Una estada de quatre dies instal.lats a Embrun, zona ideal per als amants del bosc amb neu fresca...
L'Embrunais és la zona que te com a població principal Embrun i que abasta banda i banda del llac Serre-Ponçon i el riu Durance, entre Gap i Guillestre. Tècnica i geogràficament parlant a la banda nord els cims pertanyen al massís dels Ecrins i a la banda sud a l'anomenada zona Parpaillon, però amb accés a pocs kilòmetres d'Embrun.
Divendres 31de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 Est (bosc) +1100m
Aquest cim ja l'hem ressenyat aquí i insistim que és fabulós fer-lo amb neu abundant. Trobareu la ressenya a Queyràs i tornaràs
Les nevades recents han deixat el bosc en condicions perfectes amb neu des de la cota 1400m
Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc continu i ample, a la cota 2360 el bosc desapareix i ens queda una senzilla pala fins al cim.
L'accés es fa per un llogarret dispers anomenat Réotier a 16km d'Embrun abans d'arribar a Guillestre. La carretera està neta i es pot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt.
Dissabte 1 de febrer: Le Ratel 2460m F/S2 Nord +950m
Ens desplacem al nucli de La Chalp a 14km d'Embrun, per la carretera que puja al túnel de Parpaillon (actualment tancat definitivament). La Chalp és un petit nucli de fons de vall on hi ha una pista d'esquí de fons.
Encara fa vent de Sud-Oest a cotes altes i cal vigilar en la formació de plaques, així que anem al cim més fàcil de la vall.
Sortim per les pistes de fons per ràpidament creuar un petit pont i pujar pel bosc travessant les pistes de fons (carretera cap al túnel de Parpaillon). Trobarem unes indicacions que diuen Km Vertical, que seguirem fins a la cota 2000m on s'obre el bosc i trobem les amples pales de tot el circ format per la carena de la Ratelle. En tendència a l'oest es puja per terreny ample i còmode fins a la punta Le Ratel.
Tot i tenir un remuntador de les pistes de Crévoux (modestes) ben a prop no interfereixen ni a la vista ni amb la gent. El descens el fem buscant la millor neu, una mica ventada del sud-oest, que a dins del bosc torna a ser excel·lent.
Pels poc amants del bosc es pot fer bona part del descens seguint la pista de nòrdic que te prou pendent.
Diumenge 2 de febrer: Arête de la Ratelle 2615m F/S2-S3 Nord +1100m
La vall ens ha agradat i repetim, aquest cop per anar al fons de la vall i pujar al cim més alt de la carena de la Ratelle. Avui no fa vent i el temps és molt estable.
Fem el mateix recorregut que el dia anterior fins a la cota 2000m, aquest cop tirem pel dret, totalment direcció sud, per anar a buscar la punta evident del cim. Compte en no desviar-nos massa a la dreta (en direcció al cim) al final trobarem una diagonal obligada tallant una pala amb força pendent...
Arribem amb els esquís als peus fins el cim,des d'on veiem la vall del Parpaillon i altres ofertes esquiadores de la zona.
El descens el gaudim amb la bona neu, fins i tot remuntem un tram per repetir el descens. La resta tornem a fer el bosc que conserva el bon estat del dia anterior.
Una vegada més trobem un exemple de com es treballa la memòria històrica a França. A mitja pujada del Km Vertical trobem el que anomenen la cabana dels Espanyols, en record dels exiliats republicans que l'any 1939 van "acceptar" servir a l'exercit francès, en aquest cas per millorar la carretera d'accés al túnel de Parpaillon, considerada estratègica per l'exèrcit i que formava part de la Línia Maginot.
Una zona amb moltes més possibilitats...
Mapes: IGN
Hi hem estat el Carles P, Pep L i Ricard M
Bones traces !!
1 comentari:
Ja només piulem el veterans ;) Es llegeix i es veu sortida 100% cegesqui... que en poguem fer molts anys més (espereu-me! que vull venir a la propera!). Gràcies per piular!
Publica un comentari a l'entrada