La serra del Verd sempre és un bon lloc per anar-hi després de nevades copioses. Aquesta vegada hem fet una variant de pujada i de descens força interessant.
Des de la pista de Santa Margarida anem a buscar el tallafoc que puja directe al coll de la Mola, és força dret però obert. Pujant a l'esquerra, al costat del bosc trobarem un sender que puja paral.lel al tallafoc, de més bon fer.
A la cota 1700m girem cap al sud oest per pujar per una canal evident amb pendent moderat. Seguint aquesta direcció ens creuarem un parell de camins o pistes fins situar-nos a la carena del Planell de la Font. Des d'aquí fins el cim cal seguir l'ampla carena sense cap dificultat.
El descens el fem a ple nord (una mica planer a l'inici) per baixar pel Clot del Prat Salvatge, un magnífic descens a mig bosc que sempre té bona neu. Ens trobarem per la pista que baixa del Pla dels Cavallets i seguim avall fins a la bifurcació de pistes on hem de baixar per la pista fins al Portell de l'Ós i després al coll de la Mola.
Des del coll de la Mola baixem pel tallafoc fins on la neu ens permeti, a mitja baixada hi ha una pista que el creua i permet baixar fins el cotxe.
Sortim dissabte 4 de Barcelona, paradeta a fer el cafè a L'Aínsa i arribem a l'aparcament de Val Louron al migdia. Fem una primera foquejada de la temporada per l'entorn de les pistes tancades. Meteo poc clara, en algun moment s'obre però arriba un moment que la boira no ens deixa gaire marge de maniobra. Fem la baixada com podem, contents de les primeres sensacions de la temporada! A l'aparcament ens esperen l'Edu i la Marta amb un bon plat de pasta al pesto...irresistible! Ells han fet la foquejada més aviat....fent un recorregut similar però arribant més amunt.
Anem a Saint Lary Soulan a instal·lar-nos al miniapartament. Quan ja ho tenim tot a lloc i volia entrar a la dutxa.....no hi ha aigua! La solució acaba passant per fer un canvi d'apartament a una ubicació menys elevada. Coses que passen quan arriba tant turisme de cop.
Diumenge 5 és el dia de la gran nevada que tots esperàvem. Ens fa molta il·lusió veure com va canviant el paisatge i es va acumulant neu i més neu. És un dia de relax.....anem a Balnea! Val molt la pena. A la tarda fem la volta al llac de Génos, enmig de la boira.
Dilluns 6 fem excursió prop de Saint Lary Soulan. Sortim de Vignec i ens endinsem pel bosc retallant una pista que porta a les Granges de Lias, un llogarret ben especial. Continuem remuntant obrint traça pel bosc fins que arribem al Pla d'Adet. Aquí uns anem a fer el volt per veure l'entorn de les pistes d'esquí i altres recuperen forces fent una cervesa :) La baixada la fem pràcticament per on hem pujat i ens ho passem molt bé amb tanta neu pel mig del bosc. Està un pèl humida i costa una mica baixar per on no hi ha traça. Arribem ben contents als cotxes. Ho celebrem fent un bon sopar tots plegats al miniapartament....ressopó amb FITAAAA!
Dimarts 7 decidim anar a l'estació d'esquí de Peyragudes (recordeu la pregunta sobre el 007!) En general, les 3 estacions obertes estan a mig gas, per la gran nevada que va caure diumenge i que ha deixat la muntanya amb un perill d'allaus relativament elevat. La neu cada vegada està més humida i es veuen moltes purgues recents. A Peyragudes podem fer un bon dia de baixar, baixar i baixar.....alguns no ens cansem mai :) Poques pistes obertes però poca gent. Vistes molt boniques, tot i que fa un dia prou desagradable de fred i ventet. A la tarda torna a emmarronar-se. Tornem a sopar junts i gaudim d'una nova vetllada.
Dimecres 8, veient que la muntanya no està en les millors condicions, decidim marxar de bon matí cap a casa. Tenim sort! Obren el túnel de Bielsa a les 11, que ha estat tancat tots aquests dies per perill d'allaus. Fem parada obligada a L'Aínsa, a visitar el poble i a premiar-nos de nou a la pastelería Joakyn. L'apunto a cegesquigourmand per simpatia i amistat comuna :)
Recordatori per mi: quan reservi allotjament....cal que sàpiga que Saint Lary no és el mateix que Saint Lary Soulan! Sort que ha acabat bé i ens han tornat els diners....hehehe
Els temporals de neu a la vista, el vent, perill d'allaus elevat... Quina és la zona més piulada a skitour els darrers dies ? La Chartreuse... doncs allà anem.
La Chartreuse és un massís als pre Alps, just al nord de Grenoble. És un massís d'altitud modesta, el cim més alt té 2068m, com els seus veïns Vercors i Aravís. Tot i això gaudeix de bones innivacions a l'hivern.
Ens ubiquem a Saint Pierre de Chartreuse, podríem dir que és el nucli del massís. Des d'allà hem fet diversos cims, un d'ells directament des del poble, els altres amb un desplaçament de 3km.
Diumenge 5 de desembre Bec de la Scia 1783m +1000 F/S2
Tot i el cel gris de moment no neva, ho ha estat fent tota la nit, anuncien "quelques flocons".Sortim de la casa on estem allotjats per remuntar amb esquís fins el poble per un camí de vianants. Des del poble seguim la carena de bosc que puja en direcció est. El recorregut combina trams per l'estació d'esquí (tancada) i trams pel bosc i no presenta cap dificultat fins arribar al final de l'estació 1680m. Des d'aquest punt remuntem uns 100m fins a la base rocallosa del cim on descalcem esquís i pugem per la seva vessant oest, camí força dret i amb molta neu que dificulta la progressió. Sense més fem cim on hi ha una taula d'orientació.
El descens el fem per les pistes, aprofitant que estan tancades, els "quelques flocons" s'han convertit en una nevada important.
A destacar la gran quantitat d'esquiadors i esquiadores de muntanya que hi havia, deu ser el Puigllançada de la zona.
Dilluns 6 de desembre Bec de Charvet 1738m +800m F+/S3
Gran bo !! Ens desplacem fins al nucli de Brevardier on la carretera del Col de Coq està tallada. Ha nevat força i ens tocaria obrir traça si no fos que en aquest país de la Chartreuse sempre hi ha algú que s'avança i l'obre per tu. Se seguix l'itinerari en direcció al col de Coq, a trams pel camí i a trams seguint la carretera. A la cota 1340 s'obre la vall i deixem la carretera que va al col de Coq per girar a ple sud fins a la base del Bec de Charvet.
Per arribar al cim cal prendre el llom nord, emboscat i molt dret, que obliga a fer moltes llaçades tècniques. El cim és planer i obert, mirador excel.lent del Chamechaude la dent de Crolles i el Pravouta.
El descens el fem a ple nord, a l'esquerra de les traces de pujada, per dins del bosc, molt dret, fins a creuar un sender i posteriorment arribar a una pista que seguim fins a trobar la traça de pujada.
Dimarts 7 de desembre Pravouta 1760m i Roc d'Arguille 1768m +1200m F/S2
Després
d'un nou episodi de nevades a la nit torna a fer bon dia i decidim
aprofitar les condicions i fer dos cims clàssics de la zona, per un
itinerari no tan clàssic.
La sortida és a l'aparcament al fons de
la vall a l'est del poble, punt anomenat Perquelin. Se segueix la vall
que puja en ple nord fins al col des Ayes 1538m, el recorregut és un
camí més o menys ample segons el tram.
Des del coll des Ayes
remuntem en direcció sud oest per les pales del Pravouta fins arribar a
la seva carena sud, que puja directa des del col de Coq. Un cop al cim
del Pravouta ens adonem de la dimensió de la fama d'aquest sector, ens
trobem unes 15 persones al cim i moltes més que estan fent altres
itineraris o encara no han arribat.
Baixem direcció nord per unes
amples i apetitoses pales de neu pols que ens porten fins al refugi
lliure de Pravouta 1605m (unes 15 persones rondant), posem pells i
remuntem la traça fins el cim del Roc d'Arguille, aquí hem aconseguit
estar sols.
Ja es veu el canvi de temps que va entrant, esquiem
per les amples pales en direcció sud per saltar la vessant i anar a
parar a pocs metres del col de Coq. Només queda arribar al col de Coq
baixar pocs metres de desnivell per la carretera i remuntar fins el col
des Ayes. El descens pel camí de pujada gaudint del paquet de neu.
El
dimecres 8 de desembre ens llevem nevant amb neu humida, ho deixem
estar i baixem cap a Barcelona, esquivant els problemes per neu que han
tingut a les altres valls dels Alps.
Alguns comentaris
A la Chartreuse hi ha diversos nuclis per fer activitat, entre ells potser hi ha colls de carretera tallats.
Trobareu comerços i botigues de material de muntanya.
També hi ha diverses estacions d'esquí, a tenir en compte per fer activitat en cas de mal temps si estan tancades.
Alguns sectors recorden els Dolomites, valls profundes, cims amb penya-segats, etc això fa que l'ambient sigui més alpí.
La proximitat a Grenoble i Chambéry fa que els itineraris siguin molt freqüentats, sobretot si hi ha bones condicions de neu.
Mapa de la zona 3334OT Massif de la Chartreuse
Hi hem estat l'Hèctor A, Manel C, Carles P, Míriam M i Ricard M
Una mica d'esquí de pista, la 'pastanaga', i esquí de muntanya al Port del Comte
Esquí de 'proximitat' aprofitant aquest hivern que começa bé al Pirineu. Dissabte poca gent a les pistes i prou neu per retrobar-nos amb l'esquí-fàcil sobre neu trepitjada... Diumenge posem pells des d'Estivella però el dia s'espatlla als 2.200m. Dilluns, la gernació i el vent ens fan fugir de les pistes i tornem a posar pells: ha nevat més i fa goig per sota els 2.300m però cap a la Tossa i el Padró hi ha més pedres que neu i la que hi ha està molt gelada, el vent bufa massa fort! Dimarts més esquí i el millor es que deixem el Port just quan s'hi torna a posar de nou: NEVA!
Primera sortida amb bones neus al Pirineu, cap a la Gallina Pelada el dissabte. Sembla que mig CEG ha pensat el mateix, perquè ens trobem més colla que al sopar de la secció.
Abans de sortir, però, ja hem perdut la Mireia i l'Oscar, que s'han apuntat a un curs de desenterrar cotxes clavats a la neu. 😅
Pugem per la via clàssica per un corriol que no hi passes si tens sobrepès, fins al cim de la Gallina, perquè hi ha un dels bascos que diu que li fa gràcia, Patxi, que no l'ha pujat mai, així que ens mengem la remada del refu al coll. Malgrat això podem fer 2 girs per neu pols abans de desfer camí pel corriol per desnodrits.
Després de la súper esquiada del dissabte només aguantem 3 elements, més els dos entrenats a treure neu, amb uns braços que ni el Stallone, i sopem a un refu tot acollidor amb un sopar on ens sobra mitja vedella estofada.
Pedrò dels quatre batlles +-650 torbats
L'endemà sortim de Tuixent, i pugem cap el Pedró dels quatre batlles, on si surts del bosc t'assalta un torb que si vols pixar ni te la trobes. Baixem pel bosc, on ens perdem i deixem abandonats els més inexperts, i malgrat tot, lamentablement es salven.
Sortida per començar la temporada, amb retrobada d'esquiadors. El proper cop a veure si en perdem algun al bosc, de veres.
La tercera edició dels 8 cims va quedar estroncada per les restriccions de moviment, ni la competició de raquetes va poder salvar-la.
Repetim doncs la tercera edició dels #8 Cims temporada 2021-2022
La proposta #8 Cims de Cegesquí està pensada per fer sortides amb qui vulgueu, en el moment que vulgueu,
dimensionant el grup i la data al vostre aire, complint totes les
mesures imposades. I a la vegada, els al·licients del repte queden
intactes, superació personal, descoberta de cims, natura oberta, esquí
de muntanya...
De què es tracta ?
8 persones referents de l'esquí de muntanya a Catalunya proposen un cim cadascuna d'elles, es tracta d'assolir el màxim de cims durant la temporada. Si ho aconseguiu tindreu una sorpresa.
Els cims
Comapedrosa: Laura Orgué, Pic de Mortiers: Núria Burgada, Socroux: Xavi Aymar, Tuc de la Sarrahera: Clàudia Ramos, Pala Alta de Sarradé: Pito Costa, Subenuix: Ricard Martínez, Roca Blanca: Sara Orgué, Bessiberri Sud: Genís Zapater.
Qui pot participar ?
Tothom que vulgui, sempre que se segueixin les instruccions de participació.
Per tenir tota la informació a ma podeu instal.lar-vos l'app dels #8cims, hi trobareu els cims a fer, els mapes corresponents amb els tracks, l'accés per fer les piulades... Descarregueu aquí per Android i aquí per IOS (recordeu que heu de permetre la instal.lació d'apps desconegudes al mòbil)
Us podeu descarregar les instruccions en pdf clicant a la imatge
Xerrada de link de @pnaltpirineu: El paisatge actual del Parc Natural de l'Alt Pirineu és conseqüència del modelat que va deixar el gel durant el darrer cicle glacial
En parlem amb els investigadors Marc Oliva i Josep Ventura del grup ANTALP de la Universitat de Barcelona, que han reconstruït l'evolució de les glaceres en l'àmbit del parc durant el darrer màxim glacial:
Molta neu a la capçalera del Ter i també a les valls que hi menen. Amb la previsió que donen i l'horari que m'hi puc posar, trio un recorregut a recer, i deixo el cotxe al trencall de la pista de Setcases a Espinavell.
Amb un 4x4 s'hi podia circular però a mi em toca una mica més d'una hora d'aproximació per la pista (amb esquís pel lateral tant de pujada com de baixada, evitant les roderes) fins un revolt marcat passada la Pedregosa (1.595m).
Un sender ample va pujant i el bosc es va obrint cap al Pla Carboner. Hi ha prou gruix per pujar i baixar bé amb esquís, avui fins la Collada de la Balmeta, a uns 2.000m. El dia ha començat clar, però de cop es tapa i entra el vent i la nevada... Sembla que aquest recorregut i molts altres de la zona els podrem fer aquest hivern, la base hi és!
Escapada fugaç tan curta com intensa. Amb les darreres llums del dia i des dels Alabaus m'enfilo fora les pistes cap als alts del Tossal de Rus, sense arribar-hi, embadalit pel moment i les muntanyes i celatges que es van encenen. Bona neu i bones sensacions.
Ha nevat amb ganes al Queyras, àrea influenciada pels temporals del sud-oest que venen carregats per la vessant Italiana. Comencem a trobar ressenyes de la zona i la webcam dels amics de Saint Veran no enganya, així que decidim fer una escapada i deixar la ratllada d'esquís a Vallter per a un altre dia.
A la vall la temporada comença tard i els allotjaments estan gairebé tots tancats, una feinada trobar un lloc on poder passar la nit de dissabte, finalment ho resolem a Guillestre, a costa de fer més km anant i tornant.
Dissabte 20 de novembre pic de Caramantran 3025m 19km F/S2
Després de dormir a Gap el divendres ens hem traslladat fins a Saint Véran, el poble a més altitud d'Europa diuen, tot recordant la trobada de cegesquiadors i esquiadores que vam fer el gener del 2018. Aparquem a la punta del poble, just a la sortida de la pista que puja cap al refugi de la Blanche.
La primera part de la ruta és per la pista fins a l'encreuament de la capella de Clausis, a partir d'allà 2340m seguim pels lloms suaus que remunten la vall en direcció oest.
El recorregut no presenta cap mena de dificultat ni trams drets, la neu una mica pesada alenteix el ritme.
El descens es fa prou bé, la neu encara es conserva fresca i permet fer uns bons girs, el tram de pista regelat i cutre, un clàssic.
Hem començat tard, la neu està pesada i es fan pams i la ruta és planera i llarga, en resum arribem a les 16h al cim i fem el darrer tram de tornada fins el cotxe amb el frontal, cap novetat jeje.
Baixem a dormir a Guillestre 30km i casualment trobem un restaurant on ens ofereixen raclette, dit i fet i bon final de jornada.
Diumenge 21 de novembre pic Traversiere 2882m 12km F/S2
Tornem a la zona però escollim la vall del costat, a pocs km de Saint Véran a Molines en Queyras, ens desviem per la carretera del col d'Agnel, passant per Fontguillarde fins al Pont de Lariane 2024m. Hem escollit un cim més curt seguint la ressenya del Jaume, és un cim clàssic a la zona i l'ambient és de plena temporada.
El punt de sortida coincideix amb una pista d'esquí nòrdic que ja ha obert i entre esquiadors de muntanya i de nòrdic hi deu a haver uns 70 vehicles.
La ruta està totalment orientada a nord i no presenta cap dificultat, menys encara perquè la traça està oberta i molt trepitjada.
El descens el fem mantenint-nos a l'esquerra (mirant ala vall) per evitar les traces de baixada d'altres grups. Tot i estar transformada la neu ens permet fer bons girs.
Som al cotxe a les 13'15 i a Barcelona a les 22'30h
