Els preparatius per a una sortida de varis dies poden ser tant engrescadors com la pròpia activitat. Quan fa uns quants hiverns que ho fas es descobreixen llocs nous sobre els mapes, i el millor és quan allò que havies triat fa anys i que vas descartar per opcions millors a una altra banda, recuperes ara per que veus que és el moment idoni... de cop cal córrer i organitzar la logística adaptant-la al grup i condicions. M’agrada “visualitzar-ho”... i si a més es pot trobar un allotjament còmode, ben situat, quan més econòmic millor i que s’hi mengi bé... llavors el neguit es converteix en il·lusió i ja no fa mandra fer 900qm per gaudir de la festa!
I volíem anar als Apenins, però els astres ens han portat al Piemont de Cuneo (Coni), com una continuació de les escapades dels darrers anys a vàries valls occitanes (Val Mario, Val Varaita, Brembrana, Stura, Grana,... ). Toquen ara les muntanyes més meridionals i modestes en alçada.
Hem pogut fer 5 dies d’activitat entre el Colle di Tenda i la Colla di Casotto, fent base a una casa de turisme rural a Rocafuart (Roccaforte di Mondovi), Agriturismo Bio-Ecologico Sant'Isidoro, i ben situat per accedir entre 5 i 45min de cotxe a molts itineraris.
Cinc dies de sol (tret de diumenge amb l’entrada de tel de núvols), fred increscendo, gens de vent, i molta neu i des de fonts de vall (80cm van caure el 2 de desembre on dormim, a 700m). El BPA ha anat evolucionant de 4 a 2 i la neu s’ha mantingut pols i solta, només transformant-se a algunes solanes i apareixent gebre el 4rt dia.
Resum de l’activitat:
Dimecres 6 de desembre de 2018: Cima de Praietto 1943m i Monte Grosso 2007m des de Colla di Casotto 1381m
+/-700m; F, * S1- S2; 3-4h
Sortim dimarts de BCN per fer nit a Niça. Ja dimecres, remuntem la Ligúria per accedir al Piemont a través de la Collada de Cassotto. En veure ambient d’esquí de muntanya al mateix coll, preguntant i mirant wikiloc veiem que és bona opció fer l’activitat aquí mateix i deixar el cim que teníem previst per un altra dia (el farem diumenge).
L’itinerari transcorre pel límit de l’estació d’esquí (molta neu però encara tancada), recorrent la divisòria entre la Ligúria i el Piemont. Superat el darrer remuntador hi ha una collada amb dos refugis i els dos cimets que hem fet. El Monte Grosso és el primer cim que des de l’est supera els 2000m als Alps de la Ligúria.
Passem la tarda tastant birres “Normals” de Lurisia fent temps pel sopar (a l’Agriturismo només serveixen sopar divendres i dissabte). El restaurant és dels que cal guardar a google: Trattoria dei Cacciatori amb menú tancat de 14 euros (tres entrants, dos plats principals, vi, postre i cafè... i a 7 minuts a peu d’on dormim).
Dijous 7: Pigna 1767m, Gardiola 1890m, Piastra 1858 en volta de Lurisia al Casino del Cars
+1100/-1800m; F, **, S2; 5h (a 5qm, a Lurisia)
En aquestes valls hi ha petites estacions d’esquí, familiars i amb un toc retro que les fa més amables. Lurisia n’és una i volem sortir del seu parking a 800m per pujar a la Cima Gardiola... però ens avisen que cal pagar forfait d’scialpinismo (5€). Remuguem una micona i de seguida, quan ens diuen que inclou una pujada amb la cabina fins la cota 1500, ens enfilem a les cabines tubulars...
Posem pells doncs a 1500m i pugem ràpidament a la Cima della Pigna. Primer mos del dia, i ja deixem les pistes per atacar la succeció de cims que tenim en direcció nord. Enlloc d'anar per feina per la carena, fem tres descensos per pales oest encadenant successivament el Pigna, el Gardiola, la Piastra, i no fem el Monte Cars perquè falten hores, però si arribem a la seva base, el "Casino del Cars".
Amb tornada inclosa surten 5 canvis de pells, una posta de sol i descens final trepidant per la pista fins al cotxe.
Encara mes contents que el dia anterior, després de les birres, formatges i embotits locals buidem una magnum, i més tard marxem a sopar a un altre 'Agriturismo', el Còc Nér. El sopar és deliciós i l'ambient tant per la gana dels clients com pel cuiner, d'esquí de muntanya: d'ell en surt la recomenació del cim de divendres:
Divendres 9: Cima Besimauda (Bisalta) 2230m des de Pradeboni (Ël Mësche 1095m)
+/-1200m; PD,***, S3; 5h (a Valle Pesio, 10qm de Rocafuart)
Divendres també es festiu a Italia i varis grups hem triat aquest itinerari.
Recorrem el bosc del fons de vall fins al llom E on hi ha un observatoriu astronòmic.
Després només cal seguir-lo per trams més o menys redreçats fins el cim principal de l'enforcadura característica d'aquesta muntanya, amb grans vistes sobre el Piemont, Borgo San Dalmazzo i Cuneo.
Si el Mont Viso és la muntanya que sempre sobresurt en l'horitzó quan mirem al nord, des de la vall i cap al sud, el Bisalta és el cim que sempre és omnipresent.
Altra cop gran dia i gran apat a San'Isidoro, amb tria de vins locals...
Dissabte 10: Monte Balur 1800m des de Roascha 799m
+/-1000m; F, **, S2, 4h (Val Ges, a 30qm, en direcció a Limone)
El dia és tant fred com radiant, vaja, potser no era el millor agafar una cara nord... però ja hi som i ens treiem el fred de sobre pujant a bon ritme per un sender que es recargola pel bosc.
A 1400m s'obre el terreny i s'albira el nostre objectiu i les seves pales que van quedant totes traçades (una placa de mida grossa ens alerta però que no es pot baixar per tot arreu). Abans del cim hi ha el refugi Balur, i dalt les vistes altra cop inmenses.
La baixada és boníssima en la primera part, i en el bosc sort en tenim que hi ha molta neu per anar trampejant i rodolant avall...
Diumenge 11: Monte Alpet 1611m, des de Serra de Pamparato 969m
+/-650m; F, *, S2; 2h (a 40qm, en el camí de tornada per la Collada de Casotto)
Matinal per pistes, en cuita al mal temps que ens comença a envoltar i que ens permet guanyar-nos el dinar a una trattoria per despedir Itàlia amb molt bon sabor i ben satisfets.
Anna (ben tornada i ben recuperada!), Andrea, Lluís, Manel (en vies de recuperació ;) ), Ricard, Marta i Jaume
Bones traces!!!
