Silvretta Route: Del 19 al 23 d'abril de 2013

Per fi ens acostem a aquest racó dels Alps al que li teníem la mida pressa i moltes ganes de recorre'l. Tot i les modestes alçades dels cims, no ens decepciona l'increible ambient alpí. Retrasem l'inici de la sortida degut a les altes temperatures i les allaus de fusió que es preveien. No ens hem equivocat, les rastres de la neu caiguda ho evidencien.


Dag 1: 19 Abril.

• Ischgl (1340m) a Heidelberger hutte (2264m) 
• + 924m

Darrer dia de temperatures elevades. Decidim no agafar el forfait de l'estació ja que la neu esta podrida fins a la base fins i tot en cotes altes i el preu de 47 euros ajuda a aquesta decisió. Així pugem des de Ischgl per les pistes fins sortir del terreny de l'estació gaire bé a 2000m. La pujada es fa llarga pels kilometres i la poca pendent, però la neu en males condicions i la humitat fan aquesta pujada més penosa del que esperaríem. Cada roca gran que veiem entre la boira ens vol semblar el refugi, fins que de sobte apareix com l'hotel del Resplendor. Una bona acollida dels guardes compensa la fredor de l'edifici en el que estem pràcticament sols. El ser final de temporada i unes prediccions no massa bones fa que només ens trobem un grup de 4 alemanys amb guia i dos suecs. Un luxe en refugis amb gaire bé 200 places i que només 10 dies abans estaven  fins a la bandera.Arribem al refugi a gaire bé 10 graus positius i en una hora la temperatura baixa a 3, al vespre ja neva a 2 sota zero. Bé.

Dag 2: 20 abril

• HeidelbergerHutte (2264m) -Breite Krone (3079m) -Kronejoch (2972m)-Piz Faschalba (3048m) -Jamtalhutte (2165m)
• +950m/-1050m
• BEA, **, S2

Sortida del Heidelberg hutte

Sortim amb 30cm de neu nova i boira, però amb temperatures de -3º, per fi fred desprès de molts dies de calor. El perill d'allaus continua en 3 però ja no s'esperen del colades de fusió. Bonic i suau recorregut fins al Coll del Kronejoch camí del qual es va obrint el dia.  Ja abans del coll s'obre una finestra que motiva per pujar al Breite Krone i d'aqui al coll per seguir per la cresta aprofitant el cel mig obert i fer bonic Piz Faschalba al que es pot arribar amb els esquis al peus i baixar des del cim en aquest cas per la vessant E per retornar a la vessant nord després de 100m de descens. No així en el Breite Krone en el que ha calgut treures els esquis uns 50m per faltar base a la carena exposada al vent.

Pujada pel Aua Naira

Arribant al Kronejoch

Piz Faschalba amb el Augstenberg al fons

La baixada fins al refugi un regal de neu tot i que el sol ja la comença a fer pessada, pressagi de la crosta que trobarem el proper dia. El refugi de Jamtal amb molt ambient alpí, una mica més frequentat trovem tres grupets, en tota som uns 12, com en família. Sorprèn el rockodrom de gel de l'exterior i el magnífic rocodrom indoor. Ja el voldrien molts poliesportius de les nostres contrades.

Bona neu i bones traçes

Arribant al Jamalhutte

Piz Gamshorn al NW del Jamalhutte

Mes fotos a:
https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag2HeidelbergerHutteBreiteKroneKronejochPizFaschalbaJamtalhutte

Dag 3: 21 abril

• Jamtalhutte (2264m)-F.Chalaus (3001m) -Augstenberg N (3213m) -F.Chalaus (3001m)- Glacera de Jamtal (2400m) Oschsenscharte (2913m) -Dreilanderspitze (3197m) -WiesbadenerHutte (2443m)
• +2000m/-1800m
• MBEA, S3, ***, I

Sortim amb el cel tapat però sense boira. Seguim el recorregut més directe cap a la Forca de Chalaus vorejant el Pfannknscht (nom impronunciable per un llatí :-) ) i ja veiem que els núvols es situen a l'alçada del coll. La glacera Chalausferner ja te unes dimensions considerables i tot i esta molt ben innivada sortim equipats amb el talabard i el material de rescat en esquerdes a punt. Un cop en el collet entre en el núvol o el núvol entra en nosaltres, encara no ho tenim clar. Però decidim tirar cap al Augstenbert tot i no veure a 2-3 metres. El GPS fa la seva feina i ens va portant cap al cim (s'ha de tenir fer però es menys estressant que tirar de mapa i brúixola). El que creiem la pendent final esta molt carregada i ens ho rumiem molt abans de seguir ja que una allau per petita que fos ens complicaria molt la recerca. Desprès d'estar parats mirant  el gps i passant coordenades al mapar en paper s'aixeca el vent i els núvols van pujant. "Como mola" veure que estem on creiem que érem i amb una mica de visibilitat intuïm el coll entre els dos cims i el terreny quadra amb la descripció que portem. Així amb molta fe ens enfilem a algun lloc que creiem el cim nord. Però no te creu així que no acabem de tenir clar que hem pujat tot i que el gps i el mapa sembla que ens situen en el cim. 

Pujant cap a la Fuorcla Chalaus amb 3 alemanys que anaven al  Chalausspitz

Forca de Chalaus

Arribant al que creiem Augstenberg

Comencem a baixar per una ampla canal i de sobte s'obre el cel. Mmmmmm quina p. estem a 50m per sota en cim, però bé al menys veiem la traça de pujada una mica torta i podem fer uns bons viratges sense marejar-nos.

Al fons el Augstenbert Nord i la canal esquerra de baixada

 Remuntem a la Forca de Chalaus de nou ja que entra de nou la boira i no veiem clar mantenir el pla de rodejar el  Gemsspitz pel sud   per anar a buscar la Fuorcla d'Urexxas. 

Pujant per la Glacera Jamtal, al nord del Gemsspitz

Primeres esquerdes

Així baixem fins a 2400m a la glacera per sota del Russkopf tornem a remuntar cap al coll de Oschsencharte pel primer glacial que travessem obert i amb els impresionants seracs. Un cop en el coll es torna obrir lo just per pujar al Dreilanderspitze, un estètic cim que permet remuntar amb esquis fins a una aresta 100m per sota del cim. Aresta estreta amb dos passos finals delicats i exposats. Al cim hi ha espai per dos persones justes així que escriure al llibre i cap avall. 

Creu del Dreilanderspitz

Baixada del Dreilanderspitz

Silvretta horn baixant del Dreilanderspitz

 El descens des de l'aresta es dret però amb molt bona neu permet dibuixar unes bones traces fins arribar al refugi de Wiesbadener. Refugi conegut per la simpatia de les seves guardes, dada que podem confirmar.  De fet estem sols al refugi i o son simpàtiques amb nosaltres o no tenen a ningú mes. :-)

Vistes increïbles del Piz Buin i Silvrettahorn, dos cims que esperem enfilar nos els propers dies tot i que la previsió que ens donen es de molt malt temps, de fet ens temptem amb quedar-nos una nit més al refugi. Al matí decidirem. 

Silveretta horn des del refugi

Piz Buin darrere el Grune Kuppe

Mes fotos a:
https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/STDag3JamtalhutteFChalausAugstenbergNFChalausOschsenscharteDreilanderspitzeWiesbadenerH


Dag 4:  22 d'abril

• Wiesbadener hutte (2443m) - Piz Buin (3312m) -Fuorcla dal Cunfin (3040m) -Silvretta pass( 2991m)-Silvrettahutte (2341m)
• +1000m/-1150m
• BEA, *,S2, II+

El dia s'aixeca i no pinta tant malament, com els altres i al final sempre se'ns havia obert. Xino xano pugem cap al glacial que s'imposa davant nostre. De sobte en envolta la boira i ens acompanya durant tota la pujada, de fet ens acompanyarà durant tot el dia. No serà fins al dia següent des del silverettahorn que veurem les nostres traces dibuixades sobre la glacera. Tot i el treball amb el gps fem un parell de traces erràtiques al donar-nos de cara amb alguna esquerda i alguna paret. En un altre lloc estem a punt de fer una volta en cercle que només corregim desprès de mirar la pantalleta.

A la glacera ja es complica la boira

Sortint del refugi amb millor temps del previst

Tot i així arribem al peu del Piz Buin i quant més dret menys opcions d'equivocar nos tenim així que a palpentes anem pujant seguint la descripció de la ressenya. S'obre una mica però no prou per poder gaudir de les vistes que ha de tenir aquest cim emblemàtic. Superem un flanqueig exposat en el que ens assegurem més que per no veure cap a on anem que per la dificultat en si. Un cop superat una curta canal-diedre arribem caminant cap al cim i travessem l'aresta cap al cim secundari per fer temps a veure si s'obren els núvols.

Alguna encigalada al Piz Buin

Canal d'accès al cim

Fent temps per escampar la boria

Si hi ha creu vol dir que es el cim no?

Veiem el sol a tocar però no tenim sort així que tirem cap avall fent servir la corda per rapelar per un diedre i ja al peu recuperem els esquis per fer la curta pujada a la Fuorcla dal Cunfin. Curta però dreta, tallem una petita placa que cau uns metres i trèiem esquis per fer els 5 metres finals a peu. D'aquí en suau flanqueig cap al Silvretta pass i de sobte s'obre....tindrem sort a la baixada pel glaciar? Doncs no. Només podem gaudir a la part superior, els darrers 600m de desnivell els fem pràcticament en cunya intentant intuir alguna esquerda. Ens aturem a cada acumulació de neu glaçada i que trenca la uniformitat de la neu. Quin mareig, estem més d'una hora per baixar aquests metres. De nou el GPS i la intuïció ens porten cap al refugi, i també les fites molt ben posades. Només un parell de punts amb suor freda. Sense el GPS haurien estat uns quants més.

Els millors 30 minuts del dia

Si, si allò es el Silvretta hutte

Ja al refugi gaudim de la hospitalitat de les seves guardes, tres noies que porten el refugi la mar de bé. Potser el refugi més acollidor i més muntanyenc. Als altres de la ruta es pot arribar amb moto de neu o retrac i les 4 hores per arribar a aquest des del fons de la vall marca la diferencia. En el refugi ens trobem a 3 suisos que faran demà el Piz Buin. Ells tindran més sort amb les vistes.


mes fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag4WiesbadenerHuttePizBuinFuorclaDalCunfinSilvrettaPassSilvrettahutte


Dag 5: 23 d'abril

• Silvretta hutte (2341m) -Silvrettahorn (3244m)-Schneeglocke (3223m) -Klostertale Hutte .-Silvretta Stausee-Wirl (1622m)
• +1200m/-1800m
• MBEA, S4,***

Sortim del refugi igual que varem arribar

El darrer dia serà llarg així que matinem. La previsió era de neu a la nit i bon dia al matí. De moment no es veu a 2 metres del refugi i ja ens esperem un altre dia entre la boira. Semblem els goril·les de Dian Fossey. Amb molt poca convicció ens acomiadem del refugi i sortim a desfer el camí de baixada del dia anterior. Però la fe es el darrer que s'ha de perdre i de sobte l'halus del sol es fa cada vegada més fort fins que s'obre un gran espectacle davant nostre. Veiem les traces de baixada. Així com en la pujada al Piz Buin varem fer unes traces una mica tortes ja que no ens preocupaven tant les esquerdes en pujada, durant la baixada veiem que varem clavar el recorregut, el nostre temps ens va costar però no volíem ficar-nos en cap canvi sobtat de pendent ni en una esquerda. Esquerdes que ara veiem que estan completament tapades i que realment podríem haver baixat per on haguéssim volgut.

Eps s'ha fet la llum

I veiem el que no varem veure ahir

Xino xano trèiem els esquis a sota el mur del Silvretta horn i el pugem amb els esquis a l'esquena, ja no els tornarem a posar als peus fins al pujada final al Schneeglocke. Bonics murs de neu dura que permeten provar les puntes dels grampons lleugers i el piolet. Ja a l'aresta un mur de roca s'imposa davant nostre però trobem ràpid el seu punt feble i el superem sense grans dificultats. Això si enmig d'un gran ambient amb grans cornises, bolets de neu i parets verticals de més de 500m.

Pujada al Silvrettahorn

Reconeixem el cami que varem trepitjar per pujar al Piz Buin

Bonica aresta amb gran ambient

Al Schneeglocke dubtem si baixar lo per la seva cara nord o per la sud que hem pujat. Al final decidim per la sud ja que ha transformat i sembla que gaudirem més. Baixada dreta i molt exposada en la que l'Edu te un ensurt al caure en un viratge, les pulsacions se'm disparen a mil fins que veig que esta bé. No es pot badar, això es esqui-alpinisme.

A 1700m abans d'arribar a Wirl, esqui de carretera entre murs d'allaus

Schneeglocke amb la diagonal exposada a la dreta

Gaudim del millor descens dels 5 dies fins que passem pel Klostertale Umroelhutte a on toca remar fins al llac buidat de Silvretta, i d'aqui fins a Wirl a on ens agafen fent dit els dos darrers km de carretera.


Mes fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag5SilHutteSilvrettahornSchneeglockeKlostertaleHSilvrettaStauseeGaltur

 S'acaba una travessa que ens ha omplert completament, ens sentim satisfets i ja podem dir que coneixem un petit racó més dels Alps. L'any vinent esperem tornar per compartir aquesta travessa.

Podeu trobar els mapes a:

http://www.geocat.ch/geonetwork/srv/eng/geocat

i informació molt útil a:

http://www.esquidetravesia.net/travesias/alpes/la-silvretta/11-4/

Edu R. i Xavi F.