Artiga de Lin, Val d'Aran
1 de maig de 2012
5h 30min, +/-1000m
Després de la tempesta ve la calma... i a la fi avui ha estat el primer matí de temps acceptable després d'uns quants dies de xàfecs d'aigua fins als cims i una nevada inesparada que va acabar enfarinant Vielha.
Amb les primeres llums ens endinsem cap a l'Artiga de Lin. La gelada de la nit ha deixat el darrer tram de la pista amb un gel viu transparent que ens obliga a deixar el cotxe abans de creuar el darrer barranc (1400m). Amb els esquís a la xepa, caminem fins a l'Artiga de Lin i comencem a remuntar el barranc des Pois seguint el camí d'estiu. L'entrada d'aquesta vall és marrana per la seva vegetació afectada any rera any per les allaus. En terreny ja més obert calcem esquís i seguim guanyant metres. Aquesta temporada l'allau principal del barranc ha caigut però amb menys neu del que és habitual, això ens fa descalçar els esquís per superar un curt ressalt de roca i herba. El gegant calcari anomenat Malh des Pois (2833m) apareix davant nostre. Som a l'Estanhon des Pois (2050m) i apreciem com la darrera nevada amb vent fort del sud i l'ambient humit fins a cotes altes ha provocat un festival d'allaus ben impressionant. Ens fixem que el vessant just damunt l'estanh des Pois també ha caigut i l'entrada de la canal NO del Malh des Pois està "decorada" amb algunes cicatrius.
Vistes les condicions, ens n'alegrem que la pala de 35º de pendent mitjà i 150 m de desnivell hagi caigut, ja que ens permet progressar-hi amb seguretat. A la dreta de l'allau, queda un tros de pala sense caure que defugim, tant a la pujada com a la baixada.
Ja us imagineu que hem vingut aquí per intentar fer l'ascensió i el descens de la canal NO del Malh des Pois (o Forcanada, vegeu la piulada del Jordi G, 04/2010). A banda de les plaques de l'entrada, la canal es veu força neta. Però són 400 m de desnivell amb neu molt fonda i el temps s'està tornant a girar (els dies estables i anticiclònics van cars aquesta primavera!). Així que raonablement passem al pla B que és atansar-nos fins al proper Còth des Pois (també anomenat Còth des Aranesi per tothom menys pels de Vilamòs que defensen que el Còth des Aranesi és el veí Còth deth Hòro, a l'altre costat del Malh de l'Artiga. Els hi farem cas, oi?).
L'entrada de núvols ens redueixen les vistes. El Malh des Pois fumejant
en primer terme, el Pic de Salenques i la vall de l'Escaleta cap al sud,
el Malh de l'Artiga cap al nord. Sense entretenir-nos fem el descens
seguint el mateix itinerari de pujada. La neu, encrostada
superficialment, no es deixa esquiar massa bé. Tanmateix, tornem cap a
casa molt satisfets amb la sortida. L'ambient tant alpí és
extraordinari. La muntanya i la neu, un cop més ens han ensenyat que els
itineraris més llaminers són tot sovint ben difícils d'aconseguir. Cal
doncs paciència i tornar-ho a intentar un altre dia amb millors
condicions.
Les nostres muntanyes es troben com un mató al mes de maig. Bones traces de primavera!!
Jordi, Rafa, Jorge i Montse
(quin embolic l'editor nou de fotos... sento el desordre!)
 |
| Artiga de Lin |
 |
| Malh des Pois |
 |
| Purgues puntuals, de llibre |
 |
| Formigues a l'estany des Pois |
 |
| Coret des Pois |
 |
| Còth des Pois |
 |
| Pic de Salenques |
 |
| Malh des Pois, s'intueix amagada la canal NO |
 |
| Descens, Montanha d'Uishèra al fons |
5 comentaris:
Montse, això es veu molt hivernal! miro que passa amb l'editor de fotos, dedueixo que no t'havies passat al nou "blogger" o que la fada fa de les seves ;)
molt interessant aquests allaus "de llibre", amb sortida puntual, si, però en canvi al caure sembla que el pes de la neu vagi trecant la placa sense transmetre la fractura. Els marges verticals del con de l'allau així ho sembla indicar.. bé, és el que sembla a les fotos.. ahir obrint traça al Puigmal feia el mateix en llocs amb molt pendent, on podies anar baixant amb la "placa"..
quin regal de primavera!!!
vaja, vaja! estarem atents!!! les fotos fan goig.....quanta neu :)))
I tant, a cotes altes encara queda molta neu i la muntanya ofereix un fantàstic aspecte hivernal!
Les allaus puntuals, també anomenades allaus de neu sense cohesió, s'inicien per una pèrdua local/puntual de cohesió de la neu, i precisament perquè la neu no té cohesió (no hi ha placa) és impossible la transmissió de la fractura i per això tenen aquesta forma de con o triangle: és la mateixa neu que al caure fa caure la de sota i al final queden dues cicatrius verticals que poden confondre amb els d'una placa. També és curiós que en una mateixa zona tenen una mida molt similar (veure The Avalanche Handbook de Mc Clung, per això dic de llibre!)
D'altra banda, als vessants a sotavent s'hi van formar plaques toves molt fràgils... nosaltres ho vam comprovar fent-ne caure dues!
Penso que la fada ens ha fet un encanteri a tots amb aquesta primavera tant generosa de neu! Ara només falta que vinguin dies amb un temps una mica més estable!
Bones traces
doncs quina fada tan fantàstica, a veure si un follet se l'endú una estoneta, i com dius, s'acaba d'estabilitzar tot una mica.. ahir a les nord a 2800m a la cerdanya, encara neu pols, i acumulacions de fins al genoll.. molta neu granulada tipus "porexpan".. anava sol com per probar gaires coses, però diria que prou estable
merci per les apreciacions. Jo veig que sovint mal utilitzo la paraula "placa", quan aquesta s'ha de limitar a l'existència de cohesió.. perfecte explicació la teva
vaig estar a Suïssa, acollit per la persona que va impulsar la col.laboració dels professionals de la neu amb els butlletins (tipus model català amb l'IGC)... una passada tot plegat. Allà fan dos butlletins diaris! i el nivell d'info és excel.lent. Segur que ja ho coneixes. Al web tenen molta informació
bones traces!
Publica un comentari a l'entrada