Tavascan, Pallars Sobirà
3 de març de 2013
+/-1280m, S3, ***,5h30
Edu
Tuc del Caubo, vist des de la traça cap al Pic de la Coma del Forn |
Cim absolutament desconegut per mi, en el que
no m’havia fixat fins que l’Edu me’l va mostrar durant la circular de dissabte
al Ventolau. I va ser un encert fer-li cas i anar-hi l’endemà (gràcies Edu). Les
condicions actuals, amb neu abundant i ja força estabilitzada, també en cotes
baixes i solanes, ens van acabar de decidir. Difícilment podrem trobar un dia
millor per intentar-ho!
El Tuc del Caubo és el cim que veus al fons de
la Vall de
Cardós camí a Tavascan. Al sud de la Serra de Canals, es troba a
cavall entre la vall de Quanca i la que mena al Pla de Boavi. És un magnífica
atalaia enlairada sobre les fondes valls. La ruta és molt directa, la sensació és sempre aèria. He cotat la dificultat en S3/***, la mateixa que la ruta de
dissabte al Ventolau, però no és comparable. En cap cas arriba als 40º, i no hi
ha cap canal amb girs obligats. Però la sensació subjectiva de cert vertigen
mirant les pales que s’enfonsen als barrancs fan que l’exigència sigui
superior. Bona part de l’itinerari transcorre per terreny complexe en que, de
bon matí o si la neu no transforma, no et pots permetre caure.
Flanqueig a la part mitja |
Montamara! |
El cim sembla a prop ... però no s'acaba mai |
Des del Pont de la Bolle (1290m) cal guanyar
alçada en direcció N cap a unes bordes abandonades a cota 1480m, allunyant-se
de fet del barranc que baixa del Tuc del Caubó. És la millor opció, per trobar
millor terreny, menor pendent, i orientacions oest, millor innivades que les
sud. Com a referència, cal deixar una gran alzina molt visible a la nostra
dreta. Cap als 1550m, ja podem anar remuntant en direcció nord-est per un
terreny més obert i amb menys vegetació. Cap a 1800m cal travessar la coma que
forma un barranc, i seguir flanquejant en direcció est, guanyant alçada per
terreny força penjat. Aquí decidim posar els grampons. Cap a 2100m el terreny
es redreça per entrar a buscar la coma de les pales somitals, orientades a sud / sud-oest. A la cartografía de l’ICC anomenen aquest racó amb el bonic nom de
Montamara. Un cop a la coma, el terreny es suavitza i es pot tornar a calçar
esquís si la neu ho permet. La pendent és força constant en torn als 35º fins
arribar al cim.
Vistes a Boavi i la Pica d'Estats |
Primers girs |
Magnífiques vistes sobre tot el Pallars
Sobirà. Descans i ganyips per agafar forces ... i avall! El descens es fa
interminable (per sort nostra!), cal anar parant per dosificar les cames. Son
1300m de baixada en 2000m de distancia sobre plànol. Trobem la neu al punt, ni
dura a dalt, ni massa transformada a baix. Un encert total. Esquiem fins a la
carretera descalçant en contades ocasions. I a mida que ens allunyem de
Tavascan, no podem evitar parar i girar la vista enrera per observar el cim des
de la distància, amb unes traces ben visibles sortint del cim.
Vista enrera sobre el Tuc del Caubo, passant vora Lladrós |
Bones Traces.
5 comentaris:
Fantàstic! i bona reflexió sobre la cotació de la dificultat... bones traces!
Buff, quin cimarro! Apassionant!
Carles, mai no puc ni intuir a on aniràs, felicitats als dos pel cim escollit i per la concisa i clara descripció de l'accés.
Molt bona aquesta, de molt jove li deiem el pic del Truc, en homenantge als més grans dels grups escoltes.
Felicitats !!
quin encert!!! fotos magnífiques, com sempre!
uauuuu!!! molt bona, aquesta, motl bona!
Publica un comentari a l'entrada