Picant una mica d’aquí i una mica d’allà, ens hem fet la nostra pròpia ruta per la zona dels refugis de l’Avérole i Gastaldi. Molta neu, bon temps, glaceres, pics de tres-mil metres, refugis guardats... En fi, una bona proposta per a la primavera.
Les referències de les rutes les hem trobat a les ressenyes de Cegesqui (gràcies piulaires), al llibre de travesses d’esquí de muntanya “ALPS AMB ESQUÍS” de l’Oriol Guasch (Editorial Desnivel) i al llibre de ressenyes “SKI DE RANDONNEE: SAVOIE” de l’editorial Olizane.
Accés: Per pujar al refugi d’Avérole cal anar fins al poble de Bessans (Haute Maurienne), uns 20km vall amunt després de passar l’entrada del túnel de Frejús (Via important de comunicació entre França i Itàlia ). Passat el poble en direcció Bonneval trobarem una cruïlla que dona accés a un centre de vacances (La Bessanaise) i al petit llogarret anomenat La Goula (1760m)on deixem el cotxe. 800km des de Barcelona.
Mapes: IGN 3633ET Tignes Val d’Isère i IGN 3634OT Col du Mont Cenís
Material: el clàssic per a una ruta en glaciar
Adreces: Rifugio Gastaldi, Refuge d’Avérole
1er dia: Accés al refugi de l’Avérole 2210m.
+450m /F /3h
L’accés al refugi es fa seguint la carretera que puja als poblets de Vincendières i Avérole. Camí molt planer fins els darrers trams a tocar del refugi. Tot fent el camí ens adonem de la quantitat de neu acumulada que hi ha. El refugi està molt concorregut, però ben organitzat, és acollidor i es menja força bé.
2on dia: Pointe Marie 3370m – Col d’Arnes 3012m – Refugi Gastaldi 2650m
+1370m /-500m /PD+ /S3/6’30h
Sortim del refugi en descens (-100m)per accedir a remuntar la vall de l'Oney (SE), per un evident passadís que destaca entre blocs de roques, fins a un coll a 2587m damunt del petit llac “Glacier d'Arnès”. Travessem en un llarg flanqueig per anar fins al fons de la vall 2707m. A partir d’aquest punt el pendent s’accentua i continuem direcció SE per anar canviant la direcció cap a Sud, tot pujant per la gelera d’Arnes. (atenció amb les possibles esquerdes) Finalment al punt 3340m ens trobarem de front la paret nord de la Ouille d’Arberón, girarem a l’esquerra per arribar a la cota 3370m de la Pointe Marie.
El descens el farem pel mateix itinerari, mantenint direcció N per anar a buscar el coll d’Arnes, en bones condicions accedim al coll amb els esquís als peus.
Passat el Coll d’Arnes descendim direcció E per anar girant a N i baixar per la gelera de la Bessanese, descens dret i exposat per allaus. Baixem fins uns plans a uns 100m per sota del refugi Gastaldi, que ens obliguen a posar pells per accedir-hi. El canvi d’orientació es nota per l’augment de la temperatura i l’estat de la neu, totalment primavera desfeta.
Aquest any, excepcional de neu segons el guarda, el refugi està gairebé colgat de neu. A destacar que té tres plantes i està ubicat en un lloc elevat.
El refugi Gastaldi és acollidor tot i que el fet que estigui colgat de neu et fa sentir estrany. Poca gent, “pasta al dente” i bon rotllo.
3er dia: Collarin 3475m – Selle d’Albaron 3500m – Col des Evettes 2561m – Bonneval 1790m
+1000m / -1760m /PD+/S3/6’30h
Sortim del refugi en direcció N, en un terreny planer, per anar a buscar el que representa ser l’antiga estació d’un mini telefèric (tres fustes i dos ferros penjant) En aquest punt hem de baixar per un pendent força dret (50º) que ens deixa a la gelera (-100m), seguim direcció N en flanqueig, per anar a buscar la gelera i vall de Gias. Remuntem la gelera de Gias en direcció NO, fins a la cota 2800m la gelera és ampla i planera, al davant ens queda, molt marcat, el coll de Collerin. A la cota 2900m girarem cap al N, per pujar per les amples pales, dretes però segures, evitant els trams d’esquerdes que anirem trobant (nosaltres gairebé les hem percebut). La pujada és sostinguda fins al coll a la cota 3300m. Girem direcció Oest, per anar guanyant alçada progressant per l’ampla gelera, per arribar a la carena i al cim del Collarin 3475m. D’aquest punt podem resseguir fàcilment uns metres per sota de la carena direcció pic d’Albaron, fins al collet previ a la Selle d’Albaron 3470m. En pocs metres a peu pugem fins a la Selle 3500m. L’itinerari fins a l’Albaron és dret (mixte roca i neu II/50º) i l’estat de la neu desaconsella arriscar-se. Així que en aquest punt iniciem el descens.
El descens es fa per la gelera de les Evettes i per evitar les roques i els seracs, caldrà dibuixar una gran essa, (des del punt de descens, dreta, a 3550m esquerra, a 3250m dreta fins 3050m Veurem la barrera de seracs penjada a la nostra dreta). A partir de la cota 3200m ja anirem per l’ampla gelera en direcció N, escollint l’itinerari que ens permeti haver de remar el mínim als llacs dels plans de les Evettes 2500m. Seguim en direcció NO per remuntar +60m l’ample coll de les Evettes 2561m. (des dels llacs tenim l’opció de remuntar N al refugi de les Evettes +100m).
Des del coll de les Evettes 2561m. Baixem per les amples pales, cercant el millor itinerari per anar a buscar el fons de la vall i a la pista 1950m que comunica Bonneval amb l’Ecot i el Pont St Clair. Baixem per la pista (planera) fins a Bonneval. Amb els esquís als peus el 3 de maig fins a la cota 1790m. Per tornar a buscar el cotxe fem autostop, fora de temporada no hi ha transport públic.
Trobareu fotos a Pasdeguia
1 comentari:
ostres, i vam ser el pont de maig de l'any passat i quantíssima neu de més al refu d'Averole!
unes valls molt maques
Publica un comentari a l'entrada