25 d’abr. 2011

Per terres de cangurs... 20 a 24/04/2011

Esquí de muntanya en família a les valls de l'Haute Ubaye, l'Alta Val Stura i el Mercantour



Amb moltes ganes d’esquí de muntanya enredem els meus pares perquè ens acompanyin als alps i així ells puguin gaudir dels néts...

Busquem bones condicions de primavera amb punts de sortida alts, i relativa proximitat, i això ens porta al tros de l’Ubaye que no coneixíem. Ens allotgem al poble de Larche, a 1670m, en un còmode apartament. Aquests dies no hi ha cap turista (ni cap botiga ni bar obert on veure el futbol). Els itineraris escollits són ben a la vora i matinem per ser cada dia a l’hora de dinar a casa (horari infantil) i així, després de les migdiades, fer una mica de turisme a Barcelonette, Jausiers, St Paul....

Dijous 21 d’abril de 2011 – L’Enclause 2712m, des del Col de Larche
+/- 750m; 3h; F,*/**, S2 (tret de darrera pala S3 de 200m); orientació N-E (mapa IGN3538ET; itinerari G1 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).
Força neu al punt de sortida a 1990m, al llac de la Maddalena, en el costat italià del Col de Larche a la capçalera de la Val Stura. El cim és d’aquells ideals per a una matinal, tant per l’horari com perquè és molt directe i amb pendents perfectes per a una bona baixada, avui amb un parell de cm sobre neu dura a la part alta i primavera al punt a la resta (bon regel nocturn i dia fresc, amb sol i núvols). L’itinerari s’enfila en direcció sud pel costat est de la serra de Ventassus. En poca estona el cim es fa visible amb una pala molt ampla de diferents inclinacions que a l’est tanca l’estètic Bric del Pui (2508m). Dalt del cim ja fem els plans pels propers dies i veiem que no ens ho acabarem.
Baixada boníssima i a quarts d’onze al cotxe.

Divendres 22 d’abril de 2011 – Tête de Fer 2883m des de Malboisset (Larche)
+/-1250m; 4-5h; F,**/***, S2-S3 (pala de 350m a 30º i algun tub dret a la Combe de Courrouit); orientació N (mapa IGN 3538ET; itinerari G6 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).
El punt de sortida és a Larche mateix però fem un parell de km de pista en cotxe just fins a creuar el pont sobre l’Ubayette, a 1650m.
Toca carregar esquís a l’esquena tres quart d’hora. No es fa gens pesat perquè pugem directes per un bosc de mélèzes esclarissat, per la riba dreta (E) del torrent de Courrouit. Arribem a un punt on el torrent s’encaixona, a 1900m i on ja és possible seguir amb esquís.
El dia s’ha llevat tapat i amb fort vent però en aquesta part del recorregut anem a resguard. Les clarianes també guanyen terreny i el sol s’acabarà imposant. Per sobre dels 2000m el terreny s’obre i cal anar a buscar un altre barranc que queda a l’esquerra del cimet rocós Château Lombard, tot esquivant restes de grans allaus de dies més calorosos que avui. El recorregut és de gran bellesa i a 2400m, la sorpresa final, amb els prop de 400m de pala sostinguda del cim. La remuntem per la dreta (O) i fem una baixada memorable pel bell mig on el pendent és més dret. Neu compactada que s’acaba convertint en primavera perfecta a mesura que perdem alçada. Cim per posar a la llista si visiteu la zona!

Dissabte 23 d’abril de 2011 – Mourre Haut 2872m des de l'accés al Col de la Bonette (cota 1900m)
+/-900m; 4h; F, **, S2-S3;orientació O (mapa IGN 3639OT; itinerari H7 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).

Matinem però plou i tornem al llit. A quarts de vuit ja ha parat i decidim provar-ho, aquest cop en una altra vall: desfem el coll de Larche i a Jausiers enfilem el coll de la Bonette, de 2802m (el més alt d’Europa?). Evidentment no hi arribem, una congesta ens barra el pas a 1900m. En total 27km des de Larche.
La pluja ha transformat el mantell, deixant-lo podrit per sota els 2000m i endurit per sobre, amb un polsim nou de fins a 4 dits per sobre els 2200m, mmmm!
Superem la congesta, esquís a l’esquena i caminem mig km per la carretera fins just abans de la cabana de Clapousse i un pont que creua el torrent a 2072m. Ho deixem a la dreta i comencem a pujar per un tarteram, descalçant-nos els esquís un parell de vegades per superar grans blocs i neu podrida. Anem en marcada direcció SE, per espais cada cop més amples, cap al Col de Vallonnet. El dia s’ha aclarit sorprenentment i el paisatge i la solitud del recorregut és d’allò més gratificant. A 2500m ja veiem el coll i el nostre objectiu (les fotos de Toponeige ajuden molt, especialment en identificar una enforcadura molt estètica a mig camí del cim).
Prenem el llom NO deixant al sud les casernes de Restefond (mig en runes) i la carretera colgada que s’enfila per sobre els 2500m. El paisatge és grandiós, amb moltes pales i blocs immensos de roca. L’accés al cim el fem passant per un laberint de gendarmes, pel vesant SO, fent els darrers 25m a peu, sense cap dificultat i sense que ens atrapin els núvols que tornaran a enfarinar la tarda. Baixada molt bona i ràpida.

Diumenge 24 d’abril de 2011 – Tête de Parassac 2777m en travesa Lauzanier-Parassac, des de Pontet (Col de Larche)
+/- 1100m; 5-6h; F,** (però llarg), S2; orientacions N-E-N (mapa IGN3538ET i 3639OT; itinerari G5 del Toponeige de l’Ubaye de Volopress).
Amb base a Larche era casi obligat visitar la vall de Lauzanier que s'enfila ben orientada a N des del coll. La vall és casi plana en 5km (que fem a peu) però al final les possibilitats d'itineraris i travesses i la bellesa dels cims fan que compensi la xoriçada. A la cabana de Donnadieu (2149m) girem a la dreta per pujar per la cara E del pic, sota un sol de justícia, amb vistes a grans muntanyes: l'Enchastraye, la Tête Carrée, la Tête de Pelouse, el Lauzanier... Rere nostre, al nord, el Brec i l'Aiguille de Chambeyron, la Meyna, el Sautron... i no gaire més enllà, Val Mairo... Arribem al cim agraint que es comenci a ennuvolar i tenim clar que baixarem per la vall de Parassac, paralel·la a la de Lauzanier, perquè sembla que arribarem més avall i prop del cotxe amb esquís al peus. La calorada ha posat pesada la neu nova caiguda al vespre i arribem a destí més satisfets per la volta que per l'esquiada.
Després de dinar, tornem cap a casa tots contents. Avis, gràcies!
Berta i Jaume

10 comentaris:

Vidal ha dit...

Ole, ole y ole, vaya abuelos más enrrollaos!!!... Enhorabuena por esos peazo de cuatro días tan bien aprovechados en esos sitios tan guapos!!!... Saludos Esgalleros!!!...

Pep ha dit...

Sou uns grans estrategues, quina força de voluntat i quin sacrifici per fer gaudir als avis dels néts ¡¡¡
La propera vegada m'apunto com a cangur¡¡
Tornant d'Aosta vaig tenir enormes temptacions de substituïr als avis...Felicitats per la sortida ¡¡
I ara a pensar en la neu pols i el bici-esquí...

Greg Van Hoof ha dit...

Felicidades por la salida. Aunque Berta no sale mucho con los esquis, aún tiene un estilo magnifico! Pep, te recuerdo que en mayo hay una carrera bici-esqui muy cerca de allí. ¿Nos apuntamos?

Jaume J ha dit...

Vidal, y te puedes imaginar la "pensión completa" en el apartamento... como (pero si en el como) si cocinara la abuela!
Pep, Greg, abans d'aquesta carrera caldria fer un reciclatge de les cames per la bici, no? bona setmana!

santi ha dit...

il n'y a rien....

laie ha dit...

Felicitats!!! molt guay aquesta combinació! me n'alegro que finalment hagueu pogut compartir JUNTS les altures!

Berta ha dit...

sí, sí....quatre dies seguits esquiant....qui ho havia de dir.....encara m'estic refent :)

Marta Padenous ha dit...

Que bé que us ho passeu TOTs 6!!!!

Ptnts
M

Carles Perera ha dit...

Felicitats Berta i Jaume! Al pirineu de divendres a diumenge poca cosa es va poder fer amb la pluja..

Vidal ha dit...

Ja, ja, ja, Jaume, prefiero no imaginarme esa peazo de "pensión completa" que si no la envidia me corroe todavía más, ja, ja, ja!!!... A ver si les digo a los abuelos de por acá que se pasen a mirar este tema, je, je, je!!!... Saludos Esgalleros!!!