Lyngen, el paradís somiat

 9 Dies seguits fent activitat amb la majoria de dies amb sol a Noruega, no és gaire corrent. Potser és el canvi climàtic, o potser és la sort…. Algú va afegir al programa "Aurores boreals" com a ganxo…

		km	Desnivell ac.+/-
dissabte 23	Fagerfjellet 965m	11	1.007
diumenge 24	Stetinden 920m	9	967
dilluns 25	Fastdalstinden 1.275m	13	1.155
dimarts 26	Storgalten 1.219m	10,5	1.200
dimecres 27	Russelvfjellet 794m	10	794
dijous 28	Karltinden 1.206m	11	1.145
divendres 29	Blåtinden 1.190m	10,5	1.130
dissabte 30	Stormheimfjellet  1.181m	12,5	1.038
diumenge 31	Gortzelvtinden 1.072m	8	1.027

22 de Març: Viatge d'anada

Sortim de l’aeroport de Barcelona amb l’avió de les 15:15 cap a Oslo. Mentre fem la facturació, veiem més gent amb esquís. Un senyor noruec amb residència a Sant Feliu de Guíxols s'interessa pel nostre destí. Intercanviem algunes frases. Nosaltres anem cap al fred, ells en fugen per buscar el nostre sol i l'escalfor de les nostres costes. Cadascú va en recerca del seu contrari.

Sortim puntuals i arribem a l’hora a Oslo. Des de l’avió veiem ja el paisatge nevat abans d’aterrar. Canvi sobtat d’imaginari, ens traslladem tots a l'ideari nadalenc que ens han important del nord: avets, carrers nevats, cases amb amples finestral que emanen una llum càlida, …

Esperem una hora a l’aeroport i agafem vol cap a Tromsø. Baixar de l’avió, esperar la descàrrega de l’equipatge, recollir el cotxes de lloguer i anar directes al càmping Tromsø. Arribem a les onze tocades, com recepció és tancada ens envien un missatge amb les instruccions per accedir a les cabines que hem llogat. L’espai és reduït però molt ben distribuït i estèticament molt agradable. Menys és més: Lavabo a mà dreta, sostre alt i en vidre per veure què s’esdevé al cel durant la nit, llit doble al centre, lliteres plegables a la paret de l’esquerra, cuina office a continuació de la paret de les lliteres i terrasseta a peu d’un rierol, envoltat d’arbres i neu,que creen el paisatge de la paret frontal vist a través d’ amples finestrals.

23 de Març. Fagerfjellet 965m  (P.D. ; S1 ;  11km; D +/- 1.007m)

Dissabte matí esmorzem al bufet lliure del càmping: salmó, ous, mantega, fruits secs, cereals, iogurt, fruita, humus, croissants, etc. Menú generós i bo. En acabar, decidim anar a fer un cim a prop: el Fagerfjellet (907m). Comença per un camí que va per dins d’un bosc de bedolls. Progressivament anem agafant alçada i ens permet veure la llengua de mar del Strondarfjorden. El cim és un llom d’ase, sense dificultat, ideal per començar els nostres itineraris noruecs, i que ens permet ja fer-nos una idea del paisatge de cims blancs alçant-se des del mar. No trobem l’anhelat powder, però podem esquiar bé fins arribar a la pista del bosquet, força entretinguda, fins arribar de nou als cotxes. 

 

    

Tornem endarrere cap a Tromsø a proveir-nos a un supermercat, i mirar de comprar “el llibre” que ens hem descuidat al revister de l’avió. Un cop feta la feina, ens dirigim cap a la casa que tenim llogada a la península de Lenangsøyra, una llengua de terres baixes que entra al fiord en forma de punta de llança.

Arribem al Ferri i hem d'esperar una hora per a què arribi (es tracta del penúltim del dia). Aprofitem per veure el mar, fer unes fotos i agafar alguns musclets: llàstima no tenir ni una bossa per posar-los ni temps, perquè el Ferri ja ha arribat i ha obert les portes per a què entrin els cotxes. Amb les mans plenes entrem al cotxe. Ens arriben per fer un mini pica-pica abans de sopar.

El trajecte amb el transbordador és curt. Trobem més catalans que venen també a esquiar. El guia que els porta ens comenta que mai no ho havia vist la zona amb tan poca neu. Hi ha un mini bar self-service on es paga de mutu propi el que es consumeix. Com ens agrada aquesta confiança en el proïsme que tan poc prolifera a casa nostra, avesats al pillatge i l’engany. Amarratge a Svensby i pugem nord amunt cap a Lenangsøyra. Arribem a la casa, descarreguem i ens posem a fer el sopar: avui pollastre a la cervesa i amanida. Més, tard arriben els dos companys que falten que han sortit avui de Barcelona i que pels pèls, agafen l'últim ferri per travessar el fiord. Sopem, preparem la ruta de l’endemà i anem, ben cansats a dormir.

Video Fagerfjellet

 24 de Març. Stetinden 920m (P.D. S2 ;  9km; D +/- 967m)

Diumenge matí, bon esmorzar a casa a les vuit, avui farem el Stetinden (920m). El cim es troba davant d’on tenim la casa, a la llengua de terra de Lenangsøyra, però cal fer la volta per passar a l’altra riba del fiord, a Sør Lenangen. Aparquem el cotxe a peu de carretera, ens calcem i enfilem per un camí que va pel mig del bosc, anem pujant pel vessant nord del riu per la vall de Bjørndalen. Cap al fons de la vall virem a la dreta, creuem el riu i en un gir decididament Sud (vessant a Nord), anem a buscar el coll de Flatfjelleper, on ens permet situar-nos sobre la lloma i pala que mena del cim. Fa molt de vent i ens hem de tapar bé per protegir-nos del fred. El gradient del pendent entre els 740 i 880 metres és entre trenta i trenta-cinc graus. Per sota d’una capa de neu pols no gaire densa hi ha gel. Alguns es posen serretes d’altres no. Dalt del cim la vista és colpidora, ja que ens permet veure l’extensió de mar blava del fiord i les muntanyes blanques que s’alcen al seu entorn. És un cim força concorregut: trobem forces esquiadors al cim. Descendim pel mateix camí que el de pujada, buscant el coll que ens ha obligat a fer les voltes maria més costerudes del recorregut.

Excursió de tarda des de la casa al far Nesset Lenangsøyra. Excursió senzilla, però que no anavem ben calçats per enfonsar-nos a la neu i fer equilibris entre rocs a la part final. Formació curiosa aprop del far, i al voltant hi ha taules de pic-nic que en temps estival deu ser un lloc bonic. Des d'aqui navegant en linea recta a 900km trobariem les illes Svalbard.

Video Stetinden

 25 de Març. Fastdalstinden 1.275m (P.D.; S1 ;  13km; D +/- 1.155m) 

Pel dia d’avui decidim una excursió llarga donada la previsió de bon temps. De fet ja serà un trajecte llarg (1h) des de la casa a la punta de Lenangsøyra fins passat el poble de Lyngseidet (la població més important de la zona) vers a Rottenvik. Deixem la carretera general, per endinsar-nos per una pista tapada de neu uns 2km. Hi ha diversos pàrquings, ens atrevim a pujar al ultim on mor la pista. 

Ja amb esquis als peus, la pujada és força dreta al principi, molt més si es segueix el tallafoc que tenim visible des del pàrquing davant nostre, però es pot evitar anant pujant per una pista (a l’esquerra) que acaba arribant-hi de forma més còmode. Tot i així, puja ràpidament per la pista. A l’alçada del llac Rottenvikvatnet (510m), planegem pràcticament pla més de 1’5km fins a començar a guanyar alçada de forma progresiva ja fins al cim. Al cim tenim el característic monticle de pedres de molts cims de la zona.

Bona baixada amb vistes al fiord de Lyngen. Abans de arribar al pla de l’estany, provem d'anar cap a l’esquerra (contrari on està el llac) per tal de remar el mínim possible.

Aprofitant que estem al centre neuràlgic de la zona, assaltem el supermercat i ja de pas preguntem per si hi ha alguna sauna/banys. Ens recomanen una piscina amb una petita sauna que pertany a l'escola Eidebakken. Un cop relaxats tornem a la casa.

Avui tindrem la primera visita de les Aurores Boreals, tot i que tenim lluna plena i en teoria dificulta la seva observació. Només ens cal sortir de casa i mirar davant del fiord. 

Video Fastdalstinden

26 de Març. Storgalten 1.219m (P.D.; S2 ;  10’5km; D +/-1.200m)

Avui és la darrera nit a la casa de Lenangsøyra, i hem escollit un cim de davant de casa, a l’altre costat del fiord, on ens hi plantem amb poc més de mitja hora, i amb un dia de nou espectacular. El punt de sortida serà proper a la factoria de peix de Sandneset.

Deixem el cotxe a peu de carretera i comencem a sortir per dintre del bosc de bedolls. Tenim grups davant i darrere. Sortim a una àmplia coma per pales ben amples per anar guanyant alçada, per la banda esquerre del riu i en direcció al coll, on veiem la neu una mica ventada i posem ganivetes. Un cop dalt la carena arribem al cim que ofereixs unes vistes dels Alps del nord de Lyngen i del mar ben abruptes i espectaculars, les illes es barregen amb els fiords i el mar.

Baixem el primer tram per la mateixa pala que hem pujat, amb trams de neu una mica ventada mentre ens creuem amb gent que encara puja. A partir del coll baixem per la banda dreta del riu i arribem als cotxes ben contents. Per aprofitar el viatge, decidim fer una parada al port que hem vist des del cim amb la intenció de comprar peix fresc… però no hi han pescadors, fa fred, i tornem cap a casa.

Segona visita de la Aurora Boreal. 

Alguns provaran d'anar a la zona més fosca de "l'illa" on estem per tal de fer fotografia nocturna, aprop del far de Nesset Lenangsøyra on acaba la carretera.

Video Storgalten

27 de Març. Russelvfjellet 794m (P.D.; S1 ;  10km; D +/- 794m)

Com que avui deixem la primera casa, situada a la península de Lyngen, aprofitem per pujar al cim més al nord de la península: el Russelvfjellet. Mateix recorregut que en el dia anterior, pero un pel més al nord. Serà el cim més septentrional que farem de tota la estada.

De nou sortim de peu de carretera, en aquest cas sí que hi trobem un parking més gran i habilitat per a uns quants cotxes. Sortim per un ampli bosc de bedolls, paral·lels al riu, per la seva banda esquerra. Un cop ja fora del bosc, i sense cap complicació, pugem suaument a buscar la pala que mena al cim. 

Al petit avantcim alguns descalcem esquís, altres segueixen tota l’aresta i en baixen esquiant. Al llarg de l’aresta és ben visible una cornisa. que prudentment deixem una bona distància. Baixada amb bona neu i bones vistes fins al cotxe. 

Tornarem a agafar el ferri, per passar a la peninsula de Tromso de la forma més rapida.

Video Russelvfjellet (pendent de publicar)

28 de Març. Karltinden 1.206m (P.D.; S1 ;  11km; D +/- 1.145m)

(dijous Sant, no ens venen birres fins passades les vuit del vespre)

 Primer cim des de la segona casa (Sjursnes), esmorzar, com sempre, a les vuit per sortir a les nou. Ens dirigim direcció oest per a deixar el cotxe al costat del llac Nakkevatnet, completament glaçat. Tenim pensat fer una volta circular, tot passant pel Karltinden (1.206m). Aparquem en linea al voral de la carretera, on sembla que han netejat uns pocs metres més de carretera. Com de costum sortim calçats del cotxe per un bosquet i anem guanyant alçada força aviat. L’itinerari inicialment és ombrívol, tot i que el Sol és radiant, ja que reseguim el torrent Vargedalen i el cim Lavangstinden ens roba els rajos del sol. Al voltant dels 700m el terreny es torna més amable quedant el Mundestinden a la dreta. Tenim neu pols que reflecteix amb esclats la llum solar. Fem un intent de fer-lo  però decidim millor baixar esquiant fins a la traça que ens mena al Karlstinden. El camí fins el cim puja suau (tot el contrari que la remuntada del riu des del inici) en direcció nord-oest. La traça no és complicada, però es va tapant i puja el vent. Al cim degut al vent, concentrats fem la transició; quatre fotos (sempre són més) i baixada no pel lloc que hem pujat, sinó en direcció oest

Inicialment en pendent suau i després d’un breu flanqueig comença un pendent més pronunciat, però amb bona neu que ens permet una baixada contínua que gaudim molt. L'arribada al bosc com de costum, ens entreté i diverteix, esquivant arbres i rierols, tot buscant el millor itinerari per anar a buscar la carretera. Podem arribar al cotxes sense posar pells però remant en posició de foqueig pel costat de la carretera fins arribar als cotxes.

Després de sopar, tornem a tenir espectacle de Aurores.

Video Karltinden (pendent de publicar)

 29 de Març. Blåtinden 1.190m (P.D.; S1 ; 10’5km; D +/-1.130m) 

(Divendres Sant, ens venen birres sense restricció horària)

Avui el dia també es presenta amb bones condicions i una visibilitat extraordinària. El cim escollit és el Blätinden. El cim també rep el nom de Soldat adormit: el cim des de l'altre costat del Fiord Balsfjord, té l’aparença del perfil d’un soldat de la segona guerra mundial recolzat boca amunt…no ho hem comprovat, i tamoc sabem si tenen molta imaginació els noruecs…

Sortim de l’aparcament (40NOK/vehicle) situat arran de la carretera E8, a tocar del poble de Kartones, i ens endinsem pel bosc direcció est amunt entre ziga-zagues que seran en divertides de baixar a la tornada. Cap a la cota 700m girem cap a nord, per una gran coma de pales molt amples. Avui tenim molta gent per davant i també per darrera, i les vistes són impressionants.

A mesura que anem avançant veiem la gran fita all cim. La fita, té forma de torre cirular de vora 3 metres, amb una mena de finestra. Un cop arribats, aprofitem per fer una queixalada mentre ens saludem a un altre grup de catalans.

La baixada és espectacular, de dalt a baix, amb molt bona neu i aprofitant les pales al màxim. Arribem de nou al cotxe amb els esquís als peus.

Aprofitem que estem a una hora de Tromso per arribar-hi a fer la compra i una passejada pel port. Els carrers principals estant plens de gent, la majoria turistes, com nosaltres, i pel port es veu força ambient d’esquiadors de muntanya i patrons de barco que traginen  maletes pels velers.  Després d’un dia complert, tornem cap a la nostra casa de Sjurnes.

Video Blantinden (pendent de publicar)

 Dia 30 de Març. Stormheimfjellet  1.181m (P.D.; S1 ;  12’5km; D +/- 1.038m)

Ens llevem una mica més d’hora de l’habitual, ha d’entrar un canvi de temps i convé arribar aviat a la muntanya. La idea és fer el Breidalfjellet (889), un cim no gaire llarg, per si el temps empitjora poder tornar abans. Al fer l’aproximació, hem entrat per un camí nevat que indicava prohibit el pas i hem trobat un lloc per aparcar on ja hi havia un cotxe amb esquiadors a punt de començar la ruta. Hem mirat pels carrers a veure si veiem algú per demanar-li si podíem aparcar però no hem trobat ningú. Mentre ens calçàvem ens ha vingut una noia dient que no podíem aparcar allà, que hi havia un cartell a l’inici del camí que ho deia clar i que l’havíem de respectar. Hem estat parlant un estona i finalment hem entès que calia partir (especialment després de que no funcionés l’intent de suborn!) i buscar un altre cim. Toca agafar cotxes mig equipats i ens dirigim a la sortida d’un cim proper que tenim controlat. El nou objectiu és el Stormheimfjellet (1.181m), rebatejat per nosaltres com el Highway to heaven o com al Tossaplanatinden, un camí ample i allargat per l'ascensió on no ens ha calgut fer ni una volta maria.

Deu ser un cim perfecte per a iniciació perquè fins i tot tenim a peu de cotxe una balisa per fer un auto-check del DVA. Comencem en direcció oest amb un ascens molt suau pujant per la cara est del cim, seguim un tram per una pista d’esquí de fons, a 519 m arribem al Hestedelda (519m).

Una fita curiosa amb unes banyes de ren que indiquen cim, però que no sembla res. Virem cal a l’esquerra direcció sud i avancem per la cara nord del llom del Stormheim. Tot i ser fàcil,  no el regalen, el camí és llarg; gràcies al fons aconseguit aquest dies fem un ascens constant a bon ritme (sobretot el grup capdavanter). Els núvols avancen i el cel es va tapant amb un ric espectre de grisos que els nostres fotògrafs saben captar en llurs fotografies i videos. Dalt del cim fa fred. L’equip capdavanter ha fet amistat amb un freerider finès que també ha fet cim. Avui trobem menys gent que en els cims dels altres dies: Fotos, transició i inici del descens.

El freerider el veiem desaparèixer en breus instants, nosaltres anem més xino-xano gaudint de la neu fresca. Davallem pel  mateix camí que hem pujat. Descartem fer la baixada alternativa per la cara nord de terreny complexe. A un punt del descens (aprox. 650m) un grup decidim davallar per la cara est abans d’arribar al Hestedelda, la resta baixen per on hem pujat.Trobem una neu amb molt bones condicions i després d’una pala continuada arribem a un terreny més planer on comencen a créixer petits  bedolls i virem cap a l’esquerra per anar a trobar els companys que davallen per la ruta de pujada. L’últim tram ja és slalom de bedolls fins arribar on tenim els cotxes

Video Stormheimfjellet (pendent de publicar)

Dia 31 de Març. Gortzelvtinden 1.072m (P.D.; S1 ;  8km; D +/- 1.027m)

Últim dia d’activitat, i escollim anar una mica més lluny de la casa de Sjursnes. Trajecte de 1h i 63km canviant de costat de fiord fins a arribar prop de Andersdal. Dia fred amb sol i a estones algun núvol. Deixem el cotxe al pàrquing habilitat i pugem per bosc de bedolls en un primer tram, per un camí o tallafoc. Pujem directes al cim de forma progressiva fins que pràcticament s’aplana. Com molts cims, cal anar en compte al cim i no apropar-nos gaire perquè s’intueix cornisa i espadat pel cantó contrari al que hem pujat. Ens fem fotografies i coneixem a un noi Noruec que ha pujat sol i parla castellà amb accent xilé. Poc després el perdem de vista fent girs de telemark. Baixada cap als cotxes assaborint els últims girs a Noruega i un slalom entre bedolls.

 

Tornant a la casa, anem a fer un cop d’ull a un assentament de rens cuidats per Samis (Tromso Lapland experience). 

 

El poble Sami, originari de Laponia, eren nòmades de la regió àrtica, on l’activitat principal era la ramaderia de rens. De fet a Noruega mantenen el dret de la criança i ramaderia d’aquest animals, de forma exclusiva al poble indígena Sami. En aquest assentament però, s’ofereixen “experiències Sami” gràcies a la seva proxima localitat de Tromso: des de passejos en trineu amb tir de rens, donar de menjar als rens, un àpat a una cabana sami, tot all mòdic preu de 1800NOK per persona. Nosaltres ens vàrem fer els suecs (cosins-germans dels Sami, tot sigui dit), i varem emparaular un àpat al aire lliure, vora el foc encès…que tot i el Sol feia un fred que pelava, tot veient el assentament de rens a la proximitat. El "Bithos" és el plat més típic de carn de ren, una mena de estofat de patates, pastanaga i carn de ren. En acabar vàrem entrar a una cabana, convidat pel amable noi sami vestit amb el típic vestit tradicional kofte, on vàrem poder fer d’oients a la rereguarda de la vintena de turistes del autobus: vestimenta, cultura, llengua, bandera són alguns dels temes que va explicar i objectes que ens va mostrar. Satisfets del àpat i de la experiencia express Sami, també del preu: 750NOK per 3 àpats a compartir amb beguda calenta. Sort que no posava res d’allò tant nostrat: “Prohibit compartir menú”.

Video Gorzelvtinden (pendent de publicar)

Notes d’utilitat general: 

• Depenent de l'època, el país està completament innivat, i el que sembla una obvietat no ho és tant: És difícil aparcar el cotxe  on ens convingui, inclús per improvisar un cim al mig de la carretera, excepte a parquings habilitats que han estat netejats expressament. Molts aparcaments són de cases i per tant particulars. D’altres han estat netejats per màquines, i es demana uns diners a canvi del servei de neteja (bústia o aplicació). D’altres està completament prohibit com en el cas del dia 29 de Març, tot i que està ben net i hi ha espai per aparcar.

• Per convivència de tothom cal respectar les propietats dels veïns que hi viuen. I en cas de poder aparcar, mirar d’ utilitzar l’espai mínim imprescindible per a què la resta d’esquiadors tinguin lloc...si han matinat!

• Pels matinadors...es podria començar perfectament a les 5:00 del matí (abans del canvi horari d’estiu) perquè hi ha molta llum. Però tampoc hi ha pressa...

• Els cotxes de lloguer són amb rodes de claus, un imprescindible (però no cal demanar-ho). Vàrem ser un grup de 9, amb 3 cotxes sense porta-esquis. De fet no vàrem veure cap cotxe amb porta-esquis…en tot cas bagúls (serà per les nevades copioses i la necessitat de treure la neu constant).

• El destí dels Alps de Lyngen s’ha popularitzat arreu, i es tracta d’un destí cobdiciat pels amants de l'esquí de muntanya de tot el món. Cal moure’s ràpid i aviat per contractar l’allotjament. Començant a buscar el mes de novembre (com nosaltres) per a un grup de 8 persones comença a ser problemàtic! Moltes agències tenen contractats packs que esperen omplir…i omplen! El mateix amb els cotxes de lloguer, a mida que s’acosta la data el preu puja com l’escuma.

• No varem tenir problemes en pagar amb targeta, a excepció de les piscines de Lyngseidet, i d’algun parquing particular que ho vàrem fer amb Euros. 

• Atenció als horaris del Ferry per travessar i arribar a la peninsula de Lyngen…tot i així es podria evitar per necessitat, invertint 2h des de Tromso fins a Lyngseidet i 130km.

• Assegurança: Amb anterioritat no estava coberta la zona amb la tarja federativa de la FEEC, per estar per sobre el cercle àrtic, però això ha canviat a hores d’ara i existeix una excepció per a la zona de Tromso, donada la seva accessibilitat.

Bibliografia:

• llibre: Ski touring in Troms. Autor: Espen Nordahl

• mapes: Tromso 1:50.000 ed. Calazo; Lyngen 1:50.000 ed. Calazo. 

Hi hem estat:  Adrià L., Clara V. ,Issa F. , Manel , Miriam M. , Mikel C. , Montse S. , Roser R. , Roger G. 

Text: Clara V., Roser R. i Roger G.

Fotos: de tots els participants