Dissabte +500m/14km Els Angles-Camporells
Ens enganxa un cap de setmana amb nevada prèvia intensa i risc 3 d’allaus, però tenim ganes de fer travessa i sortir una mica de la
civilització, així que sortim el dissabte cap el refugi de Camporells.
Passem per l’estany
de la Balmeta i un cop allà tirem
cap l’estany de la Llosa enlloc de
fer el camí directe cap al refugi, per
veure la indòmita vall de la Llosa camí del Pic de la Cometa d’Espanya. Ens trobem paquet de neu
sense traça que hem d’anar obrint amb bastant d’esforç.
La previsió de
meteofrance punxa i el dia que es preveia amb finestra es torna gris i amb una
nevada creixent. Decidim desistir de la Cometa i tirar cap al refugi però encara així ens surt una tirada prou esgotadora obrint traça amb molt de riu i estany i
fondalades de muntanya russa. Amb molta neu recent hem de vigilar amb els
forats.
Fins i tot SuperRawal, el superheroi que pots trobar a la
barra d’una bodega sòrdida del districte V a la nit i
durant el dia es converteix en un expert cegesquiador s’enfonsa en un dels estanys, però amb la seva capa de pell de lleopard aconsegueix sortir
del sot sense més problemes.
El refugi acollidor, sobretot la latrina que recorda la de
Trainspotting, i desprèn aroma
a muntanyenc en descomposició. Si
tanques la porta de les calderes d’en Pere
Botero al menjador del refugi s’està prou bé, ens
fan sopa de llenties i estofat de vedella amb arròs,
formatge i fins i tot flam amb una neula de postre.
Juguem al Trivial en francès i ens
recuperem dels diversos problemes físics de
la tirada del dia, butllofes als peus, rampes, fins i tot algun valent que
tenia el campanar de Sau traient la punta, la tortuga traient el cap, s’atreveix a descarregar un fitxer
adjunt a la latrina i aconsegueix alliberar a Willy sense caure desmaiat.
Diumenge Puig de Pam, Mont Llaret i tornada als Angles. +600/-1050
15km F/S2
L’esmorzar
és més auster,
però almenys té un cafè
correcte pels ionquis de la cafeïna, i
amb una bona nit sense fred ni massa roncs, encetem camí ben aviat, amb tota la neu que ha seguit caient tota la
nit. De tornada agafem l’itinerari
clàssic cap a la Balmeta, amb una bona
traça oberta, de manera que recuperats
per la nit, l’àpat i la traça més còmoda, fem prou via.
Algun segueix patint per les butllofes, però uns quants tenim ganes de fer alguna
baixada bona, així que pugem al Pam de camí a la Balmeta i per primer cop a l’historia ens el trobem amb bona neu i
no ventat i encrostat.
D’allà directes a la Balmeta, per tornar a
posar pells i pujar el Mont Llaret i acabar al pàrquing dels
Angles per pistes.
Cap de setmana amb pendents molt suaus i molt de bosc, molta
neu nova, vistes increïbles, no
massa bon temps, i hem sobreviscut tots al cràter de la
latrina.
Per cagar-s’hi.
