22 de gen. 2017

Tuc Blanc (2646m)

Toran, Val d'Aran
+/- 1650m, 7h, S3, ***

Coret d'Arbe

Finalment, ha arribat la nevada que posa les coses a lloc, amb neu suficient a cota baixa com per poder anar a Toran. Ja tocava. Tornar a Toran, i fer la piulada 201 a la Val d'Aran a Cegesquí.

Avui remuntem el GR cap a Plan de Grauèrs i seguim la Coma d'Arbe per unir el Baish Aran amb el Naut Aran per la porta del darrera. L'objectiu del dia és el Tuc Blanc, veí porta amb porta amb el Serra Nauta (que acostuma a estar més pelat pel vent). Amb les obagues sospitosament inestables a cotes altes, defugim el límit sud de la vall de Toran, ple de canals dretes a nord. La Coma d'Arbe ens dona més confiança, pensant també que les solanes altes que la dominen (o amenacen) ja s'han estabilitzat força, i que no cal patir pel sol i la calor aquest dissabte de gener. Nombroses restes d'allaus al llarg del recorregut, que daten de l'episodi de nevades. Neu pols al fons de vall, i més compactada i endurida pel vent a cotes altes, on també apareix alguna que altra crosta gelada on el vent ha bufat més.



Sortim amb la Montse en segona convocatòria poc abans de les 10h del matí, després de saludar a l'Aleix, guarda del refugi de la Honeria. Per davant en Pito, en Pep i l'Ignasi (primera convocatòria) obrint traça en els 85cm de neu caiguda al fons de vall. Quin goig que fa el bosc, obac com la nit, amb la neu sense moure's cap molla de les branques. Ambient hivernal sever i preciós. Superem el bosc, travessem Grauèrs i encarem la Coma d'Arbe, única sortida lògica d'aquest racó. Que llarga es fa aquesta coma, quin tros de valleta, i quines parets i canals que hi van a parar. No sembla el millor lloc per encantar-se una tarda d'abril amb el sol picant de valent per dalt. Un cop arribats al Coret d'Arbe, mengem quatre ganyips amb els companys que ja hem retrobat, inclòs el Tor, digne deixeble caní del Tuc, un altre gos mític de l'Aleix que ens havia acompanyat en anteriors batalles. El Pito, insaciable núm.1, s'ha escapat i ja deu ser al cim del Serra Nauta, sumant metres i cims.


Una mica més enllà del Coret, ja dominant l'Estanh Long de Liat, començem a enfilar-nos enllaçant les pales solanes, avantçant i pujant de forma intuitiva fins assolir el planell on es troba l'estanyet més oriental d'Albi. El travessem i sense arribar al Portilhon d'Albi, ens dirigim cap al cim del Tuc Blanc que finalment podem veure al nostre davant. Guanyem l'aresta est del cim per les pales que dominen l'estanyet occidental d'Albi i deixem els esquís sota el ressalt rocós del cim. Fem els darrers metres amb grampons per superar-lo pel NE, evitant tant com podem les acumulacions de neu que amenacen de caure cap al Couserans. Gaudim de les vistes una estona, que bé s'ho mereixen. Quins contrastos tan accentuats: sinfonia de muntanyes cap al sud, planuria al nord, desert blanc a l'altiplà de Liat, i un abisme cap a Toran.




Desfem el mateix itinerari de tornada fins a la Honeria, gaudint de tota mena de neus. Llàstima del cel velat pels núvols alts que no ens permeten llegir bé el relleu dins la coma. Per sort, a mida que se'ns van cansant les cames, la neu es va tornant més lleugera i de bon esquiar. Acabem fent una baixada xina pel camí que creua el bosc, ràpid i divertit, que engolim sense fre motor, reduint només per entrar a les chicanes. Alguna que altra branca que no acaba d'estar en el bon lloc també. Un cop a baix, passem una bona estana conversant amb l'Aleix (gràcies), fent un beure al voltant de la taula i no gaire lluny de l'estufa que va cremant. Un altre gran dia a Toran.



Bones traces.
Carles i Montse




7 comentaris:

Jaume J ha dit...

oh Toran! Felicitats nois, i ja explicareu això de la baixada xina... abraçades!

Berta ha dit...

Genial!!!!

Andrea o zenéize ha dit...

molt bona!

Carles Perera ha dit...

Poetes a la muntanya i piulant! Felicitats!

Mercè Benet ha dit...

Oh, quina passada! ... i quines fotos! Felicitats!

Ricard Martínez ha dit...

Caram, caram, sempre a punt !! Felicitats

The Psycho-Hamster ha dit...

Molt guapa la sortida i fotos... amb sort potser algú em porta. No se si he estat. Potser algú m ho sap dir.
Abraçada amb ganes de tornar a veure-us...