Cabane Marcel Brunet, Verbier

Continuem la nostra estada als Alps al Sud del Valais, fent un cap de setmana en dimarts i dimecres.

Dimarts 30 de gener

La Barmasse (1.302m) – Cab. Marcel Brunet (2.103 m) – La Chaux – Pindin – Nishliri – Grand Charmotane –  estanys 2.802 m – Pointe de Boveire (3.212m) – estanyet 2.373 al NE de Les Capucins – Les Reunes – Cab. Marcel Brunet.

+2.150 m / - 1.350 m, S3,***, 8h

Ens despertem en un B&B de Le Châble, a sota Verbier, ben d’hora, ben d’hora. Deixem el cotxe a l’Aparcament de la Barmasse, entre Lourtier i Fionnay. Ja s’hi veu moviment i endevinem que no estarem sols.  El camí fins a la CabanaMarcel Brunet és molt agradable, amb molt bona traça. Seguir el camí que talla pel bosc fins a tornar a trobar la pista forestal per on ha passat la màquina. En menys de 2h s’arriba al punt privilegiat on es troba mig colgada la cabana. Oberta des de desembre fins a l’abril.

Deixem part del contingut de la motxilla a la cabana i anem a pel cim. Es veuen un munt de traces cap al Mont Rogneux, cim més que popular de la vall. Però el reservem per a demà, i optem per la Pointe de Boveire, un cim més proper al Petit Combin que ens permetrà conèixer una altra part de la vall. Compartim la traça amb el Mont Rogneux durant 250m i ens en separem per virar cap al S.  Per sorpresa nostra, descobrim que ningú hi ha anat! Centenars de traces i cap ni una cap allí? Només trobem alguna traça de baixada, que deduïm és de heli esquiadors (casumtot altre cop).

L’itinerari cap a la Pointe de Boveire és menys directe i demana més orientació i traça a l’hora d’encertar el millor pas, perdent el mínim d’alçada en els diferents sifons i barrancs que cal entravessar. No és perdedor, però tampoc evident, i sovint, a mida que vas avançant, sembla que per una altra banda haguessis traçat millor. La pala del cim no és difícil ni excessivament pendent, però impressiona, sobretot carregada de neu com la trobem. La fem tota amb esquís als peus, però extremant la prudència i bons hàbits per no exposar-nos a la vegada. Grans vistes i estació meteorològica en lloc de creu al cim.

La tornada la fem pel mateix itinerari, amb variants per buscar racons obacs de polseta. Cal fer algunes remades per superar els estanys i barrancs que entravessem. Amb tot, decidim fer una darrera remuntada per recuperar la ruta del Rogneux i poder esquiar còmodament cap a la cabana. Aprofitem per berenar des d’un bon mirador de la vall amb les llums de tarda. La lluna casi plena no trigarà a sortir.

La cabana és molt còmoda i agradable. Som els únics hostes a dormir-hi, però no a sopar-hi. Hi ha un munt de locals que hi pugen sortint de la feina aprofitant les darreres llums del dia (o les primeres de la nit), per estirar les cames, fer un bon beure (o dos, o tres) i baixar de nit.

Cabane Marcel Brunet (2.103 m)

Un pati del darrera molt esquiable

La Chaux, amb l'omnipresent cara N del no tant Petit Combin

Apuntant cap a la Pointe Boveire. Grand Aget a la dreta.

Sobre els estanyets, a 2.800 m

Gran!

Cim! Pointe de Boveire (3.212 m)

Grand Combin i Mont Vélan

Grandes Jorasses, Mont Blanc, Mont Dolent, ...

Primers girs, Mont Fort al fons

Llums de Fionnay. Demà lluna plena.

Dimecres 31 de gener

Cab. Marcel Brunet (2.103 m) – La Chaudière (2.800 m) –Mont Rogneux – Goli du Rogneux – Comba de Becca Miedzo - coll 2.386 m – Comba Servay - La Barmasse (1.302m)

+1.250 m / - 2.040 m, S2 (S3 descens S del cim), **, 5h

El canvi de temps s’endarrereix fins al vespre i la finestra matinal esdevé un dia magnífic altre cop. Pugem sols al Mont Rogneux, esquís als peus fins al cim, abans de que els més matiners de la vall hi pugin a fer la sèrie del dia. Per allargar-ho una mica, fem el descens S des del cim, per una paleta d’uns 35º però encara massa dura, ja que el sol no escalfa. Remuntem de nou cap al cim per l’aresta oest sense arribar-hi (curta grimpada a peu, fàcil). Pocs metres per sota iniciem el descens NE de retorn al cotxe. Aquest cim te un munt de variants de descens, és un cim per repetir i no cansar-se’n. Acabem trobant bona neu pols pel costat de Servay, i malgrat tot, queda encara espai per deixar-hi la nostra traça fonda. Arribats a la pista que dona accés a la cabana Brunet (pt. 1.830 m), seguim la traça de la màquina còmodament fins al cotxe sense remar (neu ràpida, pendent constant, un passeig que ens gela les galtes).

Mont Rogneux, cim freqüentat.

Verbier al front. Diablerets, Arpelistock i Wildhorn al fons.

Remuntant el vessant S del Mont Rogneux

Petit i Gran Combin. A la dreta, petiteta, la Pointe de Boveire (estació meteo)

Comba de Becca Miedzo

Comba Servay

Mapes Swisstopo:  Arolla (283 S) – Martigny (282 S)

Saanenland, Berner Oberland

Crònica dels primers dies d’una setmana de vacances pels Alps a finals de gener de 2018. Vistes les colossals nevades i els gruixos rècord al Nord de Suïssa enguany (no vistos des del 1999), fem el viatge cap a la Suisse el divendres a la tarda. Primera nit a Lausanne, i les 2 següents a Saanen, sempre als albergs de juventud estatals. Excel·lents instal·lacions, molt confortables i acollidores, a un preu del tot assequible. Poca gent (tret del cap de setmana) i molts globus al cel.

 

 

Dissabte 27 de gener

 

Col du Pillon (1.546 m) – Col de Voré - La Palette (2.170 m) – Seeberg (1.712 m) - Blattistand (2.019 m) – Underi Schupferweid (1.511 m) – Ussere Witteberg - Arnätschistand (2.097 m) – Feutersoey (1.131 m)

 

+1.550 m / -1.975 m, S2, ***, 6h30

La idea inicial era fer una travessa del Pillon fins a Saanen fent 4 cims, passant pel Witteberghorn i acabant per pistes, però no ha pogut ser així. El vessant Sud del Witterberghorn tenia esquerdes de lliscament i amenaçava ruïna. Vam desestimar el vessant, i vam fer bé, perquè l’endemà veuríem des de la distància que més tard a la tarda cauria. Varem fer l’Arnätschistand en el seu lloc per concloure la sortida abans d’anar a parar a la carretera al poble de Feutersoey. Bus de tornada cap a Pillon.

Tot i el canvi de plans gaudim del bon temps (massa càlid fins i tot), de polseta i bons girs per sobre 1700/1800m. Per sota dels 1600m, tenim el privilegi d’esquiar les rigoles de pluja més criminals que recordo haver esquiat mai. És el primer dia i ja podem treure conclusions: cal anar més alt, i malgrat ser un any de rècord de neu a Suïssa, el pluja ha fet impracticables la majoria de les rutes que hauríem de poder fer per aquesta zona un mes de gener.

 

Sortint del bosc sobre el Col du Pillon

La Pallete amb les traces a la dreta, i l'Stuedelistand des del Blattistand

Saanenland

algú sap com esquiar això?

 Arribant a l'Arnätschistand

Diumenge 28 de gener

 

Gsteig (Heiti)(1.218 m) – Topfel – Verlornenberg – Gstellihorn (2.820 m)

 

+/- 1.600 m, S3, canal 45º a peu, ***, 6h15

Obac i més alt, l’endemà vam triomfar al Gstellishorn! Més tard ens assabentariem que és un cim de heliski (casumtot). La bona notícia va ser que el borinot no va volar aquell dia, la dolenta que no ho va fer perquè ja no hi quedava neu pols (sí, obac, però exposat i poc protegit). No deixa de ser un senyor itinerari, sostingut, amb un bon desnivell, varietat de paisatges, i bones vistes al cim. Son 2 sortides en una. Primer es comença per les pistes d’una petita estació d’esquí i segueix un camí dins del bosc fins arribar a un prat. El lloc desconcerta una mica, hem vingut a esquiar i no a escalar...  a més, ha caigut un tros d’allau de por. Cal superar el pas clau de l’ascensió, una canal obligada (piolet i grampons, tram alpí però fàcil amb bones condicions) per arribar a un zona bucòlica de làrixs dispersos molt bonica. La segona part, per sobre els 2000m, és molt més relaxada, per una vall ampla suau que es remunta còmodament sempre amb el cim ben visible destacant. Una sola persona tot i ser diumenge, i poques traces.

Topfel (1478m), canaleta ja visible

A l'ombra del Mittaghorn

Finalment el sol, i el cim de l'Gstellihorn ja a la vista

Saanenland

4000s del Valais

La canaleta, de baixada

Dilluns 29 de gener

 

Gruebe (1.434 m) – Farmelberg – Furggeli – Albristhorn (2.728 m)

 

+/- 1.300 m, S3, **, 4h

Doncs va ser aquest esquiador solitari del Gstellishorn que ens va fer saber que l’Albristhorn estava en condicions, que dissabte hi havia la neu pols que buscàvem. Ja el teníem a la llista a més. Doncs cap allí. Ens desplacem desde Saanen cap a la vall de Lenk i a Matten entre a la bonica vall que s’obre a la obaga del cim que volem fer. És un cim alt per la zona, popular i concorregut. També un must, com diuen els anglesos. El cim s’ho val, l’esquiada és de categoria. No és difícil, però son 1000m sostinguts i obacs, una nevera que no veu el sol. A desestimar si hi ha inestabilitat, hi trobem plaques antigues força impressionants. La traça està feta, i ha uns quants grups, però baixem pràcticament sols. Descens de luxe, que dura i dura. Per la propera visita quedarà el descens S des del cim S (2.728 m), per on baixarà un guia local amb la seva clienta amb qui xerrem al cim. Bona travessa, directa fins a Lenk, ideal pels dies de cremeta a la solana.

A l'ombra del Albristhorn, 1000m sota el cim.

Breithorn, Balmhorn, Altels i Rinderhorn

Lenk sota el Wildstrubel

Aprofitem la tarda per canviar de zona i anar cap al Valais, en busca de més cota.

Mapes Swisstopo:  Rochers de Naye (262 S) – Wildstrubel (263 S)

El Turbón des de La Muria. La muntanya màgica (2492)

Situada entre les valls del riu Ésera i de l'Isábena, “digna parella amb el Cotiella”, la muntanya assembla ser un alt castell de pedra calcària que es troba defensat per una muralla d'escarpats rocosos que li fan aparentar ser un podi elevat de difícil accés.

I mentre una dita assegura que “en el Turbón, estenen les bruixes les seves robes al sol“, hi ha un altre que afirma que “si hi ha boira en el Turbón, hi haurà tempesta en tot Aragó“.

S'explica que va ser en aquesta muntanya màgica on va encallar l'Arca de Noé en descendir les aigües del Diluvi Universal: “L´arca ba turbá, l’arca ba turbá” va cridar el personatge bíblic, utilitzant paraules del lloc. Això expliquen els avis –com recull en els seus escrits José Damián Dieste– i això explicaria el topònim, doncs “torbar” equivaldria a encallar. I de “torbar”, “Turbón”.

Font: Libro Paisajes naturales del Pirineo Aragonés

Dificultat:**

Desnivell: +/- 1226

Distància: 17 qm

Horari: 9.35 h

Allotjament:

Albergue de El Run Valle de Benasque, poble El Run. Telèfon 659234083, info@alberguepirineos.es, http://www.alberguepirineos.es/

Itinerari – La Muria - La Partida de las Segalás – La Partida de Selvaplana – Collado de San Adrián – Coma de San Adrián - Turbón

Sortim divendres per fer nit a l'Alberg de El Run, acollidor, gent amable i amb bons consells de la zona.

Després d'algun despiste d'aproximació al lloc de partida, deixem el cotxe a La Partida de Segalás a La Muria on calcem els esquis a peu de cotxe agafant la pista, encara no havíem fet un quilòmetre i mig trobem un trencall a la dreta, amb un camí prou ample que seguim, aquest camí es va fent cada vegada més estret fins que acaba desapareixent i ens trobem fent esqui senglar prop d'un quilòmetre fins a anar a trobar el camí correcte a la Partida de Selvaplana.

 

Entremig d'aquesta ensigalada, he perdut el casc, que portava amb una xarxa fora la motxilla, en fi... a comprar un nou toca...

Un cop ja al camí correcte, ben senyalitzat sortim del bosc a més o menys a cota 1700 on se suavitza el pendent i arribem al Collado de San Adrián (1910) on podem contemplar tota la Coma que encara queda per fer.

Descendim, no gaire convençuts de poder arribar a fer cim, el núvol que coronen la serra de Chias no fan gaire bona pinta.

La Coma es fa llarga, ara amb sol, ara nevant lleugerament l'anem pujant.

Les hores van passant i es fa tard, hem sortit més tard del que haguéssim volgut i l'ensigalada tampoc ha ajudat, replantegem una hora màxima per tornar i descartem fer el Turbonet.

Amb pas lent però constant ens posem dalt el Turbón amb una tarda magnífica i un sol que ens deixa contemplar gran part del panorama, malgrat que tota la part del Pirineu està el cel ben embolicat. 

No ens entretenim són les quatre de la tarda  i desfem camí, la baixada la gaudim, malgrat torbar una gran varietat de neus, dura, pols, ventada, crosta, gelada, ... per triar.

 

El Turbonet

  

Ara sí que agafem el camí correcte, baixant fins a la pista que es pot esquiar fins al cotxe, que arribem amb les darreres llums del dia, algú fins i tot ha pogut estrenar el frontal per poder arribar.

Han estat nou hores i mitja, llargues, ben aprofitades. Ara això sí, l'endemà he estat ben cruixida.

Hi vam anar: Enric, Manolo, Oriol i Anna

(fotos també de l'Enric i l'Oriol)