16 d’abr. 2013

Ingredients per al Tuc der Òme i Malh de Bolard


Neu, Sol, Amics, Aigua, Botifarres, Vi, Llenya, Cabana, Esquís, Primavera, Graelles, Costelles, Desnivell...

Dissabte 13 d'abril: Pla de Beret - Cabana d'Horcalh +160m -50m

Queda molta neu al Pla de Beret i l'estació d'esquí està tancada en aquesta zona, bona oportunitat per foquejar per tota aquesta gran àrea. deixem el cotxe al Pla de Beret i anem per la pista de Montgarri fins a la cabana de Parros, on deixem la pista i prenem el camí que s'endinsa dins la vall d'Horcalh. Tot i que el GR va per la riba esquerra, hi ha un camí per la riba dreta que, encara que no estigui traçat el recorregut es pot intuir. Arribats al pla que forma la confluència dels rius Horcalh i Vernatar 1775m, trobem la cabana d'Horcalh 1800m sobre un petit turó emboscat (en bon estat i apta per dormir 3 persones sobre fusta, i 3 més al terra sense fusta, bona llar de foc i fusta a prop). Compte, els mapes del ICC no ubiquen bé la posició de la cabana i l'assenyalen dins de la Vall d'Horcalh.

Diumenge 14 d'abril: Cabana d'Horcalh 1784m - Tuc der Òme 2720m - Malh de Bolard 2751m - Cabana d'Horcalh - Pla de Beret. +1400m -1240m 23km. F/BE

Sortim de la cabana cap a l'oest per remuntar la vall de Vernatar. L'itinerari segueix en flanqueig per les pales del marge dret de la vall, superant els engorjats del riu. (compte zona exposada a allaus). A la cota 2100m la vall s'obre i ja ens permet escollir l'itinerari que seguim per les pales en direcció N, en clar ascens per anar a buscar una petita carena per sobre les pales d'Horcalh 2380m.

Seguim l'itinerari direcció Nord, intentant no perdre desnivell per les petites sifonades que hi ha, per anar a buscar la Collada Nera, per darrera el Tuc de Montoliu, des de la collada només queda la pala que mena al cim del Tuc der Òme que l'hem pujat amb les ganivetes posades.

Des del cim anem a buscar un coll Oest per llençar-nos per la pala en direcció Nord, intentant no quedar per sota de la cota 2500. Posem les pells de nou i remuntem per amples pales tota la serra de Bolard fins al mateix cim, el recorregut es fa llarg i sort en tenim del vent que bufa fort del sud, que fa que la temperatura es mantingui fresca.

El descens el fem per les amples pales direcció sud fins a les mines d'Horcalh, gaudim d'una magnífica neu primavera. Anem a buscar el marge esquerra del riu per fe el descens de la part més engorjada de la vall. Les allaus barren el pas diverses vegades, allaus de grans magnituds, resultat de les abundoses nevades de la temporada. Després d'aquesta petita gimcana salta-allaus i d'un petit ensurt allauenc en forma de purga al costat del riu, arribem de nou sota la cabana d'Horcalh. Recollim els estris i retornem pel camí a Beret.

Ruta llarga però molt bonica, combinable amb altres rutes...

Bones traces

Manel C, Joan M C, Ricard M

"Sabeu com esgota la lluita contra la mesquinesa, la hipocresia i la ignorància ?" Salvador Espriu

3 comentaris:

Jaume J ha dit...

quin trio! vistes les botifarres però, poca cansalada, no? (tu ja m'entens...) Felicitats per la sortida, molt bon record d'aquest cim, ja m'hagués agaradat fer-vos d'espelma!

Berta ha dit...

uaaauuuu! quines botifarres :)))

The Psycho-Hamster ha dit...

Els dilluns no em podia ni bellugar....... bé una mica més que diumenge, amb tanta teca (botifarra, xai, xocolata, gominoles, etc....). Jaume, la propera vegada avisa'm, quina xoriçada(23km)!