Pala Alta de Sarradé (2983 m) i Pic de Comaltes (2780 m)

En travessa circular des de Caldes de Boí
Ascens pel barranc de Comalesbienes i descens pel barranc de Comaltes

Vall de Boí
11 de març de 2014
+/-2000 m, 9h45min, S3/S4, ***

Pic de Comaltes i Pala Alta de Sarradé, sortint de Barruera, amb les darreres llums del dia

I quantes vegades ens havíem quedat contemplant la Pala Alta de Sarradé, aèria, espectacular i característica des de molts cims ribagorçans i pallaresos. Fins i tot va ser motiu d'una endevinalla fotogràfica a Cegesqui ara fa uns anys. És sense dubte una d'aquelles esquiades somniades, que el dia en que finalment s'alinien tots els astres, no es pot deixar escapar l'oportunitat!

Neu present des del fons de la vall, estable i ràpida, meteo fabulosa i el més important... informació privilegiada dels amics de la vall de Boí, que coneixen cada racó de les seves muntanyes (gràcies Oriol i Moi!)

Aparquem a Caldes de Boí, caminem els 500 m escassos de pista asfaltada fins a Toirigo. Calcem esquís, i sense creuar el riu, seguim el camí d'estiu pel marge esquerre de la Noguera de Tor. Ens caldrà posar i treure esquís algunes vegades, doncs la neu no és del tot contínua. Prop de la presa de Cavallers, creuem el barranc de Comalesbienes, i comencem a enfilar-nos amunt, enllaçant les corbes de la pista que puja a l'antiga de cantera, fins situar-nos al peu de la cantera. Aquest és un punt de pas obligat, ja que el barranc de Comalesbienes no és esquiable i és ple d'espadats i cascades de gel. Tornem a creuar el barranc de Comalesbienes i continuem pujant, primer entre bedolls i tot seguit un bosc de pins no gaire dens. Amb tendència cap al sud-est, ens allunyem del barranc principal i agafem un barranc secundari, força dret però prou obert per anar-hi traçant voltes maria, que ens situa al peu de la muralla nord-oest del Pic de Comaltes. Aquí ganivetes obligades (avui) i bona tècnica, doncs no es pot caure... Poc a poc el pendent es suavitza i entrem a la part alta de la vall de Comalesbienes.

Pujant per Comalesbienes

Mirada enrere: L'Aüt, Comaminyana, Feneruy

Estany de Comalesbienes, i Pic de la Pala Gespadera

Estany Gelat i Punta Alta

Una mirada enrera per al·lucinar dels vessants imponents del Comoloforno i Besiberris, molt ben innivats. Una mirada endavant que ens descobreix els successius estanys de Comalesbienes, i les boniques crestes i els grans cims que tanquen el circ: d'oest a est, Pic de Comalesbienes, Punta Alta de Comalesbienes, les Crestes Barrades, les Crestes de Colieto, la Pala Alta de Sarradé i el Pic de la Pala Gespadera. Cal superar l'estany Gelat, el més elevat de tots, i anar a buscar el coll (2887 m) sota l'avant-cim (2975 m). Guanyem a peu l'avant-cim (molt ventat i ple de pedres), i ens apareix la cresta del Pic de la Pala Alta de Sarradé. La cresta té uns 200 m de longitud, és aèria però no gaire difícil. Recomanats pels locals, ens encordem per assegurar els passos més exposats. La roca és molt bona però la neu és molt humida al costat est, i molt incohesiva al costat oest. Ens "escaquegem" del darrer tram de cresta, i flanquegem en descens per neu pel vessant de Sarradé fins anar a trobar la sortida d'una canal que connecta amb la Pala i a 30 m del cim. Fem els darrers metres de la Pala fins al cim amb els esquís als peus. Llevem la perdiu blanca. Cim, fantàstic!

Cresta del Pic de la Pala Alta de Sarradé

Encordats i enfeinats

L'Escaquejada, flànqueig fàcil

Ja som a la Pala, darrers metres amb esquís

A les 14h, amb la neu al punt, fem el gran descens de la gran Pala, girs a plaer i molt disfrutats. Al final de la Pala, flanquegem a l'esquerra per descendre per una canal (40º), amb vistes sobre l'estany de Sarradé. Superada la canal, creuem la vall sense entretenir-nos a la dreta, la neu aquí està molt estovada i és terreny exposat. A 2350 m, sota el colladó d'Aigüissi, tornem a posar pells i amunt. Guanyem el coll (2457 m), flanquegem pel nord l'estany d'Aigüissi, i continuem en direcció oest cap a l'evident Coll d'Arenós (2626 m). Des del coll, cap al nord, tenim a escassos 150 m el Pic de Comaltes. Seguim la llomada fàcil i fem a peu els darrers 20 m. Des del cim, panoràmica espectacular de la capçalera de la vall de Comalesbienes. I finalment... ara ja tot "caravall"!

El descens per Comaltes és espectacular: primer per pales fàcils, amb la neu al punt. Quan el barranc es tanca, entrem a l'evident canal d'allaus. La neu és fonda, i encara es conserva pols a les zones més obagues. Podem fer molt bons girs, per terreny molt dret. A cota 1750 m, el barranc es tanca i s'engorja: és obligat separar-se'n cap a l'esquerra, i entrar al següent vessant: un bosc mixt d'avets i faigs, més tard bedolls, gavarrees, boixos i rocs. La neu aquí és inevitablement molt humida: és el tram més senglar! Esgarrinxats, i quan sembla difícil trobar una sortida, apareix un camí que tot seguit es converteix en pista i que ens retorna a Toirigo... salvats!

Inici del descens per la Pala

Xalant de valent

Canal de sortida de la Pala

Pala esquiada, alegria!

Colladó d'Aigüissi

Ascensió al Pic de Comaltes

Comoloforno i Besiberris...quin terreny més alpí!

Descens del Pic de Comaltes

Barranc de Comaltes, vistes sobre Caldes de Boí

Bones traces!!

Carles i Montse