8 de des. 2010

Piulada del tren a St-Bernard i Leysin - 2 a 7/12/2010

Gemma, Samuel, Greg, Yann, Guillem, Lluís, Peter, Manel, Pep, Ricard i Jaume.
(muntatge copiat del vídeo rus cebeb...)
Sense l'estrès de volar ni el cansament de conduir penso que l'experiència ha estat bona i segurament no serà la darrera vegada que hi tornem. El tren ens ha permès arribar frescos i a Suïssa tot són facilitats i mil i una possibilitats per moure's sense cotxe. Dos dies de sol, fred i neu pols a l'Hospice du Grand-Saint-Bernard, un fugint del temporal a Leysin i un dia de pluja a Lausanne... La mitja horeta de retard a l'arribada d'avui sembla poca cosa; la realitat és que som a anys llum del transport públic suïs.
Resum:
Dijous 2 de desembre: 19:38 pm Estació de França de Barcelona. Nit a tren "Pau Casals" en lliteres (cabines de 4 llits)
Divendres 3 de desembre: arribada amb retard per la neu a Lausanne. Tren a Martigny. Minibús a Bourg-St-Bernard 1927m. Pujada a l'Hospice (2473m) i ascensió a la Grande Chenalette (p.2792m).
Dissabte 4 de desembre: Mont Fourchon 2902m i Tête de Fonteinte 2775m
Diumenge 5 de desembre: descens a Bourg St-Bernard, tren a Aigle, cremallera a Leysin 1350m i ascensió a la Berneuse 2048m
Dilluns 6 de desembre: pluja. Tren a Lausanne on passem el dia fins les 22:34 pm tren a BCN.
Dimarts 7 de desembre: BCN Estació de França a quarts d'onze del matí, L2+L1 i cap a la feina....
Activitat realitzada:
Divendres 3 de desembre - Grande Chenalette (p.2792m)
+550m fins a l'Hospice (F, 2h); +/-350m de l'Hospice a la p.2792m de la Grande Chenalette (F, *, S2; 1-2h). Dia fred amb temperatura entre -10º i -17º; sol amb cel enteranyinat. Neu ventada fins els 2300m, i entre 20 i 40cm de neu pols sobre base dura per sobre l'Hospice.
Les nevades de la setmana passada a França han estat la causa d'arribar amb retard a Lausanne. Però ho hem pogut arreglar ràpid i a quarts d'una ja erem sobre els esquís.
Pujada fàcil, seguint la ruta que puja al coll i que potser d'aquí un temps no es pot fer per la prohibició d'accés a l'hivern que vol imposar l'administració d'aquella zona, contra els interessos de l'Hospice (més aquí).
A 2276m deixem la carretera nevada i entrem a la Combe des Morts que s'enfila directe fins al coll. Ens reben amb el te de benvinguda. Allotjament acollidor i alhora diferent a tot, amb només una pega l'esmorzar de pelegrí a base de pa amb mantega... (que a mi m'encanta!).
A quarts de 3 sortim amunt per les pales que s'enfilen just darrera l'edifici, en direcció NO fins arribar al coll que hi ha entre la Petite i la Grande Chenalette.
La baixada és de somni amb neu pols seca i un pendent mitjà.

Dissabte 4 de desembre - Mont Fourchon 2902m i Tête de Fonteinte 2775m per la Fenêtre d'en Haut
+/-1100m; F, **, S2; 4-5h. Cel impol·lut i dia molt fred, amb neu pols una mica encrostada o compactada pel vent en algunes orientacions.
Sortim foquejant en baixada fins al llogarret de Montagna Baus (2356m). Cal passar per on la ressenya descriu com a défilé étroit, passant encaixonats entre roques i per un pendent moderat. Superat aquest tram el terreny s'obre i la traça es fa casi planera. Remuntem en direcció N primer i després O fins el cim on només cal descalçar els esquís en els darrers metres. Fem el descens fins a Montagna Baus i tornem a posar pells per remuntar la vall del costat en direcció a la Fenêtre d'en Haut (2724m), pas que ens obre les portes a la Val Ferret. Amb unes passes més ens enfilem al mirador de la Tête de Fontainte (2775m), amb bones vistes als Monts Telliers (cap al N) o les Grans Jorasses a l'O.
Descens amb molt bona neu i alguns encara hem de tornar a remuntar a la recerca de la càmera perduda... Per arribar a l'Hospice cal tornar a posar pells i abrigar-se que el fred és molt viu.
Passem la tarda ganyipant i refent plans davant les previsions nefastes per diumenge i sobretot dilluns. Decidim retirar-nos per no quedar bloquejats al coll. Marxarem l'endemà després d'esmorzar.

Diumenge 5 de desembre - La Berneuse 2048m, des de Leysin
-550m de descens de l'Hospice
+/- 700m; F, *, S2, 2-3h. Nevada molt lleugera que a la nit es converteix en pluja.
A St-Bernard el temps no és tant dolent com anunciaven, però en 30' ja som baix. Hem perdut l'únic bus que surt pel matí i un taxi ens baixa a Martigny. Des d'aquí ja tot és molt fàcil: 20' en tren fins a Aigle i mitja hora en cremallera per pujar a Leysin on ens trobem el B&B al costat de l'estació.
Volem aprofitar el dia i, esquís als peus, resseguim un itinerari de raquetes que s'enfila per sobre el poble fins a enllaçar amb les pistes d'esquí al Lac d'Aï (1852m). Amb les darreres llums de la tarda remuntem 200m fins el cim de la Berneuse (2048m)on hi ha un restaurant giratori. No hi ha temps per més i fem un descens ràpid per pistes, tancant-les amb unes cerveses i xocolata calenta a la cafeteria.
Al vespre encara farem 150m més de desnivell per baixar a sopar al poble al museu-formatgeria-restaurant "La Fromagerie" de Leysin: raclette, vi, double cremme amb merenga, ...
La pluja que cau és mal presagi i dilluns ja no fem activitat: plou per sota els 2000m.
(algunes de les fotos són del Pep. Gràcies!)
+fotos (Pep, St-Bernard)
+fotos (Pep, Leysin)
+fotos (pasdeguia)
+fotos (Samuel)
Gràcies per apuntar-vos al tren i bones traces!

13 comentaris:

PIRINEO ARAGONES Y MONTAÑAS PARA PAJAROS LOCOS ha dit...

Muy buena nieve . Que envidia , aquí en el piri Aragonés el viento sur ha trasformado la nieve polvo en no se sabe que cossa..

Yann ha dit...

Si Jaume !! Ha sido un placer subir al "tren Cegesqui". La propuesta fue muy buena y muy bien organizada : 4 días para esquiar en unas montañas preciosas, descubrir el patrón de los alpinistas, disfrutar de una raclette autentica y mucho más ! y todo en transporte publico con muy buenos pasajeros. Gracias !

Jaume J ha dit...

Gràcies Yann, a mi també m'ha deixat un bon regust la raclette i el plan de la sortida... crec que es pot repetir buscant un altre destí a tastar..
Fernando! anda que no te quejarás por cuatro días de nieve sopa, con el otoño que te estás pegando allí en el farwest-pirenaico!

Pep ha dit...

Ostres Jaume, quin vídeo ¡¡¡ Impressionant ¡¡¡
Has sapigut captar perfectament els moments clau del viatge, encara no me’n sé avenir del que hem viscut aquests dies i tu en sis minuts has recollit l'essència del viatge,…sense paraules ¡¡
Gràcies

Faig promesa de millorar el meu esquí per estar a l’alçada del càmera…

bcnpeter ha dit...

Com diu el Pep - Sense paraules! Gràcies a tots i sobre tot a Jaume per una organització perfecte.

Jordi O ha dit...

felicitats!
aquí només varem poder disfrutar a "tope" el dissabte. Després aigua i mes aigua...

Samuel ha dit...

M'afegeixo als bons comentaris!!

Ahir vam llegir la piulada i no vam trobar-hi el video, ja sabem perquè encara no hi era... perquè estava al forn però avui ha sortit i que bo que és!!!

Gemma i Samuel

Rafa ha dit...

Fantàstica sortida, dona gust tornar a veiure els magnífics videos de CEGESQUI. Moltes felicitats

albert ha dit...

Felicitats pel video molt ben trobat i elaborat. I bonica piulada no cal dir-ho fa patxoca.

Yann ha dit...

Molt bona la video !!!

Jaume J ha dit...

Gràcies! M'alegro que us hagi agradat el vídeo... he recordat molts bons moments editant-lo. Llàstima que no pogués venir tothom que volia. Ja ho repetirem.

Manel C. ha dit...

ACLARIMENTS I COMPLEMENT A LA PIADA……..

Benvolgut amic esquiador, aparentment veient el vídeo clip sembla un idíl·lic anunci de Renfe ….. concretament aquell tan idíl·lic de – molts recordareu la sintonia – “chuku-chuku-chu, chuku-chuku-chu, viaje en un dia azul”…. amb la que varen trepanar uns quants cervells. Doncs no!! Tampoc vull dir que el “Tren Cegesqui” hagi estat “Pànic en el Transsiberià”. El que vull dir és que només els primers dies varen ser blaus, la resta “marrons” de mal temps i potser d’introspecció paranoica per part meva.

En un principi, tot semblava molt guapo, no sospitava res…. Tot il·lusionat, camí del Hospici del Grand Sant Bernard. La pista que mena a l’Hospici es força llarga i planera en quasi la seva totalitat, i les primeres ampolles i dolor a la planta del peu no es fa esperar degut al fregament. També estem per sota dels 15 sota cero, el cel és gris,i tinc les mans glaçades i dits que semblen amputats, no els sento…. Perquè abans de començar la temporada mai recordo to això? Bé, suposo que és part del ritual de penitència, arribar a la mística a partir de la fla-gel-a-ció….. M’estic posant en context. Miro de trobar ingredients per auto-motivar-me….amb una mica de sort, farem uns tasts de licor, doncs aquest hospici és conegut pels gossos de raça sant Bernard que fins fa ben poc, estaven ensinistrats per trobar els peregrins perduts a la neu i reanimar-los amb un barrilet de licor que portaven anclat al collar, i guiar-los a l’hospici…..

Arribem a l’Hospici…. Encara em venen a manera de flashbacks la instantània de l’arribada…. L’escenari de l’Hospici tot solitari, gris, i envoltat de neu amb un Sant Bernard pujat a la seva columna, que més que vetllar pels peregrins i esquiadors sembla una víctima d’allau tot ple de neu. Tot es opressió, és com si un ens no físic ens vigili i amenaci….. Segur que hi ha una llegenda negra, potser en un altra epoca es varen cometre crims entre les seves parets.....

The Shinning”!!! (“La resplendor”) ….. Una premonició: aquí pringo!!!! d’aquí no en sortiré…..
- pel·lícula protagonitzada per l’histriònic Jack Nicholson i dirigida per l’Stanley Kubrick ara fa 30 anys, basada en una novel·la d’Stephen King –

Amb quins terrorífics poders m’hauré d’enfrontar? Austers desdejunis, lluita de ionquis per la dosi de mantega, horaris intempestius, temperatures àrtiques, sopars amb “chucrut”, remolatxa en quantitat industrial, “polenta” o la típica macedònia de postres!!! Morirem quan esclati el butà del fogonet de les eternes sopes del Lluís?

El meu subconscient busca respostes, i els meus pensaments se’n van a una altra movie, “El nom de la rosa”, on una sèrie d’assassinats misteriosos tenen lloc entre monjos d’una abadia a l’edat mitjana. És venjarà algú de mi per una rebanada de pa? Provocaran un allau tot just quan passi per sota?

Bé, no m’enrotllaré molt més….. perquè es l’hora de plegar i torno a la neu aquesta tarda…. Dir-vos que no va anar tant malament com els meus presagis inicials vaticinaven….. Suposo que la llauna de foie-gras que va pujar el Jaume - aquesta vegada no va tenir ocasió d’encolomar-me-la a la motxilla pel descuit – i la petaca de whisky Caolila, va canviar el color de l’òptica inicial i em va calmar, com a mínim per arribar al meu matalàs i dormir…. Però cap a les 6 del matí vaig anar a pixar en calçotets i em vaig trobar a la Sor Abadessa al passadís que em va dir “Vols jugar amb nosaltres”…… ( La Resplendor)

Salut,
graciès per aquests moments d'eternitat,
Manel

Carme S ha dit...

Manel, després de llegir el teu comentari ja no em sap tant de greu tenir que treballar totes les festes. JE JE JE. Molt maco tot, les fotos, la piulada, els comentaris i el VIDEO