David, JoanManel, Eli, Aureli, Ricard, Roger, Berta i Jaume.
Ostres que lluny que estan aquestes muntanyes!
Però l’anticicló també les abraça, i ens ha deixat 8 dies de bon temps i fred, ideal per les mutacions dolomítiques del virus de la grip que ens hem anat passant. De fet ja ens hagués agradat una nevadeta per tapar algunes pedres... Hem trobat força neu a les parts baixes. En canvi als colls i en alguna pala ventada ens hem emportat records...
En aquests dies hem recorregut algunes de les etapes que segueix l’Alta Via Dolomiti Settentrionali. Enlloc de fer travessa, car alguns dels refugis estan tancats, hem buscat tres punts ben situats en cadascuna de les zones: Sesto a la part més occidental, el Refugi Prato Piazza a la zona de Braies, a l’est de Sesto, i més al sud el Refugi de Senes.
1 de gener, Negerdorf 1.702m
+/-400m, 1-2h. Fàcil.
Migdia del primer dia de l’any, poble de Sexten 1.300m, cor de l’Alta Pusteria, neu per tot arreu, sol, muntanyes i avets nevats, ...
De la mateixa residència Mooserhof, on passarem les tres següents nits en zimmers una pala ens crida a tirar amunt i fer les primeres traces a les Dolomites. Amb un parell o tres d’hores més sembla fàcil fer els cims Elmo o l’Arnese. Nosaltres no ens volem perdre el primer sopar i ens quedem al llogarret de Negerdof i fem un bon descens per les pistes, mentre ens atrapen les ombres afilades de les muntanyes de Sesto i Scarperi.
2 de gener, Passo Rondoi 2.289m
Migdia del primer dia de l’any, poble de Sexten 1.300m, cor de l’Alta Pusteria, neu per tot arreu, sol, muntanyes i avets nevats, ...De la mateixa residència Mooserhof, on passarem les tres següents nits en zimmers una pala ens crida a tirar amunt i fer les primeres traces a les Dolomites. Amb un parell o tres d’hores més sembla fàcil fer els cims Elmo o l’Arnese. Nosaltres no ens volem perdre el primer sopar i ens quedem al llogarret de Negerdof i fem un bon descens per les pistes, mentre ens atrapen les ombres afilades de les muntanyes de Sesto i Scarperi.
2 de gener, Passo Rondoi 2.289m
+/-1.000m, 4-5h. Fàcil (si no s’ha d’obrir traça...)
A 3km del poble prenem una pista nevada que s’endinsa per la vall de Campo di Dentro. La vall és molt obaga i al cotxe el termòmetre marca -12ºC. A uns 1.250m comencem a foquejar per una pista que suaument ens porta fins el refugi Tre Scarperi 1.626m. En aquestes dates només hi serveixen menjars, i hi fan lloguer de trineus (trigarem gaire a creuar-nos amb trineus “camicaces” en els camins que porten als nostres refugis?).
A 3km del poble prenem una pista nevada que s’endinsa per la vall de Campo di Dentro. La vall és molt obaga i al cotxe el termòmetre marca -12ºC. A uns 1.250m comencem a foquejar per una pista que suaument ens porta fins el refugi Tre Scarperi 1.626m. En aquestes dates només hi serveixen menjars, i hi fan lloguer de trineus (trigarem gaire a creuar-nos amb trineus “camicaces” en els camins que porten als nostres refugis?). 
D’aquest punt la cosa es complica: cal obrir traça molt profunda enmig del bosc i després enfilar cap al sud primer i després cap a l’est, una vall envoltada de parets de roca que poc a poc es va obrint. Aviat renunciem al nostre objectiu original, la Cima Piatta Alta. Ens conformem en dirigir-nos vers un coll o “forcella” que ens promet un bon descens i, el millor, en arribar dalt la primera vista de les Tre Cime di Lavaredo.Cafès, macchiatos i capuccinos al refugi.
3 de gener, Sasso di Sesto 2.539m
+/-1.079m, 4-5h. Poc difícil.
Aquesta excursió és un clàssic de la zona. La dificultat principal, a diferència del dia anterior, ha estat seguir un sender-trintxera de raquetaires. Es comença a un parell de km del poble, al pàrking de Campo Fiscalino (3€/dia).
Cal seguir les pistes d’esquí de fons fins al Refugi de Fondo Valle, on la vall es bifurca en dos. En direcció oest es puja per la vall del Sasso Vechio. Agulles, gendarmes, colls, foradades i xemeneies esculpeixen els dos laterals de la vall per on pugem.
A la part alta la vall s’obre. Apareix el Rifuggio Locatelli, a 2.405m (tancat i sense part hivernal!) i just darrera les Tre Cime di Lavaredo. Al Sasso di Sesto s’hi arriba en 20’ pujant en direcció a l’altiva Torre di Toblin. Dalt les vistes són grandíssimes.
4 de gener, Gran Piramide di Val Chiara 2.711m
+/-750m, 3h. Poc difícil.
Ben esmorzats hem deixat Sesto i en 50’ de cotxe hem arribat al Refugi Pratto Piazza, a 1.991m, a la zona del Parc Natural de Prags-Braies. Des del mateix refugi veiem que la pala que puja al Pic de Valandro té algunes pedres... Ens desaconsellen també la Gran Piramide, però anem fent pujant per la cara sud, fins que hi arribem. Les vistes són millors que el descens.
5 de gener, Giavo Grande 2.480m
Aquesta excursió és un clàssic de la zona. La dificultat principal, a diferència del dia anterior, ha estat seguir un sender-trintxera de raquetaires. Es comença a un parell de km del poble, al pàrking de Campo Fiscalino (3€/dia).Cal seguir les pistes d’esquí de fons fins al Refugi de Fondo Valle, on la vall es bifurca en dos. En direcció oest es puja per la vall del Sasso Vechio. Agulles, gendarmes, colls, foradades i xemeneies esculpeixen els dos laterals de la vall per on pugem.
A la part alta la vall s’obre. Apareix el Rifuggio Locatelli, a 2.405m (tancat i sense part hivernal!) i just darrera les Tre Cime di Lavaredo. Al Sasso di Sesto s’hi arriba en 20’ pujant en direcció a l’altiva Torre di Toblin. Dalt les vistes són grandíssimes.
4 de gener, Gran Piramide di Val Chiara 2.711m
+/-750m, 3h. Poc difícil.Ben esmorzats hem deixat Sesto i en 50’ de cotxe hem arribat al Refugi Pratto Piazza, a 1.991m, a la zona del Parc Natural de Prags-Braies. Des del mateix refugi veiem que la pala que puja al Pic de Valandro té algunes pedres... Ens desaconsellen també la Gran Piramide, però anem fent pujant per la cara sud, fins que hi arribem. Les vistes són millors que el descens.
5 de gener, Giavo Grande 2.480m
+/-1.500m, 5-7h. Poc difícil.
A Pratto Piazza no sols ens van tractar molt bé sinó que ens van recomenar aquesta gran excursió.
Del refugi es comença el dia amb 500m de descens per pista enmig del bosc. En aquella hora encara no hi baixen trineus, i gaudim de valent, fins arribar a l’Albergo Ponticello, a 1.491m. Ja amb les pells ens endinsem en una nova vall on, avui sí, la neu no hi falta. Ens decantem a l’oest per un pas estret on a primer cop d’ull semblava impossible passar-hi, i anem remuntant el bosc fins el simpàtic refugi de fusta Rossalmhutte. Veiem les cares nord de la Croda Rossa, la Remeda Rossa i la Croda del Beco, cims accessibles des de Senes.
Els darrers metres són molt suaus i arribem sense problema al nostre objectiu. La baixada és bona en la primera part, i una mica estressant en l’estreta pista de la part baixa. Acabem el dia fent gana, remuntant 500m fins el refugi on, de nou, un bon sopar ens espera.
6 de gener, Cima Jù di Sènes 2.543m
A Pratto Piazza no sols ens van tractar molt bé sinó que ens van recomenar aquesta gran excursió.Del refugi es comença el dia amb 500m de descens per pista enmig del bosc. En aquella hora encara no hi baixen trineus, i gaudim de valent, fins arribar a l’Albergo Ponticello, a 1.491m. Ja amb les pells ens endinsem en una nova vall on, avui sí, la neu no hi falta. Ens decantem a l’oest per un pas estret on a primer cop d’ull semblava impossible passar-hi, i anem remuntant el bosc fins el simpàtic refugi de fusta Rossalmhutte. Veiem les cares nord de la Croda Rossa, la Remeda Rossa i la Croda del Beco, cims accessibles des de Senes.
Els darrers metres són molt suaus i arribem sense problema al nostre objectiu. La baixada és bona en la primera part, i una mica estressant en l’estreta pista de la part baixa. Acabem el dia fent gana, remuntant 500m fins el refugi on, de nou, un bon sopar ens espera.
6 de gener, Cima Jù di Sènes 2.543m
+600m fins el refugi. +/-400m el cim. Fàcil.
Des del pàrking d’Ücia Pederü, a 1.548m, pugem al Refugi de Senes, seguint una pista trepitjada. Aquesta zona, Parc Natural de Fanes-Senes, és menys escarpada que les Dolomites que hem vist fins ara, i des del refugi hi ha moltes possibilitats per a l’esquí.
A les parts altes no hi ha prou neu, i hem de descartar la bonica Remeda Rossa. Els cims esquiables són les pales a l’est de la vall, on alguns faran el Jù di Sènes, de 2.543m, en el cordal de la Muntejela i la Cima de Riciogogn. Altres reposem i donem de menjar al virus de la grip: speck amb polenta! Això sí amb música tirolesa, so d’acordions i balls!
7 de gener, Cima di Riciogogn 2.654m
Des del pàrking d’Ücia Pederü, a 1.548m, pugem al Refugi de Senes, seguint una pista trepitjada. Aquesta zona, Parc Natural de Fanes-Senes, és menys escarpada que les Dolomites que hem vist fins ara, i des del refugi hi ha moltes possibilitats per a l’esquí.A les parts altes no hi ha prou neu, i hem de descartar la bonica Remeda Rossa. Els cims esquiables són les pales a l’est de la vall, on alguns faran el Jù di Sènes, de 2.543m, en el cordal de la Muntejela i la Cima de Riciogogn. Altres reposem i donem de menjar al virus de la grip: speck amb polenta! Això sí amb música tirolesa, so d’acordions i balls!
7 de gener, Cima di Riciogogn 2.654m
+/-700m (alguns +/-500m més pujant i baixant a Pederü).
L’Aureli, amb una contractura al coll, l’Eli, amb mal de genoll, i jo, cascat pel virus que el Ricard, el Roger i la Berta em van transmetre... fem descans al refugi. La resta s’enfilen a aquest excelent mirador de la zona. La pujada és suau al principi, per un paisatge semblant a les Bulloses. La part final és més dreta i els hi permet fer unes bones traces.
8 de gener, Cima Lavinores 2.462m
L’Aureli, amb una contractura al coll, l’Eli, amb mal de genoll, i jo, cascat pel virus que el Ricard, el Roger i la Berta em van transmetre... fem descans al refugi. La resta s’enfilen a aquest excelent mirador de la zona. La pujada és suau al principi, per un paisatge semblant a les Bulloses. La part final és més dreta i els hi permet fer unes bones traces.
8 de gener, Cima Lavinores 2.462m
+500m / -1.100m. 3h. Poc difícil.
El darrer dia a les Dolomites ens ha deixat ben satisfets, i hem pogut fer un bon descens.
Del refugi hem baixat fins al llogarret de Fodara Vedla, on també hi ha un refugi, però tancat. El lloc, com molts altres que hem vist aquests dies, és de postal. El cim, tot i la seva poca alçada, és visible des de tota la vall. S’hi puja “pel llom de darrera” i es baixa per la cara nord, més dreta... Nosaltres hem pujat i baixat per aquest vessant ombrívol.
A la part final uns metres a peu fins la darrera creu i les darreres vistes, aquest cop també sobre Cortina d’Ampezzo.
Potser no és tan lluny. Alguns hi tornarem, val la pena!
Bones traces.
El darrer dia a les Dolomites ens ha deixat ben satisfets, i hem pogut fer un bon descens.Del refugi hem baixat fins al llogarret de Fodara Vedla, on també hi ha un refugi, però tancat. El lloc, com molts altres que hem vist aquests dies, és de postal. El cim, tot i la seva poca alçada, és visible des de tota la vall. S’hi puja “pel llom de darrera” i es baixa per la cara nord, més dreta... Nosaltres hem pujat i baixat per aquest vessant ombrívol.
A la part final uns metres a peu fins la darrera creu i les darreres vistes, aquest cop també sobre Cortina d’Ampezzo.
Potser no és tan lluny. Alguns hi tornarem, val la pena!
Bones traces.
1 comentari:
febrer 2013...
Amb les maletes apunt de marxa...
Jaume, gracies per la info!
Publica un comentari a l'entrada