Una volta pel Josep Maria Blanc

Dissabte, 25 de Febrer 2017: Super Espot-Collada de Montanyó-Refugi de Josep Maria Blanc.  Distància: 9.44 km, +1329m; -376m; Collada de Montanyó (2625m).  Temps: 5h,15min.

Diumenge, 26 de Febrer 2017: Josep Maria Blanc-Coll de Monestero-Llac de Sant Maurici. Distància: 8.19 km; +466m; -648m; Coll de Monestero (2716m).  Temps: 4h, 55min.

En ple dia solejat i amb el caloret del Carnaval, vam sortim des de la Estació de Super Espot en dos partides: una enfilant-se a un telecadira (Carles i Pau), i una altre equipada amb pells de foca pujant els primers 700m des de la base de pistes (Angel, Miquel i jo, Javier).  La pujada resulta llarga i esgotadora amb una calor inaguantable.  A les 2 hores de estar foquejant, a la part superior de l'estació, preguntem al controlador del telecadira per l'orientació de la Collada de Montanyó, la nostra nova fita.  No sé si per desconeixement del treballador o per mala interpretació les coses no van quedar massa enteses.

Després d'una curta baixada, vam deixar a l'esquerra les pistes direcció nord i mos vam introduir dintre de la vall de Clots de Montanyó.  A pas constant vam avançar ràpidament, i a un kilómetro de pistes vam girar direcció est enfilant-mos per la Pala del Sadorn.  A certa alçada rep una trucada de telèfon:

-Javier, sou vatros tres els que esteu pujant per eixa pendent?- vaig sentir la veu del Carles

-Si- responc. –Per què?

-Perquè us esteu equivocant.  Heu de tirar tot dintre de la vall fins que gireu direcció oest i pugeu per una pala vertical.  La neu està dura.  No dubteu en posar-vos les ganivetes, i si cal, ho feu amb crampons i piolet.

Avisats de l'equivocació, vam carenar la vall fins arribar a Feixans de Montanyó on ens esperava una forta pendent.  A dalt de tot els nostres companys restaven expectants.  Vam començar a pujar amb les ganivetes Angel i jo, mentres que Miquel va continuar fins on va ser possible per posar-se els crampons.

Quan vam arribar la Collada de Montanyó (2625 m), el Carles i el Pau tornaven de fer un cim anònim que van batejar com “Cim de Sales”.

Vam baixar per dos pales bones amb neu mixta (pols i primavera depenent de la vesant), fins a l'Estany Negre, on vam haver de foquejar fins arribar a la comoditat del Refugi de Josep Maria Blanc.  Des de la finestra, al resguard del refugi, observem lo fraticida que hagués sigut la hipotètica baixada per un corredor a l’altre banda de la Pala del Sadorn.  Santa trucada de telèfon!

Diumenge vam eixir del refugi a les 8:00.  Després de creuar el llac, mos vam enfilar per una pendent gelada fins arribar a la plana de l'Estany de la Coveta.  Anant direcció nord per la cara sud-est del cim, vam pujar per una pendent de neu dura fins al coll de Monestero (2716 m). Allà mos vam plantejar fer cim.  Ben d'hora, i veient la dificultat vaig decidir retrocedir.  La resta de companys van enfilar-se muntanya amunt.  A certa alçada, i davant d'una placa de gel bastant vertical la resta de la partida van decidir retornar-se cap al coll.

La baixada del coll de Monestero va resultar complicada a causa de la forta pendent i a la presència de clapes de gel, molta crosta, zones ventades i roques amagades sota la neu.  Posterior a la baixada vam girar nord fins continuar amb una bona pala de neu pols direcció est.

Des de la fons de la vall fins al Llac de Sant Maurici va ser tot baixada entre petites planícies i dintre del bosc fins al Refugi de Mallafré.  Després d'una petita pujada caminant vam arribar al pàrking de l'Estany on ens vam retrobar amb el nostre estimat taxista: Rosendo, que ens va retornar a Espot.

Participants: Carles, Pau, Àngel, Miquel, Javier.