el pur esperit cegencigalador ens desvia cap a la preciosa vall de la Neste de Badet, que s’agafa des de pràcticament l’aparcament, amb esquís des dels peus, neu generosa i contínua i sense un track clar ni un objectiu ben definit.
De seguida ens adonem de que el ritme que marca la Robocop basca ens farà suar la gota, però la visió del mannà blanc ens encega. Alguns esquiadors enfilen camí del Port de Campbieil, una cara Oest on observem un parell d’allaus recents importants, pel que preferim seguir per la més suau vall de la Neste de Badet cap al coll de l’Hourquette de Chermentas.
Passem un parell de cabanes, el Lac de Badet i enfilem cap a l’Hourquette amb tota l’alegria que es pot tenir quan t’està arrossegant una colla d’aixecadors de pedres bascos pels cabells. La vall de l’Hourquette és una cara nord total, que enfilem confiant que trobarem encara algun racó amb neu pols, però les altes temperatures dels últims dies ha provocat regel nocturn i una neu crosta que es trenca i encarrila en la baixada. Ideal per un primer dia de la temporada. Ideal per trencar-te el genoll.
Des del llac fins al pàrquing toca remar bastant, però per sort arribem tots sans i estalvis, i anem cap a un nou apartament al poble d’Aranhouet, on s’han oblidat de deixar-nos la clau, el que ens obliga a esperar al Relais du Neouvielle i on ens veiem forçats a prendre un paté i una llonganissa artesanal amb unes cerveses per matar l’estona. Nosaltres no volíem.
Finalment sentint agulletes a músculs que no sabíem que teníem, passem una nit tot el reparadora que pot ser després d’un sopar de llenties i fer el forn holandès amb la manta tota la nit.
L’endemà sí, diumenge és el dia per fer alguna cosa suau per pistes, un mica de hàmster +-400/500m, anar posant la musculatura a to, potser a la tarda fer un forfait de mig dia per practicar baixades...
Comencem a tirar al costat de pistes, vinga, que baixem de seguida i farem unes baixades amb remuntador, la basca dient uns metres més, que no hem fet res, sortim de pistes, unes voltes maria ben empinades per practicar, ui que el Pic de Piau està aquí mateix... Sort que havíem deixat els grampons al cotxe, perquè una mica més i acabem al Neouvielle. Fem +-850m al voltant de l’estació, així per escalfar, desitjant un comando de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo amb una mica de calç viva.
Hem fet el hàmster però no ens queda benzina per cap forfait de mig dia, no tenim més remei que fer un tast de formatges a l’apartament amb un vinet i unes cerveses francesos.
Pic de l’Aiguillette 2508m +-700 m PD/S3
El dilluns aparquem a la boca nord del Túnel de Bielsa, és a dir al costat francès, i enfilem direcció sud-oest, una vall encarada nord-est que novament està ben dura per culpa de la maleïda setmaneta primaveral que ha regelat malgrat l’alçada. La pujada és fàcil fins la pala cimera, té un parell de voltes maria que no es poden fallar, amb la neu dura i ganivetes, des de l'avantcim calen grampons i piolet.
Les dues sortides del cap de setmana llarg, a la primavera amb una mica de cremeta, o després d’una bona nevada d’atlàntic no haurien de tenir major dificultat, però el terreny ens obliga a utilitzar ganivetes i practicar l’esquí senglar uns metres abans de l’aparcament, on la neu comença a fer clapes i fa repicar les cames amb aquella tremolor, ideal per la fascitis plantar i per trinxar-se l’esquena. Les vistes increïbles, una excursió que val molt la pena.
Malgrat el ritme d’Indurain que imposava Robocoaizkolari, la resta de mortals hem arribat a ritme de nen de 2 anys amb un tricicle, esperant agafar la forma en algun moment d’aquesta temporada, o abans de la jubilació, almenys.
Arribem a casa amb Agouillettes fins a les celles i la fàscia plantar que diu arriba Espanya, però que arribi tard...
Hem estat Vane, Gabri, Sancho, Leti i Hèctor
 |
| Roc Blanc i Camisette |
L'excursió al Pic de Camisette de 2.426m, és de les més complertes i solitàries que es poden fer en aquesta part del Pirineu. I al tour al cim li tinc l'ull posat de fa temps!
 |
| Balbonne |
Avui, a cota baixa, hi ha més neu que el passat febrer i amb el cotxe només puc arribar a la cota 1.300m de la pista de la Restanca que surt més amunt de Mijanes. Neu contínua i abundant en tot el recorregut, fins hi tot en el tram de bosc de fort pendent, però molt humida i es fa feixuc obrir traça.
 |
| Tarbésou |
A quarts de dues, a 2.200m encara no he completat la primera part de la volta, i les incerteses que té el descens, amb el Pas de les Escales de Balbonne, fan que el seny s'apoderi de mi i giro cua. Però li he fet l'ullet al Roc Blanc que em guardi l'obaga, hi tornaré!
+/- 900m; 13km
Bones traces!
Jaume
