9 de des. 2008

tres pics... i repicó.


Tuc de la Cigalera 2502m.

El baixar mitja hora més tard a esmorzar ens penalitza amb no poder acomiadar-nos de l'Úrsula Pueyo(http://paper.avui.cat/article/esports/112792/sense/mirar/enrere.html), una eixerida mallorquina, esquiadora de competició, que s'entrena a Vaquèira i amb qui hem compartit el menjador cada dia a dos quarts de set del matí.

Avui és dia de "tocata y fuga". No volem temptar la sort i per no encallar-nos a la carretera elaborem un pla de fugida de l'Aran, no sense abans fer alguna activitat d'una certa dignitat.

Un cop consolidada la dispersió del grup en diferents subgrups i indrets, nosaltres triem el Port de la Bonaigua 2072m.
Arribats abans no obren l'estació, encetem l'ascensió quan els "pisters" tot just acaben de condicionar el pont nevat que travessa la carretera.





Aprofitem el traçat de la ratrac que en direcció NE aixafa la neu que colga l'itinerari de la coma que va a la Colhada de Montanhon 2420m.
Mentre consultem el mapa, un nadiu que estrena la pista ens demana i ens indica on anem.


Deixem la coma i afrontem l'ascensió amb una llarga diagonal per la fonda neu de la cara W del tuc. El darrer tram es complica i l'hem de salvar amb ganivetes, o girant cap al N. Les dues opcions ens deixen al llom i ja només ens cal seguir-lo fins al cim. Tuc de la Cigalera 2502m.

La millor méteo del pont ens regala més meravelloses vistes encara, i convida a romandre al cim cómodament. Però hem de tornar a la realitat i, descartant la idea primera d'enllaçar amb el Muntanyó d'Àrreu, ens llancem per la neu verge dels pendents SW fins l'aparcament.

A les 12:00h en punt iniciem el descens de la Bonaigua cap al Pallars, ja motoritzats. A Bellcaire fem la darrera aturada del cap de setmana abans de tornar a casa.





Tuc de la Cigalera 2502m.
Gregory, Marc, Xavi, Yann, Ramon.
8 de desembre, 2008

fotos del cap de setmana:
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/AranDes08

3 comentaris:

Jaume J ha dit...

per la primera foto i el que expliques, vàreu atacar la pala casi directament per anar a petar al llom, enlloc de buscar l'itinerari més llarg (i potser més segur) fins a la collada... bon dimecres!

Berta ha dit...

espero que els peus del G millorin :)

Ramon. ha dit...

hola,

així és, Jaume.
tot i veure clar quin era el cim, les indicacions del nadiu ens van confondre, i volent anar més cap al S és pel que ens vam ficar a la pala.
després vam haver de recular cap al N.
però va anar bé per a donar-hi una mica d'emoció.

i els peus del G, Berta, em consta que estaven millor ;-)

vagi bé. salut !!!!