6 de març 2017

Gran èxit I sortida de Males traces (Tots vius)

Primera sortida autònoma de la fornada de novells del curs 2017 que es salda amb un èxit total, tot i les adversitats.
Dissabte Corronco de Durro 2543 F, **, +/- 1000 S2 5h
El dissabte hem de fer la gran matinada perquè a l’amo de la casa li han planificat una visita de feina a la capital del Reino just el divendres i ens obliga a canviar els plans i sortir el matí de l’endemà. Matí és un dir, només hem vist la ciutat a aquestes hores amb un cubata a la mà i una figura borrosa que ens aguanta mentre caminem.  

Sortim 2 cotxes, 1 de la Blanca Subur i un de Barcelona amb aturada al Vallès.  

Tot i la matinada ens costa trobar el punt de sortida de la ruta i entre equipar-nos i tot plegat comencem a caminar a les 11. Els passatgers s’han passat el trajecte dormint, però els conductors estem rebentats. Tenim un dels participants amb migranya i una primera baixa d’un dels novells que només s’havia emprovat una bota i resulta que la de l’altra cama li anava petita. Ha de renunciar a la sortida i anar a l’estació d’esquí de Boí a llogar-ne unes de noves i esquiar per pista. Tot ens surt del revés, però no podem esperar més i decidim tirar cap al Corronco.   
 
Sortim de la corba de La Mola, que se’n diu, de la carretera que va de Durro a l’esglèsia de Sant Quirc de Durro. No hem vingut a fer la ruta del romànic, però, i tirem amunt. Els primers metres només hi ha una emblanquinada i massa pedres, així que els fem amb esquís a l’esquena. Uns 100 metres de desnivell després ja podem calçar esquís.

El camí del Corronco és obert d’arbres i fàcil de seguir sense grans pendents.
La neu està molt irregular, però. Hi ha una barreja de neu caiguda de la nit, pols, zones de neu crosta, i on ha ventat surt una neu primavera que s’ha format amb la darrera setmana de molta calor.
L’ascens però, és senzill i progressem ràpidament, sense incidències malgrat ens comença a nevar. El cel es va tapant més i més. Superem el Pilaret de Gespal i som a pocs metres del Corronco quan el dia es tanca completament, hi ha una boira espessa, una visibilitat nul·la, i una nevada generosa.

Som gairebé a dalt, però no es distingeix ni un borrall.
Aquí, no ho veiem clar, ens falta no res per coronar, però si hem de fer la carena a les palpentes ens fa basarda, decidim girar cua malgrat quasi hi som. Portem però el comodí del públic, John Snow, un anglès amic del Sancho que ha fet molts anys d’instructor d’esquí als Alps i que cosa estranya se sent més còmode enmig de la neu que a una barra a Lloret de Mar.  
Ell decideix tirar i ens diu després que ens hem quedat a 5 minuts de fer cim. 
  
A sobre, és just treure les pells i començar a baixar, i el dia s’obre de cop, així que una mica la sensació d’haver fet el passerell sí que ens queda. La baixada no és difícil pel desnivell, però sí es complica pels canvis de neu. Malgrat tot, ens compensa per la caminada.

Arribem on hem aparcat els cotxes sans i estalvis, però l’esquiador cojo que se n’ha anat a pistes encara no ha arribat i no hi cabem tots a l’únic cotxe. Hem d’anar a Durro a buscar algun lloc on arrecerar-nos i esperar-lo, doncs torna a nevar, i l’únic bar del poble té un bonic cartell on diuen que no tornaran a obrir fins la temporada d’estiu. 

Acabem resguardant-nos al porxo de l’església, que no acaba de protegir quan venta i entra neu per la portalada, i fem una figura ben galdosa. Apareixen uns turistes francesos de visita cultural i fan l’intent de deixar-nos unes monedes mentre ens pregunten si som peregrins o simplement homeless. Evidentment diem que som homeless i ens quedem les monedes que serviran per pagar el sopar de la nit.

Quan l’esquiador cojo torna, anem a l’apartament de l’amic Gabri que és d’un luxe inimaginat.

Gran menú nocturn, l’esquiador cojo ens fa una pasta carbonara recepta italiana i fem pollastre rostit cru de segon. Un petit error de càlcul. Amb l’alcohol però hem calculat bé, cauen 3 de vi i 3 litrones de cervesa.

Se’ns incorpora l’Stephan, el nostre company alemany que arriba per sopar amb puntualitat germànica, amb ganes de pujar l’endemà al Port de Rus.
Diumenge Port de Rus  2668 F, **, +/- 1000 S2 5h30
Aquest cop dormim bé, malgrat els roncs d’algun, esmorzem bé, anem a l’hora i tot surt força rodó, fins l’esquiador cojo pot pujar.

Sortim cap al Port de Rus de la corba del Pla de l’Ermita, a la carretera que va de Taüll a l’estació d’esquí de Boí-Taüll. Aquí ens podem calçar els esquís del primer moment. Sortim d’uns 1700 d’alçada i resseguim el riu pel marge dret, vessant obaga i amb més neu, paral·lels al GR que corre pel marge esquerre. És una traça estreta que puja amb poc desnivell pel mig del bosc.


A 1h de camí es travessa un pont, més aviat una passarel·la i s’enllaça amb el GR. Al pont estem a punt de perdre un esquiador, que massa relaxat cau just al mig amb precipici a banda i banda. El rescat és complicat, amb un parell estirant-lo per mirar de treure’l viu de l’incident mentre alguns desaprensius ens dediquem a fotografiar-ho perquè quedi per la posteritat.

Resseguim 45 min més de bosc i ja arribem al nivell on els arbres desapareixen, i la vall s’eixampla. Anem guanyant alçada deixant el riu a mà dreta i sense més complicacions arribem al Port de Rus. Dia assolellat i paquetón de neu.

Al Port de Rus venta i fa fresqueta, i cap al vessant de Cabdella i el Montsent de Pallars hi ha una cornisa perillosa, no es pot travessar a l’altra vall, però tampoc pensem fer-ho.
John Snow s’anima a fer un pic proper, el Tuc de Moro, però entre la cornisa i que calen grampons els júniors optem per quedar-nos al Port, que era el nostre objectiu.



 
La baixada és un gaudir, les nevades del cap de setmana han deixat una neu impecable, ho passem brutal i el tram pel mig del bosc és un eslàlom entretingudíssim. Arribem tots encantats, amb temps d’un dinar tardà i cap a casa a bona hora.

El balanç per la sortida de passerells no pot ser més positiu. Rutes sense complicacions, grans esquiades, gran ambient...


Oriol, Gabriel, Clara, Sancho, Stephan, John i Hèctor

8 comentaris:

Gabri ha dit...

Gran cap de setmama!!!! Repetimos???

Encara m'estic pixant de riure....Ets un gran ;-)

Berta ha dit...

molt bona!!!!! en sentirem a parlar dels males traces, i tant!!!

berta

Jaume J ha dit...

quina tropa! ni enredan-vos amb les xerrades (de material especialment), ni sortint a passejar els dies de marron... i continueu! molt mèrit ;) felicitats!!! (males traces? ja comença a fer bo per anar a la platja, no cal anar a pasar ferd a la muntanya... o bones traces!)

Clara de Bolós ha dit...

Gran primera sortida dels Males traces!
A aquest ritme d'aquí poc els bones traces fareu cua per venir a les nostres sortides :P

Ricard Martínez ha dit...

Molt bé !!!!!!!!!!!!!!

Agusti Garcia ha dit...

Ostres... Gran Piulada! Hem de fer una sortida plegats els Beta i els Males Traces! Enhorabona...

Anna Mesalles ha dit...

Fantàstic Males Traces!!!
Molt bona sortida
Enhorabona

Mercè Benet ha dit...

Si seguiu a aquest ritme això de les males traces viat serà història! bravo per tot@s!