+/-1000m, ***, S4, 6h
Vistes del cim. Tuc de la Tallada, Molières, Gerbosa |
Inici a l'Espitau de Vielha, a la boca sud del túnel de Vielha (1620m). Creuar la pleta de Molières i superar el ressalt de la cascada. A partir d'aquí, deixem l'itinerari del Tuc de Molières. Abans però, cal localitzar el millor pas per superar els contraforts que tanquen la vall pel S, i reconèixer les canals per al descens. Aquest primer tram, entre les cotes 1775 i 1975, és la principal dificultat de pujada i també el millor alicient per a la baixada.
Cal traçar per terreny de fort pendent una diagonal de dreta a esquerra (direcció NE), entre canals i trams de bosc, fins atansar-se a la base d'un mall a la part més oriental del sector, a la vertical de la Fontana de Vielha. Girar aleshores cap a la dreta (S) i remuntar per sobre dels avets i per sota del mall fins assolir les comes més suaus que s'albiraven per sobre de les canals.
A partir d'aquí, cal anar guanyant alçada en direcció S, basculant progressivament cap a la dreta per guanyar la valleta principal. Vorejar els contraforts de la Fontana de Vielha per l'O, i remuntar fins a la collada evident entre les dues Fontanes (Vielha i Senet). Seguir amb grampons l'aresta en direcció SO fins al cim del Tuc de Fontana de Senet (2635m).
Descens per la vall principal superant successives graonades fins abocar-se sobre el contrafort de la base de la vall. No cal desfer el camí de pujada, lliscant avall s'arriba de forma natural a una canal encaixonada que és de totes les canals la més lògica i habitual per al descens. És senzill arribar-hi, però no es pot badar ni fer invents, només es pot tornar al fons de la vall per uns pocs corredors entre parets de roca. Darrer caramelet, traca final abans de seguir tranquilament fins arribar de nou a l'Espitau.
Avís per a navegants: aquest itinerari apareix publicat a la guía d'esquí de muntanya del Jordi Corominas (Ediciones Verticualidad, 2015). No hem seguit l'itinerari que descriu aquesta guía, que proposa guanyar el coll entre la Fontana de Senet i el Tuc del Mig de la Tallada, i fer el cim per l'aresta/cresta O. No ens consta que sigui la ruta normal, i les dificultats a superar pensem que han de ser majors.
Montse, Jaume, Marc i Carles, Insaciables.
Bones traces.
5 comentaris:
Caram, caram! un 10! ititinerari per remirar i somiar. Felicitats!
Amb la intrèpida del Bages i les seves propostes sempre és assegures el tret. Llàstima que no vam poder gaudir de la seva companyia dissabte...
Molt bona feina.
quines traces més maques que vau deixar!!!! descens guapíssim! enhorabona :)))
Bufa, quin final més estètic! Felicitats per la creativitat i les fotos!
:-) Ernest
Ey senyors, el track sería la ostia!!! Tinc el llibre de Prames i veig que les fotos son d'aquest blog. Entenc que el autor és el autor del llibre tmb!!! Molt bona feina !!!!! Enllaços amb track sería la cirereta
Publica un comentari a l'entrada