Alps Bernesos, alta ruta wildhorn-wildstrubel

Cinc dies de travessa de refugis, glaciars, cims de 3000 metres, molta neu, bon temps, dificultat assequible, bons descensos...

Cercant un xic de tot, però no massa, hem trobat informació d'aquesta fantàstica ruta, molt recomanable. Les ressenyes principals són de la guia "Les Plus belles randonnées a ski de suisse" editada pel Club Alpí Suís (CAS).

Del 4 al 10 d'abril (viatges inclosos).
Dificultat global: PD+ /S3, atenció en cas de mal temps, rutes complexes d'orientació.
Participants: Teresa L, JosepM M, Joan G, Manel C, Olga B, Glòria V i Ricard M, amb l'acompanyament i suport logístic de la Còncep M i el Koki G.

1er dia:
Col du Pillon - Sommet Station des Diablerets (2940m) – Col du Sanetscht (2245m) Arpelistock (3035m) - Gelten Hütte (2002 m)
+ 800 m /- 1650 m
PD-S3

Vam agafar un vertiginós telefèric des del Col de Pillon, amb capacitat per a 125 persones i que té dos trams fins a la cota 2940m de l’estació de Diablerets (42FCH). Descens en direcció Est, primer per pista i després per la gelera, fins a l’ampli coll de Sanetscht, on posem pells i remuntem, encara en direcció Est, seguint per la carena de l’Arpelistock, el tram final es fa per la pala de la cara sud-est.

El descens del cim el fem en direcció Nord-est, escollint l’itinerari que més ens agradi, per anar a buscar un coll situat al nord del cim a la cota 2685m, el qual ens permet accedir a la vall de Furgettali, aquesta és la millor opció de descens fins el refugi Gelten que no pas si continuessim per la gelera de Gälte (amb obligada remada i flanqueig final). El descens té alguns trams una mica drets, però amb possibilitats de fer àmplies llaçades. Arribem al refugi per la planera vall que ens deixa a uns 20m per sota i que caldrà remuntar per accedir-hi.

Tot i que el desnivell de pujada no és gran, cal comptar amb el llarg recorregut i l’estat de l’aresta de l’Arpelistock, que pot implicar treuren’s els esquís diverses vegades, bé per neu gelada, bé per manca de neu.

2n dia
Gelten Hütte - Col du Brochet (2759 m) - Wildhorn (3247 m) - Wildhorn Hütte (2303 m)
+ 1200 m / - 900
PD+ / -S2

Deixem el refugi per remuntar la vall de Rottal, el que ens obliga a fer un primer flanqueig (sud), per unes pales ubicades enfront del mateix refugi, guanyant així un centenar de metres per entrar a la vall de Rottal pròpiament dita, que seguirem fins a la cota 2450m, per girar aleshores en direcció (sud-est), també en flanqueig, tot guanyant la gelera de Gelten, fent un bucle en direcció NE/SE arribarem al coll de Brochet (2757m). No arribem a passar el coll, pujarem per una pala dreta en direcció est, la qual, un cop saltada la carena ens deixa a la gelera de Brochet. Fem un flanqueig primer cap a l’est i després en direcció sud, per sota de l’evident massa rocosa del Mont Pucel per arribar a un pas, un passadís arrecerat entre les roques de la carena sud del Mont Pucel (3020m).

Seguim en direcció est i tot just fets uns metres, perdre una mica de desnivell resseguint la paret rocosa del Mont Pucel (-30m aprox), per arribar a un punt que ens permeti pujar en direcció Nord i entrar així a l’àmplia gelera del Wildhorn. Seguim en direcció Nord fins veure el Wildhorn, que té dos cims, l’accés a qualsevol de les dues puntes és fàcil, així com el pas d’una a l’altra. Wildhorn 3247m.

El descens el farem per la gelera en direcció Nord-est, que ara té el nom de Tenehet, anem resseguint la petita carena rocallosa que ens queda a l’esquerra i, si no ho hem fet abans, saltem per un pas en direcció Nord, cap a la gelera de Chilchli, a la cota 2815m. Només ens queda seguir el descens de la gelera en direcció nord-est, per arribar a la vall d’Iffige i el refugi, Wildhorn Hütte (2303m).

L’itinerari transcorre per diverses pales dretes i, en bona part en flanqueig. De fet, des del refugi tot l’itinerari fa una espiral fins el cim. En cas de mal temps els punts de referència són confusos. Cal recordar que l’itinerari canvia fins a cinc vegades de vessant.

3er dia
Wildhorn Hütte (2303m)- Schnidedorn (2937m) - Wildstrubel Hütte (2791m)
+1100m/- 600 m
PD /S3

Des del refugi remuntem la vall seguint l’itinerari del dia anterior, fins entrar a la gelera de Chilchli, cota 2600m (aprox). Un cop a la gelera anirem en direcció sud-est, per arribar a l’ampli i evident coll de Schnidejoch 2756m. Des del coll seguirem la carena del cim en direcció Nord-est, per arribar al cim fent algun tram una mica dret, però sense dificultat. Schnidedorn (2937m). El descens el fem en direcció est, al principi per una pala dreta, per anar a buscar una petita vall que ens porta a l’Alpage de Rawil (vall ampla i planera). Cap al tram final de la vall haurem de descendir resseguint el marge esquerre, per anar a buscar un enclotament entre roques i la paret principal (amb presència de grans allaus provinents d’aquesta), que sense dificultat ens durà a la sortida de la vall. Atenció amb l’itinerari cap a la dreta de la vall, sembla més evident, però queda tallat per roques i només té un pas per unes pales molt dretes i exposades.

Un cop a l’àmplia vall de l ‘Alpage, posem pells i remuntarem seguint direcció nord-est. La vall és molt planera i té diversos ressalts, la qual cosa la fa una mica molesta a l’hora de progressar, en 2km (aprox) arribarem a una planura (llac), cota 2380m, a sobre hi ha el pas de Rawil (poc evident) més evident és l’estació intermitja d’un funicular d’ús militar que ens queda en direcció nord-est. Si seguim amb la vista l’itinerari dels cables, veurem que l’aeri passa a tocar del refugi.

De la cota 2380m girarem en direcció est, per pujar per una petita vall al sud del refugi, a la cota 2700m, sota les pales dretes del Wisshore girarem cap a l’oest per arribar, primer a l’antic refugi i en pocs metres més al nou i modern refugi, Wildstrubelhütte (2791 m)

4rt dia
Wildstrubel Hütte - Wildstrubel (3277 m) - Lammeren Hütte (2501 m)
+ 700m / - 800m
PD / S2-S3

Sortim del refugi amb l’objectiu d’accedir al glaciar de la Plaine Morte. Ho podem fer pel coll Weisshorn, flanqueig en direcció est. O millor pujar per les pales que donen accés al cim i al conjunt d’istal.lacions militars (telefèric, alberg, radars, bunkers, etc). Aquesta segona opció ens dona un accés més directe a la gelera, per una pala que baixa directa del cim (sud-est) i que ens permet agafar impuls per guanyar el màxim terreny possible a la gelera. Amb aquesta opció avançarem entre 1’5 i 2km (4km de gelera en total) sense remar o remant poc, fins que haurem de posar les pells per remuntar el suau pendent de la gelera fins a la cota 2750m.

En aquest punt encarem la pujada de les pales sud del Wildstrubel, un xic dretes, sobretot pel contrast de la planura de la Gelera de la Plana Morta. Cap a la cota 2950m accedirem en flanqueig direcció oest a la carena sud del cim, i ja per la carena accedirem al cim. (possible presència de cornisa). Arribem al cim, ample i planer del Wildstrubel 3243m.

El descens el fem pel glaciar del Wildstrubel, en direcció nord-est. Per evitar confondren’s i no baixar massa cap a l’est (barrera de seracs), anirem a buscar el descens natural del cim del Mittelgipfel. Entre les cotes 3000m i 2800m baixarem entre uns séracs (esquerra) i unes roques (dreta). Per sota la cota 2800m la gelera ja és oberta i més planera, permetent-nos escollir l’itinerari que més ens agradi sempre en direcció sud-est. A la cota 2500 ens trobarem a la planura que dona accés a la vall de Lammeren. Girarem a l’esquerra, per sota de les parets del Lammerenhorn (nord-est), per un terreny planer i en lleuger ascens arribem al refugi del Lammeren 2501m.

5è dia
Lammeren Hütte - Rote Totx (2848m) - Kandersteg (1200m)
+ 400m / 1700m
F / S3

Sortim per la part de darrera del refugi en direcció nord per entrar a la petita vall de Lammeren, la vall ascendeix en direcció nord-est i ens porta per pendents suaus fins al coll 2800m. Abans de llençar-nos avall per la vall d’Entschligegrat, seguim la carena planera en direcció nord-est fins un collet sota l’aresta del Rote Totx. Saltem el coll per canviar de vessant (pas delicat, potser caldrà treuren’s els esquís) i entrar a la pala est del cim. Primer en flanqueig i després en ascens arribarem al cim del Rote Totx 2848m. El descens el fem pel mateix itinerari fins el collet, des d’on ja podem baixar directament per la vall.

El descens fins a Kandersteg és molt llarg i variat, i ens permet fer unes bones esquiades. El primer tram es fa deixant-nos lliscar pels lloms suaus, amb tendència a mantenir-nos pel marge dret de la vall. Cap a la cota 2500m farem un flanqueig per evitar enclotar-nos al llac de Talli i superar el coll que hi ha just després del llac (2400m). Passat el coll ens mantenim en flanqueig per la riba dreta fins accedir a les dretes pales que baixem escollint la millor neu fins a la cota 1900m. Aquí ens trobem una gran allau caiguda que barra el pas i ens obliga, o bé a travessar-la o bé vorejar-la. A partir d’aquest punt la vall és més suau i ens anirem trobant diverses cabanes de fusta durant el recorregut. A la cota 1600m la vall té sortida per una pista que amb nombrosos revolts ens porta amb els esquís als peus fins a Kandersteg. Arribem a l’estació del funicular d’Eggeschwand. Des d’aquest punt hi ha una navette cada hora (3FCH) que ens porta a l’estació de tren de Kandersteg.

Accés: L’accés a l’inici de l’itinerari es fa per l’extrem est del llac Lemman, des d’una població anomenada Aigle a 890km des de Barcelona.

Des d’Aigle tenim dos opcions, prendre el tren-cremallera que ens porta a Ormont-Dessus (Estació d’esquí Les Diablerets) o bé pujar en cotxe. Si disposem de prou temps millor l’opció del tren, per evitar haver de pujar la vall el dia de tornada. Una cop a Ormont-Dessus agafem una navette gratuïta (cada 20 minuts) que ens porta al Col de Pillon, punt d’on surt el telefèric cap a la part alta de l’estació. (telefèrics cada 20 minuts a partir de les 8h).

Retorn: Des de Kandersteg podem prendre el tren que ens portarà a Aigle en unes 3 hores. Consultar la web dels ferrocarrils suïsos.

Refugis: Tots els refugis estan ben acondicionats, es menja bé (esmorzar també) i t’ofereixen el te per ruta gratuïtament. Cal tenir en compte que als refugis més alts no acostuma a haver-hi aigua corrent fins a l’estiu, el que ens obliga a comprar tota l’aigua que consumim. El preu de la mitja pensió està entre els 52 i 55 FCH.

Trobareu els contactes dels refugis en aquest pdf de promoció de la ruta feta pels mateixos refugis.

Altres allotjaments: Tant a la vall de Diablerets com a Kandersteg hi ha moltes opcions econòmiques d’allotjament. Nosaltres hem estat en un centre Escolta a Kandersteg, molt acollidor i econòmic.

Variants: Tota la zona ofereix moltes possibilitats de modificar els itineraris, a partir d’altres refugis o fent ascensions alternatives. A destacar les possibilitats des del refugi del Lammeren, diversos cims de 3000 metres assequibles i molt esquiables.

Mapes: Cartografia suissa 1:50.000 Montana (273s) i Wildstrubel (263s) 1:25.000 Diablerets 1285, St-Leonard 1286, Lenk 1266, Gemmi 1267.

La versió 1/50.000 està menys detallada però té les rutes d'esquí de muntanya marcades.

Podeu veure les fotos a Pasdeguia fotos Alps Bernesos

Cambre d'Ase Occ. 2711m i Or. 2750m (11/04/2009) i Carbassa pel Torer (12/04/2009)

Mini Setmana Santa a la Cerdanya (la primera part ja arribarà)

Marina, Gemma i Jaume

Cambre d'Ase Occidental 2711m (i Oriental 2750m) des d'Eina 1650m (10/04/2009)

+/-1100m; 3 a 4h; *, F, S2.

Després del Puigmal de Llo de divendres (Gemma, Marina i Berta) i amb la meteo prevista volem assegurar el tanto i tenim clar que al bosc d'Eina com a mínim farem unes bones baixades. Doble sorpresa perquè de la nevada que cau hem de posar cadenes i perquè a mesura que pugem una clariana ens persegueix i amb la flor al cul resseguim el suau llom després de les pistes i arribem al cim occidental (2711m) i ja a les palpentes a, creiem, l'oriental.

Bona baixada amb solet i neu abundant però cada cop més pesada. Més que satisfets tornem a Alp on ens esperen la Berta, el Bernat i un bon dinar!

Carbassa (cota 2500m) pel Torrent de Torer i el Bosc Gran (11/04/2009)

+/-700m (900m si es fa cim); 3 a 4h; */**, F, S2-S4.

Neva. Tota la Cerdanya està encapotada i sobre la marxa busquem un objectiu proper, fàcil i segur. Amb l'ajut d'un llibre d'itineraris amb raquetes de Carles Gel ens decidim a pujar a la Carbassa però per un itinerari més entretingut que el que se sol fer.

Deixem el cotxe a uns 1800m, just on s'acaba l'asfalt de la pista que puja de Meranges a Malniu.

Prenem el camí que puja a Engorgs, direcció N, però de seguida creuem el riu (riba O) i entrem al bosc on ja calcem esquís (30', 1900m). No veiem sender però tenim clar el destí: remuntar el Bosc Gran en direcció O deixant el Torrent de Torer a la dreta.
El paisatge està de posta i el bosc ens atrapa... Puja fort i hi ha trams tècnics que a la baixada ens faran gaudir. Poc després de sortir del bosc veiem el cim però la meteo no està per orgues i ens conformem amb una bona baixada...

Marxo més a l'Est, a la descoberta. Difícilment trobarem tanta neu com aquest any al Pirineu. Bones traces!

Gran Raid del Piz Bernina.

Tot el que vol saber i el que les guies no li han volgut explicar

Es tracta d'una travessia exigent que es mou per un terreny abrupte i entremig de geleres formidables, pel que d'entrada es necessiten unes certes condicions.

PREREQUISITS
Pot realitzar-se la travessia NOMÉS en un any amb gran quantitat de neu, per tal de garantir que les gran esquerdes de les geleres estiguin el més cobertes possible.

Els desnivells a efectuar son considerables. Cal una bona forma física per acabar la travessia.
Cal dominar BÉ les tècniques clàssiques de l'alpinisme per afrontar l'ascensió del Pic Bernina i altres passatges de la travessia

La meteo, normalment insegura a l'alta Engadina, haurà de ser generosa amb nosaltres, doncs l'itinerari de totes les jornades pot esdevenir molt perillós en cas de visibilitat reduïda (esquerdes, traçat complex)

ITINERARI

DIVENDRES 03. Tarda
Sortida de Barna i viatge a l'estació de telefèric de Diavolezza (1200 Km, unes 12 hores de viatge sense comptar parades)

DISSABTE 04.
Arribada a L'estació de Diavolezza. Pujada amb telefèric a la Berghaus Diavolezza (2975 m)

Telefèric: 27 CHS
Cabana: 63 CHS la mitja pensió. Ambient d'hotel a la Berghaus però tracte molt correcte. Menjar excel.lent amb menú a triar. Parlen italià i alemany.

DIUMENGE 05.
Ascensió del Piz Palu (3990 m) . Punta Est i Cim principal - Descens per el Vadret Pers i remuntada a la cabana Boval (2495 m)
Desnivell total : 1300 m . Un canvi de pells
Dificultat alpinisme: Una fina aresta de neu per anar de la cima Est al cim principal (500 m d'aresta de neu fàcil)
Dificultat esquí : S2 -S3 sobre neu variada. Pols pesada a la part alta i neu dura a la part baixa

Amb la llum del frontal baixem del refugi flanquejant sobre neu dura fins la gelera (molt xulo) 2770 m. A la poca estona fem un dipòsit de material i prosseguim.

Itinerari sense problemes sobre traça ja oberta. Deixem els esquís a la sella i remutem per l'aresta de neu fàcil fins la punta Est i sense aturar-nos seguim fins el cim principal (4'20 hores de pujada)
Malgrat el que comenten les guies trobem els cinq cents metres d'aresta entre les dos puntes convertits en una fina aresta de neu amb pendent fort a banda i banda, però molt més facil que l'aresta cimera del Vallhibierna el mes de juny de l'any 2008, per posar un exemple.

Fem la baixada per el mateix itinerari. No cal preocupar-se per el tram entre el dipòsit de material i el punt on calposar pells (2340 m aprox), doncs està convertit en una miserable pista d'esquí ben senyalitzada.
Finalment remuntem els darrers 150 metres fins la cabana Boval (2495 m).58 CHS la mitja pensió. Cabana 'austera', (com les d'abans), tracte excel.lent, menjar més que acceptable donades les condicions de la cabana.Cabana mig buida.


DILLUNS 06.
Cabana Boval - Piz Bernina (4045 m) (fins la cota 3950) - Cabana Boval
Desnivell : 1600 + 200 = 1800 metres.
Dificultat alpinisme: escalada PD+ sobre terreny mixte
Dificultat esquí: S2 -S3 sobre neu pols suelta i més compacte a les cotes baixes. Dos canvis de pells

Horari: unes 6'30 hores fins al peu del primer gendarme

Itinerari tant magnífic com perillós sobre una gelera que no acaba mai de tapar les seves esquerdes i exposada a les caigudes de seracs ( al baixar observarem com un gros desprendiment habia caigut sobre la nostra traça de pujada just a sota del Busch)

Fem l'itinerari directe des de la cabana per el Vadret da Morterasch, passant per el Busch.

Nota: Val la pena informar-se bé abans d'anar. Si aquest no es trobés en condicions, NO val la pena fer l'itinerari alternatiu passant per sota del Bellavista (molt llarg i poc elegant).

Pujada:
Remuntem el Vadret de Morterasch i arribem al peu de l'aresta Est on deixem els esquís. Remuntem una pala perl'esquerra de l'aresta i després una estreta canal que ens porta a l'aresta al peu del primer gendarme on donem per acabada l'ascensió. Aquí maleeixo mil i una vegades la poca informació que ens donaren les guies.(Jaume: poc esprés em vaig assabentar que habies fet aquest itinerari, hagués estat bé consultar-te)Observant la progressió dels dos francesos que pujaren com nosaltres des del refugi dedueixo que per fer el cim calia una corda de 50 metres per cada dos persones, bagues llargues i alguna cinta exprés, material que no portavem ni de bon tros. Es pot flanquejar el primer gendarme per la dreta per neu (encordat i exposat) fins el peu del segon gendarme, on un llarg fàcil sobre mixte condueix directament a la fina i llarga aresta cimera). Aprox una hora des del peu del primer gendarme fins el cim.
Descens:
Des del peu de l'aresta, ens consolem amb una neu pols immaculada que ens alegra el dia fins arribar al primer canvi de pells. MOLT de compte amb les esquerdes. Més avall, neu pols més pesada i finalment neu primavera.

Una gran jornada

DIMARTS 07.

Cabana Boval - Pic Misaun (3250 m) - Cabana Boval

Desnivell : 800 mDificultat esquí: S2 Horari: 3 hores de pujada

Itinerari tranquil que ens permet inspeccionar des de ben aprop la pujada de l'endemà al coll (3208 m) entre el Pic Boval i el Pic Misaun.

Dia asolellat on pugem tranquilament. Baixada sobre una neu primavera fantàstica.

Ens feia falta a tots un dia així.

DIMECRES 08.
Cabana Boval - coll entre el Pic Boval i el Pic Misaun (3208m) - Forca Tschierva (3336m) - Vadrettin da Tschierva - Morterasch (3751 m) - Descens del Vadrettin da Tschierva fins la cota 2160 - Remuntada a la Cabana Coaz (2610m)

Desnivell acumulat : 1910 m

Dificultat esquí : S2 -S3

Horari total: entre 9'50 hores i 11'30 hores

Ens acomiadem d'en Pere Joan i la Carme M i iniciem la que seria potser la jornada més maca de la travessia.

Ascensió:
Pujada exposada al coll de 3208 m. Nota: Si aquest no es troba en condicions es podria donar la volta per darrera del Pic Misaun, com recomana la guia del CAS (un pal).

Baixada per l'altra banda per un corredor fàcil (50 metres, 45 graus). Remontem suaument a la Forca Tschierva i baixem per l'altra banda

sobre neu dura, alguns amb grampons i altres esquiant (fàcil pero exposat). Dipòsit de material.
Posem pells i finalment arribem al Morterasch a les 5 hores d'haber sortit de la cabana. Quina Vista !

Baixada:
Neu pols fantàstica els primers 400 metres. Neu primavera dureta molt bona la resta (1600 metres de baixada).
Acomiadament d'en Claus, que baixa a Pontresina, i que ens ha regalat amb la seva companyia fins aquí.
Posem pells i ens arrosseguem per la remuntada final (600 metres de desnivell) fins el refugi amb una calor asfixiant .

Tots coincidim en que ha estat un gran dia

Cabana Coaz: 67 CHS la mitja pensió. tot un luxe. Habitacions acollidores. Cuina excel.lent. Ambient 'esmerat'. Gràcies a l'Alois i la Petra per la seva amabilitat.Sorprenentment només tres equips a la cabana.

DIJOUS 09.

Cabana Coaz - Il Chapustchin (3386m) - La Muongia (3415m) - Cabana Coaz
Dificultat: PD a la part final de la Moungia i en el descens a la Fuorca del Chapustschin

Dificultat esquí: S2 - S3

Desnivell : uns 1300 metres
Jornada de 'relax' que va acabar sent bastant intensa. No aprendrem mai.
Per fer aquesta travessia circular el millor és deixar els esquís al peu de l'aresta final del Chaputschin i fer la resta a peu (fàcil). A la baixada, recuperar els esquís i anar a buscar una punta flanquejant el Chaputschin per sota. D'aquí fer una curta desgrimpada fàcil (PD) fins a sobre d'una amplia pala que es pot baixar esquiant (atenció a les pedres) o resseguir la carena fins un collet més llunyà i amb baixada més fàcil. En qualsevol cas accedir al glaciar al peu de la Muongia i remuntar-la per la seva aresta final (PD) o per l'evident canal final (45-50 graus i PD a la part superior).



DIVENDRES 10.

Cabana Coaz - Piz Sella (3508m) - Fuorca da la Sella - Paso Marinelli Occidental - Ref Marinelli (2813m)

Jornada espetacular i no massa llarga, pel que es pot fer sense presses.
En cas de manca de temps es pot fer aquesta etapa i la posterior en una sola jornada.
Refugi Marinelli: 45 euros la mitja pensió. Casalot 'italià'. Poc respectuós amb el medi ambient. Electricitat amb motor de gasoli, sorollós i contaminant. 'Despilfarrador' amb l'energia. Tot un contrast amb la visió sostenible dels altres refugis. Els llatins som així. Llits amb mantes 'pesades' i poc eficients.
Tracte molt cordial i amable. Et fan sentir a gust. Cuina italiana esmerada i un menjador gran i confortable.

Per cert, estem sols al refugi.

DISSABTE 11.

Ref. Marinelli - Descens a Campo Moro - Taxi fins a l'estació de la Diavolezza
Horari : 3 hores

Desnivell : 150 metres de pujada i 1000 metres de descens acumulats

Taxi des de Campo Moro a l'estació de la Diavolezza (2'30 hores, 100 Km, 30 euros per cap )

El dia es lleva tapat i nevant, pel que decidim abandonar el projecte inicial de baixar a l'Alp Grün. El guarda es preocupa de nosaltres i ens indica el descens des del refugi fins a Campo Moro, També s'ocupa de contactar amb un taxi que ens recullirà a l'inici de la carretera.

Ens acomiadem i iniciem el descens. Al poc cal posar pells i efectuar una travessia fàcil, senyalitzada de tant en tant amb llargs pals. Cal posar atenció doncs està exposada a les allaus.Arribem a un coll, treiem les pells i baixem sobre una neu pols acabada de posar fins a un primer poble.
Allà girem a l'esquerra per la via alpina, un estret i emprenyador camí que ens porta a Campo Moro.
Cal també aquí no entretenir-se, doncs el camí passa per sota de cascades de gel que, amb temperatures altes, poden provocar desprendiments de grans blocs de gel que cauen directament sobre el camí, i si no que li preguntin al meu Angel de la Guarda que en aquest dia va perdre moltes plomes.
I així, després de tots aquests dies de travessia, anem arribant un a un a aquest punt final de l'itinerari, cansats ... I CONTENTS.

http://www.23hq.com/bernat/album/4192506
http://picasaweb.google.es/casalesbe/SeleccioBernina2009#
http://picasaweb.google.com/davidterradas
http://picasaweb.google.es/pjbdbb/SetmanaSanta2009#
http://picasaweb.google.es/josepmariamoya/ALPSENGADINSTMORITZ2009?feat=email#


Hem acabat la travessia :
Carme S, Rosa S, Bernat R, David T, Jordi V, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M

Bibliografia (a llegir amb suspicàcia)

Les plus belles randonées à ski a Suisse. CAS
Les plus beaux raid a skis. Mario Colonel. Ed Arthaud
Alpine Ski Mountaineering. Central and Eastern Alps. Bill O'Connor. Cicerone Press

Grand Pic de Péterneille (2764 m)

Vallée de Marcadau – 09/04/2009

Entre la nevada de dimarts (07/04/09) i l’episodi de nevades actual, aprofitem la finestra de bon temps del dijous per ascendir a un dels cims que tanquen pel sud la bonica vall de Marcadau.

Sortim de Pont d’Espagne (1460 m) dimecres a la tarda per fer l’aproximació al Refugi Wallon (1865 m). Un dels guardes, que també es dirigeix al refugi, ens comenta que han caigut uns 40 cm. Durant la tarda, els núvols es van trencant i el cel es va aclarint. Per l’augment notable de la temperatura, els arbres es descarreguen de la neu, ja ben humida, i en les vessants més pendents, observem nombrosos allaus recents de neu humida. Al Refugi Wallon, la nit queda ben serena i anem a dormir amb el pronòstic per l’endemà d’una iso-0 a 2800m...

A les 7:00h esmorzar i a les 8:00h sortim del refugi Wallon. L’ambient és fresc, i amb el primer contacte amb els esquís i la neu, ens adonem que haurem d’obrir traça per una crosta terrible de 4 dits. L’itinerari (recomanació del guarda Tristan) és ben directe. Creuem el pont i guanyem alçada per les pales a N fins a un collet visible des del refugi. Girem a l’E fins al punt 2175 m (del mapa IGN) i seguim pel llom cap a S fins topar amb el Pic de l’Affront. El voregem per l’E cap al coll a 2521m i seguim per pendents fàcils fins a la base de la bretxa immediatament a l’E del cim. Fem uns marrecs per una darrera pala més pendent amb neu pols (finalment!) fins a la bretxa i guanyem el cim a peu per l’aresta.

El descens el fem pels Laguets Arrouys i una pala obligada cap a La Badéte fins trobar la vall d’Arratille.

Aproximació: 2h15min

Ascens: 3h30min

Descens: 1h30min

** / S2 i S3 (pala sota la bretxa i pala de La Badéte)

Grampons a l’aresta.

Carles i Montse

Primavera a Dormillouse - Grand Pinier

Els que vareu anar al Grand Pinier en ple febrer, potser os interessi veure com está aquest abril:

http://tracesrgb.blogspot.com/

hi hem anat gracies al interés generat per el vostre reportatge anterior...

Ricard Godia

el vídeo dels dimecres... Pyrénéisthme

un film de ski pyrénéen

De nou skisylvio!

Dilluns vaig rebre la newsletter amb dues notícies més que interessants. L'una, amb el descens del Midi d'Ossau d'aquest diumenge 5 d'abril, per la via normal. I l'altra amb l'anunci de la seva pel·lícula Pyrénéisthme que estarà disponible en DVD a l'octubre. De moment un avanç que promet. Ganes porques de veure-la sencera!

Bande annonce Pyrénéisthme

Pic del Portarró i Pic del Contraix des d'Aigüestortes

Dissabte 4 d'abril Pic del Portarró (2.736m)

Components: Joan Manuel Clavero i Manel Borrell

Dificultat: **, S3

GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=345507

Aprofitant que els taxis et pugen fins a Aigüestortes, ens presentem a les 9 en punt a la placeta de Boí des d'on surten però ens hem d'esperar 1h perquè som els únics. Sortim finalment amb els esquís a l'esquena a 3/4 d'11 i com que la neu és força discontínua no en els posem fins als plans d'Aiguadassi a 1900m. Passem pel refugi a deixar 2 cosetes i anem cap al Portarró d'Espot amb la intenció inicial de fer l'Agulla del Portarró però finalment tirem cap al cim del Portarró, més proper i amb més neu, ja que la pala de l'Agulla tenia alguns rocs. Gran descens per una neu a mig transformar corresponent al 15-20 cm que han caigut aquesta setmana i que trobem a partir dels 2.500m La resta neu primavera completament transformada.

Baixem al refugi de l'Estany Llong on arriba just abans de sopar el Jordi Guti i restaurem forces amb un sopar abundant.

Diumenge 5 d'abril Pic de Contraix (2.958m) i descens per la vall Sarradé

Components:Joan Manuel Clavero, Jordi Guti i Manel Borrell

Dificultat: **, S3

Dades ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=345511

Fotos: Jordi Guti

Sortim amb les primeres llums baixant fins als Plans d'Aiguadassi per prendre el camí de la vall de Contraix, on ens hem de treure els esquís durant 10 minuts a l'entrada de la vall. Pujada forta fins al llac amb neu dureta i des d'aquí ja es veu el coll de Sarradé per on hem de pujar:

Arribem al coll amb esquís als peus i els deixem per pujar a peu per un terreny fàcil fins al cim:

Un cop al cim comença a arribar gent que han pujat directament des del coll de Contraix, un itinerari més directe però una mica més complicat (mixte):

Pel descens, i després de parlar-ho una estona, finalment decidim provar la vall de Sarradé que es veu fàcil però amb poca neu a la part de dalt. Al final la baixada resulta fàcil amb esquís fins a l'estany de Sarradé i forcem la baixada amb esquís una mica més avall fins que no hi ha més neu al voltant de la cota 2.000. La baixada final fins al la pista amb els esquís a l'esquena és una mica envitricollada perquè el camí és força perdedor. Des de la cova de Sarradé se segueix un camí molt marcat fins que desapareix. Aleshores cal baixar per dins del bosc cap al torrent i seguir-lo per la seva vora esquerra fins que trobem el final de la pista a la cota 1.770m.

Manel

Pic de la Mina - Valletes - Fontfreda

Hem sortit de casa a les 5'15 i hem arribat a l'estació d'esquí de Puymorens poc abans de les vuit del matí. L'objectiu inicial era el Pic de la Mina; hem pujat al costat de les pistes d'esquí, encara desertes, i les hem deixat enrere abans que pugés cap esquiador. En poc més de dues hores hem fet el cim del Pic de la Mina (2.683 m) i hem esmorzat una mica mentre contemplàvem el panorama. Vèiem a sota mateix el Pic dels Pedrons i, més enllà, moltes més muntanyes. Hem reconegut, entre moltes altres, el Roc Melé i el Nérassol. Per l'altra banda vèiem en primer pla tot el cercle de muntanyes que volíem recórrer, fins al Pic de Fontfreda. Després de baixar una mica amb els esquís a l'esquena hem arribat al collet sud i, ja amb els esquís als peus, hem iniciat el llarg recorregut per la carena. Hem passat pel coll de l'Orri de la Vinyola i hem pujat a la Punta de la Vinyola (2.752 m). Només ens hem aturat el temps just de fer les fotos del cim i, després de baixar uns metres amb els esquís a l'esquena, hem seguit amb les pells per la carena. Una dreta pala ens ha portat al Pic de les Valletes (2.793 m), un cim que ja havia pujat l'any 1980 per una via d'escalada per l'esperó nord. Més fotos i a seguir carenant ! Sense cap dificultat hem arribat al Pic de Fontfreda (2.738 m), un cim que és més aviat una esplanada però que ens ha ofert una nova perspectiva de les muntanyes de la Cerdanya, Andorra i l'Ariège. També hem visitat el veí Pic de Fontfreda Est (2.737 m). Hem retornat al cim principal de Fontfreda per buscar el camí de baixada. El mapa de l'Alpina marca un caminet que baixa al coll situat entre el Pic de Fontfreda i el Pic de l'Estanyol, on comença una ampla canal esquiable, però en el teòric inici del caminet hi havia una cornisa i un mur de neu que fein molt complicat el descens. L'altra opció era retornar fins a una canal practicable que havíem vist abans del pic de les Valletes. Després de mirar una mica hem vist una canal, força dreta però practicable, per on hem baixat amb els esquís a l'esquena i el piolet a la mà. La baixada ha estat llarga i l'esquiada posterior se'ns ha fet curta, però hem tancat l'itinerari circular d'una manera molt alpina.

Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

Tuc deth Cap dera Serra (2613m)

Ràpida ascensió matinal entre la vall de Molières i la de Horno. Visible des de la boca sud del tunel, cal enfilar el camí del Pòrt de Vielha fins el Plan dera Espòna en que l'abandonem per enfilar-nos cap al oest per sota les crestes de la Sèrra dera Pleta Naua. Guanyar alçada ràpidament superant successius graons fins arribar a l'extrem oest del vessant de la muntanya. Fer el coll inmediatament a l'est del Tuc i passar a la banda obaga, per on fem cim a peu o amb esquis



Malgrat que desde lluny l'ascensió sembla un llarg flanqueig, el descens és franc i sostingut, enllançant pales molt esquiables.



des de l'Espitau de Vielha, +/-1000m
3h l'ascens, 1h el descens
S2/S3, **, orentació S tret dels darrers metres a N
Condicions avui: No es poden calçar esquis abans del Plà d'Espòna, a 1900m. La ruta rep el sol des de primera hora del matí. Cal fer via, la neu transforma ràpid i poden caure purgues i allaus des de les crestes que dominen la ruta.



Montse i Carles.
Bones traces.

Projecció - "Còrsega blanca"

Avui dijous, a les 19:30h a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya (c/Paradís 10).

La pel·lícula és de l'Enric Font, de l'any 1981. Segur que val la pena!

el vídeo dels dimecres... Север

Enyoro l'àrtic, el Nord, el Север... , per sort em queden els records d'aquella travessa amb la Natasha, l'Igor, l'Odessa... per la llunyana península de Kola, al nord de Rússia. I com n'anàvem, de carregats!  i quins farts de riure... (només surto al minut 5:03 però va ser genial!)

autor Maxusvideo

Puig de Lanós (2660 m)

Puig de Lanós (2660 m)
21 i 22/03/2009

Dificultat: PD * S2

Temps total: 21/03: 3’30 h. 22/03: 6 h.
Punt de sortida: Coll de Pimorent (1920 m.) Cel seré amb vent fluix de nord, amb algunes ràfegues fortes. Sortim passades les 11 h. Enfilem la Coma d’en Garcia fins a la portella del mateix nom (2534 m.). Tota la pujada amb neu molt dura. Les pales del coll es feien millor amb ganivetes, però sense també vaig pujar. El Coma d’Or es veia força ventat i desproveït de neu. Calia buscar l’itinerari. Uns que en baixen ens fan desistir de fer-lo, pel mal estat de la neu i de l’itinerari. “Cap interès” diu el més veterà. Baixem cap el refugi de Besines, tot resseguint el torrent fins a l’alçada del bosc clar on comencem un llarg flanqueig sota el Puig Pedrós per baixar fins el torrent sota els peus del refugi (2050 m.). Posem pells per remuntar els 50 m. de pujada fins el refugi (2104 m.). 3 i ½ des de la sortida

Com sempre hi trobem una excel·lent acollida dels guardes Jean Claude i Dominique i un sopar copiós que compartim amb el company Jordi L. i en Chopo. L’endemà ens conviden a anar amb ells al Puig de Lanós.

Sortim a 2/4 de 8., baixem fins el torrent i posem pells (2050 m.). Remuntem tota la Coma d’Anyell pel llit del torrent fins el coll del mateix nom (2455 m.). La neu molt abundant i dura amb alguna clapa de pols. Del coll pugem al pic (2660 m.) per una pala ampla i franca. Vista esplèndida. D’est a sud: cap a la Grava, Carlit, l’estany de Lanós al peus, Besinelles, Puig Pedrós i Coma d’Or. Al nord davant nostre, el Pic de l’Estany Faury i l’Esquena d’Ase. Cap a ponent la Val de Besines i les muntanyes d’Hospitalet i d’Andorra.

Baixada fins el coll i del coll pel primer tram de torrent de l’Anyell i després decantant-nos cap a l’esquerre (sud) pel bosc esclarissat fins a trobar el torrent de les Besinelles que baixa de la Portella de Lanós. A 2100 m. posem pells i comencem novament el flanqueig per sota el Puig Pedrós fins anar a trobar el torrent que baixa del coll d’en Garcia que resseguim fins el coll (2534 m.), amb neu molt dura i trossos de gel a la part final, degut al fred vent que hi toca. Al coll traiem pells i baixem fins el Coll de Pimorent (1920 m.), amb neu igualment dura, on arribem a 2/4 de 2.

Josep S., Lluís C. I Chopo amb raquetes.

Jaume C., Jordi L. i Miquel C. esquís