La travessa de Migouélou, 15-16/03/2014

Pics de Sarroa (2755 m.) i Lurien (2826 m.) 

Als plans d'Arre, abans de tombar cap al coll d'Estibère

Magnífica travessa al Parc National des Pyrénées. La complexitat de l'itinerari i la presència de nombrosos passos compromesos demanen disposar de bon temps i d'una neu prou assentada. Transitem per totes les orientacions possibles amb diversitat de neus: dures, ventades, moqueta i en alguns racons polsim. En general bones baixades.

Pic de Sarroa 2755m  i coll dels Loups (a l'extrem esquerra) des dels llacs d'Estibère

Dissabte 15 de març: estació d'esquí d'Artouste (remuntador 1250m-1934m) - coll de la Sagette 1975m - cabanes de Soussouéou 1408m - coll d'Estibère 2301m - llacs d'Estibère 2281m - pic de Sarroa 2755m - coll dels Loups 2639m - coll d'Hospitalet 2548m - refugi Migouélou 2278m.

***, S3-S4, PD; +1700 m./-1400 m; 8h30'; mapa IGN 1647 OT Vignemale; part del recorregut a itinerari 17 del vol.1 de "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées", de Fréderic Cabot.

Pic de Sarroa 2755m

Accedim amb el telecabina (7€) de l'estació d'esquí d'Artouste prop del coll de la Sagette, on hi arribem a les 9 del matí. Un descens d'uns 600 m per les pistes ens porta als plans que hi ha davant les cabanes de Soussouéou. Des d'allà, per un bosquet preciós arribem a la cabana d'Arre i a la zona lacustre que queda sota el coll d'Estibère. El travessem i davant nostre ja tenim la bonica pala del pic de Sarrou, avantcim del pic de les Tourettes. Arribats al cim, les vistes són una meravella, baixem per enfilar amb els esquís a l'esquena el coll dels Loups, espectacular aquest petit pas que ens obre la vista al llac de Pouey-Laun i més a la dreta al coll d'Hospitalet, el nostre proper objectiu.

descens del Sarroa i del coll dels Loups

Amb les darreres llums arribem a aquest coll, mirem avall i albirem el refugi i la presa de Migouélou. Es fa tard i des del coll no veiem la forma de baixar. Alelúia, descobrim una pala amagada que en fort pendent ens durà fins a la pressa. Encara restava la incertesa de trobar el nostre dormitori. La boira ens atrapa però nosaltres ja hem descobert la part lliure del refugi de Migouélou amb 8 àmplies places, mantes, llum elèctrica i cerveses a l'armari a 3€! Una posta de sol acolorida i una lluna ben plena, bona companyia per un sopar cerveser.

Diumenge 16 de març: refugi Migouélou 2278m - coll d'Artouste 2472m - llacs de Carnau 2202m - Monderès 1843m - coll de Lurien 2342m - pic de Lurien 2826m - llac de Fabrèges 1270m

***, S3-S4, PD+;  +1350m./-2200m.; 8h.

Llac de Migouélou pujant al coll d'Artouste

L'endemà el dia es lleva magnífic però ventós, vent que guarneix de núvols als cims més alts. Ben d'hora resseguim l'embassament de Migouélou i aviat arribem al coll d'Artouste, el vent bufa fort. 

Igual que el dia anterior no veiem cap baixada fàcil des del coll. Decidim deixar-nos caure per una pala que en fort pendent desemboca en una canal de 45º de pas obligat, derrapa que derraparàs fins a sortir a la bonica coma que formen els llacs de Carnau.

Al final de la coma flanquegem cap al SW i per boniques clotades arribem fins a la cota 1.970, cota que dona un clar accés al llac d'Artouste. Nosaltres no arribem fins al llac sinó que decidim baixar fins al fons de la vall, agafar aigua, i enfilar al vessant oposat la valleta que ens durà al ben visible coll de Lurien. El vent pica fort al coll, no massa convençuts enfilem la coma que en fort pendent porta fins al pic de Lurien amb una part final que volta els 40º.

El vent va afluixant, el panorama és inmens i les ganes d'arribar a dalt ja són moltes. El Lurien ha estat la cirereta del pastís, i la baixada d'aquelles que costen d'oblidar amb 1.400 m. de bona neu!

Només ens resten 200 m de baixada a peu per tancar una volta circular inoblidable. De tornada a casa amb el cotxe el coll del Portalet mostra les seves millors gales amb molta neu i gent fent activitat arreu.

La traça en blau mostra el recorregut...

Jaume i  Pep

Bones traces primaverals!