Sortida de 4 dies a Ancelle, Champsaur al sud del Parc dels Ecrins
Els ingredients ens cridaven a tornar-hi, estacions d'esquí tancades, neu recent prou abundant, previsió de bon temps, un apartament de fusta i un tomme de cabra per llepar-se els dits.
Així que enfilem l'autopista i fem la tradicional nit a l'Ibbis Budget. En total fins a Ancelle son 604km o 660km depenent de la ruta. Tota la zona està tranquil·la, les estacions no obren fins a finals de desembre, la formatgeria Ebrard és oberta tots els dies i el nostre ja conegut forn de l'estada del 2020 ens ofereix un pa brutal, com diria aquell.
Dia 5 de desembre aproximació al Col de Freissinières 2750m (o d'Orcieres) +850m F/S3
Ens traslladem a l'estació d'Orcieres a Merlette fins a la cota 1850m, uns cartells lluminosos ens adverteixen que està prohibit fer esquí de muntanya a les pistes perquè estan treballant les màquines... Quan arribem al punt de sortida ens trobem una vintena de cotxes de gent que està fent activitat, a les pistes...
L'objectiu és remuntar la vall, en direcció nord, fins el gran llac dels Estarís i d'allà remuntar el coll de Freissinières i provar d'arribar al cim del costat. El recorregut el fem majoritàriament per neu sense trepitjar, amb algun tram de pista trepitjada.
És un plaer passejar per espais de muntanya recuperant l'ambient anterior a les pistes, encara que sigui efímer. Fa fred, molt de fred
Arribats a la cota 2750m, punt més alt de l'estació on arriba un tele esquí, veiem que el coll te una cornisa i han caigut purgues, hi ha perill 3 d'allaus. Ningú va més enllà ni nosaltres ni les altres 3 persones que han arribat al nostre punt. Fa fred, molt de fred, ens arrecerem a la caseta del tele esquí per treure pells i beure te.
Baixem a ple sud amb molt bona neu paral.lels a la muralla de roca del Rochebrunne, seguim la coma i l'instint... aquell instint que et porta a posar pells i remuntar 100 metres.
Finalment acabem baixant per les pistes trepitjades gaudint de la posta de sol, s'ha fet tard, els vermells il.luminen els somriures, cegesquí en estat pur.
Dia 6 de desembre pic de Gleize 2161m +900m F/S3 des de l'estació de Laye
Alguns ja havíem fet aquest cim des del coll Bayard, aquesta vegada l'ataquem des de l'estació d'esquí de Laye (Tancada). La previsió de temps inicial no era bona, de fet ens ha plogut a l'anada per la carretera, però el dia ha aguantat i fins i tot ha sortit el sol a estones.
Remuntem per les pistes, força dretes, pel bosc nord est, que conserva molta neu força fresca. El pendent fort i la curta distància fa que ens plantem força ràpid a la cota 1800m passats els darrers punts dels tele esquís.
Obrim traça una estona amb neu fonda fins a la coma sota del cim, anomenada Pente de la Moutty. Des d'on anem a buscar la carena final (F) i fem uns 5 metres finals a peu.
El descens directe des del cim no està tan bé com l'altra vegada, en general hi ha força neu però poca base i es troben algunes pedres pel camí. Aprofitem la traça del tele esquí dins del bosc per fer un descens dret i amb força neu, per acabar baixant per pistes fins el pàrquing.
Dia 7 de desembre El Palastre 2276m +700m F/S3
Tot
pensant en la raclette del vespre i amb la previsió de temps incert ens
traslladem fins a Les Richards, a sobre de Sant Jean Sant Nicolàs.
La
primera part de la ruta puja per una pista que remunta uns 200m de
desnivell fins creuar el riu. D'allà cal seguir en direcció oest traçant
un bonic itinerari entre arbres aïllats, rocam dispers i amb un pendent
força dret. La neu al vessant est resta força freda i fonda.
Un
cop a l'ample coll de Palastre girem al sud per remuntar en fort
pendent els darrers 100m fins el cim. Ens anem mirant de reüll els cims
de Soleil Boeuf i Pointe sud de la Venasque, molt assequibles des del
coll per terreny ample.
Arribats
al cim comença a ploure, per sort poc, i els cims que miràvem de reüll
es van tapant, així és que tirem avall fent esses pel formatge, vull dir
la neu...
Dia 8 de desembre Pointe de la Pourrachière 2216m +1000m F/S3
Hem fet els 1000m de desnivell els que tocaven i uns extres típics, allò que no has de fer el darrer dia perquè tornes cap a Barcelona però que sempre fem perquè ens va la marxa....
Arribem aviat a l'aparcament de les pistes d'esquí nòrdic d'Ancelle, han anunciat pujada de les temperatures però aquí, en plena obaga, fa molt de fred.
Anem remuntant primer per la pista de nòrdic (tancades) i després per un sender. En aquesta vessant no hi ha gaire neu i la que hi ha està força gelada, s'augura un descens distret. A partir de la cota 1850m s'obre la vall i el circ del Piolit, aquí hi ha força neu, fa bo, hi ha un refugi de fusta...
Seguim pels camps de neu suaus fins al coll de la Pourrachière, només queden 40m fins el cim per un llom molt dret, la meitat del qual cal fer a peu, la majoria ens quedem al coll....
El dia no allarga, però algú diu que ha vist unes traces baixar per l'altra vessant que auguren un millor descens... remuntem amb pells uns 50m per saltar per l'altra banda, cert que la neu està força be i.... les traces arriben al bosc i remunten vall amunt. Ohhh vaja !! no hi ha sortida, tornem a posar pells i anem remuntant tot indagant per un bon i segur descens, el trobem després d'una estona. Només queda baixar fins a la pista innivada que ens porta al Pont de Rouanne, d'aquí baixem per les pistes de nòrdic fins el cotxe.
En resum: 4 dies d'activitat, força neu, algunes pedres, força formatge, un apartament de fusta acollidor, gran i econòmic, bon ambient i bon rotllo.
Hi hem estat la Berta A, Oriol C, Eli C, Carles P, Núria P i Ricard M
Bones traces !!












Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada