Desnivell: +/-
1300, S3, ***
Dia fred i
ventilat (molt ventilat i molt de fred).
Neu dura, amb
una capeta fina de neu nova de la nit anterior, “disfrutona”, bon descens, de vora
1000 m.
Fa fred, és
un dia dels més gèlids que recordo d’aquesta temporada i estem al maig!
Sortim del refugi
de la Casa de Piedra (1646) en un primer moment ens entra la indecisió, fa
fred, molt per l’època que estem, neva lleugerament i els cims estan mig
coberts (però segons la meteo, diu que millorarà...sortirà el sol...).
Superada aquesta
fase, decidim anar amunt, a això hem vingut.
Enfilem el
camí que surt de l’extrem Nord del llac de Baños i que enfila cap al Garmo
Negro, vaja, el camí clàssic. El camí és evident i puja ben dret cap a la
Mallata Baixa de Argualas. Calcem esquís sortint del bosc a cota 1960 (uns 40’).
A mesura que
anem pujant, el temps va millorant, el sol es deixa veure. Cada vegada
estem més contentes d’haver pres la decisió correcta.
Ens enfilem cap
al petit pla de la Mallata Alta (2220) i
des d’aquí direcció SO anem guanyant alçada fins a sortir de la petita clotada
que ens deixa sota l’Argualas.
De tant en tant hi ha alguna ràfega de vent però suportable.
De tant en tant hi ha alguna ràfega de vent però suportable.
A cota 2700 girem direcció NO, per anar a buscar la pala que ens durà al coll d’Argualas (2850). A mesura que pugem les ràfegues de vent van augmentant d’intensitat.
Quasi dalt al
coll, un cop de vent, em fa perdre l’equilibri i vaig un tram avall, remunto el
tram baixat, ens costa una mica arribar al coll.
Mentre
decidim si tirem amunt la darrera pala que arriba al cim, les ràfegues són més
intenses, la maniobrabilitat és difícil i fa molt de fred, malgrat el
sol.
La vista que
es contempla és espectacular.
Donem per
acabada l’ascensió, traiem pells i tirem avall, baixar la pala també ens ha
costat, un parell de fortes ràfegues ens fan estirar a terra fins que passen.
Un cop sortim de la pala el descens el gaudim fins que acaba la neu a 1900.
Hi Tornarem!!
Berta i Anna
Hi Tornarem!!
Berta i Anna
4 comentaris:
quin cim més directe! i tot i que de neu estava en molt bones condicions per esquiar-lo des de dalt, el vent no ens va deixar fer cim.....què hi farem!
Ja sabem que si no es prova no hi ha res a dir... però poca broma amb el torb d'ahir, i més encara per pujar la pala del Garmo Negro! Enhorabona, noies!!!
és temporada de blizzard ;)
felicitats per l'intent i per saber tirar enrere.
Enhorabona per l'intent i màxim respecte per abortar quan cal o senzillament quan es creu oportú.
Com dic sempre, hem de proposar canviar el lema del club: Enrera quan calgui
Publica un comentari a l'entrada