10 de febr. 2025

Sortida de cicle del CEG: Reinventat la Alta ruta Candanchú-Lizara. 8-9 Febrer

 Sabíem que es tractava d’una travessa exigent, on volíem encadenar el Bisaurín i l’Aspe, tot dormint al refugi de Lizara, amb sortida i arribada a Candanchú.

11 intrèpids/intrèpides ens vam engrescar a fer aquesta ruta, però davant d’un estrany canvi de temps en qüestió d’hores ens va fer canviar d’opinió posant seny, i enlloc de fer la ruta circular on el segon dia podia ser un problema tornar, vàrem triar fer dos rutes independents als dos llocs on teníem allotjament: Alberg de Canfranc “Rio Aragón” (amb possibilitat de cuina ben equipada) i refugi de Lizara. La logística farà que ens haguem de moure en cotxes d’una vall al altre.

Dissabte 8: Astún-Pic de Trampolíngeles 2.278m+ Pic petit de Moines 2.291m (9’4km / +-680m / S2)

La nit ens ha nevat un pam de neu a Canfranc estació, pel que amunt hi haurà un bon tou de neu fresca. Arribem a la estació de Astún, i sentim com disparen pirotècnia explosiva per fer caure les sobre-acumulacions de neu a la estació.


Primer objectiu realista-assenyat: arribar al coll des Moines 2.160m, i d’allà decidir si saltar cap al vessant francès, o fer algun dels dos cims a tocar: Pic de Trampolíngeles o pic de Moines. Com que del cantó francès no tenim massa visibilitat, ens dirigim cap al Trampolíngeles (no hem sabut confirmar un altre nom que aquest). Com que tenim temps, un cop baixem cap al coll de Moines, anem cap al Petit pic des Moines on hem hagut de posar ganivetes perquè sota la neu fresca que marxava, hi quedava una capa relliscosa dura. Cim de foto i descens amb bona neu fins al ibón de Escalar. Ens pensem si anar cap el cim de Escalar, però sembla que no hi ha massa neu per aquest vessant.


Un cop a la part baixa de la estació, el grup més intrèpid decideix anar a buscar més neu per la zona de la estació per tastar els forapistes, la resta anem a Canfranc Estació a veure la estació de luxe que han reformat i fer un beure per la zona. Acabem arribant a Lizara a cop de cotxe a 1hora de Canfranc. Acabem fent temps jugant a cartes i jugant als escacs tot esperant el sopar a les 20:00.

  

Diumege 9: Puntal Alto de lo Foratón 2.154m (8’4km / +-680m / S2)

Avui es el pitjor dia, tot i que la meteo havia previst que era el millor dels dos al principi.

7:30 Esmorzar (primera hora possible), i sortim plovisquejant. Quins ànims! Primer objectiu assenyat: Arribar al collado de Foratón a 2.016m i allà decidir si anar cap al Bisaurín o cap al puntal Alto de lo Foratón. Dia ben tapadot, amb molt mala visibilitat. A estones sembla que nevi, però la majoria del temps plovisqueja. Arribem al Collado de Foratón ple de filats de bestiar (Compte en el descens!), i veient que la cosa no millora, ens decidim tombar a l’esquerra per anar seguint el cordal fins al Puntal Alto de lo Foratón. Algú ha dit 15-20minuts més? Carai quins 15minuts més llargs!! Arribem al cim, fem fotos de rigor i cap abaix que estem com a polls. Descens amb neu abundant però enganxifosa i traicionera. Descens al refugi de Lizara i cap a Puente de la Reina per fer un mos abans de separar-nos de Mikel que ha vingut de Donosti per acompanyar-nos.




Com apunt, ens hem trobat un grup de companys catalans que havien intentat la mateixa ruta que volíem fer, però que varen patir per arribar al refugi de Lizara, tot havent de donar mitja volta apunt d’assolir el Bisaurín i reorientar el descens pel camí de Bernera fins a Lizara. A l’endemà van haver de donar mitja volta al collado del Bozo davant la impossibilitat de seguir l’itinerari per nul·la visibilitat. A Lizara no els hi queda una altre solució que demanar un taxi per tal de poder arribar a Candanchú. Possibilitat que teníem pensat si la nostre ruta la tiràvem endavant. Això dona idea de que aquesta alta ruta només es pot afrontar si les condicions de meteo i neu estan assegurades.

En definitiva, un cap de setmana ple de perseverança malgrat les condicions adverses (no ens van fer arronsar ni els -15ºC amb que ens van voler atemorir) i les moltes ganes de cegesquiadors/es, que a la fi i al cap, tampoc ha anat tant malament! 3 cimets a la butxaca i moltes ganes de seguir compartint neu!

Gràcies als participants per atrevir-se amb la travessa i malgrat el temps, seguir intentant-t’ho.

Hi hem estat: Berta A., Carles P., Clara V., Daniel dA, Ester C., Lorena T., Marina G., Miguel V., Mikel C., Roger G. i Tristany S.

Text: Roger G. / Fotografies: de tots

2 comentaris:

Berta ha dit...

Moltes gràcies per organitzar la sortida i per reajustar el pla previst a les condicions meteorològiques. No és fàcil portar un ramat de cegesquiadors....Ganes de tornar-hi!

Mercè B. ha dit...

Mare meva, que dificil ho posa la muntanya. Perveverança, però seny! Boníssima resssenya!