26 de febr. 2018

Curs de seguretat en terreny d’allaus (STA) – Nivell 1



Van un italià, un alemany i un basc i el cotxe de l’italià no arrenca.

No és un acudit, és el curs de prevenció d’allaus. Començàvem el cap de setmana havent de posar les pinces per arrencar el cotxe de l’Andrea, que s’havia quedat sense bateria al més pur estil de l’equip Ferrari de Fórmula 1. Per sort, el Carles, el júnior del curs d’iniciació, té un 4x4 familiar i pot carregar italià, alemany i lo arrossaire del Delta.

Hem fet més forats que un talp
De camí, Carles el júnior, cansat de tota la setmana de treballar, i sobretot, d’aguantar la família, cedeix el volant al loco d’Amposta, per mirar de fer una capcinadeta de camí.

Quan ens trobem a Llavorsí, el júnior no només no ha dormit, sinó que ens arriba amb els cabells de punta, un atac de nervis i contractures a tots els músculs. Pel que es veu lo siluro de l’Ebre condueix una mica ràpid.

Els que ja el coneixíem hem preferit portar el basc al cotxe que en cas de roda punxada te l’aixeca amb una mà sense necessitat de treure el gat.

Sopem de camí, a Llavorsí, i llavors sí que arribem a Tavascan, a les 23:30 de la nit, on ens espera la primera lliçó sobre allaus. Han construït tan bé l’estació que no es poden deixar cotxes al pàrquing perquè hi ha risc de lliscaments basals i que els cotxes quedin enterrats sota la neu, així que ens fan aparcar a la quinta forca i caminar de nit amb risc que ens aparegui un os, o el que és pitjor, algun expert del club sense depilar.

A la carretera hem vist tres daines i un cérvol amb tota la cornamenta. Ens assegurem que no és ningú del cegesqui que la dona aprofita que s’ha quedat de Rodríguez.

L’endemà al matí esmorzem amb un pa nivell Curs de descens, sembla que és de la setmana anterior. I a les 9 en punt estem llestos per rebre la directora del curs, que arriba acompanyada de sa germana, una màquina amb un currículum d’esports de muntanya que només de llegir-lo ja necessites fer una cerveseta per recuperar-te.

Observeu les cares d'interès
El matí consisteix en fer forats a la neu com si busquéssim petroli, però només trobem més neu. Assentim a totes les explicacions que ens dona la directora del monogràfic, però si ens digués el contrari també ens ho creuríem, això dels allaus va de física tan complexa que el temari només el podrien seguir Einstein o Tomàs Molina. Com a la majoria ens costa sumar dos més dos confiem que les explicacions que ens dóna siguin bones i que no descobrim que tot era una broma l’endemà que farem la sortida d’exploració.   

Morts de calor, seguíem palejant

Després de deixar el Pallars com un formatge gruyère i de fer més braços palejant que l’Schwarzenagger i l’Stallone junts, a la tarda fem una sessió de tres hores de teoria. Un italià d’entre tots els que han vingut a la sortida, no vull dir noms, però potser el cotxe se li havia quedat sense bateria, s’adorm almenys tres vegades. Ell ho nega, però quan les parets del refugi comencen a tremolar dels roncs pensem que hi ha un allau mida 5.  

Camí de la Coma del forn

La nit és plàcida i l’endemà enfilem cap al Pic de la Coma del forn amb unes condicions esplèndides, risc d’allaus baix i una neu fantàstica. Pel camí seguim fent forats, però com l’estació està tancada encara, pel risc al pàrquing, no tenim cap esquiador de pista a qui enterrar. Enlloc d’això fem les pràctiques de rescat amb bosses soterrades. Ho trobo un frau, però la professora insisteix que millor no enterrar ningú viu, i mai un alemany que per menys d’això t’envien la Merkel o envaeixen Polònia.

Buscant neu sucre al cim
La germana es comporta. Com s’ha llevat a les 6 per fer dues horetes d’esquí de fons abans de fer la sortida a la Coma del Forn només ens treu mitja horeta d’avantatge cada mitja hora. Arribem al cim de la Coma del forn amb unes vistes espectaculars i per fi baixem esquiant. Hem hagut de lligar l’Andrea i arrossegar-lo amb un cordino perquè veient les condicions de la neu ha estat a punt d’escapar-se del curs i començar  a tirar-se per canals tot el dia. Quan el deslliurem per a la baixada es belluga de punta a punta de la vall com un gos pastor olorant culs d’ovelles en zel.   

Canviant pells, ganes de baixar!
Hem gaudit molt del cap de setmana, el diumenge hem fet un desnivell de 1000 m amb una neu brutal, la teacher és molt didàctica i cada vegada que fem un cafè pensarem en neu sucre i capes febles persistents i en lliscaments basals quan ens el vessem per sobre.

Vistes des del cim

A sobre hem tornat tots vius, malgrat els de l’altre cotxe assegurin que l’alemany anava amb nosaltres, són molt de la broma.


Érem la teacher Sara, la germana Laura i Andrea, Stefan, Imanol, Carles, Oriol i Hèctor.


Allaus i bones traces!

6 comentaris:

Berta ha dit...

Quin privilegi de curs!!!! Amb una gran professional....i quina sort que vingués acompanyada!!!! M'hauria encantat repetir!

Jaume J ha dit...

Bona!!! mai en sabrem prou, i va bé veure com tothom amb qui comparteixes traces apren i pren consciencia del tema blanc.

Anna Mesalles ha dit...

Molt bona piulada, he rigut una bona estona

Enhorabona a tots els que heu fet el curs!!

Imanol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Imanol ha dit...

Mooolt bona Hèctor!! :-)

Anònim ha dit...

Bonissim!!! Laura