Enviat per Joan B.
(ALPS, VALAIS EST)
Dies: 14, 15 i 16 d'abril de 2007
Participants: Marta M., Raimon, Jordi T., Oriol B. Xavier B., Miquel V., Manel B., Carles S. i Joan B.
Itinerari: Alagna Valsesia (1186 m), telefèric Punta Indren.(3260 m), Refugi Gnifetti (3647 m), Ghiacciaio del Lys Orientale, Lysjoch (4248 m), Grenzgletscher, Punta Zumstein (4563 m), Refugi Gnifetti, Ghiacciaio di Indren, Punta Giordani (4046 m), estació telefèric Punta Indren (3260 m), Bocch delle Pisse (2396 m), Alagna Valsesia (1186 m).
És la 4a sortida tipus "mini-expedició" d'esquí de muntanya que fem als Alps, amb el format de 3 dies i viatge amb avió: 1r dia viatge i pujada al refugi, 2n dia ascensió llarga i 3r dia ascensió curta i tornada a casa. De moment seguim tenint mooooltíssima sort amb la meteo i la neu!!!! Veure les piades CEGESQUI del Galenstock i el Gran Paradiso de la temporada 2005 i Mont Velant de la temporada passada)
En general els itineraris de les ascensions realitzades a la punta Zumstein (P. Vincent alguns) i la punta Giordani són senzills, evidents i poc exposats i no tenen gaire desnivell (menys de 1000 m
acumulats els dia de l'ascensió a la punta Zumstein, si també es fa la piràmide Vincent; 1100 m. El dia de l'ascensió a la punta Giordani 720 m d'ascens més 2850 m de descens). El marc del Massís del Monte Rosa és impressionant, per l'alçada, per les vistes i per l'ambient
que li donen els sèracs, alguna esquerda destapada i els precipicis.
El refugi Gnifetti està a 3647 m i es pot pujar amb telefèric fins a 3200m (a menys d'unes 2 hores del refugi). Això sí, tanta alçada sense aclimatar gaire el cos té inconvenients, sobretot en pujar amb medis mecànics de 0 a 3200 m i dormir a 3660 m al cos li fot una bona castanya, i el que fot més: només per 3 dies quan el cos comença a saber de que toca retirada. Els inconvenients de la alçada es manifesten en forma de mal de cap, i dificultat per dormir al refu i
cansament extra... Jo, particularment, el dia la Zumsteinspitze anava tant tocat que no vaig fer cim... Dels 9 que érem 5 o 6 vam patir aquests efectes.
Diumenge feia sòl però fred (-7 al mig dia, per sobre de 4000) i una mica de vent,
1r dia, dissabte 14/4/07: Alagna Valsesia 1186 m, pujada amb el telefèric Punta Indren. (3260 m), Ghiacciaio di Indren , Ghiacciaio di Garstelet 2550 i Refugi Gnifetti 3661 m.
Desnivell: 350 m. (+ 2080 m en telefèric) Durada: 2 h 10 d'ascens fins al refu.
Dia assoleiat amb núvols alts. Neu tova a la pujada al refugi (migdia);
Pugem al telefèric d'Alagna per accedir a la Punta Indren, des d'aquí un flanqueig lleugerament ascendent ens porta a un pas equipat amb cordes fixes a la base de la barra rocosa que separa la glacera d'Indren de la petita glacera de Garstelet. La barra la superem pujant per unes vires fins a un esperó equipat amb cordes i graons.
També es pot superar la barra flaquejant fins trobar una canal que mena al refugi Città di Mantova a l'inici de la glacera de Garstelet.
Ascendint per la glacera s'arriba a l'esperó rocós on es situa el Refugi Gnifetti 3661 m. El refugi es molt gran (170 places) i tot i que no està ple hi ha bastant esquiadors, destacar que no hi ha aigua ni pels lavabos.
2n dia, diumenge 15/4/07: Refugi Gnifetti 3611, Ghiacciaio del Lys Orientale, Lysjoch 4248, Grenzgletscher, Punta Zumstein 4563m, PIRAMIDE Vincent 4225 (opcional), Refugi Gnifetti.
Desnivell: 950 m. Durada: 4h 30 fins al ci i 2h 10 de descens i retorn al refugi. (50 minuts extres si es puja a la P, Vincent)
Dia molt assoleiat amb vent, molt fred tota l'ascensió. Neu dura durant l'ascensió pel mati i menys dura – tova a la baixada
Ens llevem a les 6h, fa bon dia però fred i vent. Desprès d'esmorzar i equipar-nos sortim dels últims del refugi, es veuen mots esquiadors avançant per la glacera del Lys, la pujada es fa de forma bastant progressiva però l'alçada és nota. Es passa al costat d'alguns cims de més de 4000 m, la Piràmide Vincent, la roca del Balmehorn, el Luwigshohe. La vista és increïble, el rei de la contrada tot i no ser el més alt és el Liskamm amb la seva famosa aresta i el seu vessant N. Al darrera es veu també el Cerví, la Dent Blanche, l'Obergalbelhorn, el Zinalrothorn i el Weishorn, tots uns senyors cim, tot un luxe de vista...Passat el Lysjoch hi ha un lleuger descens en flanqueig abans de la pujada final a la part superior del coll Gniffeti, cal arribar al peu de la petita aresta que mena al cim rocós de la Punta Zumstein. Es puja l'aresta a peu, deu tenir menys
de 60 d'alçada. El descens és fàcil, la neu tot i no estar dura del tot presenta bonys i traces endurides i a vegades és una mica empipador de girar. El flanqueig ascendent per arribar al Lysjoch requereix posar pells, alguns del grup pugen la Piràmide Vincent (100
m extres!!! jo ni somiar-ho!) Acabem baixant per la part esquerra de la glacera, en alguns punts prèviament han baixat tants esquiadors que per les traces sembla més aviat una pista d'esquí, fins i tot amb bams.
3r dia, dilluns 16/4/07:Refugi Gnifetti 3611 m, Ghiacciaio di Garstelet 2550, Refugi Citta di Mantova 3500, Ghiacciaio di Indren 3320 m, Punta Giordani 4046 m, Punta Indren 3260 m, Bocch delle Pisse 2396 m, Alagna Valsesia 1186 m.
Desnivell: 720 m d'ascens i 2850 m de descens. Durada: 1 h descens a la glacera Indren, 2h 30 P Giordani i 4 h 10 descens a Alagna.
Dia assoleiat. Neu molt dura al matí i tova a partir del migdia a la baixada, per sota cota 3200 molt humida i molt pesada
Sortim passades les 7h i del refu, la neu esta dura així que desistim baixar per una canal directe a la glacera d'Indren (de fet la nit anterior el guarda ens ho havia desaconsellat). Baixem cap el refugi Citta di Mantova i fent la volta anem a buscar el flanqueig de la base rocosa, cal treure's els esquís. Una vegada a la glacera Indren, posem pells i comencem l'ascens predominantment per la part est de la glacera. El cim és un petit pedestal de roca que sobresurt sobre el
glaç i la neu al final de la carena que ve de la P. Vincent. Per pujar-hi cal fer una grimpadeta fàcil, tot i que cap el vessant N el patí és molt espectacular.
Baixem amb una neu excel•lent, gaudint d'allò més dels girs, a partir de les instal•lacions del telefèric cap avall la neu no serà tant agraïda sinó tot el contrari...
Uns 150 m sota l'estació ens cal anar a buscar el vessant N de la vall per fer un gran (grandissim) flanqueig fins al Bocch delle Pisse 2396 m, on comença els descens per les abandonades pistes fins que s'acaba la neu a cota 1600m, així que baixem uns 400 m carregant
esquís, primer per una pista i desprès per un sender molt bonic que ens porta a Alagna.
Joan Bartoll
La pujada pel bosc del primer dia ( i la nocturna del segon...) son d'una bellesa difícil d'explicar: aquests paratges estant abocats als vents humits del mar de Tasmània i la vegetació es d'una exuberància preciosa... durant la pujada m'he sentit transportat tot i la llunyania temporal i geogràfica al mon del Dersu Uzala! I com em pesa la motxilla!!!... i recordava la del Dersu: un sac de farina buit, dues camises velles, casquets de bala, un flascó, plom, una capseta amb càpsules, un tros de lona de tenda, pell de cabra, un tros de bloc de te, un pot de conserves buit, una alena, una destraleta, una capseta de llauna, ........
El refugi es nou de fa dos mesos i estem molt be fins que a quarts de 5 toquen els despertadors: les primeres dues hores a les fosques son perdedores, sense sender, i per un pendents "embarrancats". Amb el sol arribem a la gelera: ens encordem i per fi podem calcar esquís, per remuntar-la (2-3km i 200m de desnivell) fins a situar-nos al coll oest de l'aresta. El Brewster, amb 2515m té les condicions d'un 4mil difícil! Ho intentem resseguint l'aresta oest i assolim un coll superior molt estètic i les dues puntes que precedeixen el cim principal: potser ens resten 50m de desnivell i 200 d'aresta però el glaç i l'horari fan recomanable recular.
