19 de maig 2009

Intent al Montsaliente, un Saboredo i,... un rescat

Dissabte son les 7 del matí i ja estem de camí, hem fet el moviment de cotxes i amb el esquis a l'esquena pugem per la Vall de Cabanes. Objectiu d'avui: fer el Montsaliente i anar a dormir al refugi lliure d'Amitges (l'únic cap de setmana del mes de maig que es troba tancat, aquest, així que toca armari).
 Els esquis els carregem uns 400 metres, fins al pont (1900)on travessem el riu, d'allà ens enfilem fins l'estany Negre de Cabanes i travessant per la banda esquerra de l'estany anem pujant fins arribar primer als Clots de Cabanes de Baix i seguim fins a la base del coll que duu al Montsaliente. La calor es fa notar i fem un respir. Part del grup diu que ens espera que ja tenen prou.

 La Cris, la Teresa, el Marc, el Manuel i jo ho anem a intentar.
En pujar amb els esquís sense ganivetes i encara no esta ni a mitja pala que un petit allau de fusió el fa lliscar avall, es retira. La Teresa tampoc ho veu clar i també decideix esperar-nos a baix.
La Cris, el Manuel i jo deixem els esquis plantats, alleugerim les motxilles, calcem grampons i enfilem amunt, calculem que es queden uns 270 metres per arribar al cim, mica en mica guanyem alçada, quasi, quasi arribem al coll, però, no ho veiem clar, la neu la trobem més inestable... no ens la volem jugar, en deuen faltar ven bé un 140 metres per arribar el cim, amb les condicions que hi ha decidim recular, de la mateixa manera que hem pujat.
Ens retrobem amb la resta del grup, ara hem de fer el descens fins arribar una altra vegada als Clots de Cabanes de Baix i pujar per anar a buscar el Coll de la Coma de l'Abeller (2751), per travessar-ho ens hem de treure els esquís un tram, baixem per remuntar els últims 100 metres que ens separen del refugi, son quarts de vuit de la tarda.
 Una bona jornada amb més de 2000 metres de desnivells, no està gens malament.
Caiem tots rodons amb un son profund.

Diumenge, 9 del matí ja hem deixat el refugi i ens encaminem al coll d'Amitges.
 Quan arribem a l'alçada de coll, la meitat del grups ens agradaria fer el Saboredo (2833), el veiem factible, així, que la Cristina, el Pere, la Teresa, la Cris i jo ens posem en marxar. Deixem els esquís i l'últim tram el fem a peu, la neu es tova, però, el tram que ens separa de la cresta és curt i es deixa fer bé. Fem la petita cresta que separa del cim i ho aconseguim: fem cim!!!
 No ens entretenim anem a reunir-nos amb la resta del grup, i anem a buscar el coll d'Amitges, la pala la trobem a una neu boníssima per l'època,
 però des del Cóth der Lac Glaçat (2587) fins al refugi Mataró, hi ha algun tros que la neu se'n va i hem d'anar en compte, però, ens posem sense problemes al refugi. Pels voltants fem un mos i continuem ja queda poc per arribar al final de l'excursió.
 Arribem a la pala que es troba a sobre de l'ermita de Nta. Sra. Ares, hi ha poca neu, però, enfilant per aquí i per allà podrem arribar ben aprop de la carretera i... de cop,..., un crit...
Em giro, veig a la Cris fer una tombarella i que va pendent avall, per un lloc on no hi ha neu, només terra, herba i pedres,... queda asseguda, i aixeca la ma.
 Ens acostem,...,sort del casc, veiem que el te abonyegat,...,preguntem,..., els genolls li fan mal, intenta posar-se dreta i caminar, però no pot, no dubtem el Manuel es posa en contacte amb rescats. Expliquem la situació, ens posen en contacte amb l'helicòpter amb 6 - 8 minuts es presenten on estem. Deixem la Cris, amb el Manuel i el Marc i la resta marxem del lloc, no fer nosa.
 Tot això passava a quarts de quatre de la tarda, a les 4, la Cris ja estava a l'Hospital de Viella. Servei de rescats perfecte!!
El Manuel i al Marc havien baixat caminant ja que anaven carregats amb els esquis i la motxilla de la Cris, la Teresa i jo van anar a buscar-los després d'acomiadar-se de la Cristina, la Núria, el Raimon i el Pere que tampoc podien fer res. Nosaltres van marxar cap a Viella a recuperar la Cris.
No te res trencat, els genolls a l'espera d'una segona opinió, va sortir amb una cama embenada i l'altra amb un compressiva, sembla que el dret tingui un lligament lateral extern tocat, però a mesura que passaven les hores les dues li feien mal per igual.
De tornada van parar a sopar i van deixar a la Cris a Anglesola, uns companys de la Cris la venien a buscar per dur-la a Tarragona, nosaltres de camí cap a casa, a quarts d'una arribaven.

I van anar: Manuel, Marc, Pere, Raimon, Cris, Cristina, Núria, Teresa i Anna

2 comentaris:

Berta ha dit...

espero que no sigui res.....és la noia que riu a la foto? jejeje, com a mínim se la veu animada!

Miscel·lAnna ha dit...

Sí, és la de la foto, sembla que no ha estat res greu, repòs i els esquís fins la temporada que ve. pel que podria haver estat no ha estat res.
una abraçada