Dissabte 4 de març
Buscant no caure en la monotonía ens va sortir aquesta calificada per un dels participants com a "xula, inhóspita, exigent i en bòna companyía sortida". Lo de xula pel ambient alpí i la natura exultant dels boscos nevats i els llacs, inhòspita perque ens va castigar el vent i el fret al cim, de manera tal com anavem arribant al cim tornavem a baixar i la foto de grup ens la vam fer més avall, quan estavem menys apurats; exigent perque el desnivell va ser tirant a gran, amb +1.500m i perque vam pujar pales de neu dura amb una inclinació considerable brodant-les amb ganivetes, i en bòna companyía pel alt llistó de la qualitat humana del grup.
Vam sortir desd'a prop del balneari de Caldes de Boí, per la carretera que du a la embassada de Cavallers. Al cap de poc trobem un pont a l'esquerra que creuem i d'allí surt a l'esquerra el camí que remunte la vall de Llubriqueto. Una primera part cal fer-la a peu, ja que la neu no tape completament els obstacles del camí, aprox entre la cota 1470 d'on se surt i 1800, quan el camí perd inclinació.
La idea es aproparse als estanys de Gémena deixant-los a la dreta i guanyant alçada a mija vessant. Aquesta vegada, no obstant, vam seguir un track que ens desviave algo més a l'esquerra, cap a les basses del estany Roi, i que no es la millor opció perque ens fa fer pujades i baixades. Això i tot, el paisatje es molt salvatje i en gaudim. (REVISEU COMENTARIS PIULADA)
Desd'una d'aquestes basses traspasem una carena en direcció N-NO i fem un flanquig per situans al sud de la Punta Senyalada, on haurem de superar una dreta pala que ens porte a un replà i desd'allí la última pala que porte directament al cim. Aquestes pales ens fan esforçar de valent, ja que es bastant el desnivell que portem al cos i ademés la neu està dura, ens les hem de treballar amb ganivetes mentre bufen fortes ràfagues de vent, pero les nostres ganes son més fortes i assolim el cim. Això sí, anem arribant d'un en un o de dos en dos i segons arribem restem molt poc i baixem.
A la baixada gaudim les pales que tant ens ha costat pujar.
Mes avall, on ja no ens castigue el vent i el fret ens fem la foto de grup
Desfem el camí mentres la tarde va caient:
La baixada pel barranc pero on hem pujat fins al replà de les basses es treballós seguns alguns i divertit segons alguns altres, els participants més joves.
Al final arribem als cotxes a les 18:15, desde les 9:15 del matí. Val a dir que la cosa s'ha prolongat per que a la pujada ha hagut una estona que s'ens han fet pans a les pells com de portar tres kilos de neu a cada peu; llavors em tingut que parar a netejar pells, passar la pastilla de cera, i així i tot no lliscaven bé, lo qual ens ha fet perdre temps i ens ha desgastat energía. Tot i així hem seguit decididament cap al cim, "Mai enrera", pujant com autómates per les dures pales superiors. També algún company novell va treballar i va apendre en aquesta sortida a fer voltes María de pujada; bé està lo que bé acabe.
Aquí teniu la ruta i el track:
https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/punta-senyalada-21905630
Hi vam ser: Adriana K., Clara V., Borja, Nils, Carles B., Pau L. i Rosa S.
Diumenge 5 de març
L'endemà diumenge per descansar ens va vindre de gust fer algo més normalet, que de vegades també agrade fer algo "normal". Sortint del parking de les pistes de Boí Taull vam fer el Tuc de Moró (2.770m) i el Cap de les Raspes Roies o Puigfalcó (2.754m), +907m desnivell, el cim de la estació. Ruta fàcil, amb pujada 75% per pistes. La baixada la vam fer per pistes ja que la neu estave inmillorable.
El track:
https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/tuc-de-moro-i-puigfalco-30279344
Diumenge hi vam ser: Adriana K., Borja, Nils, Clara V. i Rosa S.
Molt bònes traces a tothom i que els deus de la neu ens siguin favorables lo que quede de temporada.
