Peña Blanca (2685) per Tabernés. Bachimala, ha quedat amb intent

pujant cap Collado de Montó, vistes de Bachimala i Posets

Dissabte 12. - Peña Blanca. +/- 1200m ,**, S2. -
Pugem per la pista que va cap a Biadós, els cotxes els deixem tot just on comença la pista que duu al refugi de Tabernés (1720).
 
Al refugi descarreguem motxilla i mes lleugers de pes  anem resseguin el PR  que va pel fons de la vall, passat el desviament que va al Virgen Blanca deixem el camí  i ens enfilem pel bosc guanyant alçada pel Gradiello o el  Pacín (segons mapes) fins al Collado de Montó (2326), arribant dalt Sierra Picaruela,

perdem una mica d'alçada pel vent fins al fons del Barranc de la Basa on tornem a pujar per guanyar la carena (2500), el darrer tram el fem amb grampons fins al cim, el vent ha fet de les seves

La vista que es pot veure és magnífica, Posets, Bachimala, Culfreda, Mont Perdut, Punt Suelza... tota la vall.
 
 
El descens el fem per la vessant nord, baixant cap el coll de la Punta Castillón i pel Barranc de la Madera fins al riu prop del Bado Bachimala on retrobarem el camí cap el refugi de Tabernés

El refugi de dues estances, una amplia, per dormir al terra i altre cambra més petita amb llar de foc, net.
Passem la nit freda, quan surts de vora del foc és nota.


Diumenge 13 - Volta per Bachimala, Coll Sud Punta Sabre (2825), S2/S3, **

Tornem a fer al camí fins al Bado de Bachimala on travessem el riu i anem a buscar el Barranc de Bachimala,

 ja veiem que no el podem fer, hi ha acumulació de neu i no ho veiem segur, tot amb això, encara ens enfilem
 
uns quans metres més per arribar el coll Sud de la Punta Sabre, però, la pendent es va readreçant i la neu no la trobem prou estable. a la cota 2825 decidim que fins aquí.

Per no fer la tornada pel mateix camí i gaudir més d'una bona baixada decidim tornar per la Señal de Biadós, on enfilem la seva carena i baixem per Las Trallas, fins la Pleta de las Vacas on agafem la pista que porta de nou al refugi de Tabernés.

Un camí, pel bosc fa que la darrera baixada amb una neu pols la gaudim d'allò més.

En general, la neu l'hem trobat, pols dins del bosc, ventada i crosta.
la nit del divendres la vam passar al poblet de Sin, al seu Alberg, bon tracte i bon preu.

hi vam anar: Oriol, Jaume, Ferran, Manolo, Enric i Anna

Travessa Bonaigua - Ref. Airoto - Bonaigua. 12 i 13 de Març de 2016

Travessa 12 i 13 Març: + 2100/-2100; PD, **/***, S2-S3, 25km

Després de 3 setmanes nevant força a l'Aran i al Pallars, sembla que l'anticicló es acompanya aquest cap de setmana així que divendres marxem cap a Esterri per fer travessa cap al Refugi d'Airoto des de la Bonaigua, seguint les traces de la piulada del Jaume del 2007.

Dissabte 12 Març: +1150/-1050; PD, **/***, S2-S3, 12km:

Aparquem el cotxe al parquing de l'estació d'esquí de la Bonaigua (2.063m) i amb risc d'allaus 3 però amb tendència a baixar a 2 i amb les muntanyes força carregades i ventades ens calcem pells abans que el sol il·lumini les pistes d'esquí i per costat de les mateixes assolim els primer dels 6 colls que passarem durant aquesta ruta, la Collada del Muntanyó, (2.429m).

El dia es fred (-7ºC al sortir del parquing) però sense cap núvol i només una mica de vent, així que ens animem i des del coll carreguem esquís i amb grampons fem el cim del Tuc de la Cigalera (2.497m). Malgrat la cara est és esquiable, veient les cornises formades pel vent, decidim baixar del cim també amb grampons i només fer una tros de la pala d'orientació Nord-Est que ens deixa un bon regust d'inici de travessa.

Continuem descens fins l'Estany de Pudo (2.205m) on calcem pells i ens enfilem cap al coll del Serrat Garrabea (2.343,6m). Un coll que ens regala el millor descens de la travessa. 

   (Dissabte Matí camí Airoto)   -   (Diumenge Matí camí Bonaigua)

És aquí on ja divisem la immensitat d'aquesta segona vall i la tranquil·litat que transmet. Fem descens fins a l'Estany de Gabarrea (2.179m) passant pels Estanyolets de Garrabea fins arribar poc abans de l'Estany del Rosari d'Àrreu (2.033m)

És aquí on ens enfilem un altre cop amb pells fins a la Collada Sud del Serrat dels Plans (2.365,8m), és una pujada lenta que ens deixa uns paisatges espectaculars.

Ens traiem pells, descens cap a l'estany Mitjà d'Airoto i posant un altre cop pell ja estem al Refugi d'Airoto (2.199m).

La sorpresa ens la trobem quan al refugi ja hi han dos grups més, i no petits! Un grup de 8 francesos que fan la transpirenaica i un grup d'11 que estan fent Curs d'Esquí de Muntanya (Nivell 2).

Això no ens va desanimar i vam trobar un lloc per poder fer els nostre sopar i prendre'ns la corresponent ampolla de ví que ens va donar esma per passar la nit.

Sembla mentida que en un refugi tant petit ens poguéssim estirar tots a terra, ja sigui a sobre dels matalassos o de màrfegues), per dormir amb la caloreta dels 21!

Diumenge 13 Març: + 950/-1050; PD, **/***, S2-S3, 13km:

Pel matí ens aixequem amb un dia fresc però també assolellat. Esmorzem, omplint d'aigua d'una petita zona a prop del refugi on es veu el rierol que connecta l'estany d'Airoto amb el mitjà, preparem té als termos i ens endinsem en el segon dia de travessa.

Creuem l'Estany d'Airoto i ens enfilem cap a l'Estanyet de Marimanya d'Isabarre, just al peu del coll d'Airoto. És aquí on cansats de l'itenerari que portem i veient les cornises que afloren dels Tuc del Rosari i del Marimanya decidim girar a l'oest i creuar per aquí el coll. Tot passat el coll en enfilem a la part més alta dels Estanys Plans (un turonet a cota 2.430m) amb molt bones vistes.

A partir d'aquí comencem el descens fins trobar les traces de baixada del dissabte de l'Estany del Rosari d'Àrreu (2.033m). Aquesta baixada la fem amb neu primavera i alguns trams una miqueta encrostats.

A partir del llac, un cop recuperades les forces, remuntem fins el coll del Serrat Garrabea (2.343,6m), recordant la gran baixada de neu pols del dia anterior i amb temps per acomiadar-nos d'aquesta vall immensa plena de llacs.

La ruta ja segueix el mateix itinerari de vinguda, baixant fins l'Estany de Pudo, posterior ascens fins a la Collada del Muntanyó i darrer descens fins al cotxe.

Bé, travessa increïblement maca que segur repetirem en uns anys.

Bones Traces!

La Visi i L'Agus

Tuc de Fontana de Senet (2635m)

Val d'Aran, 13 de març de 2016
+/-1000m, ***, S4, 6h

Vistes del cim. Tuc de la Tallada, Molières, Gerbosa

Gran idea de la Montse, anar a traçar avui per les obages de la vall de Molières cap a la Fontana de Senet. Ens ho hem mirat un munt de vegades des de baix, i encara no ens hi haviem enfilat mai. Obac, directe, i poc freqüentat, ideal amb les condicions que hem tingut aquest cap de setmana. Som-hi.

Inici a l'Espitau de Vielha, a la boca sud del túnel de Vielha (1620m). Creuar la pleta de Molières i superar el ressalt de la cascada. A partir d'aquí, deixem l'itinerari del Tuc de Molières. Abans però, cal localitzar el millor pas per superar els contraforts que tanquen la vall pel S, i reconèixer les canals per al descens. Aquest primer tram, entre les cotes 1775 i 1975, és la principal dificultat de pujada i també el millor alicient per a la baixada.

 

Cal traçar per terreny de fort pendent una diagonal de dreta a esquerra (direcció NE), entre canals i trams de bosc, fins atansar-se a la base d'un mall a la part més oriental del sector, a la vertical de la Fontana de Vielha. Girar aleshores cap a la dreta (S) i remuntar per sobre dels avets i per sota del mall fins assolir les comes més suaus que s'albiraven per sobre de les canals.

A partir d'aquí, cal anar guanyant alçada en direcció S, basculant progressivament cap a la dreta per guanyar la valleta principal. Vorejar els contraforts de la Fontana de Vielha per l'O, i remuntar fins a la collada evident entre les dues Fontanes (Vielha i Senet). Seguir amb grampons l'aresta en direcció SO fins al cim del Tuc de Fontana de Senet (2635m).

Descens per la vall principal superant successives graonades fins abocar-se sobre el contrafort de la base de la vall. No cal desfer el camí de pujada, lliscant avall s'arriba de forma natural a una canal encaixonada que és de totes les canals la més lògica i habitual per al descens. És senzill arribar-hi, però no es pot badar ni fer invents, només es pot tornar al fons de la vall per uns pocs corredors entre parets de roca. Darrer caramelet, traca final abans de seguir tranquilament fins arribar de nou a l'Espitau.

Avís per a navegants: aquest itinerari apareix publicat a la guía d'esquí de muntanya del Jordi Corominas (Ediciones Verticualidad, 2015). No hem seguit l'itinerari que descriu aquesta guía, que proposa guanyar el coll entre la Fontana de Senet i el Tuc del Mig de la Tallada, i fer el cim per l'aresta/cresta O. No ens consta que sigui la ruta normal, i les dificultats a superar pensem que han de ser majors.

Montse, Jaume, Marc i Carles, Insaciables.
Bones traces.

el vídeo dels dimecres... Altai, l'origen?

...o va ser al Capcir? minut 16:40:

"esquiar es va inventar a diferents llocs a la vegada?

el futur ens podrà donar noves respostes

però qualsevol que sigui la resposta

el plaer d'esquiar no té fronteres

i els esquís parlen el seu propi llenguatge"

TRACING THE TRACKS OF SKIING TO THE MOUNTAINS OF ALTAI from wildfoto on Vimeo.

Un poc de tot a Madres

Un poc de neu

un Coll de Jau

un poc de bosc

un poc de tresc

un tronc de res

un pal que cau

un vent que fa

un te i prou.

Un mal al dors

el casc al cap

el cor que bat

un brou prou bo.

Un jorn ben llarg

Bones traces !!

video asteazkenean... seguirem somiant