8 d’abr. 2012

Setmana Santa als Pirineus

Aquesta Setmana Santa (en realitat els dies previs) hem fet una travessia de quatre dies pel Pirineu, entre el Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran amb quatre ascensions de dificultats variades. Hem tingut sort perquè el temps ens ha acompanyat i la neu, tot i no ser excel·lent, era prou bona per gaudir del nostre esport blanc. Aquesta és la crònica de la sortida:

Dia 29 de març: Sant Maurici - Agulla del Portarró - Estany Llong

Hem iniciat la travessia amb aquesta ascensió relativament fàcil. Hem sortit al matí de casa i hem arribat a primera hora a Espot, on hem agafat un taxi que ens ha pujat a Sant Maurici. Com que el taxi ens ha fet esperar una mica ja era tard quan hem arribat a Sant Maurici, de manera que hem sortit ràpidament en direcció al Portarró d'Espot. És una ruta que ja coneixíem d'altres vegades i no presenta complicacions, de manera que en el temps previst hem arribat al Portarró. Tot pujant hem tingut grans vistes de les Agulles d'Amitges, el Bassiero i els Encantats.  Des del Portarró hem vist, a l'altra banda del coll, el Gran Tuc de Colomers i més enllà, quan hem començat a pujar cap a l'Agulla del Portarró, hem vist el nostre objectiu de demà: el Contraix. La pala de pujada a l'Agulla del Portarró es veia força bé encara que una mica justa de neu; sortien moltes pedres però semblava esquiable fins dalt.  A poc a poc hem anat superant la pala evitant els trams de pedres mentre el panorama es feia cada vegada més extens. Aviat hem pogut veure el Peguera i el Monestreró, impressionants vistos des d'aquí. També hem vist el Subenuix, que vam pujar amb esquís fa un parell de temporades. Hem arribat a la carena cimera que, planejant, ens ha portat fins al cim. Poc abans hem deixat els esquís perquè el tram final estava ventat i amb molta pedra i en un parell de minuts hem coronat l'Agulla del Portarró (2.674 m), primer cim d'aquesta sortida. El dia estava una mica gris i amb vent però des del cim hem pogut gaudir d'un gran panorama. Ens hem fixat especialment en el Contraix i la seva cresta final, que demà hem de recórrer. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat el descens cap al Portarró des d'on hem agafat la vall contrària a la de pujada que ens ha portat en direcció a l'Estany Llong. A aquestes hores la neu ja no estava en molt bones condicions, de manera que no ha estat la millor esquiada de la temporada però hem arribat sense novetat al refugi de l'Estany Llong. Només hi havia el guarda, de manera que hem pogut gaudir d'aquest refugi en exclusiva. Un bon sopar i a dormir aviat que demà hem de seguir la ruta...
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto.

Dia 30 de març: Estany Llong - Pic de Contraix - Refugi Ventosa i Calvell

Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta travessa pirinenca. El Contraix és un dels gegants de la zona, comparable al Gran Tuc de Colomers i a la Punta Alta, encara que el fet de no arribar (per poc més de 40 metres) als 3.000 metres fa que no tingui el prestigi que mereix. De bon matí hem deixat el refugi de l'Estany Llong on hem passat la nit i hem iniciat un curt descens amb els esquís a l'esquena fins al pla de la centraleta on comença el camí de la Vall del Contraix. Aquí ens hem sorprès desagradablement perquè l'inici de la vall estava pelat, sense neu. Amb els esquís  a l'esquena hem iniciat la pujada per la vall seguint el camí d'estiu fins que al voltant dels 2.080 metres la neu contínua ens ha permès posar-nos els esquís. Hi havia relativament poca neu però tenia continuïtat fins al fons de la vall on, per evitar els espadats que tanquen aquesta vall, hem pujat per unes pales a la dreta que ens han portat fins al petit altiplà on hi ha l'estany de Contraix, tot gelat. Des d'aquí ja teníem una visió impressionant del Contraix amb la cresta final que havíem de superar; a l'esquerra el Coll de Sarradé, via d'ascensió, i a la dreta el collet de Contraix per on havíem de passar després per arribar a la Vall de Colieto. Vorejant l'estany ens hem anat acostant a la pala que porta al Coll de Sarradé, que es veia força dreta. Hem pujat fent llaçades fins poc abans del coll on hem deixat els esquís. El guarda del refugi ja ens havia dit que la cresta final no tenia neu i, per tant, no calia carreteja els esquís més del necessari. Des del coll, una llarga cresta, fàcil però entretinguda, porta fins al cim. El dia era magnífic, molt clar i amb força sol però a mesura que anàvem pujant, el vent era cada vegada més fort i  en els darrers metres aixecava la neu formant remolins. Superat aquest tram final d'aresta, només ens hem entretingut en el cim el temps just per fer unes fotos i una gran panoràmica circular. Des d'aquí el panorama era molt més extens que el que vam veure ahir des de l'Agulla del Portarró. Es veia la Maladeta, els Bessiberris, la Punta Alta, el Gran Tuc de Colomers, la Pica d'Estats, el Mauberme ... i una infinitat més de muntanyes. Hem desfet el camí de l'aresta fins al coll i després de baixar un curt tram a peu hem recuperat els esquís i hem iniciat el descens en direcció a l'estany de Contraix. No hem arribat a l'estany sinó que hem procurat flanquejar sense perdre més altura que la necessària fins situar-nos al peu de la pala que puja al Collet del Contraix. Hem tornat a posar les pells i hem remuntat aquesta pala fins poc abans del collet completant a peu els darrers metres. La baixada per l'altra banda comença molt dreta per una canal estreta; hem baixat a peu uns trenta metres fins que ens hem pogut posar els esquís per iniciar el descens. Una bona esquiada ens ha portat fins al refugi Ventosa i Calvell; abans d'arribar, però, hem hagut de fer la remuntada final des dels llacs de Culieto, ja que el refugi està una mica elevat sobre la vall. Avui no estàvem sols al refugi però gairebé; només hi havia set persones en total. Com ahir, un bon sopar i a dormir aviat; dema hem de seguir...
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la  foto.

Dia 30 de març: Refugi Ventosa i Calvell - Tuc de Llucià - Refugi de Colomers

El Tuc de Llucià és un clàssic de l'esquí de muntanya, ja que des del refugi de Colomers és una ascensió relativament fàcil. Nosaltres l'hem fet en travessia, sortint del refugi Ventosa i Calvell i baixant pel circ de Colomers fins al refugi del mateix nom. Ahir, baixant del Contraix, ja vam veure aquesta vesant del Tuc de Llucià comprovant que, encara que la neu era una mica justa, es podia fer amb esquís. La pala que cau sobre els estanys de Culieto es veia força bé i només s'entreveia alguna dificultat en l'arribada a la carena  cimera. Després d'esmorzar al refugi, hem sortit desfent la part final del camí d'ahir, baixant als estanys de Culieto i anant a buscar la gran pala sud del Tuc de Llucià. Avui el dia era encara més clar que ahir i, a més, el vent estava en calma. A poc a poc hem anat superant la pala mentre anaven sorgint a l'horitzó més i més  muntanyes. Una magnífica traça ens ha guiat fins gairebé al capdamunt de la carena però en els darrers 20 metres ens hem hagut de descalçar els esquís i pujar a peu fins situar-nos sobre la carena.  Novament amb esquís hem vençut els metres finals, meravellats davant l'extens panorama que se'ns obria per tot arreu. A més de totes les muntanyes que vam veure ahir des del Contraix, des d'aquí teníem una visió impressionant de la Punta Alta i del propi Contraix. Com que feia bon temps i no teníem pressa, ja que l'ascensió era relativament curta, hem estat una bona estona al cim contemplant el paisatge, menjant una mica i fent les fotos del cim i una nova panoràmica circular per a la col·lecció del blog. Després hem iniciat l'esquiada per la vall de Colomers. Al principi la neu estava encostrada però hem anat a buscar la part més assolellada i hem pogut gaudir d'una bona esquiada fins a la porta del refugi de Colomers on ens hem instal·lat.
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto.

Dia 1 d'abril: Refugi de Colomers - Tuc de Ratera - Sant Maurici

Avui hem acabat el nostre circuit d'esquí de muntanya amb una ascensió de les més clàssiques. Hem sortit del refugi de Colomers travessant l'estany Major de Colomers per sobre del gel. A l'altra banda, una curta remuntada ens ha situat sobre una valleta poc definida que baixa de l'estany Obago. Hem vorejat l'estany fins a una pala força pendent i una mica gelada per on hem pujat per entrar en la valleta final que porta al Port de Ratera. Ben aviat hem arribat al Port, molt ample, i ens hem aturat a menjar una mica. Des d'aquí l'itinerari del Tuc de Ratera fa una volta evitant la pala més dreta que baixa del cim fins a l'altra banda de la muntanya per on no és tan pendent. Es nota que avui és diumenge perquè hi ha més gent a la muntanya; veiem alguns grups pujant des d'Amitges, la majoria amb raquetes i fins i tot alguns sense res... Emprenem la pujada per la pala, molt dreta i amb neu tova, girant en direcció oest i pujant en direcció al Tuc de Ratera. Finalment arribem a un replà, a dalt de tot, entre les dues puntes del cim. Ja sense esquís, arribem al cim, marcat amb una gran fita. Ha estat un èxit; hem completat la darrera ascensió del nostre recorregut i, a més, avui també fa molt bon temps de manera que una vegada més podem gaudir d'un panorama espectacular. Fem les fotos i iniciem la baixada amb esquís, gairebé des del mateix cim. Una llarga esquiada per la vall de Ratera amb bona neu fins trobar la pista d'Amitges i avall fins que a un km de Sant Maurici s'ha acabat la neu. Amb els esquís a l'esquena hem completat aquest tram final. Després un taxi ens ha retornat a Espot, posant punt final a la sortida de Setmana Santa (avançada ...).
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto.

5 comentaris:

Jaume J ha dit...

gran crònica i gran sortida. Això de poder estar sols en un refugi del Parc és un luxe. Les panoràmiques genials, com sempre. Bones traces!

Berta ha dit...

quin cel més blau!!!! enveja sana :)

Montse ha dit...

Enhorabona per la travessa i fotos excel·lents de les muntanyes més emblemàtiques d'Aigüestortes, Sant Maurici i Colomers.

Bones traces!

Ricard Martínez ha dit...

Si senyors, ni que sigui a finals de temporada, les muntanyes dels entorns de Sant Maurici un bon escenari.

Felicitats

J. Rafel Alsina ha dit...

Gràcies pels comentaris, companys. Vam tenir molta sort amb el temps. Realment el Pirineu és extraordinari quan fa bon temps.