Travessa PN Aigüestortes 13 al 18 Abril 2019

Els plans estan per ser modificats i adaptats.

Des del mes de Març, teníem pensat anar a passar la Setmana Santa a l' Oberland Berner. No ha pogut ser. La meteo, tant benevolent al llarg de l'hivern, no tenia clar que volia fer aquests dies de festa. Un parell de dies abans de marxar, encara estava molt inestable i amb temperatures molt baixes. Abortem i busquem allí on la meteo sigui més favorable. Decidim anar a Aigüestortes. 

Dissabte 13: arribada al Refugi d'Amitges. 8,17 km - 492m de desnivell.

El taxi ens deixa al llac de Sant Maurici (1.940m). Portegem esquís fins a cota 2.100m fins al pont de fusta on ja trobem neu contínua.

Els estanys de Ratera i de la Bassa, encara gelats i amb mig metre de neu. Ben diferents del dia de tornada, 5 dies més tard, quan ja s'apreciava, que les pluges i les fortes temperatures havien fet feina de desgast.



Estany Ratera



Arribant a Amitges, amb els Encantats al fons

Arribem al refugi, poca gent i, com sempre, acollidor i bon menjar.

Diumenge 14: D'Amitges a Colomers, passant pel Ratera. 11,18 km - 848m de desnivell

El dia és lleva amb sol i un xic de vent i núvols alts. La previsió era de núvols a la tarda.

Agafem el recorregut clàssic, travessant l'estany de Barba i anant a buscar Cometes de Ratera. A mesura guanyem alçada, el vent de component nord s'intensifica i els núvols també. 

 



El Ratera

Al arribar a la base de l'aresta sud-est del nostre objectiu, ja està tot núvol.

Als peus del Ratera

Una parella que estan baixant esquiant, ens comenten les condicions: neu encrostada a dalt.

Comencem a pujar per la traça i la boira fa acte de presència, el vent s'enforteix i comença a ploure/nevar. 

 

Arribem a dalt amb esquís als peus. Salutació de cim i no fem ni foto: no és veu res i el vent és fred. Cap a baix. La baixada es de supervivència entre la neu encostrada, la boira, el vent que porta neu, festival de voltes maria. La situació millora al arribar al port de Ratera de Colomers, on la boira ja queda per sobre dels nostres caps.

Port de Ratera



La baixada fins al lac Obago, la fem amb neu força bona, malgrat continua sense apreciar-se el relleu.



Travessem el Lac Obago i comença la pluja(!!!). Arribem al Refugi de Colomers xops. 

Al refugi, no és tan confortable com el d'Amitges: una única estufa de pellets al menjador, sense calefacció a les habitacions i lliteres molt estretes. Per sopar. les tradicionals truites de riu, molt bones, això sí.

Dilluns 15: Intent al Gran Tuc de Colomers. 16,74 km - 1000m de desnivell.

El temps es lleva seré i assolellat. La neu, humida de la pluja del dia anterior.

Refem el camí d'ahir fins el llac Obago.



Flanqueig pel Lac Redon

En aquest punt ens enfilem a la dreta fins a cota 2.280m i després seguim direcció Sud, iniciem una ruta entre mig de llacs gelats, guanyant alçada progressivament i amb la omnipresència, davant nostre del Ratera, el Bergus, el Tuc de Colomers i Tuc de Podo. 



Bergus a la dreta, Tuc de Colomers a l'esquerra i devant, Tuc Podo

Arribats al final del circ de Colomers, anem a buscar una canal que ens deixarà a cota 2.760. Alguns membres de l'equip acaben amb els esquis, altres opten pels grampons per l'últim tram dret i exposat.

 

Al arribar al collet, el temps es mostra diferent: vent i núvols. Seguim avançant direcció Oest amb un flaqueig cap al Gran Tuc. 

 

Els companys que van amb esquis obren traça. En el flanqueig, una placa decideix trencar-se. Amb fortuna, no col·lapsa i no arrenca l'allau.  Amb molta prudència surtim de la zona de perill i ens retrobem a zona segura. Ens trobem a uns cent i pico metres del cim i decidim avaluar la situació: l'hora, la meteo que sembla que es complica en aquests costat i unes grans cornises per accedir al Tuc, ens fan desistir.  

Tuc de Colomers, al fons



Saludem al cim i iniciem el camí de tornada, per una cota una mica més alta, per evitar al màxim la zona delicada. Amb molta prudència, distanciats i vigilant, anem arribant al nostre collet. Refem el camí de tornada amb una neu molt pesada, que amb prou feines deixa lliscar els esquis. Arribem al refugi Colomers.

Dimarts 16: Retorn al Refugi d'Amitges.

Teníem previst anar al Refugi de Ventosa i Clavell passant pel Montardo i a l'endemà intentar el Punta Alta. La meteo però, ens obliga a canviar de plans, un altre cop: es preveu que dimarts, plogui i no està clar la seva evolució. Així que optem per tornar al refugi d'Amitges.

El matí es lleva gris i boirós, malgrat ha nevat per la nit, la pluja que cau des de primera hora del matí l'està desfent a marxes forçades. A mig matí, quan deixa de ploure, tots els ocupants del refugi ens preparem per sortir. 

Estany Gran de Colomers, des de Refugi



Refent el camí de tornada a Amitges, pels volts del coll de Ratera s'aprecia l'efecte de la pujada de les temperatures i de la pluja que està caient: purgues per tot arreu.

Durant tot el recorregut, la neu, molt, molt primavera.



Allaus pels volts de Port de Ratera

Dimecres 17: Volta al Bassiero 13,4 km - 1.369 m de desnivell.

La nit ha sigut freda, amb regel i el dia es va llevar assolellat i amb més fresc que els dies anteriors.

Del Refugi d'Amitges, iniciem un descens en neu dura fins a l'inici del barranc de l'Abeller, cota 2.148m. Pensàvem, que vist l'estat de la neu, seria la millor baixada del dia. Ens equivocàvem.

Vam resseguir tot el barranc fins el Port de Sant Maurici (2.758m). L'ascens amb algunes rampes és força progressiu. El paisatge, de neu i roca, és magnífic. Als peus de l'última canal d'accés al Port, ens visita un Trencalos. L'accés al Port el fem a peu amb trams de terreny mixte amb neu, no hi havia gel.

Coma de l'Abeller amb Port de Sant Maurici, al fons

 

Acces al Port de Sant Maurici

Un cop a l'altre besant, acabem de pujar al cim del Bassiero (2.903m) amb esquis als peus.

Bassiero, al fons

Últimes rampes d'accés al cim



 

El descens fins al coll de Bassiero (2.739m) és ràpid i amb una neu molt bona.

Un cop al coll, un allau recent, ens dificulta el descens. Fins a mig coll, no calcem esquis.

Coll de Bassiero

Un cop superat l'allau, la neu continua sent boníssima, cremeta. Ràpid i divertit descens fins a l'estany Negre de Dalt (2.460m), als peus de refugi Mataró, on fem una parada per dinar. A partir d'aquí, amb orientació oest, anem a buscar el coll del Llac Gelat (2.585m) i virant al sud, amb un flanqueig molt exposat, anem a buscar el coll d'Amitges (2.740m).  Des d'allí, la baixada cap al refugi és franca i directa, amb trams força pendent, però amb una neu, primavera que es deixava esquiar molt bé.

 

Ha sigut el millor dia de tots!!

L'estany Gran d'Amitges, comença a mostrar símptomes inequívocs que s'ha acabat el fred.

 

 

L'últim dia, ja de tornada, parem a dinar a Salas de Pallars, Restaurant Beltran, seguint les recomanacions de Cegesquigourmant. Menu a bon preu, quantitat i qualitat.

Hi hem estat: Teresa L, Xavi K, Alex M, Montse S i Eli C.