Trigoniero, fum, fum, fum...

Pic Mener 2.452m (17/12/2022) i Salcorz 2.676m (18/12/2022), un #8cims

Buixín, Punta Fuelsa, i Punta Suelza en segon terme, des del Pic Mener

Traginar la motxilla ben carregada els prop de 4,5km i 700m de desnivell des de la carretera (aparcament a 1.290m) fins al Refugi de Trigoniero (1.960m) és el peatge a la neu contínua, els itineraris verges i solitaris i les bones esquiades. La clau de l’èxit és en els petits detalls: portar una serra per fer llenya, un dipòsit per carregar l’aigua, un cordino per fer l’estesa... un bon vi! 

El refugi està en bon estat, amb lloc per dormir 4 persones (més a terra), taula amb bancals i una estufa de llenya que no tira gaire bé i que ens ha deixat ben fumats per a tota la temporada. 

La neu continua és a 1.800m esquiable des dels 1.900m. Hi ha poc gruix però la base està endurida i no es rasca enlloc. Per sobre els 2.000m el gruix augmenta i hi ha neu sense transformar a obagues, gebre de bon esquiar... tot plegat molt estable, amb plaques i cornises evidents, i moltes purgues antigues que marquen els llocs delicats del recorregut. Els itineraris realitzats requereixen neu estable, i és fàcil trobar condicions menys compromeses a principis de primavera. 

Aquest cap de setmana el temps ens ha acompanyat, amb sol, fresca i poc vent, i aquelles llums d’hivern que atrapen! 

Dissabte 17/12/2022 Pic Mener 2.452m

+1.200 (600 des del refugi) / -600m; 11km; PD+(per la canal final), F, S2 

Així es veia el Mener diumenge en l'ascens al Salcorz, des del pas a 2.050m

Entre els barrancs de Trigoniero i Urdiceto hi ha una cubeta enlairada orientada a nord-est on hi ha els estanyols de Mener i aquest cim que la tanca a l’oest. És un racó molt bonic i que conserva molta neu i de qualitat. S’hi accedeix des del barranc de Trigoniero just en creuar el pont a la cota 1.860m prenent direcció sud. En el nostre cas, primer hem anat a deixar pes al refugi per tornar a “la Plana”, cota 1.900m per flanquejar sense perdre alçada cap al barranc que porta a la cubeta. A 2.100m cal virar i en direcció oest remuntar cap als estanyols i el final de la vall. 

Un esperó de roca punxegut i dos pins en un coll al nord del cim (cercle a la foto) és la senyal de cap a on anar, però sense arribar-hi i s’ha d’ascendir de dreta a esquerra i remuntar ja sense esquís per una canal casi a la vertical del cim (uns 60m). Alternativament es pot continuar i anar a buscar el coll al sud, però malfiar-se del pendent i la cornisa. 

Al cim ens sorprenen les vistes a uns muntanyots ben gelats i esvelts, els Buixín i la Punta Fuelsa i darrera la Punta Suelza... 

El descens és molt bo per l’orientació i el paratge amb el Pic d’Espada i altres muntanyes temptadores. 

Ho fem amb les darreres llums d’una tarda de desembre, i acabem fent llenya de forma selectiva per la nit de cabana que ens espera... 

Diumenge 18/12/2022 Punta de Salcorz 2.676m 

+700 des del refugi /-1.400 (nosaltres hem fet un coll addicional +/-200); 12km (+3 nosaltres); F, **, S2-S3 

Fa il·lusió repetir un cim que vam fer fa 18 anys, i que en Ramon Izquierdo, que hi era, el proposi com a #8cims n’és un al·licient addicional. 

Des del refugi es pot prendre el sender d’estiu pel barranc que hi ha darrera (poca neu per orientació sud) o resseguir el torrent pocs metres per, quan s’obre, agafar ràpidament alçada cap al nord-est a buscar el lloc per on passa el sender d’estiu. És important trobar el pas engorjat per on va el camí, a la cota 2.050m aproximadament (a la primavera, de tornada evitar passar tard per aquest punt propens a les allaus) i després ja progressar sense dificultats per poc pendent. 

A 2.200m es vira a una vall orientada a est, sota la cresta de Moudang i es visualitzen a la llunyania les puntes blanques del Salcorz. A 2.300m, el recorregut gira cap al nord per un barranc estret i propens a les purgues. 

Nosaltres hem anat en direcció contraria per una successió de comes fins a la punta 2.595m. Una aresta llarga i entretinguda cap al nord portaria fins al cim però preferim treure pells i fer una primera baixada per on hem pujat fins la cota 2.400. Allí tornem a posar pells i sense guanyar alçada, en direcció nord progressem per uns pendents que superen per dalt l’engorjat i arribem sota la pala est del Salcorz. La remuntem anant a buscar el dorsal i arribem al llom a la cota 2.600m, i fàcilment i en direcció nord al cim.

El descens és memorable, però cal parar compte a les moltes trampes del terreny que té aquest recorregut! 

Bones traces! 

Ricard i Jaume