27 d’abr. 2013

Bassiero Est per la Vall del Gerber - 20-4-2013


Hem arribat a l'aparcament de la Peülla, poc abans del Port de la Bonaigua per la part pallaresa, quan la boira ho tapava tot i queien espurnes de neu. Hem pensat que aquesta vegada s'havien equivocat el Meteocat i l'Agència Estatal de Meteorologia, ja que el pronòstic era de bon temps, potser amb algun núvol fugisser. No estava tapat del tot i hem pensat que s'acabarien complint els pronòstics i el dia s'obriria. Hem iniciat l'ascensió amb una llarga diagonal que ens ha portat des de la Peülla fins a l'entrada de la Vall de Gerber per on havíem previst la pujada al Bassiero. Des del punt de sortida, una generosa capa de neu ho tapava tot; unes condicions molt bones per practicar l'esquí de muntanya. A poc a poc hem anat pujant per la Vall de Gerber fins a l'estany del mateix nom i, més amunt, hem arribat al refugi-vivac Mataró. El temps no millorava però tampoc era molt dolent, de manera que, després d'esmorzar una mica en el magnífic refugi, hem seguit endavant. Ben aviat hem vist la canal que porta a la Collada de Bassiero, pas clau de l'ascensió. Des d'una certa distància la canal es veia molt dreta i amb la part superior pedregosa; no semblava fàcil però era imprescindible superar aquest pas si volíem sopar al refugi d'Amitges. Evitant els trams més pedregosos i els més pendents hem anat superant el desnivell fins arribar a la collada. Els més assenyats s'han penjat els esquís a l'esquena i han superat els darrers metres amb els grampons als peus. Des de la collada, només una àmplia pala, no massa pendent, ens separava del cim. En poc temps hem arribat al Bassiero Est (2.897 m), també anomenat Punta Gourdon. El dia encara estava tapat i feia una mica de vent però ens hem entretingut uns minuts contemplant la immensitat del panorama. Fins i tot hem fet una panoràmica circular, encara que els núvols baixos ens han privat de bona part de la vista:


Hem tret les pells i hem fet una curta esquiada fins a la bretxa de la Coma de l'Abeller, una bretxa que alguns mapes anomenen Port de Sant Maurici. La primera part de la canal de baixada estava també coberta per una barreja de neu dura i roques, de manera que hem hagut de baixar els primers metres a peu. Pocs metres més avall, però, ens hem calçat els esquís i hem iniciat una bona baixada per la Coma de l'Abeller, una petita vall voltada d'espadats. La neu estava molt bé i ben aviat hem arribat a la sortida de la vall, sobre l'Estany de Ratera. Des d'aquest punt cal remuntar uns 150 metres de desnivell per arribar al refugi d'Amitges; a poc a poc hem superat aquest petit desnivell i hem arribat al refugi. En tot el dia no hem trobat absolutament ningú per la muntanya però el refugi està ben ple. Ens hi hem instal·lat i hem gaudit d'un bon sopar de tres plats amb repetició lliure: sopa de fideus, llenties, carn i pinya tropical. Hem anat a dormir aviat perquè demà hem de vèncer un altre dels gegants de la zona: el Montsaliente. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta i, per completar la informació, aquí teniu el vídeo: