Donasan, 2 dies de travessa entre Mijanés i refugi Laurenti: Tarbesó, Valbona, Ròc Blanc...i una cabana!

16 i 17 d'abril de 2016

Bona part d'aquesta travessa passa per les terres altes del Donasan, territori històric integrat a l'Arièja com a cantó de Queragut després de la revolució de 1789. Geogràficament el Donasan pertany a la conca de l'Aude que és cap a on davallen les seves aigües.

Quan hom arriba un divendres tarda a aquestes terres despoblades de "montagne" té la sensació d'isolament: silenci a Queragut, un cavall campa a les seves per la carretera, un cabirol que travessa la pista, la veu d'en François i el seu magnífic català-occità que et fa retrocedir en el temps,... Una sensació d'isolament que es mantindrà durant aquests dies. Com el Petit Princep del llibre, nosaltres arribem de nou a aquest cinquè planeta que "és tan petit que amb tres gambades en fas la volta. Només cal que caminis bastant a poc a poc per quedar-te sempre al sol..." i això és el que vam fer caminar a poc a poc per ser sempre al sol i evitar aquells núvols malignes que amenaçaven el cap de setmana.

Divendres vespre arribem a Queragut. El bon amic Miquel ens ha deixat un cotxe de suport que ara cal desplaçar pista amunt del refugi Laurenti, l'aconseguim situar sobre la cota 1.550 m. una mica més amunt de les Molleres. 

Ens instal·lem a la gîte Sapin-Rouge situada al poble de Artigas, bon sopar i millor tracte, és impossible que amb tan bon inici res surti malament!

Dissabte, 16 d'abril de 2016

Estació d'esquí de Mijanés (1.550 m.) - Orri - coll de la Comella de l'Ós (2.177 m.) - Tarbesó (2.364 m.) - estanh de Rabassoles - estanh de l'Estanhet - Valbona (2.305 m.) - coll de Llauses (2.100 m.) - cabana Jaça de Seis (1.750 m.)

+1.450 m., 14 km., F/S3** 7h 

Uns pocs metres per sobre l'aparcament ja calcem esquís i malgrat l'aspecte inicial de primavera avançada podrem arribar lliscant sense masses discontinuïtats fins al nostre objectiu: la cabana de la Jaça de Seis. Al voltant del refugi de l'Orri l'herba pren un verd intens, els esquís llisquen sobre aquesta catifa improvisada. La cabana està prou bé per a hostatjar 4 persones amb matalàs, llenya i aigua a prop. Després de passar una zona de torberes avancem amb força neu per l'esquerra del torrent. Arribem a una altra zona planera, continuem prop del torrent, deixem unes traces que marxen a la dreta. El terreny es suavitza una mica, decidim anar cap a l'esquerra S fins dalt el coll de la Comella de l'Ós. Deixem motxilles i en un no res som dalt del Tarbesó on contactarem visualment amb els darrers humans del dia, la neu escasseja vora el cim. Fem el descens fins al coll, neu primavera. Recollim motxilles i ja camí dels estanys ens dediquem a purgar neu avall no fos cas que ens endrapi a nosaltres. En orientacions S la neu baixa amb facilitat encara que el gruix no sembla que hagi de fer perillar la nostra integritat. 

Passem pel bonic llac de Rabassoles i baixem fins a la cota 1.750 on després de recollir aigua i fer un mos enfilem cap a la Coma de l'Estanhet. Passem pel costat d'un llac petit i primaveral, el més bonic d'aquests dies, i després entre pins i paratges rocosos arribem a l'Estanhet de més amunt encara cobert per la neu però amb ganes d'estrenar també primavera. Poc després de l'estany avancem decididament cap al SE, deixem part del pes de les motxilles, i encarem amb esquís la pala del Valbona. Quan sortim dalt la carena el paisatge és impressionant, molts cims i molta neu a la vista. Deixem esquís i fem els darrers metres a peu, el pendent es redreça. Ja dalt del cim són moments per estirar-se i gaudir però el "risque d'orages" de tarda ens fan retornar aviat. 

Bon descens amb neu primavera, dret a l'inici. Tornem a posar pells per remuntar els escassos 50 metres que ens separen del coll de Llauses, a l'E del pic homònim. El vent bufa fort a dalt.

Just el coll no té neu, de seguida calcem esquís. Orientació S, tornem a purgar una baixada, aquesta força dreta. Voregem l'estanh de Llauses per l'O. A mesura que anem perdent alçada, el terreny és una mica enrevessat, la neu comença a escassejar. Intuïm que en algun moment ens tocarà caminar per arribar a la cabana. Si es coneix una mica el territori la millor opció avançada la temporada és baixar per la riba esquerra del torrent que queda al S de la cabana de la Jaça de Seis. El punt per creuar aquest torrent per cert ben feréstec és just a l'alçada de la cabana, 

La cabana és petita però per nosaltres un paradís: matalassos, llenya a prop, i el lloc ideal per fer un llarg i inoblidable aperitiu amb vistes a la vall i Dent d'Orlú acompanyats pel cant d'una merla de pit blanc. Altra fauna més grossa se sent bosc avall...  

Poc a poc hem avançat seguint el sol i aquest no ens ha volgut abandonar fins ben entrada la tarda. Espectacle de núvols al vespre, algun plugim, la llar de foc ben atiada no descansa i tampoc algun ratolí enamorat de l'entrepà d'en Cesc. Moments per rememorar una llarga i inoblidable temporada de cabanes.

Diumenge, 17 d'abril de 2016

Cabana Jaça de Seis (1.750 m.) - Jaça de Seis (2.019 m.) - Collada de Borriques - coll de Laurenti (2.400 m.) - Ròc Blanc (2.542 m.) - coll de Laurenti (2.400 m.) - Portella de Barbollera (2.200 m.) - pista (1.550 m.)

+1.025 m., 14,5 km., F+/S3-S4** 9h

L'endemà el dia és lleva una mica rúfol amb núvols baixos que juguen amb la Dent d'Orlú. Aviat apareixen clarianes, un altre dia esplèndid.

Sortim de la cabana cap al S, travessem el torrent i entre arbres pugem pausadament cap als plans de la Jaça de Seis. 

Territori suau, salvatge i alhora acollidor. Avancem ràpidament cap a la Collada de Borriques SE, quan som dalt el paisatge és ple de detalls: arbres, roques, algun llac, carenes,... i un munt de racons per descobrir. A partir d'aquí cal davallar cap a l'E fins a la cota 2.050 m. i mantenir més o menys aquesta alçada flanquejant les carenes que queden a la nostra dreta S fins prop de la Portella de Barbollera on veiem unes temptadores traces que venen del coll de Laurenti i marxen cap a la Coma de Valbona, únic vestigi humà que veurem en tot el dia. Aquí decidim deixar pes de les motxilles per anar a buscar el coll de Laurenti.

 Prop del coll el terreny es redreça molt, falta neu, decidim fer els darrers metres a peu. Deixem els esquís al coll i enfilem cap al Ròc Blanc per un camí que travessa diverses congestes de neu ben estovades pel sol. Just sota el cim decidim tornar enrera, la neu no aguanta el nostre pas.

Poc més avall per l'herba anem a buscar directament la cresta situada al S del pic i ja dalt aconseguim fer el cim amb certes dificultats. Retornem ràpidament al coll, els núvols avancen de pressa i l'ascensió s'ha allargat més del compte. Ràpid descens, curt tram S4, amb força bona neu fins sota la Portella de la Barbollera, recollim estris i en poc temps assolim la Portella.

A l'altra banda la baixada es redreça molt, S4 de nou, no es veu que hi ha sota però no val a badar que els núvols avancen ràpid. A mitja baixada ens engoleix la boira, encara som capaços de fer bons girs fins arribar al bosc on ja tenim més referències. Girem i girem entre arbres per la dreta del torrent de Fournet fins a desembocar en una pista que encara ens deixa fer uns metres amb esquís, aproximadament fins a la cota 1.650 m. Només ens separen uns 2,5 km del cotxe. Passat el Pla d'Artigas deixem la pista i prenem un camí a l'esquerra NE just quan aquesta fa un marcat gir cap a la dreta. 

Descens ràpid per un camí tardoral fins arribar a un pont que no hi és però que hi era, i a un munt d'aigua que no hi era però que hi és. Refrescant remullada per arribar al cotxe i fer encara més inoblidables aquests dies al Donasan.

Només resta anar a recollir el cotxe que tenim a l'estació de Mijanés. Allà ens canviem mentre pedrega una mica. Com el Petit Príncep hem sabut tenir paciència i caminar amb el sol... Tornem cap a casa amb una darrera ullada a l'encisador poble de Mijanés mentre omplim els nostres estómacs amb els dolços de la seva "boulangerie", 

Gràcies Miquel per la idea, pel bons consells, per la logística...i sobretot per voler ensenyar-nos aquest "terroir" que tant t'estimes, hi tornarem!

Berta, Cesc, Pep i Roser

Bones traces, la felicitat existeix encara que una mica isolada!