Cap del Ras (1.730 m), en volta circular pels Empedrats de Bor, el Collet de Font Freda i la Cogulera — 27/12/2025
Ermita de Sant Marcel, Bor
Veure la Cerdanya tota blanca fa goig, però aquesta neu que ha portat la llevantada és efímera a les cotes baixes i cada dia recula una mica.
Els Empedrats de Bor
A més, ha estat plovent per sota dels 1.500 m i la qualitat és molt molla.
Però tenia ganes de passejar pels Empedrats amb neu, i aprofito que fa un dia rúfol per fer una volta que, conec a peu, va pel bosc i és circular...
Collet de Font Freda
No la descric pas, perquè només és per a col·leccionistes, o per apropar-se, com vam fer fa uns mesos, al Moixeró.
Ara bé, el bosc fa goig i el gruix de neu als arbres és in crescendo amb l'alçada.
Vistes als Cortals de l'Ingla
Avui era esquiable des dels 1.350 m (he sortit de 1.100 m), i a 1.500 m ja hi ha més de mig metre de neu. I més amunt, com es veu, es presenta un hivern que permetrà més incursions en aquest paratge tan feréstec!
Mirador de Cap del Ras
Cap del Ras 1.730 m; +/- 650 m; 12,5 km; F, *, S2, 5h
Dia rúfol i de ple hivern en alçada, amb neu nova, preludi de més neu que vindrà...
I la Coma Oriola és un racó ben maco, digne de postal si no fos pels canons de neu que hi ha plantats... dalt la Tosa, hivern total, i el Niu de l'Àliga on hi anem a petar tota mena de fauna...
Aquest cap de setmana hem aprofitat la bona meteorologia i el perill d'allaus 1 per anar a l'Aran. La vall estava força tranquil·la, després de la puríssima i abans de nadal.
Dissabte redescobrim el Parros:
Sortim de Plan de Beret i pugem al Tuc deth Miei i d'allà al Cap des Clòsos. Baixada per l'oest per anar a buscar el Còlh des Clòsos i diagonal amunt per fer la pujada normal al Parros SO. Avui la ruta és molt estable. Des del cim ens mirem el Parros autèntic, però la pala no ens crida aquesta vegada. Fa estona que ens mirem la pala SO i dubtem de si té continuïtat o no. Arriba el Guillem i el seu company, que diu que sí que coneix aquest descens i compartim una meravella de baixada que connecta amb el Còlh des Clòsos. Remuntem de nou el Cap i avall cap a Beret.
Diumenge al Tuc des Armèros:
Sortim des de la Bòrda de Lana, tot i que la pista és transitable uns quants revolts més. Pugem amb esquís pel lloms que porten cap al Plan de Moredo, retallant la pista. En algun moment hem de treure esquís. Passem la cabana de Moredo i un cop al Còth de Varradòs ens dirigim cap al Cap des Malhs dèra Tartèra (2436 m). D'aquí tornem una mica enrere per fer un flanqueig delicat i seguir amb la ruta cap a l'Armèros. Últim tramet a peu, sense grampons, ja que és una pala ben assolellada però una mica dreta per fer voltes maria. Ni un bri d'aire al cim, gaudim de les vistes de la pala d'ahir i de tota la resta. Potser hi ha un petit incendi cap a l'oest? El descens el farem per la Coma des Armèros, ben orientada al sol per gaudir d'una neu moqueta excel·lent com la d'ahir. Cal anar molt en compte de no acabar a un barranc. Nosaltres tenim les bones indicacions del Carles, del guia austríac i d'un grup de 6 molt maco que va per davant nostre. Un cop a la pista a uns 1900 m remuntem fins al Còlh de Varradòs i acomiadem el sol per baixar fins al cotxe. Ens ha calgut caminar en algun tram intermig i després amb esquís fent el senglar.
Hem tornat molt satisfets d'haver pogut aprofitar el cap de setmana amb unes condicions de temps immillorables i una neu boníssima, sempre a sud-oest!
Gràcies, Carles, com sempre, per tot plegat! A part, a casa he recuperat la guia i he vist que tot el que fem seeeempre està més que ben ressenyat i detallat al llibre. Aquest cop me l'havia deixat a casa!
Volta al Pic de la Camisette per l'Escala de Balbonne, la Portella de Barbouillère (2.276m) i descens per l'obaga del Roc Blanc
La nit anterior sopo el famós flam al pebre del restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà, amb la neu muntada al moment... jo hi veia la Camisette ;)
Avui la neu, dura, està més ràpida que la setmana passada. També ha reculat una mica a cota baixa i puc fer uns metres més amb el cotxe. Vaig per feina, les bestioles ja ni s'estranyen i als arbres i les seves branques em deixen passar.
D'altra banda i per seguretat, he decidit encarar l'Escala de Balbonne de pujada per evitar sorpreses en un descens solitari.
Tram central de l'Escala de Balbonne
Poc després de la Restanca, a 1.620m, prenc un desviament a la dreta per un camí desdibuixat que es va endinsant al bosc en pujades i baixades, resseguint el torrent de Balbonne, en direcció SO. El Pic de la Camisette a l'esquerra, el de Balbonne a la dreta, i l'edat del bosc amb arbres inmensos, fan que aquest sigui un paratge molt obac. Tanca la vall pel sud una muralla de roca de 200m, que només es pot superar per l'Escala de Balbonne. Ho he passat amb menys dificultats de les que pensava, i el que m'ha sorprès més és que el pas estava escombrat per allaus... si hi heu d'anar, millor assegurar neu estable i bon horari!
Estany i Pic de Balbonne
Pic de la Collada de Bourriques 2.252m
Arribo a l'estany de Balbonne, gairebé totalment congelat i el ressegueixo per l'est anant a buscar unes comes que giren progressivament cap a l'est. Hi ha algun tram dret i flanquejos exposats... però es pot fer tot amb esquís.
Portella de Barbouillère 2.276m
El pas de la Portella de Barbouillère tampoc és evident de trobar, com a referència cal anar a buscar els contraforts del Roc Blanc i no enfilar-se abans d'hora.
Coma de Barbouillère
El descens de la Portella cap a la Coma de Barbouillère és dret i, amb neu dura, descalço una part amb grampons.
La Portella de Barbouillère des de la Coma
Despres ja es un plaer de descens, fins que a la cota 1.800 cal virar al N i sense perdre alçada anar a buscar el camí que puja de la Restanca. Tram difícil per haver d'estar constantment superant obstacles. De nou a la Restanca, la neu segueix ràpida i arribo al cotxe content d'haver completat la volta al Pic de la Camisette
Sortida de 4 dies a Ancelle, Champsaur al sud del Parc dels Ecrins
Els ingredients ens cridaven a tornar-hi, estacions d'esquí tancades, neu recent prou abundant, previsió de bon temps, un apartament de fusta i un tomme de cabra per llepar-se els dits.
Així que enfilem l'autopista i fem la tradicional nit a l'Ibbis Budget. En total fins a Ancelle son 604km o 660km depenent de la ruta. Tota la zona està tranquil·la, les estacions no obren fins a finals de desembre, la formatgeria Ebrard és oberta tots els dies i el nostre ja conegut forn de l'estada del 2020 ens ofereix un pa brutal, com diria aquell.
Dia 5 de desembre aproximació al Col de Freissinières 2750m (o d'Orcieres) +850m F/S3
Ens traslladem a l'estació d'Orcieres a Merlette fins a la cota 1850m, uns cartells lluminosos ens adverteixen que està prohibit fer esquí de muntanya a les pistes perquè estan treballant les màquines... Quan arribem al punt de sortida ens trobem una vintena de cotxes de gent que està fent activitat, a les pistes...
L'objectiu és remuntar la vall, en direcció nord, fins el gran llac dels Estarís i d'allà remuntar el coll de Freissinières i provar d'arribar al cim del costat. El recorregut el fem majoritàriament per neu sense trepitjar, amb algun tram de pista trepitjada.
És un plaer passejar per espais de muntanya recuperant l'ambient anterior a les pistes, encara que sigui efímer. Fa fred, molt de fred
Arribats a la cota 2750m, punt més alt de l'estació on arriba un tele esquí, veiem que el coll te una cornisa i han caigut purgues, hi ha perill 3 d'allaus. Ningú va més enllà ni nosaltres ni les altres 3 persones que han arribat al nostre punt. Fa fred, molt de fred, ens arrecerem a la caseta del tele esquí per treure pells i beure te.
Baixem a ple sud amb molt bona neu paral.lels a la muralla de roca del Rochebrunne, seguim la coma i l'instint... aquell instint que et porta a posar pells i remuntar 100 metres.
Finalment acabem baixant per les pistes trepitjades gaudint de la posta de sol, s'ha fet tard, els vermells il.luminen els somriures, cegesquí en estat pur.
Dia 6 de desembre pic de Gleize 2161m +900m F/S3 des de l'estació de Laye
Alguns ja havíem fet aquest cim des del coll Bayard, aquesta vegada l'ataquem des de l'estació d'esquí de Laye (Tancada). La previsió de temps inicial no era bona, de fet ens ha plogut a l'anada per la carretera, però el dia ha aguantat i fins i tot ha sortit el sol a estones.
Remuntem per les pistes, força dretes, pel bosc nord est, que conserva molta neu força fresca. El pendent fort i la curta distància fa que ens plantem força ràpid a la cota 1800m passats els darrers punts dels tele esquís.
Obrim traça una estona amb neu fonda fins a la coma sota del cim, anomenada Pente de la Moutty. Des d'on anem a buscar la carena final (F) i fem uns 5 metres finals a peu.
El descens directe des del cim no està tan bé com l'altra vegada, en general hi ha força neu però poca base i es troben algunes pedres pel camí. Aprofitem la traça del tele esquí dins del bosc per fer un descens dret i amb força neu, per acabar baixant per pistes fins el pàrquing.
Dia 7 de desembre El Palastre 2276m +700m F/S3
Tot
pensant en la raclette del vespre i amb la previsió de temps incert ens
traslladem fins a Les Richards, a sobre de Sant Jean Sant Nicolàs.
La
primera part de la ruta puja per una pista que remunta uns 200m de
desnivell fins creuar el riu. D'allà cal seguir en direcció oest traçant
un bonic itinerari entre arbres aïllats, rocam dispers i amb un pendent
força dret. La neu al vessant est resta força freda i fonda.
Un
cop a l'ample coll de Palastre girem al sud per remuntar en fort
pendent els darrers 100m fins el cim. Ens anem mirant de reüll els cims
de Soleil Boeuf i Pointe sud de la Venasque, molt assequibles des del
coll per terreny ample.
Arribats
al cim comença a ploure, per sort poc, i els cims que miràvem de reüll
es van tapant, així és que tirem avall fent esses pel formatge, vull dir
la neu...
Dia 8 de desembre Pointe de la Pourrachière 2216m +1000m F/S3
Hem fet els 1000m de desnivell els que tocaven i uns extres típics, allò que no has de fer el darrer dia perquè tornes cap a Barcelona però que sempre fem perquè ens va la marxa....
Arribem aviat a l'aparcament de les pistes d'esquí nòrdic d'Ancelle, han anunciat pujada de les temperatures però aquí, en plena obaga, fa molt de fred.
Anem remuntant primer per la pista de nòrdic (tancades) i després per un sender. En aquesta vessant no hi ha gaire neu i la que hi ha està força gelada, s'augura un descens distret. A partir de la cota 1850m s'obre la vall i el circ del Piolit, aquí hi ha força neu, fa bo, hi ha un refugi de fusta...
Seguim pels camps de neu suaus fins al coll de la Pourrachière, només queden 40m fins el cim per un llom molt dret, la meitat del qual cal fer a peu, la majoria ens quedem al coll....
El dia no allarga, però algú diu que ha vist unes traces baixar per l'altra vessant que auguren un millor descens... remuntem amb pells uns 50m per saltar per l'altra banda, cert que la neu està força be i.... les traces arriben al bosc i remunten vall amunt. Ohhh vaja !! no hi ha sortida, tornem a posar pells i anem remuntant tot indagant per un bon i segur descens, el trobem després d'una estona. Només queda baixar fins a la pista innivada que ens porta al Pont de Rouanne, d'aquí baixem per les pistes de nòrdic fins el cotxe.
En resum: 4 dies d'activitat, força neu, algunes pedres, força formatge, un apartament de fusta acollidor, gran i econòmic, bon ambient i bon rotllo.
Hi hem estat la Berta A, Oriol C, Eli C, Carles P, Núria P i Ricard M
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg){kind=link}