16 de maig 2012

Beraldi o Eriste Nord o Bagüeñola Nord (3025)

carai quina quantitat de noms!... bé, agafeu el nom que volgueu
Desnivell: +/- 1870
Dificultat: ***, D+ (la darrera  part d'ascensió al cim a peu), S3
Horari: +/- 12 hores
ruta GPS
Meteo: variable total, de clarianes a cel gris plom, amb gotes incloses, per acabar amb un sol radiant
És un quart de set que ja estem en marxa tots vuit amb els esquis a l'esquena. Seguim les indicacions del Juaquin, el guarda del Refugi de Biadós (1740) 
que ens recomana que pugem cap a les Bordas de las Espadas, que les veiem a l'altra vessant ala mateixa alçada que el refugi, anant cap el coll que hi ha al darrera i  enfilant-nos cap el bosc per anar a Es Lenés, valleta que hi ha tot just abans del  Puntal de Barrau.
No ens posem els esquís fins a cota 2200, quasi hora i mitja després, la neu a reculat molt, el desglaç i la calor a fet de les seves.

La neu està primavera, molt humida, no hi hagut regel ni res.
Anem progressant, deixem a la dreta l'Ibón de la Solana i guanyem alçada direcció SE, per anar a buscar la bretxa que es troba entre l'Eriste Central i el Beraldi a cota 2984, per una gran pala que s'empina una mica en el darrer tram, però que es fa còmodament.
Dalt la bretxa ens descalcem els esquís per desgrimpar el petit tram que ens separa de la neu per la vessant de la Ball de Bagüeña.

 Dels vuit que som tres s'han fet el proposit de fer tots els Eristes i marxen a fel més llunyà, l'Eriste Sud (des tres només van poder fer dos). La resta ens van encaminar al nostre objectiu cap l'Eriste Nord.
La neu per aquesta banda sud, està ben tova, tot i així encara es deixa fer.
Baixem uns 200 metres direcció NE, vorejant el Beraldi,  fins les pales que remunten cap el cim, anem a buscar   la cresta, deixem el esquís els darrers 200 metres els fem a peu. No ho fem per la cresta, necessitaríem un cordino.
Flanquejem per un pendent de neu força empinat, veiem la neu és prou consistent i anem a buscar unes pedres i un pendent que ens deixar arribar al darrer tram de la cresta sense masses dificultats afegides


 Dalt del cim fem les fotos corresponents i retornem pel mateix lloc, la neu es troba molt pesada i humida, i cal anar una mica compte.
Tornem a remuntar la bretxa i baixem i ens retrobem amb la resta del grup, anem enllaçant trams de neu i herba 
Hi vam anar Oriol G. Josep Maria, Jaume, Manolo,Anna
i als Eristes Sud i central: Pere, Aniol, LLuís
Fotos: AnnaOriol


... i el dia següent: el Posets!


Desnivell: +/- 1700
Horari: 12 h
Dificultat: ***, S3, 
Meteo: cel cobert, amb trons i ruixat inclòs 
però això és una altra història....
continuarà...



8 comentaris:

Jaume J ha dit...

felicitats a tots per l'activitat!!! Prop de 4000m de desnivell donen per molt... i deuen gastar una de soles, deixeu alguna cosa per l'any vinent! Per cert que fa anys (molts) que no pujo a Biadós, com està l'accés pels cotxes normals? Hi ha pista d'heli, jeje. Bon dimecres!

miscel·lAnna ha dit...

Gràcies Jaume! els meus peuets encara els tinc una mica resentits aquestes botes no son per aquestes calors, els peus van sortir bollits
les soles no les he volgut mirar.
La pista d'accés al refugi es pot fer bé, però en compte, el teu cotxe la puja.
El lloc continua sent com sempre, tranquil, sense masificacions, ni helis, per sort, val la pena fer una escapadeta amb la family.
Bon dimecres!

Berta ha dit...

quina passada Anna! Segurament amb més bona neu hauríeu gaudit encara més..... I una pena que els peus siguin el taló d'Aquil·les per a molts de nosaltres :)
Algun dia vull ser com tu.....jejejeje....

miscel·lAnna ha dit...

Berta, millor i tot...
No descarto tornar-hi, ara les condicions ha de ser molt, però que molt òptimes, i una mica més de fresqueta i molta més neu :D

Montse ha dit...

Enhorabona Anna i a tota la colla! Cap de setmana més que complert! Les esquiades de primavera als cims més alts del Pirineu, amb fort desnivell acumulat i finalitzant en un prat d'herba florit són genials! El desgast energètic (i pels peus) és gran però omplen fins a vessar de satisfacció i il·lusió!

Jo fa dies que no em calço els esquís... però si les condicions aguanten, encara voldria fer alguna travessa d'alçada!

Bones traces!

miscel·lAnna ha dit...

Gràcies Montse, si que es queda amb una satifacció enorme malgrat el cansament, ara em sembla que la temporada està a les seves escurrialles

Bones traces!

Ernest ha dit...

Ei Anna,
Quina passada de desnivell en dos dies. Els meus respectes :-)
Ens vam veure al refugi. Nosaltres vam intentar el diumenge el Central però un cop passada la bretxa vam seguir unes traces que ens van portar a una entrada equivocada on ens vam encigalar una mica, fins que vam decidir recular. Haurem de tornar llavors.
Viados és un lloc molt tranquil amb una gespa molt ben tallada. Tan sols falta que surti la Heidi i el Abuelo... :-)
Jaume. Nosaltres hi vam pujar amb un cotxe "normal", tot i que els últims 100 metres els va fer el conductor sol i els altres a peu.

Encara es podrà fer alguna altre cosa, penso...

:-) Ernest

miscel·lAnna ha dit...

Gràcies Ernest, Sí ja us recordo.

Els respectes als meus peus que son els que van patir.
Crec que les traces que vareu seguir son de part del grup nostre, que van anar els eristes sud i central i pretenien pujar per on ho vareu fer vosaltres... si una "mica" encigalada per no baixar una mica mes,... res que us tocara tornar-hi, val la pena i si hi ha mica més de neu millor.
us ho podiem haver comentat, però ni hi vam caure.