Dissabte 13 de Febrer
– Duraneu (2539 mts) +/- 700, S2
La previsió meterològica i d’allaus obliga
a cancel.lar la sortida de Cicle que es preveia interessant i màgica ... però
hi ha ganes de neu i el grup de Cavallers (i algú més) coordinats per en Cesc
es planteja una alternativa al Capcir.
Iniciem la ruta a l’estació d’esquí de
Formiguera ascendint per una pista a mà dreta amb una nevada lleu però bastant
remullada. Anem pujant i quan som més amunt ens apartem de les pistes mentre
anem progressant per la carena de la serra de Mauri. Per uns moments el temps
ens regala unes bones vistes del Capcir però
després reprèn la neu mentre arribem als 2400m. on traiem pells. Comencem a davallar primer pel bosc i sempre
girant direcció NO. Un cop deixem els pins ja es pot veure la superfície gelada
dels estanys i la darrera baixada fins al refugi.
Malgrat la intenció inicial de fer alguna
cosa més, no deixa de nevar pel que passem una agradable tarda en el refugi.
Les converses es van succeint: tipus de material, política, viatges, projectes,
... i com no una estona al voltant d’uns mapes per organitzar els propers dies:
Petit Peric, Gran Perich o Mortiers que ofereix una llarga baixada Sobre el paper tot fa bona pinta però falta
la cirereta del temps.
L’endemà el dia s’aixeca tapat. Han caigut
uns 20 cms de neu, venta fort i no sembla que hagi de canviar pel que coincidim
que el més assenyat és tornar. Les condicions no són gens amables i en algun
moment quasi ens fan desorientar. Al punt més alt el vent bufa de valent fins
que baixem per les pistes - avui tancades -
i per tant amb un gruix de neu nova que ha caigut, totes per nosaltres.
Quan arribem als cotxes fa un sol radiant
i no ens podem creure que només fa una estona i uns quants metres la situació
era tota una altra. El dia que fa no es pot desaprofitar i per què no un
Puigmal de tarda?
Fem un mos i ens dirigim als peus de
l’antiga estació d’esquí. No es pot passar amb el cotxe gaire endavant pel que
calcem esquís i hem de “remar” una hora llarga per la pista abans de començar a
pujar. A la part baixa no hi ha massa neu pel que fem un gir de 90º direcció
l’estació on la neu és més abundant. Sembla
que la tria ha estat bona i fem una ascensió molt agradable que ens portat a un
dels punts més alts de l’estació. Són les 17:00h. i envoltats de llums de
tarda, hem fet un cim!!! El mapa ens diu que estem al Duraneus (2539m.) què
fins ara no coneixíem.
Hi havia ganes de neu i hem sortit al
terreny de joc. El partit no ha estat el previst però hem jugat per nous
terrenys i amb nou equip. Un partit a repetir .. Gràcies Cesc!
Hi vam anar: Raquel, Montse, Mercè, Oriol,
Alba, Marc, Àngel, Javier, Cesc i Núria.
Fotos: Mercè
3 comentaris:
Molt bona, Núria! Les ganes que no faltin! Realment la meteo va ser força desconcertant!
Que ben escrita la piuldada Nuria!
la veritat és que tot i les inclemències del temps va ser una sortida fantàstica!: amb la agradabilísima tarda al bonic refugi de Camporells envoltats per una preciosa nevada, i gràcies a la capacitat del Cesc d'improvisar amb tot d'asos sota la màniga, i les ganes de muntanyes nevades que teniem tots plegats...
Adaptació al medi!
Al mal temps , bona cara i bones improvisacions
Felicitas i l'enhorabona a tots per no defallir
Publica un comentari a l'entrada