Curs d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya (CIEM) 2025

1er Cap de Setmana de pràctiques Curs d’Iniciació a l’Esquí de Muntanya 2025

En aquesta edició 2025 del Curs d’iniciació a l’Esquí de Muntanya han participat 10 cursetistes molt motivats per iniciar-se en aquest meravellós mon de l’esquí de muntanya (val a dir que alguns d’ells ja portaven experiència prèvia).

Ens trobem divendres al refugi de la Molina i sopem al Brezo, on alguns agosarats s’atreveixen amb el mític núm 5.

Dia 1 (25 de Gener 2025) – Porté Puymorens – Pic de la Mina (2680 m)

Ens trobem amb en Xavi González, el nostre formador, a Puigcerdà i enfilem cap al pàrquing superior de les pistes de Porté Puymorens. Allà repassem el material, posem pells, fem control d’Arva i comencem a foquejar per l’entorn de les pistes en direcció al Pic de la Mina. Mirem de progressar lliscant els esquís, sense aixecar-los de terra. Tots els membres del grup es van tornant per marcar el ritme de progressió.

En Xavi ens explica la volta progressiva i la volta Maria i practiquem també com encarar baixades amb pells. Comencem primer en un terreny més suau i anem incrementant el pendent.

Donat que el Pic de la Mina està força pelat, decidim no pujar-hi i posar més èmfasi en la tècnica de baixada. Parlem del viratge en cunya, viratge amb salt, etc. Practiquem primer en una zona de més pendent i acabem baixant còmodament per pistes fins al cotxe.

Fem una paradeta a Puigcerdà per prendre alguna cosa i després de les dutxes al refugi, ens apropem fins a ‘La Llesca’ a Puigcerdà per sopar.

Dia 2 (26 de gener): Tossa d’Alp (2.587 m)

La meteo no pinta gaire bé: ratxes de 100 km/h de SW prop dels cims. Buscar neu a França queda descartat de seguida, així que ens decidim per la Tossa d’Alp, sortint des del pàrquing de Coma Oriola, a Masella.

Comencem pujant per la pista vermella dels Isards, tancada, ideal per fer pràctiques amb grampons i ganivetes. La neu està dura com una pedra, perfecte per practicar. A mesura que anem guanyant alçada, les ganivetes es tornen imprescindibles. La pràctica es torna seriosa i molt rodona.

El vent? De moment, ni rastre. Però quan arribem a la carena, ens rep amb força: bufades que tallen la respiració i pistes tancades pel risc. Un grup decideix girar cua, el fred i el vent no perdonen. La resta, tossuts, s’enfronta a la pujada final, lluitant contra el vent de cara fins al cim. Allà dalt, pràctica exprés de treure pells amb el vent que vol volar el material... però, per sort, tot acaba ben recollit sense cap ensurt.

La baixada és un luxe: pistes buides fins a Coma Oriola, on dinem i comentem la jugada. Ningú esperava gran cosa d’un dia així, però ha acabat sent una jornada fantàstica!

Hi hem estat: Míriam, Eva, Carla, Anna, Federico, Jordi, Edu, Gerard, Joan, Jan, Xavi, Lorena, Paco.

2n Cap de Setmana de Pràctiques Curs d’Iniciació a l’Esquí de Muntanya CIEM 2025

Dia 3 (1 de Febrer) Tavascan

Dissabte vam fer classe de nivologia, vam fer una cata i vam observar les diferents capes de neu. Després vam fer unes practiques de rescat en cas d'allaus. Finalment vam acabar el dia amb una mini classe tècnica de descens per neus no tractades, on més d'un cursetista va acabar al terra.

En arribar al refugi, vam aprofitar per fer una mica de grup i celebrar que havíem rescatat un parell de motxilles d’una allau. Mentre uns es dutxaven, els altres prenien una birra i compartien experiències. Tot esperant el sopar, el refugi es va començar a omplir de gent de tot tipus: alguns amb esquís a la motxilla, d’altres amb maleta de rodes, i fins i tot una penya del bivac, que sopava al refugi però dormia en un iglú que s’havien preparat durant el dia.

El sopar va ser ben bo i variat. En acabar, alguns somiadors van preferir anar a dormir, mentre que d’altres es van aventurar a provar el patxaran, cortesia de la casa.

Dia 4 (2 de febrer) Tavascan – Coma del Forn (2683 m)

L’endemà no va caldre posar despertador, ja que els del pis de dalt tenien el bon costum de posar-se les botes abans de baixar. Un bon esmorzar per agafar energies, posar pells, saludar algun cegesquiador que rondava per allà, ansiós de descobrir el pouder de Tavascan, i a foquejar. La ruta era molt maca, el dia preciós, la neu perfecta i el grup encara millor.

De camí, ens vam trobar més cegesquiadors (quin vici que tenen amb la neu en pols! xD) i també vam fer un nou company caní, en Trasto, que va preferir venir a fer cim amb nosaltres. La Elite arriba al cim i tots ho celebrem fent un mos. En acabar, traiem pells i a gaudir de la baixada. Alguns van preferir explorar nous camins, i també hi va haver alguna caiguda, però tots ho vam gaudir molt.

Ja per acabar, vam parar a Tavascan per agafar forces pel camí. En Xavi ens va fer un últim repàs, però quan el sol es va pondre, va arribar l’hora de dir-nos:

Adeu no, fins una altra!

Hi hem estat: Míriam, Eva, Carla, Anna, Jordi, Edu, Gerard, Joan, Jan, Xavi, Ester, Adrià.