Carles, Núria, Amàlia, Fina, David, Manel, Marina, Jaume i Berta
Aquest cap de setmana hem fet sortida de cicle. Després de la calorada durant la setmana no teníem gens clar on anar.....però al final ens hem decidit per commemorar la sortida que vam fer ara fa cinc anys, som nosàlgics, a la vall de Cabanes.
El vídeo d'en Carles:
La Montse ja m'ho va dir que la neu s'enretirava a marxes forçades, que hauríem de caminar fins al llac.... Això estava previst, el que ens ha sobtat és que per damunt del llac ha costat trobar la continuïtat desitjada.
Dissabte fem l'aproximació ben carregats fins al llac de Cabanes (prop de 700m a peu), fem una bona plataforma per plantar les 4 tendes, intentant no caure al llac :) El Jaume ens sorprèn amb un cremat, mentres unes gotes d'aigua ens fan pensar el pitjor.
Però no, la nit és ben plàcida i és pel matí, un cop comencem a foquejar, que ens dutxa un bon ruixat.
Pujant pujant, ens passem la valleta que havíem de remuntar per pujar al Bassiero i a uns 2500m ens adonem que som davant del Montsaliente.
És tard per corregir l'error i decidim provar la pala que mena al cim, mentre el Manel instiga una revolta per fer una retirada a temps. La pala està força correcta, tenint en compte la d'hores que li ha tocat el sol, i pugem a peu per anar directes a les roques que haurem de grimpar fins arribar al cim (han estat uns 700m i 1400 de descens; PD, S3). Des d'allí boniques vistes, carreguem piles i no ens entretenim gaire, perquè la pala que hem de baixar requereix delicadesa.
La gaudim molt, i després ens ho passem "bé", posant i traient esquís....enfonsant-nos fins a l'entrecuix en el moment menys pensat....Recollim tenda i cap avall....estem esgotats! A mitja tornada ens trobem el Martí, i tinc curiositat per saber si haurà pujat al Bassiero...
Ha estat bonic tornar a aquesta vall, però així com fa deu dies hi havia neu des dels cotxes, hi hem anat una mica tard. En general dissabte vam passar molta calor (30ºC al cotxe), nit sense regel i avui menys calorós perquè hi ha hagut algun ruixat refrescant. Tot i els inconvenients que hem tingut, molt bon rotllo tots plegats, tothom tenia ganes d'aventura i d'ensigalada.....Però vaja, devem haver estat en un dels llocs on queda menys neu del pirineu!!!
Per cert, el David ha superat totes les proves.....ja ets de la secta :)))
Estic desitjant apuntar-me a la propera edició afortunadament d'aquí 5 anys, segur que ho superarem'm. Ni amb la marmita i poció màgica que pugui preparar el Jaume, a la propera edició no només carregaré el caiac, també portaré un slip de neoprè, més que res perquè notar la fredor de la neu als cataplins durant el flanqueig del llac amb neu podrida no és gens agradable. Graciès a tots per aquests fantastics moments. Afegir que jo no vaig instigar cap revolta, només vaig prendre una iniciativa amb determinació i amb total convenciment, i amb il·lusió, de vegetar abans d'arriscar-me d'arribar al punt de no-retorn de tota ensigalada, per no caure en el dilema de continuar o no. Salut i bones traces.
Gràcies Berta per preparar aquesta aventura, Jaume pel cremat boníssim al mig del gel i David per carregar el vi,... i a tots per la companyia i especialment al Manel per fer-nos recordar a Kortatu i a la Polla Records.. i no va ploure! ;)
Gràcies Berta i Jaume per mantenir l'esperit més profund del que és fer muntanya, per fugir de les coses fàcils i anar a buscar l'esperit de l'aventura, per demostrar que sempre hi ha una alternativa, per pensar en les petites coses que fomenten el benestar del grup i fer-les possibles. Gràcies a la resta de companys per aportar una bona pila de petits detalls que van fer d'aquesta sortida, no una bona esquiada per les condicions, però si una GRAN SORTIDA D'ESQUI DE MUNTANYA. Aquesta manera de fer que caracteritza les sortides de Cegesqui és especial. Moltes gràcies.
Veig que aquesta sortida marcarà un punt d'inflexió al cegesquí! A partir d'ara: afegir a la motxilla vestit de neopre o banyador, una tassa pel cremat, i un cançoner per passar la vetllada!
Bé colla, enhorabona per la determinació davant d'unes condicions no massa engrescadores. I per l'ascensió del Montsaliente, jo també el tinc a la llista de pendents!
13 comentaris:
Aquest encara em queda pendent després de diversos intents però ja caura, ja...
Felicitats a tot@s
Ah! o sento però la millor foto és la de la Joana, això si que és que fa més bulto la motxilla que ella
;-)
Llàstima per la poca neu!! felicitats per l'activitat i la sortida tant complerta i el bon rotllo!
Estic desitjant apuntar-me a la propera edició afortunadament d'aquí 5 anys, segur que ho superarem'm. Ni amb la marmita i poció màgica que pugui preparar el Jaume, a la propera edició no només carregaré el caiac, també portaré un slip de neoprè, més que res perquè notar la fredor de la neu als cataplins durant el flanqueig del llac amb neu podrida no és gens agradable. Graciès a tots per aquests fantastics moments. Afegir que jo no vaig instigar cap revolta, només vaig prendre una iniciativa amb determinació i amb total convenciment, i amb il·lusió, de vegetar abans d'arriscar-me d'arribar al punt de no-retorn de tota ensigalada, per no caure en el dilema de continuar o no. Salut i bones traces.
jajajajaj molt bo el neoprè!!!!
Amb il·lusió!!!
Gràcies Berta per preparar aquesta aventura, Jaume pel cremat boníssim al mig del gel i David per carregar el vi,... i a tots per la companyia i especialment al Manel per fer-nos recordar a Kortatu i a la Polla Records.. i no va ploure! ;)
Gràcies Berta i Jaume per mantenir l'esperit més profund del que és fer muntanya, per fugir de les coses fàcils i anar a buscar l'esperit de l'aventura, per demostrar que sempre hi ha una alternativa, per pensar en les petites coses que fomenten el benestar del grup i fer-les possibles. Gràcies a la resta de companys per aportar una bona pila de petits detalls que van fer d'aquesta sortida, no una bona esquiada per les condicions, però si una GRAN SORTIDA D'ESQUI DE MUNTANYA. Aquesta manera de fer que caracteritza les sortides de Cegesqui és especial. Moltes gràcies.
Molt bé !! però vàreu pujar sense guitarra ? i l'esperit kumba ?
Felicitats i bon estiu
Ricard, et fitxem per la propera ensigalada....amb la guitarra!!!
My grand-father went to Cuba
On board, The Català
The best war ship
of the off-sea(ultramar?)navy.
When The Català
Went out to the sea,
The boys of Calellà
doing an Cremat,
hands on the guitar
they use to play
Hippy ey Catalonia
Hippy ey Català
Era així la traducció més o menys macarronica?
Veig que aquesta sortida marcarà un punt d'inflexió al cegesquí! A partir d'ara: afegir a la motxilla vestit de neopre o banyador, una tassa pel cremat, i un cançoner per passar la vetllada!
Bé colla, enhorabona per la determinació davant d'unes condicions no massa engrescadores. I per l'ascensió del Montsaliente, jo també el tinc a la llista de pendents!
m'ha fet il·lusió reviure la sortida amb el teu vídeo, Carles.....
per cert, la teva càmara aprima? jajaja
Gràcies Berta, aquestes sortides omplen encara més quan les recordes.. per què serà?
aprimar?? potser va ser la calor que feia.. :))
Publica un comentari a l'entrada