19 d’abr. 2009

Esquí de muntanya a Bulgària, 13 a 18/04/2009

Un aperitiu de les muntanyes de Rila
Georgy (guia), Ika, JoanManuel i Jaume
L'escapada, la descoberta, neus llunyanes, cultura diferent, muntanyes solitàries, ... calien més al·licients per anar a Sofia? Dit i fet i dilluns de pasqua al vespre volàvem cap a Bulgària. Aquest cop (i per primera vegada en el meu cas), amb tot d'incerteses i alhora tot lligat gràcies als serveis d'un guia.
Quatre dies intensos d'esquí de muntanya amb molta neu i moltes sensacions noves concentrades. Potser més que un tast, un aperitiu d'una propera escapada amb més dies i amics amb qui compartir la Travessa Rila-Pirin, als Balcans de Bulgària.
Bulgària i les muntanyes de Rila
Bulgària es troba a la península dels Balcans fent frontera amb Grècia, Macedònia, Sèrbia, Romania, la Mar Negra i Turquia. Des de la capital Sofia tens la sensació de ser a un país muntanyós (Vitosha, el seu 'Tibidabo', encara ahir era ben nevat!), però és més aviat planer. Ara bé, hi ha unes quantes serralades: Stara, Sredna Gora, Verila, Rodopi Rila i Pirin. Les dues darreres es troben al sud del país en direcció a Grècia i són ben aptes per l'esquí de muntanya. Rila ocupa una extensió de 80km d'ample per 50km de N a S i té alçades entre 1400m i 2900m amb 140 pics de més de 2000m. És un paisatge que recorda al Pirineu en les formes però més despoblat i amb boscos més salvatges.
Pirin, més al sud, té alçades més modestes però ambient més alpí. Reben les neus, majoritàriament, de l'E i el SE, i els vents freds del N i clima semicontinental fa que acostumin a tenir bona neu de gener a març.
Si bé la travessa Rila-Pirin es pot fer integra amb esquís, és recomanable estalviar-se una o dues etapes intermitges, més planeres. Amb tot, la majoria d'esquiadors la fan amb 5 o 6 dies amb un tram en cotxe.
La nostra proposta
Esperàvem trobar menys neu... (de fet, a cotes baixes i orientacions N n'hi ha més que al Pirineu). Però la 'travessa' va de N a S i els descensos de cara S, especialment el que baixa al Monestir de Rila (1100m) no són esquiables a l'abril i vam decidir concentrar-nos al vessant N de Rila i aprofitar per pujar el pic més alt, el Musala, que queda allunyat quan es fa la travessa.

Amb guia o sense guia?
En el nostre cas, amb dues etapes de mal temps i dies justos, ha estat més que un encert i, mai millor dit, paga la pena. La logística de transport, l'inconvenient de l'idioma, l'estat dels refugis, però sobretot els itineraris que tenen trams complexos i les condicions meteorològiques fan que un guia sigui una opció recomanable però no indispensable.

Resum
Dilluns 13 d'abril de 2009 - Vol directe BCN-Sofia, nit a Sofia.
Dimarts 14 d'abril - Transport en cotxe 100km al sud de Sofia, a Maliovitsa (1730m), a les portes del Parc Nacional de les Muntanyes de Rila (1h30min). Excursió circular a Rajdavitza (2600m). Nit en alberg a Maliovitsa, on deixarem la roba de carrer i les bosses de viatge.
Dimecres 15 d'abril - Travessa de Maliovitsa a Urdini Ezera amb ascensió als dos cims principals i nit al Refugi dels Llacs de Rila (2080m).
Dijous 16 d'abril - Travessa a l'inversa per itinerari diferent i descens fins a 1400m. Remuntem per dormir a Maliovitsa.
Divendres 17 d'abril - 30min en Panda a Borovets i ascensió a la muntanya més alta de Bulgària, el M.Musala (2925m). Tarda de visita al Monestir de Rila (80km) i tornada a Sofia (120km).
Dissabte 18 d'abril - Turisme a Sofia i tornada a casa.

Horaris
El Georgy li fot molta canya! El primer dia teníem la sensació que ens "provava". L'Ika, que treballa amb ell i ens ha acompanyat els 4 dies, també té un ritme trepidant a la pujada i de no parar en totes les baixades... Així, a tots els horaris que poso podeu afegir tranquil·lament de 1 a 3 h si aneu parant per beure aigua o fer alguna foto i si us agrada progressar sense aprimar-vos 3kg per dia....

Dimarts 14 d'abril - Volta per Maliovitsa: Rajdovitza 2600m i Coll de Kamilata
+/-900m; F, **, S2-S3; 2-3h ascens, 1h descens. Orientació O-N-O.
Lleugera nevada amb visibilitat acceptable. Neu humida.
Bonica volta circular amb remuntada per la carena de Rajdavitza fins al seu punt més alt (2600m aprox.). Esquís als peus des de l'alberg de Maliovitza on som (1730m) prenem un camí i després una curta pista d'esquí (estació amb només 2 arrossegadors, tancada) que ens porta a l'inici de la carena. La resseguim i després d'un curt descens anem a buscar un petit coulouir que puja a un coll entre el M.Kamilata (el Camell, de 2621m) i el Lovnitsa (el Caçador, de 2695m). Baixem per l'altre costat, primers metres a peu ja que és dret, i després per una successió de tubets (alguns difícils d'encertar) i plans. Fem una aturada al Refugi de Maliovitsa (1960m), obert però sense aigua corrent, i compartim la darrera Fanta que els hi queda. El descens fins a baix per un camí ample enmig d'un bosc de pins com avets!

Dimecres 15 d'abril - Travessa de Maliovitsa a Urdini Ezera (Refugi dels Llacs de Rila 2080m): M.Maliovitsa 2729m i Dodov 2661m
+1350m/-1000m; F, *** (llarg i tres canvis de pells), S2-S3; 2h45' els primers 1000m fins al cim. Després unes 3h pujant i baixant per l'aresta entre 2400m i 2700m. 1h la baixada final amb un tercer canvi de pells. Orientació: totes, majoritàriament N i O.
Meteo: temps búlgar... nevant fins al cim. Alguna clariana a la carena i després boira molt tancada. Al tram final tempesta de neu granulada. La neu boníssima a les baixades amb 10cm de neu recent per sobre 2200m i més humida per sota. Hi ha pals indicadors de tant en tant però al darrer tram de la carena la boira era tant densa que ha calgut navegar amb el GPS per trobar el punt per on despenjar-nos.
Gran dia d'esquí de muntanya, amb només una pega: la falta de visibilitat.
La travessa és molt variada:
- de 1700 a 1900m (fins al refugi Maliovitsa) se segueix un camí ample pel mig d'un bosc impressionant.
- del refugi es puja per unes pales suaus que en direcció S ens porten a un primer circ que superem per una successió de pales i tubs fins a intuir un llac. Arribem a un segon circ i deixem a la dreta (O) l'escarpada paret N del Maliovitsa. Després d'una darrera pala planera s'arriba a una canaleta que ens porta a un collet que cal atravessar per una fina traça. La boira ens salva de veure el buit... S'arriba a la carena, ampla i planera i ens desviem 100m cap al N per fer el cim.
- Retornem a la carena i amb les pells posades la resseguim en direcció O. A un km hi ha el barranc que en direcció S baixa 1600m fins al monestir de Rila.
El següent objectiu és el M.Dodov 2661m, que el veiem uns segons:

Hi pugem superant algun pas més alpí a peu. Després més carena enmig de la boira pujant i baixant (potser uns 6 o 7 km). Els darrers 2km es desvien més al N fins arribar a un creuament de camins marcat amb un campanar peculiar. D'aquest punt hi ha diverses alternatives de descens. Una sobtada tempesta de neu granulada ens fa triar el fàcil, i el fem de forma trepidant però a cegues seguint el guia. Quan crèiem que tot era baixada, cal tornar a posar pells i flanquejar cap a un collet des d'on ja fem el darrer descens. Veiem per fi els llacs que dominen la vall, un primer refugi immens abandonat (Hija 7-te-Ezera). Arribem al gegantí Refugi dels Llacs de Rila (2080m). Som els únics esquiadors de muntanya i ens acomoden en una habitació amb bany i tot. Sopar bo, millor que a Maliovitsa.
Dijous 16 d'abril - Travessa del Refugi dels Llacs de Rila 2080m a Maliovitsa: M.Zeleni Kamak 2592m
+800m/-1150m; F, *, S2; 1h30' (la primera pujada), 30' pel descens de més de 1000m fins a la cota 1400m i 2h de passeig per un sender fins a Maliovitsa.
Gran bo! Remuntem els darrers 500m del descens del dia anterior i ens reconciliem amb el paisatge invisible per on vam passar.

Els primers metres tenim davant el M.Maramiata (el Rebel), estètic i rocallós, de 2465m:
El deixem a la dreta i després fem la darrera pujada fins als plans del M.Zeleni Kamak (la Pedra Verda) de 2592m. El descens és de més de 1000m pel suau llom NE de la muntanya, amb la neu nova dels darrers dies i vistes al M.Maliovitsa:
A la part baixa entrem al bosc, ja amb neu més dura, i després d'un tram esclarissat trobem un tallafoc (poc evident si no es coneix). Ens porta al GR que ja no deixem fins a Maliovitsa.

Divendres 17 d'abril - M.Musala 2925m
Segons diuen els búlgars, "malgrat el que pensen els grecs, aquest és el cim més alt de la península dels balcans".
+1000/-1800m; PD, ** (cable fix en el darrer pendent del cim), S2 (S4 en la sortida del cim d'uns 40 graus); 2h els primers 800m, 30min el descens i 1 h addicional per remuntar els 200m i baixar 1000m rapidíssims per pistes; orientació N-NE.
Bon temps, i neu pols transformada a la pala cimera i dura-primavera en el descens fins a 1400m.
Un curt i matiner trajecte en cotxe ens porta al complex de Borovets. L'estació és tancada però a les 8 del matí pugen tres cabines fins a la cota 2369m amb treballadors de l'estació que ho estan plegant tot. Una negociació que no entenem permet que ens deixin pujar amb ells.
D'aquesta cota baixem 200m al fons de la vall i cal anar en direcció S pel seu fons., deixant enrera dos refugis de dimensions descomunals abandonats. El Musala és davant nostre i amb el ritme que portem arribem a l'aresta NE en un tres i no res. Posem grampons per fer els darrers 200m resseguint uns pals que suporten un cable fix. Trobem el primer excursionista (a peu) en quatre dies.

Dalt del cim hi ha un observatori meteorològic i antenes... i la pala NE que ens espera. La sortida és dreta (40º) i potser hi ha una placa. En Georgy si posa i un rere l'altre ens hi tirem gaudint d'allò més. Un gran descens per acabar l'escapada!
Només ens cal remuntar 200m i llençar-nos per les pistes amb neu dura-artifícial fins més avall dels 1400m. Un dia amb més de 1800m de baixada! Rematem la feina amb la visita al monestir de Rila i un dinar (truites de riu) i un sopar per llepar-se els dits.
Més dades pràctiques
Cervesa: entre 2 i 3 levas els 0,5l (1 € = 1,95 leva).
Vols directes: a partir de 190€ anar i tornar.
Pressupost: Allotjament a Sofia per 20€. Refugis en mitja pensió entre 20 i 25€. Transports en cotxe o taxi entre 40 i 60€ els 100km per vehicle (el transport públic és molt lent i amb males combinacions). En canvi, el taxi a l'aeroport sols 5€. Guia: 150€ diaris/grup.
Quan anar-hi: febrer és el mes que té millor qualitat de la neu. A l'abril, la neu ja ha marxat de les cares S.
Mapa: Iska Tour "Norwest Rila and Borovets Map" ("kapta"= mapa) 1:35.000; 13 leva.
Parc Nacional de Rila: http://www.rilanationalpark.org/
Restaurant a Sofia amb delicatessens búlgares: Pri Yafata.
Guia: Georgy Georgiev, parla anglès i francès (http://www.freemountains.com/).

Bones traces!

6 comentaris:

Ricard Martínez ha dit...

Ep!! molt bé !! ja tinc ganes d'anar-hi, millor època al març potser ?

Felicitats per la troballa

Jaume J ha dit...

Març és, a priori, bon mes per anar-hi però millor a principis que a finals si volem jugar amb més probabilitat de neu pols i trobar ben innivades les cares S... Com al Pirineu, no tots els anys són tan bons com aquest. Bona referencia és veure el gruixos a Borovets (Rila) i Bansko (Pirin) a snow-forecast abans d'anar-hi. El lloc és força freqüentat per francesos però grups de catalans també hi han estat anys enrera...

Marta ha dit...

I tú et queixes dels teus germans?? i tu paio!!
Que xul.lo, no? Ara lo d'aprimar-se 3kg per dia és cert????(je je)

Ptnts

Berta ha dit...

això dels 3 kg seria cert si no haguessin fet res per recuperar-los....jaja...al final ja parla d'un restaurant amb delicatessens :)

Xavier M. ha dit...

Doncs té molt bon aspecte.
A tenir en compte

Jaume J ha dit...

pels amants de les flors... m'ha fet gràcia veure el mateix crocus als Rasos de Peguera que el que apareix al post, de les muntanyes de Rila...