Dissabte 19 de Març de 2016
Itinerari: Pleta del Prat (1720) - Barranc de
Mascarida- Estany de Mascarida - Campirme (2631 m), +/- 900 m, S2
En un hivern en el que ens hem mogut sobretot per la Cerdanya, la proposta que ens
llança el Jordi per la zona de
Tavascan ens ve molt de gust.
Sortim del refugi de la Pleta del Prat
per la dreta sense trepitjar les pistes de
l’estació. El dia està bastant
tapat però no fa fred. Anem guanyant metres tot ascendint
pel barranc sense creuar de moment el
riu fins que arribem a l’Estany de Mascarida –
completament colgat per la neu.
La meteo empitjora -a estones neva- i
la boira cada cop és més intensa.
Superem la pala de sobre l'estany i
pugem pràcticament sense visibilitat pel llom que
ens porta al cim. No perdem mai
l’actitud ... ni el GPS que ens ha guiat fins dalt.
Marxem del cim a les palpentes tirant de track, i ja més avall gaudim del descens per
pales de neu abundant i transformada però què es deixa esquiar força bé. A la
part alta resseguim el mateix itinerari de pujada però més avall
enllacem pales per l’altra banda del barranc fins arribar a les
pistes.
Un cop baix, encara aprofiten alguns
per “fer pells” i altres per practicar el descens amb
un forfait de tarda a l’estació de
Tavascan.
Diumenge 20 de Març de 2016
Itinerari: Pista de Quanca (1500) - trencall de Pleta
Palomera- Estany Xic- Estany de Mariola - coll de Montarenyo (2351)
+/- 850, S2
La pasada nit ha nevat, tot és enfarinat però només ha precipitat un dit de neu nova. Avui la Núria no ens acompanya per obligacions musicals, la resta del grup per canviar una mica d'aires, fem una incursió a la propera vall del Port de Tavascan, Pic de Mariola? Pic de Montarenyo? Amb la meteo incerta, l'objectiu és difús.
Deixem el cotxe a la pista de Quanca a
Noarre, caminem uns deu minuts i calcem esquís. La meteo segueix
revoltada, està força tapat, hi ha algunes boires que pugen i
baixen i algun clar fugaç que s'obre i es tanca. La neu és força
humida però la progressió pel bosc de bedolls poc espés és un
plaer amb la recent nevada. Seguim una traça oberta de fa una
estona que no sabem on ens duu, quan s'acaba la pista veiem que les
traces s'enfilen cap el Flamisella, nosaltres seguim vall amunt, ja
obrint traça, per superar la pala redreçada que ens deixa al Pla
de l'Estany de Tavascan. Just abans de l'Estany Xic creuem el
torrent en direccio O i superem el desnivell que mena a l'Estany de
Mariola per una carena entre dos torrents. Les boires ens envolten, la progressió amb poca visibilitat i un terreny d'orografia complexe amb torrents estrets i petites cingleres es torna lenta i fins i tot una mica arriscada.
L'estany és realment gran, així a ull com mig estany de Certascan. Es comença a obrir el dia però
s'ha fet tard, arribem al coll de Montarenyo i després de gaudir de
les vistes de l'Estany de Mariola i dels cims que el rodegen,
decidim girar cua.
Encertem un tub que baixa de
l'Estany de Mariola i gaudim d'una molt bona neu primavera al punt!
Creuem el torrent de l'estany del Port i enfilem la pala que ens
durà de nou a la pista de Pleta Palomera amb neu ja força més
transformada. Per la pista els esquís no corren gaire per la neu
humitejada. Si arriba a sortir el sol cau tota la muntanya!
Noies, malgrat una meteo no gaire favorable, un cap de semana molt ben aprofitat i amb molt bona
companyia, gràcies!
Gemma P, Mercè B, Núria P (piulada dissabte) i Jordi G (piulada diumenge i fotos).
Bones traces!
7 comentaris:
méteo incerta, objectiu difús... Sols foquejar i esquiar ja li dóna sentit!
quina actitud! Jordi, aquest any encara no hem coincidit! Una abraçada!!!
Si, tot i la meteo incerta, hem gaudit d'allò més, llacs i muntanyes que anaven i venien d'entre la boira i una neu que a les parts altes ens va fer disfrutar de valent! Tot i que amb la boira el dissabte no sabies si pujaves o baixaves !! Una preciosa i aprofitada sortida en bona comapnyia! Gràcies per la piulada!
Com sempre bones fotos,...i millor sortida malgrat una meteo incerta!!
Carai Jordi!!cap de setmana aprofitat malgrat la meteo Enhorabona a tot el grup
Jaume, tens tota la raó, el que importa es el camí.
Sembla que us agradat això de meteo incerta i objectiu difús, o potser a algú no...
Encara queda temporada, haurem de quedar per coincidir, va per tot@s!!!
La meteo incerta va bé per provar el material.. hehe
Molt bé !!
Publica un comentari a l'entrada