Alta Ruta de Jotunheimen i ascensions pels voltants de Sogndal a Noruega

Viatgem a Noruega amb l'objectiu de recòrrer l'Alta Ruta de Jotunheimen, travessa de refugis guardats del Parc Nacional del mateix nom a la regió d'Oppland, on es troben els cims més alts del país. Allarguem la visita al país nòrdic tres dies més per fer alguna ascensió pels voltants de fiord de Sogndal i fer una mica el turista.

Alta Ruta: La travessa consisteix en cinc etapes, algunes d'elles amb distàncies i desnivells considerables que s'enfilen a alguns del cims més alts de Noruega. En cas de whiteout (o sigui blanc per tots els costats per boira i neu) sempre queda l'opció seguir el recorregut pel fons de vall i colls més baixos, aquest itinerari es troba perfectament abalisat amb branques d'arbre o canyes cada 10 metres durant quilòmetres i quilòmetres. Els que fan la travessa amb esquís de cross country solen seguir les branques durant tota la travessa. Per l'itinerari de cims i glaceres, cal dur material de glacera per les dues darreres etapes.

Meteo: Les condiciones meteorològiques ens han obligat a fer navegació amb mapa i GPS gairebé tots els dies. El temps canvia de manera molt ràpida, hem tingut dies dolents i dies molt variables amb fins i tot algunes estones de sol, com per exemple: sortir nevant, després núvols i boires i cim i descens amb sol. Quan surt el sol és realment espectacular! 

Refugis de l'Alta Ruta: ens ofereixen serveis d'hotel a preus d'hotel, dutxa a tots el refugis, en un d'ells fins i tot hi ha piscina i sauna. Esmorzars de bufet de qualitat i varietat impressionant, el pícnic per cada dia consisteix en agafar el que vulguis del bufet de l'esmorzar, però com l'endemà en tens un de similar, no cal carregar més pes del compte. El sopars mantenen el nivell de qualitat i quantitat. A tots els refugis hi trobem sala d'estar gran i acollidora amb llar de foc i bones vistes, on passar-hi una estona després de sopar. Les habitacions amb lliteres són simples i funcionals. Tanmateix hi trobem sempre sala de assecat on tindrem la roba i botins secs en una estona, si rentem roba en unes hores és eixuta, la calor dins aquestes sales és insuportable, entrar a deixar trastos i cap a fora ràpid si no volem suar! 

Accés: donat que el recorregut de la travessa és lineal i sent un grup d'onze persones, optem per fer el transport d'Oslo a l'inici de la travessa en minibús amb conductor i remolc pels equipatges. El mateix minibús ens recollirà al final de la travessa, cosa que ens permet deixar tot l'equipatge que no farem servir durant la travessa en el remolc. La tornada de Sogndal a Oslo també la farem en minibús, opció més econòmica en aquest cas, que llogar cotxes a Sogndal i tornar-los a Oslo.

Divendres 1 d'abril: vol Barcelona-Oslo i trasllat a Gjendesheim. 

A l'aeroport d'Oslo ens trobem amb els companys de Canadà, viatgem quatre hores en minibús fins a Gjendesheim, primer refugi de la travessa. Durant el viatge ens anem canviant i preparant la motxilla, en arribar tenim pocs minuts per no descuidar-nos res al remolc i per no agafar res que no vulguem carregar durant la travessa.

Dissabte 2 d'abril: Refugi Gjendesheim (992 m) - Besshøe (2.258 m) - Refugi Memurubu (1.008 m).

Desnivell: +1.400 m/-1380 m. Distància: 18 Km. Dificultat: S3 (evitable en S2 tornant un tros per la carena del cim). Horari: 8 h.

Itinerari de pendent suau a la pujada per llarga carena que duu al cim amb alguna baixada amb pells entre els bonys de la carena. Dia tapat i emboirat, aprop del cim hi trobem vent fort i molt fred i el terra totalment glaçat, assolim el Besshøe en condiciones dures, hem de sortir d'aquí com abans millor. 

Cap a l'oest hi ha grans precipicis, cal deixar la carena en direcció sud per pendents oberts no esquiables degut a la presència de roques de tamanys diversos. Més avall entrem en una pala (S3) on calcem esquís i podem perdre alçada ràpidament, fins que trobem sota de la pala unes traces en flanqueig que menen a un coll a sobre del proper refugi. 

Pales de neu pols i una mica de bosc al final ens deixen al refugi de Memurubu, edifici d'una sola planta però realment gran amb una gran sala d'estar amb llar de foc i vistes al llac, impressionant!

Diumenge 3 d'abril: Refugi Memurubu (1.008 m)- Surtningssue (2.386 m) - Refugi Glitterheim (1.386 m).

Desnivell: +1.800 m/-1.200 m. Distància: 23 Km. Dificultat: S4 (salt de cornisa). Horari 9h30' el gruix del grup, 10h30' tres membres del grup.

Avui toca una etapa realment llarga en distància i en desnivell i a més sorgeix un imprevist important. Sortim els onze esquiadors del refugi amb un bon sol per bosc dispers, arribem al peu de la carena que es remunta però amb un parell de baixades curtes fins a creuar el llac Hesstjøne. I es aquí on dels vint-i-dos genolls del grup, malauradament un diu que prou. El gruix de grup segueix amunt i tres de nosaltres reculem amb el lesionat fins que es veu el refugi, ens acomiadem d'ell doncs pot anar baixant i ens esperem a veure que arriba al refugi, ens vindrà a trobar al final de la travessa. Uns dies més tard ens assabentem que l'han dut en moto de neu, 10 Km per sobre del llac gelat i nevat de Gjende, fins a l'inici de la travessa.

Els 3 acompanyants tornem amunt, remuntant la vall per pendents suaus i algun pla fins que arribem a la base d'un pendent de neu d'uns 100 m de desnivell i de pendent considerable (35º) que cal superar amb esquís a la motxilla. Fa una estona que s'ha anat tapant, calcem esquís de nou, queden 300 m de desnivell de poc pendent fins el cim, la visibilitat disminueix i és fa una mica llarg. Arribem al cim del Surtningssue, no hi ha temps per celebracions, traiem pells i avall, la visibilitat és dolenta, anem seguint traces d'un grup noruec amb guia que anava davant dels nostres companys. Perdem les traces per moments en un replà, reculem buscant-les i tot i alguns dubtes inicials, veiem clar que cal saltar una cornisa amb rebuda amb pendent fort, doncs cap a avall que volem arribar a sopar amb els companys!

Baixem una pala i les traces segueixen un llom en diagonal, consultem el mapa doncs per una banda tenim una paret vertical, a les palpentes amb visibilitat de 2 m aconseguim enfilar la següent pala amb millor visibilitat. Arribats al llac Blatjonnin posem pells per remuntar una carena, uns 150 m de desnivell.

Més amunt trobem l'itinerari de branques que ens porta fins al refugi de Glitterheim, on els companys fa més d'una hora que han arribat. Gran sopar amb crema de verdures i salmó amb bona guarnició!

Dilluns 4 d 'abril: Refugi Glitterheim (1.384 m) - Glittertind (2.465 m) – refugi Spiterstulen (1.106 m).

Desnivell: +1.100 m/-1380 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S3. Horari: 5 h

Portem dues etapes i a les dues li hem vist les orelles al llop, per visibilitat molt reduïda en un cas i per vent i condicions meteorològiques dures en l'altre. Sort que l'etapa d'avui és més curta i senzilla que les dues anteriors. Dia tapat amb boira en alçada, prop del cim som per sobre dels núvols i el dia s'obre una estona, just per les fotos de cim, per fi un cim amb solet! Al cim molta precaució doncs cap al nord hi ha grans cornises, som al segon cim més alt de Noruega, tot i que a l'hivern és realment el més alt pel gruix de neu que formen les cornises, que pot ser de fins a 20 metres!

Fotos, ganyips, fora pells i cap a la boira de nou. Baixant atrapem al grup del guia, ens diu de bon rotllo que o passem davant o ens esperem, però no vol que anem ells i nosaltres tan junts, res a veure amb guies d'altres latituds, ens esperem. Baixem un parell de pales, al final cal creuar un gran pla i posar pells per remuntar 40 m de desnivell per tal de poder arribar al refugi en descens en diagonal, no sortir més avall del refugi i haver de caminar per carretera. 

Dimarts 5 d'abril: refugi Spiterstulen- Galdhøpiggen (2.469 mts) refugi Spiterstulen (1.106 m).
Desnivell: +1.450 m/-1450 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S2/S3. Horari: 5h30'

L'etapa d'avui és realment complicada, es puja al cim més alt de Noruega i després cal saltar tres colls, creuant tres glaceres per baixar al refugi Leirvassbu. El recomanat és fer-la només en bones condicions meteorològiques i de visibilitat, està nevant i és per això que el grup del guia marxa cap al següent refugi seguint les branques pel fons de vall. Per tot plegat decidim canviar de plans, tots preferim pujar al Galdhøpiggen i no acabar la travessa que fer dues etapes de branques. La previsió diu que s'obrirà una estona a migdia, acabem d'esmorzar i segueix nevant, tirem amunt i a mitja pujada deixa de nevar. 

Som a la carena final amb precipicis i cornises cap el sud i ens envolta la boira, hi ha moments de dubtes que es dissipen, hi ha alguns trams en descens però seguim amunt. I sí! S'ha obert la finestra! Galdøpiggen amb sol! 
En Joan, que va fer aquest cim fa uns 15 anys, recorda que va fer un descens per glacera en comptes de tornar per la carena, es tracta de baixar el Pyggbrean i seguir el Stygebrean (brean vol dir glacera en noruec). Doncs cap allà anem, té orientació nord i gaudim d'una increïble neu pols, quin descens! Després de la glacera cal seguir fins a la cota 1.600 per tombar a sud i tornar en direcció a l'itinerari de pujada, s'ha acabat la neu pols però ara tenim una neu primavera al punt. No acabarem la travessa però el cim i el descens han valgut la pena!

Com a aquest refugi també s'arriba per carretera, hem pogut canviar el lloc i dia de la recollida, el company lesionat arriba en el minibús i els equipatges també. Ens porten a Sogndal, on farem un parell de sortides de dia.

Dimecres 6 d'abril: intent al Blåfjellet (1.386 m) des de aparcament  (427 m) a carretera 5, sobre llac Dalavnet, a 17 Km de Sogndal. Desnivell fet: ± 600 m. Distància: 6 Km. Dificultat: S2. Horari: 2h30'

Sogndal es troba al Sogndalfjord (la j es pronuncia com una i) que és un subfiord del Sognefjorden, él fiord més llarg de Noruega i el segon més llarg del món, s'endisa 200 km cap a l'interior de la península escandinava. Sogndal té una estació d'esquí a cota 400 però hi ha menys neu de l'habitual per l'època i a sobre la darrera nit ha plogut fins a cota 800. 

El Blåfjellet és el cim típic de la zona, es pot fer des de l'estació d'esquí per vessant S o des del vessant oposat. Ens decidim pel costat N, però no millora gaire doncs hi trobem el mantell humitejat fins el substrat, es clava el pal sencer en un metre de neu humida fins al terra. Comencem l'ascensió sense gaire convenciment, més amunt ens envolta de nou la omnipresent boira. Girem cua i fem un descens en el que alguns gaudeixen de la "sopa espessa", per dir-ho d'alguna manera i d'altres temen pels seus genolls.

Dijous 7 d'abril: Store Dyrhaugstindane (2150 m) des d'aparcament de l'Hotel Turtagrø (884). Desnivell: ±1.200 m. Distància: 11,5 Km. Dificultat: S2. Horari: 4h30'

Avui sí que l'encertem! Busquem un inici a cota alta doncs a cota baixa ja sabem el que hi ha. Agafem la carretera 55 en direcció a Lom, ja sabem que la carretera es tancada a l'hivern i poc abans de la barrera hi ha un aparcament on comença l'ascensió. Comencem en pla durant uns minuts, remuntem un esglaó amb algunes voltes maria i per lloms suaus arribem a la base dels pendents finals i pujant-los, com sembla que és habitual, ens envolta un cop més la boira i gràcies al GPS, en aquest cas wikiloc al mòbil amb mapa de Noruega, arribem al cim. 

En realitat s'arriba amb esquís fins a l'avantcim (2.100 m aprox.) on hi ha un llibre de registre. Fem un intent d'arribar al cim principal, hi ha una aresta de neu i roca, no duem corda i part del grup no ha pujat el piolet, o sigui que enlloc de pujar al store (gran) Dyrhaugstindane ens conformem amb el Dyrhaugstindane. Descens amb poca visibilitat però amb bona neu!

Divendres 8 d'abril: tornada a Oslo des de Songdal en minibús (6h) i tarda de turisme per la capital.

Dissabte 9 d'abril: Vol Oslo - Barcelona.

Sobrevolem un Pirineu Oriental nevadíssim i amb un dia espectacular, llàstima de ventades pels que feien activitat aquest dia. Pugem a Ulldeter demà?

Pàgina web de l'Alta Ruta de Jotunheimen: http://høgrutajotunheimen.no/en

Les distàncies i desnivells que donen no ens han quadrat gens, tot és més llarg del que diuen. A moltes etapes hi ha trams de baixada a mitja pujada amb el conseqüent augment de desnivell de pujada.

Ascensions a Sogndal: http://www.westcoastpeaks.com/Peaks/sblaafjellet.html

Pàgines web dels refugis:

https://gjendesheim.dnt.no/english-gjendesheim/

http://www.visitnorway.com/listings/memurubu-turisthytte/92165/

https://glitterheim.dnt.no/english-glitterheim/

http://www.spiterstulen.no/en

http://www.ton.no/en/leirvassbu-mountain-lodge (darrer refugi de la travessa, etapa que no vàrem fer)

Cartografia https://www.norgeskart.no

Meteo http://yr.no

Allaus http://varsom.no

Quin gran país pels amants de la neu! 2000 km de distància de nord a sud plens de muntanyes i fiords, 290 cims de 2000 m i ves a saber quants de 1000, tot això dóna per fer molts plans per tornar-hi!

Foto de cim al Glittertind de 2.465 m

Grup: Joan, Paul, Josep, Josep, Toni, Carlos, Tomás , Pep M, Xavi A, Mauri i Jordi G.

Bones traces nòrdiques!