Piulada de Reis - Alps de Berchtesgaden i Chiemgauer - 29/12/2007 a 5/01/2008

Gran setmana d'esquí de muntanya!

Hi hem estat 14 (Olga, Günter, Núria, Pilar, Xavier, Manel, Glòria, Ricard M., Rafa, Klaus, Ricard E., Joan Manuel, Berta i Jaume) repartits en dues cases rústiques al llogarret d'Oberau, enlairats sobre Berchtesgaden.

....i el video de pasdeguia, "La Resplendor":

Els alps de Berchtesgaden es troben en territori alemany, a l'est dels Alps, en una mena de cunya que entra a Àustria.

Al Nord la vall és oberta cap a Salzsburg (a només 20km), i al sud un panorama inmens de muntanyes de neu i roca la tanquen com a teló de fons, destacant el massís del Watzmamm de 2712m i el del Hochkalter de 2601m. La vall es plena de llogarrets i pobles de gran bellesa amb les construccions alpines tradicionals, però no hem vist pas a la Heidi. Juntament amb els alps de Chiemgauer són la zona més nòrdica de la serralada i això garanteix una bona innivació i qualitat de neu fins a cotes baixes. La majoria d'itineraris comencen des dels 600 o 700m i n'hi ha per triar i remenar de totes les dificultats i orientacions. També hi ha refugis per fer-hi travesses a la primavera: la Grosse Reibn de 4 dies és la clàssica.

El que tampoc hi falta mai és un Gasthof a l'inici o final de l'itinerari per fer "kultura" i prendre grossen biers i salsitxes amb mostassa.

Quan hi hem arribat ja ens hi havien posat la neu, des del fons de la vall, però el segon dia encara n'ha caigut més (de 20 a 40cm) i s'ha mantingut pols fins dijous, i una mica humida divendres. Tret dels 2 primers dies, els altres 4 han estat de sol i molt fred (fins a -15º a 600m): la neu era seca fins i tot a les cares sud!

Per acabar de recomanar-vos la zona, les possibilitats de gastronomia i turisme (llac de Königssee, Salzburg a 20km, Innsbruck a 150km,...), els banys termals, etc. han superat les espectatives... tot això a 2 hores d'avió fins a Munich i 150km de carretera.

I ens ho hem passat molt bé!!! (chi, chi, chi....)

Resum de l'activitat:

Diumenge 30 de desembre de 2007, Gugel 1801m
+/- 1150m; 4h; *, S2-S3, F; orientació N; a 20' de Berchtesgaden.
Itinerari: Parking de l'Oficina d'Informació del Parc Nacional en la carretera a Ramsau 670m (Pk. 2,5€/cotxe) - Wimbachbrücke - Stubenalm - Gugel 1801m.

Bon desnivell per començar i posar les nafres a lloc... El dia és gris, preludi de la nevada que caurà al vespre i l'endemà, i l'itinerari ben escollit perquè tenim visibilitat en aquesta cota. Com a la majoria d'itineraris de la zona es comença remuntant un camí pel bosc poc esquiable a la baixada, però de seguida entrem en una mena de gran tallafoc i pastures que ens fan gaudir a la baixada. El punt culminant de l'itinerari només té de curiós el nom i les vistes al Watzmann Haus.

Dilluns 31 de desembre, Purtschellerhaus 1692m
+/- 480m; 2-3h; *, S1-S2, F; orientació N - NO; a 15' de Berchtesgaden.
Itinerari: Enzianhütte 1210m (carretera panoràmica de peatge Rossfeldstrasse, 9€/cotxe) - Eckeralm - Purtchellerhaus 1692m.

Gran nevada i sembla que tothom s'ha decantat per aquesta passejada que acaba a un refugi ben servit. La baixada és fantàstica amb neu nova per sobre els genolls i pendents prou moderats per gaudir.
Tarda a Salzsburg. Celebrem el cap d'any a les 11 a la catalana i a les 12 amb el festival de coets i trabucaires que dispararan petards tota la nit. El 2008 ens porta molta neu!

Dimarts 1 de gener de 2008
Streicher 1594m i descens per Rossgasse
+/- 850m; 4h; **, S2-S4(en algun tram de la canal), PD; orientació N - NE; a 50' de Berchtesgaden, a la zona de Bad Reichenhall.
Itinerari: Aschenau 770m (carretera B305) - Rauchenbicher Etz - Coll - Streicher 1594m. Variant de descens (S4): Coll - Rauchsberg - Rossgasse - Rauchenbicher Etz - Aschenau.

Tot està preciós després de la nevada. Aquest cim està a Chiemgauer Alpen i tornem a fer una gran esquiada. Al coll ens separem, uns per pujar al Streicher, i la resta per anar a buscar un descens que val molt la pena: el Rossgasse. A casa nostra només ens l'hauríem mirat de lluny per no posar-nos la pala per barret, però aquí hi ha tanta afició que ja l'han baixat centenars d'esquiadors i 4 de nosaltres la baixen.

I tarda de banys termals a les termes Rupertus de Bad Reichenhall (14€, 4 hores).

Seehorn 2321m
+/- 1350m; 5h; **/***, S3, PD+; orientació NO - O; a 1h10' de Berchtesgaden, a la zona de Saalfelden (Àustria).
Itinerari: Hintertal 979m a la carretera de Weissbach bei Lofer a Ramsau (cadenes) - Weissbach Wald - Seekopf - Seehorn 2321m.

El Rafa, en Klaus i el Xavi es decanten per un cim una mica més llarg el Seehorn, just al límit de la zona però entrant per Àustria. I també han fet bona tria, ja que arriben molt satisfets.

+ fotos Seehorn

Dimecres 2 de gener, "Kleine Reibn", Schneibstein 2275m
+1350m (700m si es pren un remuntador) / -1650m; 7-8h; **/***, S2-S3, PD; a 25' de Berchtesgaden la sortida i a Königssee l'arribada.
Itinerari: Hinterbrand 1120m - Mitterkasser - Stahlhauss - Schneibstein 2275m - Windcharten - Hochseelein - Dienshütte - Königssee 650m.

És un dels itineraris clàssics de Berchtesgaden. El dia és molt fred i no hi ha cap núvol: les vistes són inmenses. La baixada però, és mést llarga que bona, amb molts trams de flanqueig. Tot i això val la pena l'esforç.

+ fotos Schneibstein

Dijous 3 de gener:
Gamsknogel 1750m
+/-850m; 3h; **, S2-S3, PD; a 45' de Berchtesgaden, a la zona de Bad Reichenhall.
Itinerari: Jochberg 885m a la pista que puja des de Weisbach (4km) - Rinneraueralm - Gamsknogel 1750m.

Tornem a desplaçar-nos a Chiemgauer, per fer un itinerari més tranquil (el dia anterior va ser dur!). I aquest cim ens deixa encantats: tot i l'orientació sud trobem bona neu en el bosc i un descens molt divertit.

Hochkönig 2941m
+/-1550m; 5-7h; ***, S3-S4, PD*; oriestació S - E; a 1h10' de Berchtesgaden, a la zona de Bischofshofen (Àustria).
Itinerari: Arthurhaus 1502m - Mitterfeld alm 1669m - Schoberschartl - Hochkönig 2941m.

De nou en Rafa, en Xavi i el Klaus marxen a Àustria a cremar calories, i sembla que tenen feina per guanyar-se aquest cim. Troben molta neu, potser massa a la baixada.

+ fotos Hochkönig

Divendres 4 de gener, Watzmannkind 2225m

+/- 1450m; 5-7h; **/***, S3, PD; orientació N; a 25' de Berchtesgaden; GPS wikiloc
Itinerari: Hammerstiel 770m - Schlapbacboden - Watzmannkar - Watzmannkind (punta 2225m).

Gran cloenda de la setmana: les dues pimeres hores són molt planes per un camí que s'endinsa al bosc, però la segona part del recorregut s'enlaira directe a la doble enforcadura del Watzmann: quin lloc! quines vistes! Tornem a fer una bona baixada, d'aquelles que sembla que no s'acaben tot i que la neu no és tan bona com els altres dies.

Com anar-hi:
Tres de nosaltres hi hem anat en cotxe: 1500km. Però la millor manera per arribar-hi és en avió: Clickair té bitllets directes a Munich per 115€. Des de Munich, s'hi pot arribar en transport públic (tren), però llogar un cotxe dóna més autonomia.

Allotjament:
Moltes possibilitats a la zona: el lloguer de cases/apartaments surt econòmic si es fa amb previsió suficient (com a referència, a nosaltres ens ha costat 90€/persona/setmana).

Bibliografia:
Hi ha 4 o 5 llibres amb infinitat d'itineraris molt ben explicats, ...en alemany. Nosaltres hem utilitzat el de Sepp Brandl amb 50 itineraris (13€ a http://www.amazon.de/): L'avantatge d'aquest llibre és que també incorpora un mapa de cada recorregut:

http://www.freytagberndt.de/rtc-freytagberndt/805/DETAIL/938861/center/1/sepp_brandl_berchtesgadener_und_chiemgauer_alpen.html
També us passo un link interessant per descarregar una guia d'itineraris per realitzar exclusivament en transport públic!!!

http://www.alpenverein-salzburg.at/download/schitourenfuehrerbahnbus05062.pdf+

Alguns de vosaltres ja penjareu fotos i aviat el vídeo a youtube.

Altres consideracions:
En aquesta època de l'any són imprescindibles els pneumàtics d'hivern...
I un contrast, veient el bo que fa avui a Barcelona: des d'Alemanya, creuant Àustria i Itàlia, més de 700km amb paisatge totalment nevat fins a Gènova a 200m del mar.

+ Fotos Ricard

Bones traces i bon 2008!
Jaume

Piulada - Cap des Hittes 2368m i Montsegur 2354 m - 23/12/2007

Enviat per Montse B.

Desnivell: +/- 1150m aprox.
Dificultat: S2
Horari: 3.45h ascens / 1.15h descens
Carles i Montse

Amb intuïció i algun més que útil consell ens va portar a l'anomenada Vallée Blanche per la gent local, just al costat de l'estació de Peyragudes, al Luchonnais. Aparquem a la darrera corba tancada que porta a la zona de les Agudes de l'estació de Peyragudes (1400 m) i ja amb pells ens enfilem per una vall de pastures deixant el barranc a la nostra dreta. Davant nostre i al fons, ja entreveiem el nostre objectiu, el Cap des Hittes. I la boníssima orientació d'aquesta vall, completament encarada a nord, manté la neu fresca i "suelta" gairebé al llarg de tota l'excursió. L'ascens és fàcil ja que seguim una traça ja feta dies enrera. A 1900 m aprox. passem pel costat d'un refugi de pastors (tancat amb clau) i seguim enfilant-nos vall endins deixant les pistes de Peyragudes a l'esquerre i darrera nostra. A 2200 m aprox., prenem una traça directa a la nostra dreta (oest) que puja per una pala ben assoleiada i directa al cim, el Cap des Hittes. Grans vistes dels grans cims pirinencs que tanquen pel sud el Luchonnais (Malpàs, Perdiguero, Hourgade, Loustou, etc.) i a l'oest cap al Midi de Bigorre i el massís del Neouvièlle. Seguim la carena del mateix cim cap al sud fins a un coll des d'on ens llancem per la primera de pales del dia, força pendent i obaga, fet que es manté amb molt bona neu, i cap avall a gaudir dels viratges fins altra vegada a l'alçada de 2200m. Ben contents posem pells de nou i prenem una altra traça vella que puja cap al segon cim del dia, el Montsegur (2354 m). Els darrers metres els fem a peu havent deixat els esquís a la carena, tot i que després veiem que també es pot fer la volta per la dreta i pujar per darrera. Treiem pells i avall per gaudir de la segona gran pala del dia, molt obaga (no hi ha tocat el sol en tot el dia) i amb neu excel·lent. El descens fins el cotxe el fem prenent una pista que baixa més a la dreta del barranc per tal d'evitar els tiburons punxeguts que ens volen fer la guitza sota la neu pols que no és del tot suficient per fer una bona base completament esquiable.

Ben contents per l'excursió acabem el dia menjant un deliciós crêppe a Luchon. Bones traces i que l'any nou ens porti neu, si us plau!!

montse

Piulada - Tuc de Parros 2727m - 16/12/2007

Enviat per Pasdeguia.

+/-1100m 4-5h ascens, 2h descens, S2/S3

Hem fet una sortida mixta metropolitana i aranesa: Montse, Manel, Lluis, i Carles (amb la col.laboració puntual del Rafa) i Koki, Manel i Ricard.

La nevada de dilluns passat ha deixat un bon tou de neu a la Val d'Aran, a més el fred que ha fet aquests dies fa que la neu es transformi lentament i que no marxi.

Hem sortit del Pla de Beret cap a les 9'30h amb una temperatura de -13ºC, tot baixant per la pista d'esquí Nòrdic fins a la cabana de Parros (-150m), d'aquí enfilem la Vall de Parros fins el Cim.

A banda d'algun pas delicat, l'ascenció es fa amb facilitat. Hem posat ganivetes a la part alta de l'itinerari.

El descens l'hem fet per la mateixa vall, però seguint els tubs directes, força esquiables, que ens deixen un bon regust. Finalment el flanqueig al fons de la vall per evitar baixar fins a la pista d'esquí nòrdic ha estat un pal, cosa que ha allargat la sortida.

Apa, com diria aquell, el que us heu perdut !!

Bones traces

Pasdeguia

Piulada - Pic de Tarbésou 2364 m - 15/12/2007

Jaume i Berta
+/- 850 m, 3-4 h ascens, 1 h descens, S2/S3, GPS wikiloc

Avui dissabte hem aprofitat el bon temps per anar a fer un cim fàcil i en condicions de neu més que acceptables (de 20 a 80 cm) a la zona de l'Arièja: el Tarbésou.

Des de l'estació d'esquí tancada de Mijanès, hem anat pujant primer per pista i després enmig del bosc en direcció oest, fins a trobar un petit refugi i uns llacs. Des d'allí ja es veu el Tarbesóu, que aquest cop decidim pujar el primer tram per una pala de la dreta i després sí que anem a buscar el coll ample de mà esquerra, al sud-est del cim. Des d'aquí només hem de remuntar els últims 200 m fins arribar-hi sense dificultats.

Avui hem pogut baixar per la pala central amb una neu molt bona! Tot i així, sense perdre massa alçada ens hem anat decantant cap a l'esquerra per disfrutar de dues pales més de neu. Després ja ha vingut un tram una mica planer fins la cabana, i la baixada per pistes que ens ha portat al cotxe.

El marron ha arribat aleshores, però per sort força descafeïnat. A la Collada de Tosses una mica de neu, però sobretot a mesura que perdíem alçada la nevada era més bonica...

Hi ha moltes possibilitats cap al vessant sud del Tarbésou.... un altre dia hi hem d'anar!

Molt bones traces i bones festes nadalenques.....amb moltes neules i torrons!!!

(Són uns 220 Km des de Barcelona i els últims 20 han estat per carretera nevadeta. Tot i així, amb unes 3 h de cotxe ja et calces els esquís.....)

Piulada puríssima 2007 - Esquí de muntanya a l'Alta Ubaia. Neu, neu i més neu

Enviat per Xavier M.

Realment la gestació d'aquesta primera sortida del cicle d'Esquí demuntanya del CEG fou un procés laboriós:

La primera tasca fou trobar un objectiu atractiu al Pirineu.

Quan s'apropava la data, degut a la falta de neu, varem tenir que trobar una proposta igualment atraient als Alps. Seguidament, pocs dies abans de la sortida s'imposà un seguiment exhaustiu de les condicions i la meteo dels Alps i com a resultat, nou canvi de plans cercant una meteo menys severa, per a la qual cosa, el coneixement d'en Jaume de la nova zona escollida fou determinant.

I així es com es materialitzà aquesta sortida d'esquí de muntanya a aquest encantador terreny de joc que és l'Alta Ubaia. Passo a continuació la ressenya de la sortida:

07/12/2007. Vallon du Crachet

600 m de desnivell

Dificultat S2

Enmig d'una feble nevada calcem esquís a la cabane des Ponts (2022 m), una mica més avall del Col de Vars. Obrim traça per neu recent i enfilem aviat pel marge dret de la vall (la nostra esquerra). Més amunt el temps millora una mica i decidim escollir com objectiu una petita cota de 2650 m prop de la Montagne du Parpaillon on arribem sense dificultats.

Descens:

Part superior. Pales de S2 amb poca visibilitat amb neu un xic tècnica on es podia descendir bàsicament fent salt de cues i un stem christiannia agradable

Part inferior ( el bosc).

Pales de S1-S2 amb bona neu i bona visibilitat on es podia disfrutar de girs curts en flexió-recuperació molt agraïts.

08/12/2007. Vallon de Mary

750 m de desnivellDificultat S2

El dia es lleva magnífic i molt fred. La nit anterior ens ha deixat una capa de neu pols de més d'un pam.

Arribem amb cadenes fins a 100 metres de Maljasset (1900m) on calcem els esquís al costat mateix de l'automòbil. Travessem el poble obrint traça a la neu amb els esquís i enfilem finalment el llarg i suau Vallon de Mary, que contínuament ens sorprèn amb les seves vistes i perspectives encantadores. Per efecte del vent, a mida que anem ascendint la neu comença a mancar, així que decidim acabar l'excursióen el llac de Roure (2653 m)

Descens:

Part superior.

Pales de S2 i flanquejos. Alternança de neu pols i neu ventada endurida. Tècniques de flanqueig i flexió-recuperació a les pales més mantingudes

Part mitja.

Descens en bosc sobre neu pols (S2-S3). Tècnic i sostingut però sobre neu fàcil de treballar

Part inferior.

Divertimento esquiant sobre neu pols a la pista d'accés a la vall.

La nit i el sopar a l'encantadora Gite d'Etape de St Paul sur Ubaye també varen ser memorables. Però això ja és una altra història.

Jordi O, Ramon G, Xavier M, Berta A, i en Jaume J

Podeu veure fotos de la sortida en els enllaços:

FOTOS RAMON

FOTOS JOSEP

Bones Traces

Piulada de 6 cims als Andes de Chile - Agost/Setembre 2007

Enviat per Carles Ll.

Sembla que la neu que el passat hivern no va caure a Europa ha anat a parar als Andes. Des de l’any 1995 que no es veien els gruixos que s’acumulen encara avui a Chile i Argentina. I l’hem anat a cercar. Durant 3 setmanes, el Joan B., l’Eli R., el Roger Ll., i el Carles Ll. hem voltat per l’Araucania i la regió dels Llacs mirant de pujar els cims més significatius i característics d’aquesta part de la Cordillera.

Volem a Santiago el 25 d’agost, lloguem un turisme i conduïm cap al sud. Els volcans que busquem es troben entre 500 i 1000 km al sud de la capital.

La primera setmana el temps és excel·lent, serè i fred. Aconseguim pujar al Chillán tot i la nostra baixa forma, al Lonquimay tot i els accessos impossibles, i al Villarrica malgrat el vent que ens tomba. "À la poche!" L’Antuco l’haurem de deixar per la tornada, fa massa vent per creure que hi podrem pujar.

La segona setmana ens és adversa. Dos dies per aconseguir portar el nostre auto a l’altra banda de la frontera pel pas Mamuil Malal (quanta neu i quins forats al ripio!). Diem "chauuu, fins la propera" al Lanín. Bariloche havia de ser la terra promesa, on la neu és "poudreuse", el temps més estable, i el bife, el bife, ... esdevé la consolació. Segueix plovent (que li demanin al Joan!) i la neu, és clar, és podrida i pesada. Així no anem enlloc! Tantes llàgrimes no son bones per la nostra moral. Fugim de nou a Chile, l’Osorno ha de ser la nostra redempció. Esperem dos dies al refugi. El despertador sona fluixet comparat amb el vent, i la boira no ens deixar ni veure’l.

Però tenim esperances en la tercera setmana. A hores d’ara ja som adictes a l’accuweather.com, i l’snow-forecast.com no pot fallar. I dimarts arriba el dia que esperàvem, ho celebrem des del cràter del Llaima. L’endemà encara fa bo, el Sierra Nevada ens recompensa amb una sortida llarga, variada, i completa. I per no faltar a la promesa, l’Antuco s’afegeix el darrer - i pels pèls - als records que ens enduem d’aquests dies passats als Andes.

20/08/07 Volcán Chillán (Chillán Nuevo) 3186 m.

+/-1500m, 5h l’ascens/1h el descens, S2, orientacions S, SO i O

Cap dificultat tret del desnivell. A vegades les maquines de l’estació tenen l’estranya mania de pujar fins a escassos 400m del cim. L’estació no emet forfaits vàlids per una sola pujada.Des de la carretera d’accés son clarament visibles els 2 volcans, el Nuevo a l’esquerra i el Viejo, a la dreta. No confondre’ls amb el Nevado Chillán, uns km més al nord.

Des de l’aparcament més alt de l’estació (1700m) remuntar per les pistes fins a la cota 2500 on acaba el telecadira Don Otto, el més important del centre. Aquí tornem a veure el volcà amb la fumarola característica. Deixem enrere l’estació, travessem una petita planícia i seguim una curta valleta direcció N-NE fins la cota 2750m. Cal flanquejar cap al E sota la base del cim per anar a buscar el coll entre els 2 volcans per suaus pales. Els darrers 100 metres son una mica més drets, fàcils tanmateix. El cràter te uns 200m de diàmetre i és fàcil donar-li la volta. Descens senzill fins l’estació, per pistes vermelles després.

31/08/07 Lonquimay (2965m)

+/- 1250m, 4h l’ascens/1h el descens, S3, orientacions E i SE

Cim directe des de la base de l’estació de Corralco. La part alta és dreta i sovint glaçada. Prudència. La pista d’accés (10kms) pots ser complicada, inclús amb tot terreny, si ha nevat o plogut recentment. Remuntar per qualsevol banda de l’estació fins superar l’alçada de l’únic telecadira. Seguir encara pel llom que davalla del cim per acabar anant a buscar una fondalada a la dreta.

Remuntar una gran pala cada cop més dreta que acabarem superant per la dreta fins arribar al cim. Descens pel mateix itinerari. 30ª a 35ª sortint del cim.

02/09/07 Villarrica (2847m)

+/- 1550m, 5h l’ascens/ 1h el descens, S2/S3 si s’esquia des del cim, orientacions N i NO

El volcà més popular i més repetit, l’espectacle del cràter s’ho mereix i justifica anar-hi. Compte a l’hora d’inhalar els vapors, perill d’asfíxia. Gel en els darrers 150m.

Accessos: 15 km per ripio, prou còmodes si no neva ni plou.No te gaire pèrdua. Remuntar l’estació fins el telecadira més alt (el de l’esquerra). Seguir per les pales de l’esquerra, amb tendència a l’esquerra (SE) per vorejar un ressalt més dret. Cap a 2400 la ruta al cim és visible de nou. Els darrers 150m a 35º ens van obligar a posar grampons.

11/09/07 Llaima (3120m)

+/- 1650m, 5h30 l’ascens/ 1h30 el descens, S2/S3 la darrera pala, orientacions O i NO

És el més alt dels volcans que hem pujat. El seu cràter també és el mes profund, i té activitat. Si n’hagués de triar només un, seria aquest. Molt de compte en el tram proper a les fumaroles sota el cim. L’escalfor per l’activitat geotèrmica fon la neu en contacte amb el terreny i crea cavitats trampa on és fàcil caure. Anar amb quatre ulls! Si es gira boira, creuar el pla a 2000m pot ser complicat a la tornada. Accessos per pista de ripio fins l’estació d’esquí de les Araucàries. La vam trobar impracticable, però no sempre es troba en condicions tan pèssimes.

Remuntar l’estació fins arribar a un gran pla dominat pel volcà. Creuar lo en direcció al con i anar guanyant alçada suaument per les pales de l’esquerra. Cap a 2550m, anirem ascendint en flanqueig cap a l’esquerra per evitar les pales més dretes que baixen directament de l’aresta. Aviat trobarem una coma que remuntarem cap a les fumaroles de mig vessant. Queda només una pala que es va redreçant. Deixar els esquis on el gel ens impideixi seguir sobre les fustes. Guanyar fàcilment el cim entre les formacions esculpides pel vent. Descens pel mateix itinerari.

12/09/07 Sierra Nevada (2550m)

+/-1600m, 6h l’ascens / 2h30 el descens, S2/S3 el primer gir, orientació N

L’única muntanya que vam pujar que no era un volcà. La més baixa, però també la més llarga (24km A+R). Solitària, passa per uns boscos d’araucàries i coigües que ja de per si justifiquen la visita. Compte amb les cornises del tram intermitg de l’ascensió. Accessos oberts.

Des de les termes de Malalcahuello, seguir la pista fins un trencall a 300m. Seguir-ne una altra que abandona el fons de la vall, puja a ma dreta i va a buscar el plateau que s’endevina ja. Un cop a dalt, seguir al S el que sembla una pista. Cap a 1300, deixem la cornisa per endinsar-nos a la dreta dins del bosc per una pista amb pintura groga. Cap a 1400 cal començar a pujar per dins del bosc, sempre en direcció S, per anar a trobar tard o d’hora el llom de nou. A 1700 s’acaba la vegetació i seguirem sempre pel llom lluny de les cornises. Arribats a 2200m, ens trobem davant un cim rocós que voregem per sota cap a l’esquerra (SE) fent un llarg i fàcil flanqueig. Seguim pujant per pales senzilles fins trobar un plateau a 2375m. Encarar la darrera pala i més dreta, amb esquis fins al cim. Descens pel mateix itinerari.

15/09/07 Antuco (2985m)

+/-1600m, 4h30 l’ascens /1h el descens, S2/S3 per sobre l’avantcim, orientació N i NO

El vent que sempre bufa a l’Antuco és la major dificultat a l’hora de fer cim. Pujar-hi ha estat ben bé un regal, no hi confiàvem. Esplèndides vistes sobre la laguna Laja. Descens directe i sostingut, una bona esquiada. La ruta no te secret, el volcà és al davant mateix. Només apuntar que cal atacar-lo per l’esquerra, aprofitant una mena de valleta que forma un cordó de lava. No cal seguir el telearrastre fins al final, ja abans ens podem decantar cap a l’E. Tampoc cal entrar ben bé per aquesta vall, ens podem enfilar per les pales més directes cap al S. La tendència és però anar orientant-se progressivament de E a S, i SO els darrers 300m. Hi ha un avantcim a escassos 80m del cim. Crater inactiu a dalt. Descens pel mateix itinerari.

4 apunts per qui hi viatgi:

Cal portar sempre grampons per que la neu sovint és dura o gelada. També podeu trobar formacions caòtiques de gel a les parts altes dels cims. No en va el vent pot ser la principal dificultat per ascendir aquests cims. El dia pot ser radiant, però si bufa el "puelche", vigileu que el vent no arranqui la porta del cotxe quan en baixeu! El "viento blanco" és temible quan apareix. No vam veure rastres d’allaus ni vam trobar condicions que ens fessis patir al respecte. Cal estar però alerta de possible plaques. Porteu l’equip complert per allaus.

Pot ser que en alguna estació us puguin vendre un forfait per una sola pujada (per escurçar desnivells) però informeu-vos en abans. No hi conteu d’entrada. En alguna estació aproximen amb la ratrack. En general son amables, a les Araucaries especialment. Si el volcà es troba inclòs dins una reserva nacional, CONAF pot cobrar-vos un ticket per entrar-hi, o exigir la seva autorització abans de l’ascensió. Així ho teniem entès al Villarrica, però ningú va preguntar res, i no vam pagar tampoc.Qui tingui intenció de visitar aquests cims, que no s’ho pensi dos cops.

Endavant.

Contacteu-nos si voleu més informació.

Bones traces.

New Zealand 2007... un mes cap per avall !

Aquest juliol hem estat cap per avall a Nova Zelanda. La idea inicial era visitar l'illa sud tot fent esquí de muntanya. Degut a problemes amb l'arribada de l'equipatge, hem fet moltes altres coses a part d'esquiar!

Som 8 en tres campervans i cadascú ha arribat per la seva banda....però el dia 1 ens trobem i ja no ens separarem fins el 25, que marxaran tots menys el David, el Jaume i jo, que tornarem el 29.

Tot comença amb mal temps que ve del sud-est i ens neva fins i tot a la platja. Resulta, però, que després d'un marron d'aquestes característiques té lloc un anticicló fantàstic que pot allargar-se moooolts dies i això és el que ens ha passat: bon temps (solet, temperatura força baixa, gens de vent...) durant més de 20 dies!

Els primers dies donem un vot de confiança als problemes aeroportuaris i fem sortides a llocs propers a Christchurch, per tal de recuperar amb rapidesa l'equipatge. Visitem la zona de Banks Peninsula (Akaroa), on fem una caminada molt bonica per uns camins molt empinats. S'obre el dia enmig de la boira i gaudim de les vistes a l'oceà Pacífic (no veiem balenes....). L'endemà anem a veure foques a Kaikoura.

Pensàvem que no serien tan fàcils de veure.......però només aparcar ja estaven espatxurrades a les roques, esperant que les fotografiéssim. Fem una caminada molt espectacular a nivell de mar, per tal de resseguir la costa tot veient colònies de "fur seals" i cormorans eixugant-se les ales. De tornada, anem pel camí que va per dalt de la muntanya, gaudint d'una posta de sol fantàstica amb tot de muntanyes nevades a un pas. Anem fins a Hanmer Springs, on hi ha una petita estació d'esquí tancada però tot de botigues obertes. D'allí anem al Lewis Pass, on fem excursió a peu per seguir els tres afortunats que ja tenen esquís! El camí, que va pel mig de la bush, sembla encantat i amb vida pròpia. No es poden calçar esquís fins que sortim del bosc. Hi ha molta neu, però força humida.

Arriben a un primer cim d'uns 1500 m i la baixada la gaudeixen per tots 8. Nosaltres, amb les wambes totes molles, anem als banys termals japonesos a Maruia Springs, amb aigua sulfurosa (pudenta) però molt calentona i reconfortant. Arriben alguns paquets.....però no tots! Decidim anar fent, i ja ens portaran l'equipatge on siguem..... (campervan, travelling around). Volem anar a veure pingüins, directes cap a Oamaru. No en veiem ni un! Dormim al costat de la platja unplugged i és una de les millors nits! Matí espectacular de platja, anem a veure les pedres esfèriques de Moeraki i ens neva al costat de l'aigua.

La neu ens fa entrar el mono i decidim anar de pet a Queenstown!!! El paisatge de camí, tot emblanquinat, ens fa començar a somniar. Visita obligada a l'aeroport de Queenstown, l'endemà arribaran les botes d'esquí! Això vol dir que ja ens veiem en cor de llogar material..... Mentre uns fan el Double Cone a Remarkables, el Toni, el Jaume i jo anem a fer el Queenstown Hill a pota.......amb el que m'agrada caminar! L'excursió és molt bonica, amb vistes al llac (com no, sempre hi ha algun llac com a fons de foto!). L'endemà, els esquiadors van a Cardrona, on fan pujades i baixades per pales interessants, mentre els caminadors fem una bonica caminada cap al Moke Lake ..... on veiem per primer cop els cignes negres (també veiem possums). La nostra primera esquiada: anem a Remarkables amb esquís de lloguer que pesen.....buffff.......sort que baixant se'ns passen tots els mals!

La zona de Queenstown la donem per vista i anem a Wanaka. Esquiarem dos dies per la zona de Treble Cone. Pales amb neu tremenda......i els de la patrol ens esperen passades les 5, perquè no havíem avisat.

Ara farem una excursió per la zona de l'Aspiring. No podem fer-lo, però ens hi apropem anant a dormir a l'Aspiring Hut, refu molt fred! Aquest cop no hem llogat esquís......però pel que sembla l'excursió a una muntanya propera acaba essent una bona ensigalada per la bush (amb l'aparició d'un follet i tot!). Impressionants les nits estel·lades a l'hemisferi sud (aconseguim localitzar la creu del sud).

Tornem a la "civilització", passant pels 7 fords de l'anada! Ho tenim tot gravat.... Lloguem esquís a Wanaka i marxem cap a Ohau Range. Farem una esquiada pel Mount Sutton, fins al Dumb-bell Lake......pena que la neu és crosty.....però amb bones vistes i alguna pala amb pendent emocionant!!!

La propera sortida és a la zona del Mont Cook (perdó, Aoraki, oi Martí!).

Un dia d'aproximació per un camí molt directe amb esglaons mentre t'enlaires sobre les glaceres fins al Mueller Hut. Grandíssima la sort de veure l'Aoraki des de tan a prop..... L'endemà ens llevem ben aviat per anar a fer una punta del pic Sealy. Celebrem el dia sopant a Twizel, el poble fantasmagòric. Ens dirigim a Wanaka, per tornar ben aviat pel matí els esquís de lloguer i recuperar FINALMENT els nostres (l'aeroport de Wanaka és molt tiny i només hi ha un vol diari, si la boira ho permet). Ara ja toca veure la costa oest......i és que hi ha un canvi tan radical a nivell de vegetació! Tot està ple de palmeres de falgueres (fern), un dels símbols d'aquest país... Fem nit a Haast Beach, tot perdent les claus de la nostra camper degut a l'èxtasi d'una posta de sol al mar de Tasmània...... Tota una experiència, sense cobertura, sense entendre'ns amb l'única persona que ens pot ajudar, i sort de la finestreta de darrere, que ens l'havíem deixada oberta sense voler! sinó encara estaríem amb el ganxo i la manxa......L'endemà pel matí, increïblement, el Xavi les troba! Ens recomanen anar al Mont Brewster i per això cal fer nit al Brewster Hut.

Ensigalada de les nostres......veiem que no hi ha massa neu, però el recorregut passa pel mig d'una glacera i sembla que la neu està assegurada (com a mínim, en aquell tram). Ens fem una bona matinada, tenim moltes ganes de fer cim! Sort que és fosc i no veiem per on passem.......tot i així, anem molt ben orientats!

Passem la glacera encordats sense gaires problemes, i un cop al coll anem a peu per una aresta fàcil fins que comença a complicar-se...... Jo ja veig que pujar molt bé, però que baixant patiré! Arribem a un avant-cim i a partir d'allí el Xavi s'ho mira i diu que cal encordar-se i treballar-s'ho força, està tot molt gelat. Com sempre, no ens sobren les hores, així que tirem avall (grans vistes del mar de Tasmània des d'allí). Practico això dels pendents inclinats, els dos piulets, i caminar com si anés a cagar i em fes fàstic el wàter.......quin cansament psicològic! Res, sóc una cuentista.....
Un cop al coll, com que al Xavi li fa gràcia, anem al Topheavy Peak, i és que el nom fa gràcia, no??? Baixem cap a la glacera i l'agafem una mica més per dalt, posem pells i desfem el camí del matí.......quin pati!!!!! Al refu tenim poc temps per refer-nos i marxar corrents! El sol s'està ponent i encara hem de baixar mil metres fins al cotxe......Xulíssim el bosc quan es fa fosc, el pas de mico final i la creuada de riu.......aquest cop no hi ha miraments i passem descalços......els peus ens ho agraeixen! Els més gafes del viatge hem estat el David el Jaume i jo.......aquest cop, anant cap a Hokitika (tot veient les glaceres de Fox i de Franz Josef) ens carreguem l'embragatge del cotxe. Per sort, el lloc on decidim que se'ns cali el cotxe és a 150 m d'un lloc amb endolls.......empenyem la camper amb totes les forces que ens queden..... i resulta que hem anat a parar a Ross.....Empire Hotel, gran pub amb rugby i cerveses de les grosses...... L'endemà, ens canvien la camper i ens en donen una de molt neta, amb un canvi que sí que funciona com hauria d'haver funcionat en l'altra.
Dinar de germanor davant del New World de Greymouth........sort n'hem tingut dels NW de NZ........paradissos del consumisme! i és que sempre ens falta pa.....jajajaja..... Passem per l'Arthur's Pass i dormim a Springfield, fent un fish and chips dels guarros (i boníssims!). L'endemà visitarem les pistes més grans de l'illa sud......al Mount Hutt (4 remontadors?). El temps comença a canviar i tenim vent, amb ratxes molestes......de manera que desistim a fer el Mount Hutt i baixem altre cop per pistes. Per no avorrir-nos, fem una altra foquejada. Dormirem a Methven, on passem l'última nit tots 8 plegats.....Ho celebrem amb un UNO que em deixa amb mal gust......no hi ha manera de fer perdre el Xavi........es nota que té el cul pelat de tant jugar-hi ;) Pel matí, els núvols ens fan acomiadar dels 5 keas que tant ens han distret......fotos de rigor amb les crocs, cullera i barret (tota l'illa ens tenia controlats!) i nosaltres anem cap al Porter's Pass. Allí fa un dia radiant......amb un vent també "radiant". Intentem pujar un tros, fem fotos boniques del mar de núvols cap a Christchurch i tornem a la costa oest, per veure les Pancakes (amb allò de les claus no ho havíem pogut visitar). Els dos únics pingüins que veiem al llarg del viatge els trobem aixafats a la carretera.
Fem nit unplugged al costat de la costa (i de la carretera....jejeje). L'endemà toca cotxe......i pluja......ja tocava! Westport i cap als Nelson lakes. Fem una altra nit unplugged al costat del llac Rotoiti i quina diferència de temperatura amb les nits gèlides de les primeres setmanes. Fem l'última esquiada a Rainbow, amb núvols amenaçant però que ens deixen gaudir d'una curta però maquíssima esquiada al Mount McRae. La nit la passem a Marahau, on l'endemà fem kayak per la Tasman Bay, a l'Abel Tasman National Park.......que xulo!!!!!!!!!!!!! Veiem els animals tan a prop......i unes foques ens segueixen fent que sigui un dels moments màgics del viatge........sempre ho recordaré!!! A Nelson, la ciutat de l'art i que té més sol de tota l'illa, el David ens convida a sopar i quedem mooolt satisfets. Ja només pensem en la tornada cap a Christchurch, però el paisatge és magnífic.....sembla Noruega.... Abans d'arribar a Kaikoura encara veiem més foques a peu de carretera....

Per fi, tastem el crayfish......una mena de llagosta deliciosa! Se'ns fa fosc i anem al càmping de sempre.....i l'endemà marxem......després d'una breu visita al centre de la ciutat (res especial). La tornada en avió es fa pesadeta......i els esquís arriben un dia més tard, molt estrany!