Pico de la Frondella (3055 m) i Balaitós (3144 m)

1,2 i 3 de maig de 2009.



Visitem la Val d’Azun amb ganes d’acomplir una ascensió que fa temps que somiem, el Balaitós per la glacera de les Néous. Fent cas de les recomanacions, triem fer la ruta des del refugi de Larribet, que visitem justament el dia en que Peyo s’estrena com a guarda. Per sort, la carretera que puja d’Arrens acaba de ser netejada i oberta aquesta setmana, reduint enormement l’aproximació.



Divendres a la tarda deixem el cotxe a la Maison du Parc (1470m) i pugem al refugi (2060 m) sota la pluja, entre boires i purgues no gens tranquil•litzadores. Ens acompanyen el Pep i el Martí que demà obriran traça al Balaitós. Son unes dues hores i escaig d’aproximació que fem amb els esquis als peus. El refugi és acollidor i confortable.

Pico de la Frondella (3055 m)



Dissabte la bruma s’ha esvaït, i el cel és clar i serè. Ens dirigim al Frondellas, un itinerari aparentment segur i no massa exposat a les purgues i allaus que s’esperen per avui. Remuntarem cap als llacs de Batcrabère, i d’aquí guanyarem alçada fàcilment fins la base del Col Noir (2625 m), sota la impressionant cara NO del Balaitós. El coll el fem a peu per neu fonda. Baixem pel S uns 40 m, i calcem esquis de nou per esquiar fins al fons d’una valleta, cota 2450 aproximadament. Aquesta vall és la ruta d’aproximació a la Gran Diagonal del Balaitós. Remuntem al S cap al Col de Wallon i seguim flanquejant fins enllaçar les pales amples de la cara O dels Frondellas. Cap a 2900 m, deixem els esquis a la base d’una barra i prosseguim a peu fins al cim. Descens pel mateix itinerari.

7/8 hores, +/- 1200 m, ***, S2/S3, S4 si baixem del cim o el Col Noir amb esquis.



Balaitós (3144 m)




Diumenge matinem i amb les primeres llums remuntem les amples pales cap al Col de Pabat (2648 m). Canviem de vessant, i pràcticament sense baixar iniciem un flanqueig fàcil cap a la vall de les Néous. Dins la vall, retrobem la ruta des del refugi Ledormeur. L’ambient és superb, amb l’esmolada cresta de Costérillou i la seva vertiginosa paret N. Guanyem alçada de forma sostinguda fins la base del corredor que duu al cim. Son uns 150m a 45/50º, amb un curt ressalt de gel a la base. Si la innivació és menor, segur que el pas es complica considerablement i cal portar material de roca. De baixada, rapelem el ressalt (pitó). El descens el fem cap al refugi de Ledormeur i prosseguim fins el cotxe.



4h30/5h al cim, 3h el, descens, +1150m/ -1700m, ***, S3. Corda pel corredor, i més material segons condicions. L’ascensió, i el flanqueig del col de Pabat estan orientades a l’E, cal matinar ja que el sol escalfa de valent pel matí i la neu transforma ràpid. A més, la part baixa de la vall està molt exposada a allaus de grans dimensions en el seu vessant E.



Jordi G, Montse B, Carles L.

Bones traces, queda moooolta neu encara!