Valoració d'esquis. Seven Summits de Dynafit

Avaluació obtinguda a partir de les observacions efectuades en les següents sortides de la temporada 2009 :
21 de març a la vall de Núria (esquí de muntanya i pista)
02/03 de maig a la vall de Benasque
10/11 de maig a Gavarnie
16 de maig a Ull de Ter
30 de maig / 01 de juny a la vall de Türtmanntal (Wallis)
13 de juny a la vall de Benasque

Si observem l'evolució del material que s'utilitza habitualment ens adonem que existeixen dos tendències contraposades: per una banda s'utilitzen esquís més estrets, derivats directament de la competició, on prima la lleugeresa sense perdre de vista la seguretat i un comportament en baixada encara acceptable, i per altra banda, a l'altre extrem, l'esquí ample és també una realitat extesa. L’experiència que ens transmeten aquells que els utilitzen és molt positiva, sobretot quan es tracta de baixar per neus fondes o de qualitat deficient. els esquís poc a poc s'han anat aprimant o engreixant.

Es sobre un d'aquest esquís més amples, dels anomenats de Free Touring, que tracta aquest article.

Cert és que la recerca de materials abans no utilitzats ens ho ha posat més fàcil. El pes s'ha reduït amb la utilització de fustes exòtiques i el carboni. Movement utilitza la fusta de Karuba en els seus models i Dynafit continua fidel a la fusta de Pawlònia, per posar un exemple. Totes elles presenten propietats comparables al faig tradicional però son sensiblement més lleugeres.




Altra vegada, en Marc d’esports Ski&Mountain de Ribes de Freser em va oferir la possibilitat de poder dedicar una jornada a testar aquest material. Entre els models disponibles em vaig optar sense masses dubtes per el Seven Summits de Dynafit: el seu pes contingut, les seves cotes no excesivament amples i el seu radi lleugerament llarg. Reconeixo que també em va influïr la llarga llista de reconeixements com a esquí performant que li han atorgat diverses publicacions europees com Planet Snow, Ski Magazine, etc. Darrerament ha obtingut també l’Alpin Tipp de la revista Alpin.

Condicions trobades:
S'ha trobat bona part de les condicions de neu habituals al Pirineu i Alps

Ascens : Neu primavera dura, neu pols ventada i dura , neu pols /neu pols fonda

Descens: neu pols excel.lent / neu pols fonda i pesada / neu pols ventada i dura / neu primavera dura / neu primavera lleugerament transformada / neu primevera transformada / neu primavera molt desfeta

Equips testats:
Esquís Dynafit Seven Summits 1’70 m
Esquís Dynafit Seven Summits 1'63 m
Fixacions Dynafit Low Tech
Pells de foca moher de Dynafit



Pes : 1320 grams (sense fixació) en 1'70 m / 1270 grams (sense fixació) en 1'63 m

Cotes : 113 / 78 / 100 mm
Radi: doble radi 18,5/22,5 m per a l'esquí de 1'70 m



Dades obtingudes

L'aspecte extern:
Es tracta d'un esquí bellament decorat. Juga amb la textura de la fusta, el color blanc, els dibuixos, tot plegat creant un conjunt armoniós i atraient. No es pot presentar un disseny així sense haber-hi esmerçat moltes hores i molt de gust.


Les sensacions:
Un cop acabada la temporada i després de moltes hores a cavall d'aquests fustes, arribo a una conclusió sorprenent, doncs es diferencien de les altres fustes en un subtil aspecte:
amb els altres esquís utilitzava tota la meva tècnica per aconsseguir que evolucionessin per on JO els volia portar, mentre que amb aquests esquís em comunico amb pinzellades de la meva tècnica, i ELLS s'encarreguen de conduirme per sobre la neu, decidint la traça i realitzant un traçat que mai em defrauda. Es té una certa sensació de que adquireixen una certa vida, com si portessim un company que es preocupa de portar-nos per el millor camí.

Inclús en les meves solitàries he perdut aquell punt d'intranquilitat. Molt més relaxat, no he tingut mai la sensació de trobar-me sol, doncs portava amb mí un company que m'aportava una gran seguretat.


Aspectes tècnics

Pujada :

1. Gran facilitat de lliscament donada per les pells de moher. Ja fa un temps que estem acostumats a les pells moher que munta Dynafit i reconeixo que creen adicció, ningú que les prova retorna a pells mixtes o de nylon. Això sí, cal estar atent per aplicar sempre la tècnica correcta.

2. En un test fet apart s'ha comprovat que en condicions de neus molt humides aquest tipus de pell absorbeix més humitat que les pells mixtes o sintètiques, circumstància que cal tenir en compte. Aquest efecte és inapreciable en neus seques o poc humides.

2. L’esquí pesa menys que molts altres models d’esquí més estrets. Malgrat això, si els comparem amb models de pes optimitzat , com els Dynafit Gasherbrum II, pesen lleugerament més i cal sacrificar una part de velocitat en el ascens. Tot i així, son prou lleugers com per emprendre amb ells ascensions llargues o inclús molt llargues.

3. En els flanquejos en pendent fort sobre neu dura l’esquí dona una bona sensació d’estabilitat i els cantells mosseguen amb eficàcia. Ens beneficiem aquí d’un radi de gir lleugerament llarg (22 m) i de la seva construcció interna. Això sí, el seu patí ample (78 mm) crea una perceptible palanca sobre el lateral de la canya de la bota que s’ha de compensar a cada pas. Després d’una estona de caminar però, creem espontàniament a cada pas una petita inclinació lateral de l’esquí i arribem a pràcticament a oblidar aquesta circumstància. Es un petit inconvenient que no existeix en un esquí de patí més estret. He constatat que a partir de la segona sortida l'adaptació ja és espontània des del primer moment i la compensació s'aplica inconscientment

Baixada:

1. En les condicions del test es trobà neu ventada molt dura i neu primavera també molt dura típica de primera hora del matí. Reconeixo que quan vaig treure les pells dalt del Puigmal tenia els meus dubtes, dubtes que s’esvaïren en els primers viratges sobre els pendents drets i glaçats de la part superior del cim: els esquís es mostraren completament fiables: no perden adherència sobre neu dura, i no es perd en cap moment el control. A més a més, em sorprengué la seva facilitat d’entrada en el gir, característica que permet enllaçar uns elegants girs curts conduïts només treballant amb l’angulació del cos i genolls.

2. Sobre neus més pesades l'esquí presenta la tendència a 'flotar' sobre la neu enlloc d'obrirse pas a través d'ella. En cap cas s'ha apreciat tendència al clavament d'espàtules, ni en neus molt transformades.

3. Per treure tot el profit de l'àmplia superficie de la base cal repartir adecuadament el pes entre les dos cames, sobretot en neus fondes. En cas d'error l'esquí s'ha mostrat tolerant i deixa marge per tornar a crear un bon repartiment de pes sense que mentrestant presentessin tendència a creuarse les espàtules.

CONCLUSIONS

Pells de foca:
Totalment indicades per als practicants habituals de l’esquí de muntanya que ja posseeixen una bona tècnica d’ascens. En tot cas es recomana utilitzar en aquest model sempre pells fetes a mida, doncs son esquís carving i la utilització de pells que ressegueixen el contorn de l'esquí optimitza sensiblement l'adherència.

Val la pena utilitzar asiduament productes que impermeabilitzen i protegeixen les pells, com el Ski-Skin de Coll-Tex, per contrarrestar la propietat natural de la llana de moher, d'absorbir més la humitat que les pells sintètiques o semi-sintètiques.

Esquís:

Pujada:
Totalment fiables sobre neus dures. Ademés, quan calen les ganivetes aquestes sobresurten molt poc (80 mm de ganiveta i 78 mm de patí) i creen així una base molt estable.
El pes és molt reduït per a un esquí de la seva amplada ( per posar un exemple cada esquí estalvia uns cent grams respecte a uns Dynastar Altritrail Vertical temporada 2008, que ademés son més estrets). Això permet plantejar amb ells qualsevol tipus de sortida sense sentir-nos limitats per aquest factor.

Baixada:

Es un esquí fàcil. Es un model accessible a l’esquiador mitjà, doncs l’esquí gira fàcilment només amb el canvi de cantells i en moltes condicions de neu no cal emprar tècniques més avançades.

El seu millor terreny: facilita molt el gir en neus fondes. Com tot esquí ample es crea un efecte de flotació enlloc de ‘obrirse pas’ a través d’aquestes neus més difícils.

Sobre terreny dur o glaçat l’esquí aporta seguretat. Té una construcció interna molt semblant al Gasherbrum II i això es nota.

Un aspecte que a vegades passa desapercebut : és un esquí estalviador d'energia. No només pesa poc a la pujada sino que a la baixada, el fet de poder enllaçar elegants girs conduïts permet estalviar l'ús de recursos com el salt de cues, la flexió-extensió, etc, tots ells exigents físicament.

El seu pitjor terreny : no l'hem trobat. Altres tests paralels comenten que no és un esquí per utilitzar-lo a altes velocitats. En definitiva no és un esquí de Free Ride, però això ja és una altra activitat.

Nota: Es imprescindible combinar aquests esquís amb unes botes ‘esquiadores’, les clàssiques de quatre tanques. Les seves cotes amples transmeten unes palanques importants sobre les canyes de les botes, pel que és important que les botes siguin rígides i altes per portar-los controlats. En el test s’utilitzaren unes Garmont Mega-Ride.


Quina alçada triar ?

Un esquiador que faci poc desnivell o el preocupi poc el pes pot triar un esquí de la mateixa alçada per optimitzar les qualitats de descens.

Tot i així, al tractar-se d'un esquí ample podem jugar a la baixa i escollir un model 5-10 cm més curt sense perdre pràcticament prestacions a la baixada. Estalviarem uns dos centenars de grams en conjunt i guanyarem maniobrabilitat per a fer les voltes Maria. Darrerament hem provat el model més curt (1'63 m) i hem constatat que la pèrdua de prestacions és inapreciable.

En el meu cas, medeixo 1,69 m, peso 64 Kg i acostumo a fer jornades de 1500 - 2000 metres de desnivell, pel que triaria per a mi el model de 163 cm.