3 de març 2014

lo Covil 2576 i Pic de la Màniga 2516m, 2/03/2014

des del Refugi del Gall Fer i el fabulós Bosc de Virós
Pic de la Màniga 2516m (esquerra), Montsent de Pallars al fons, en la pujada a lo Covil
Per què fem esquí de muntanya? segurament per caps de setmana com aquest on tot recompensa... la tria del lloc, un refugi acollidor, la descoberta, les condicions de la neu, obrir traça, l'esforç, un cim, i un altre!, el descens, noves perspectives de cims coneguts i l'ull posat a nous itineraris i travesses...


Dissabte a la tarda marxem cap la Vall Ferrera i des del poble d'Araós prenem la pista que puja a les pistes de fons del Bosc de Virós. 5km després som a les bordes de Virós on pensàvem deixar el cotxe, però veient la pista semineta de neu pugem fins al Refugi del Gall Fer motoritzats i hi fem una passejada que acaba amb frontals.


Diumenge, el guarda ens indica el camí a seguir: 50m més enllà del refugi tirar bosc amunt seguint unes marques blaves i això ens permet gaudir d'aquest bosc i alhora enfilar-nos fins la cota 2000 molt directament. Hi ha molta neu, que es manté pols per l'orientació nord i el bosc és força esclarissat... vaja que ja frisem per la baixada i tot just hem començat!


A poc més de 2000, a la costa dels Meners, cal seguir una pista (no traçada) en direcció est. En lleuger ascens anem passant just per sota la serra de la Màniga, un bon tros, parant compte un parell de trams per on ja es veu que hi baixen allaus. Tot el recorregut és una balconada sobre la Vall Ferrera i poc a poc deixem enrera la Màniga i buscquem els pendents menys drets a les pales que baixen de lo Covil, que queda realment lluny. Paisatge immens en totes direccions: apareix el Salòria, la Pica, el Monteixo i el Norís al N, les muntayes d'Andorra, el Cadí, l'Orri, el Montsent, les muntanyes de l'Aran... És, potser, el millor mirador d'aquesta part del Pirineu.

Monteixo i Norís pujant a lo Covil
El Cadí, des del Pic de la Màniga
Salòria i lo Covil, des del Pic de la Màniga
Del cim, desfem camí i en 3/4 d'hora també pugem al Pic de la Màniga, i ens atrevim amb un descens per pales més dretes fins a la cota 2000. D'allí, altre cop la pista fins a trobar el punt on el bosc ens aboca 300m més de bon descens fins al refugi. Fantàstic.



+/-1000 (200 menys si només es fa un dels cims); F, S2-S3, ** (però llarg); 6h
Refugi del Gall Fer (+ info). Excel.lent tracte i bona cuina. Els darrers 5km no són asfaltats, però s'hi puja bé amb cotxe.

Bones traces!
Berta i Jaume

9 comentaris:

balena ha dit...

OH !!!

FELICITATS !
aquest lloc li tinc ganes des que vam treballar en la declaració del Parc Natural !

bones traces

Ricard Martínez ha dit...

Bonic, bonic, aquest estiu ho vam fer a peu i...(ple de bolets...)
Ben trobat, felicitats

Pep ha dit...

Amb ganes de conèixer aquest refugi, els boscos de la zona ja els conec, i de travessar un dia de neus abundants fins a Sant Joan de l'Erm...

Gràcies per la proposta!!

Jaume J ha dit...

gràcies... Tema bolets, sembla que ara està regulat. I itineraris, amb anys de neu com aquest surten voltes molt suggerents... De moment, hi torna a nevar, visca!

Ruxi ha dit...

Felicitats, quina neu!!!

edunz ha dit...

just aquest cap de setmana hi anem a celebrar l'assamblea anual del Projecte Boscos de Muntanya amb sortides incloses. Fantàstica motivació!

Jaume J ha dit...

Edu, és un lloc ben adient per la trobada (hi havia tríptics informatius del projecte... i el bosc no us l'acabareu pas!) Bons runs entre arbres!

Anònim ha dit...

Hola,

Gràcies per la informació. Volia saber si creus que és un cim que es pot fer amb raquetes també. En general, el risc d'allaus és alt, ja sé que depèn de la neu, però una mica així per sobre ? Gràcies

Jaume J ha dit...

No soc expert en raquetes, però no hi veig cap inconvenient en fer-lo. Tan sols que cal preveure més horari que amb esquís. Respecte tema allaus, hi Canals que baixen de la serra de la màniga amb clars simptomes que en són propenses, però la situación evoluciona cada dia i millor parar compte al butlletí i a les observacions del guarda.

Bona sort